Search

S’analitzen els patrons espacials de dos jaciments del Paleolític Mitjà de les valls d’Alcoi: el Salt (UE X) i l’Abric del Pastor (UE IVb-IVc) a través de la distribució diacrònica i sincrònica de les restes arqueològiques. Es parteix de la hipòtesi que ambdós van albergar nombroses ocupacions humanes el reflex arqueològic de les quals no és evident por si mateix, en estar estructurats com a palimpsests. La metodologia ací proposada ha permés identificar i estudiar els distints esdeveniments ocupacionals. Paraules clau: Palimpsests. Esdeveniment d’ocupació. Organització espacial. Neandertals. Paleolític Mitjà., Se analizan los patrones espaciales de dos yacimientos del Paleolítico Medio de los valles de Alcoy: El Salt (UE X) y el Abric del Pastor (UE IVb-IVc) a través de la distribución diacrónica y sincrónica de los restos arqueológicos. Se parte de la hipótesis de que ambos albergaron numerosas ocupaciones humanas cuyo reflejo arqueológico no es evidente por sí mismo, al estar estructurados como palimpsestos. La metodología aquí propuesta ha permitido identificar y estudiar los distintos eventos ocupacionales. Palabras clave: Palimpsestos. Evento de ocupación. Organización espacial. Neandertales. Paleolítico medio., We make a spatial pattern analysis of the archaeological material from different stratigraphic units of two different Middle Palaeolithic sites in Alcoy: El Salt (UE X) and the Abric del Pastor (UE IVb-IVc). We analyse the spatial distribution of the archaeological remains both diachronically and synchronically. Our results show that both sites represent multiple human occupations, which was not evident on the field as a result of the palimpsest effect. Our analytical method has enabled us to carry out the identification and study of the different occupation episodes. Key words: Palimpsest. Occupation episode. Spatial organization. Neanderthal. Middle Palaeolithic.

Es presenta a manera de contribució teoricometodològica, una sèrie de consideracions i exemples empírics del Paleolític Mitjà per a l’estudi històric de palimpsests arqueològics, a partir del registre lític. Partint de la concepció de l’ocupació concreta com a unitat mínima d’anàlisi identificable en la unitat estratigràfica, es reflexiona sobre els problemes operatius que comporta la seua delimitació. Paraules clau: Producció lítica. Unitat de primera matèria. Unitat mínima d’anàlisi històrica. Palimpsests. El Salt., Se presenta a modo de contribución teórico-metodológica, una serie de consideraciones y ejemplos empíricos del Paleolítico medio para el estudio histórico de palimpsestos arqueológicos, a partir del registro lítico. Partiendo de la concepción de la ocupación concreta como unidad mínima de análisis identificable en la unidad estratigráfica, se reflexiona acerca de los problemas operativos que conlleva su delimitación. Palabras clave: Producción lítica. Unidad de materia prima. Unidad mínima de análisis histórico. Palimpsestos. El Salt., In this paper we present a theoretical and methodological contribution consisting of a series of considerations and empirical examples for the study of Middle Palaeolithic archaeological palimpsests using the lithic record. Our starting point is the concept of human occupation episode as the minimum unit of analysis that can be identified stratigraphically. We reflect upon the operational problems involved in its identification. Key words: Lithic production. Raw material unit. Minimum unit of historical analysis. Palimpsest. El Salt.

Presentem un estudi preliminar dels lípids continguts en els sediments de les estructures de combustió conservades al jaciment del Paleolític Mitjà del Salt, per a reconstruir-ne les històries respectives. Aquestes anàlisis afavoreixen la comprensió del funcionament dels focs prehistòrics mitjançant la informació que es deriva de la determinació dels compostos orgànics, així com de la seua associació amb altres elements termoalterats. Paraules clau: Evidències de combustió. Matèria orgànica. Neandertals. Anàlisis lipídiques. Biomarcadors, Presentamos un estudio preliminar de los lípidos contenidos en los sedimentos de las estructuras de combustión conservadas en el yacimiento del Paleolítico medio de El Salt para reconstruir sus historias respectivas. Estos análisis favorecen la comprensión del funcionamiento de los fuegos prehistóricos mediante la información que se deriva de la determinación de los compuestos orgánicos, así como de su asociación con otros elementos termoalterados. Palabras clave: Evidencias de combustión. Materia orgánica. Neandertales. Análisis lipídicos. Biomarcadores., We present a preliminary chemical study of lipids isolated from sedimentary samples from the Middle Palaeolithic fireplaces of El Salt archaeological site. This enables us to contemplate a certain number of elements that are used for the reconstruction of the respective histories of the combustion structures studied. The lipidic analysis allows us to define the function of prehistoric combustion structures through the examination of preserved organic compounds and their association with burnt remains. Key words: Evidences of combustion. Organic matter. Neanderthal. Lipidic analysis. Biomarkers.

