Search

La delimitació oficial de les zones de muntanya d'Espanya es desenvolupa en el marc comunitari europeu, i té per objecte la identificació d'aquells territoris que siguin susceptibles a rebre compensacions (indemnitzacions compensatòries), justificades per les limitacions existents a l'hora de desenvolupar-hi una activitat agrària que esdevingui competitiva en el mercat lliure. La normativa està continguda principalment en la Directriu 75/268/CEE del Consell, sobre l'agricultura de muntanya i determinades zones desafavorides, i en els seus desenvolupaments posteriors. En l'article 3 de l'esmentada directriu s'estableix la relació de zones desafavorides en base a la naturalesa de la limitació, fent distinció entre tres categories: zona desafavorida de muntanya, zona desafavorida amb risc de despoblament i zona desafavorida per dificultats específiques (mapa 1).

La difícil situació econòmica que viu actualment Catalunya ha comportat que en el primer trimestre de 2013 s'hagi assolit una taxa d'atur del 24,5%, una xifra especialment preocupant si es compara amb els valors a l'entorn del 6-7% a què es va arribar l'any 2006. Ara bé, la distribució de l'atur no és territorialment homogènia. Hi ha comarques i municipis que superen amb escreix la mitjana catalana, mentre que en altres la situació és clarament menys preocupant

Cada matí, centenars de turistes descendeixen dels autocars que els han dut fins al centre de Barcelona amb l’objectiu de visitar la catedral i el Barri Gòtic. Molts d’ells hi passegen, embadalits, contemplant l’espectacularitat gòtica de la catedral o la contenció estètica de l’arquitectura civil. D’altres, coneixedors de la història de la ciutat, o informats pels guies turístics, ho observen amb els ulls de qui coneix fets diversos, com ara que la façana de la catedral es construí fa un segle o que molts dels elements gòtics i dels espais recollits que conformen el barri hi van ser incorporats al llarg del segle XX. Avui, el Barri Gòtic, a més de ser un important reclam turístic, constitueix una de les síntesis més completes de la història urbanística recent de Barcelona. El seu origen se situa en la confluència de dos processos, llargs i controvertits, que va viure la ciutat: l’acabament de la façana de la catedral i la reforma interior de la ciutat. Així mateix, quant a la conformació del Barri Gòtic hi podem trobar, a més d’un ideari històric, arquitectònic i urbanístic, l’embrió d’un concepte que, més desenvolupat, amb el pas dels anys s’ha convertit en una de les pedres angulars del turisme cultural: la tematització dels espais històrics.

En els darrers anys, s’ha anat produint un canvi estructural en les pautes d’urbanització i de distribució de la població a Catalunya, reflex d’uns processos generals a tota Europa. Les ciutats centrals dels sistemes urbans s’han estancat o han començat a perdre població, mentre que són les corones periurbanes les que estan tenint un creixement demogràfic més destacat. Aquesta comunicació analitza, partint del marc general de Catalunya, les transformacions territorials que han tingut lloc a l’àrea de Lleida en els darrers anys (1986-1996) motivades per la mobilitat residencial. Uns canvis que estan afectant l’estructuració territorial de l’àrea, que tenen importants conseqüències en els fluxos que s’hi estableixen i que, en definitiva, mostren la incidència dels processos de difusió urbana en sistemes secundaris allunyats de la regió metropolitana de Barcelona.

El treball esta compost per dues parts, una part és la recerca d’informació sobre Leandre Cristòfol i el poble d’Os de Balaguer i l’altra és un projecte que es fa a partir de la informació trobada. Leandre Cristòfol ha sigut un dels primer surrealistes del nostre país. Aquest treball consisteix en buscar informació sobre la vida de Leandre Cristòfol mentre vivia a Os de Balaguer. A partir d’aquí tracta de relacionar part de l’obra de Leandre Cristòfol amb les buscades en llibres, articles de premsa, internet i entrevistes a persones que coneixien a Leandre Cristòfol. Aquesta informació recollida sobre la vida de Leandre Cristòfol i la seva connexió amb el poble serveix, en primer lloc, per a elaborar un discurs per al guiatge de la visita. En segon lloc, es crea un projecte que consisteix en una ruta turística als llocs representatius de l’obra de l’artista. En concret, es proposa: una visita a la seva casa (museu viu de Leandre Cristòfol) i també una excursió amb un cotxe 4X4 a la Masia (Mas de Gorreta). Finalment, a partir d’una anàlisi DAFO i de la relació amb altres activitats turístiques que ja es desenvolupen en el poble, es busca el tipus de client i s’explica els mitjans de promoció i venda que s’utilitzaran per arribar a aquests clients.

El present document constitueix el Treball Final de Grau de Geografia i Ordenació del Territori. Basant-se en una anàlisi socioeconòmica de la comarca de la Noguera per, posteriorment, poder aproximar-nos cap a unes interpretacions dels resultats extrets que ens permetin fer una radiografia sintètica de l’estat actual de la comarca. A partir d’aquestes interpretacions es farà una anàlisi DAFO per tal d’extreure’n les fortaleses i les debilitats principals i, a partir d’aquest, obtindre unes bases per poder obtenir un seguit d’estratègies claus que es desenvolupin a través de diferents línies d’actuació específiques. Així doncs, el treball que desenvolupat al llarg del projecte, consta d’una primera part on s’hi inclouen diferents tècniques d’obtenció d’informació que s’han après al llarg de la carrera. En una segona part s’hi presenta una tasca més personal i amb un toc d’aportació individual, amb la invenció i enfocament de les diferents estratègies de desenvolupament.