S’hi estudia l’alteració tèrmica dels sílex procedents del jaciment arqueològic del Salt (Alcoi, Alacant), amb la finalitat de contribuir a l’anàlisi de l’ús i el control de l’energia calorífica per part dels grups neandertals de la muntanya alacantina. Es recorre a l’arqueologia experimental i als estudis espacials per a indagar en el funcionament de les estructures de combustió i en l’organització de les activitats vinculades a l’ús del foc, com a factors explicatius de les ocupacions humanes en aquest assentament. Paraules clau: Sílex. Termoalteració. Paleolític mitjà. Neandertal. Estructures de combustió., In this paper we focus our attention on a study of thermic alteration of flint from the archaeological site of El Salt (Alcoy, Alicante, Spain), with the goal of contributing to the analysis of the use and control of heat energy by Neanderthal groups from the mountains of Alicante. We use experimental archaeology and spatial analysis to investigate the function of the combustion structures as well as the organization of activities related to the use of fire, which are explanatory factors of the human occupations in this site. Keywords: Flint. Thermic alteration. Middle Paleolithic. Neanderthal. Hearths., Se estudia la alteración térmica de los sílex procedentes del yacimiento arqueológico de El Salt (Alcoy, Alicante), con la finalidad de contribuir al análisis del uso y control de la energía calorífica por parte de los grupos neandertales de la montaña alicantina. Se recurre a la arqueología experimental y a los estudios espaciales para indagar en el funcionamiento de las estructuras de combustión y en la organización de las actividades vinculadas al uso del fuego, como factores explicativos de las ocupaciones humanas en este asentamiento. Palabras clave: Sílex. Termoalteración. Paleolítico Medio. Neandertal. Estructuras de combustión. S’hi estudia l’alteració tèrmica dels sílex procedents del jaciment arqueològic del Salt (Alcoi, Alacant), amb la finalitat de contribuir a l’anàlisi de l’ús i el control de l’energia calorífica per part dels grups neandertals de la muntanya alacantina. Es recorre a l’arqueologia experimental i als estudis espacials per a indagar en el funcionament de les estructures de combustió i en l’organització de les activitats vinculades a l’ús del foc, com a factors explicatius de les ocupacions humanes en aquest assentament. Paraules clau: Sílex. Termoalteració. Paleolític mitjà. Neandertal. Estructures de combustió.

En aquest article es ressalten algunes de les aportacions principals de la micromorfologia de sòls a l’estudi del jaciment mosterià del Salt, amb la finalitat de destacar el paper tan important que ha tingut aquesta disciplina per a resoldre i caracteritzar aspectes tan importants com els processos de formació (deposicionals i postdeposicionals) geogènics, biogènics i antròpics de jaciments arqueològics, així com la identificació i descripció de sòls d’ocupació i estructures de combustió. Paraules clau: Micromorfologia. Processos de formació. Geoarqueologia. Mosterià. Estructures de combustió., In this article, we highlight some of the main contributions of an ongoing micromorphological study of sediments from the Mousterian site of El Salt (Alcoy, Alicante, Spain) in order to emphasize the important role played by this discipline in the reconstruction of geogenic, biogenic and anthropogenic site formation processes (depositional and postdepositional), as well as in the characterization of human occupation floors and combustion structures. Keywords: Micromorphology. Formation processes. Geoarchaeology. Mousterian. Combustion structures., En el presente artículo se resaltan algunas de las principales aportaciones de la micromorfología de suelos al estudio del yacimiento musteriense de El Salt, con el fin de destacar el importante papel que juega esta disciplina para resolver y caracterizar aspectos tan importantes como los procesos de formación (deposicionales y postdeposicionales) geogénicos, biogénicos y antrópicos de yacimientos arqueológicos así como la identificación y descripción de suelos de ocupación y estructuras de combustión. Palabras clave: Micromorfología. Procesos de formación. Geoarqueología. Musteriense. Estructuras de combustion.

S’hi donen a conéixer els primers resultats sobre la caracterització i l’origen de les primeres matèries lítiques de l’Abric del Pastor (Alcoi, Alacant) a partir de l’estudi comparatiu dels sílex procedents de les formacions geològics locals i els arqueològics de l’esmentat jaciment. Es confirma la riquesa de la zona en distintes varietats de sílex cretaci, paleogen i neogen. D’altra banda, es documenta un aprofitament bàsicament de primeres matèries locals i es determinen un total de sis tipus diferents de sílex, amb una incidència especial en els sílex del tipus Serreta. Paraules clau: Aprovisionament de sílex. Recursos lítics. Estudi Macroscòpic. Paleolític Mitjà. Abric del Pastor., we try to reach in a future. Also we announce the first results obtained from the comparative study of flint proceeding from geological local strata, with flint of archaeological context of the Abric del Pastor (Alcoi, Alicante). This is supported by the wealth of the area in different varieties of flint Cretaceous, Paleogene and Neogene. On the other hand, documents a basically use local raw materials, with special emphasis on the type Serreta Flint. Key words: Lithic resources. Flint procurement. Middle Palaeolithic. Comparative study. Abric del Pastor., Se dan a conocer los primeros resultados sobre la caracterización y origen de las materias primas líticas del Abric del Pastor (Alcoy, Alicante) a partir del estudio comparativo de los sílex procedentes de las formaciones geológicos locales y los arqueológicos del citado yacimiento. Se refrenda la riqueza de la zona en distintas variedades de sílex Cretácico, Paleógeno y Neógeno. Por otro lado, se documenta un aprovechamiento básicamente de materias primas locales, determinándose un total de seis tipos diferentes de sílex, con especial incidencia en los Sílex tipo Serreta. Palabras clave: Aprovisionamiento de sílex. Recursos líticos. Estudio Macroscópico. Paleolítico Medio. Abric del Pastor.

S'hi plantegen les bases metodològiques d’Estudi del jaciment d’El Salt, en què s'ofereixen els resultats preliminars dels diferents aspectes de la investigació relacionats principalmenr amb la seua seqüència sedimentària, la datació problemàtica. La presència de restes humans i la ergologia., In this item we outline and expound the rmethodological bases of study of the El Salt archaeological site. thus offering the preliminary results of the different aspects of the research related mainly to its sedimentary sequence, its problematica! dating, the existence of human remains and also its ergology, Se plantean las bases metodológicas de estudio del yacimiento de El Salt, ofreciéndose los resultados preliminares de los distintos aspectos de la investigación relacionados principalmente con su secuencia sedimentaria, la problemática datación, la presencia de restos humanos y la ergología.