Search

El present estudi planteja una metodologia per avaluar la capacitat i el grau en què es poden reintroduir els residus tèxtils d’uniformes constituïts per cotó i polièster formant-los novament en una estructura compacta de fibres, és a dir, produint nou fil, a màxima semblança al fil provinent del teixit mostra. Així doncs, primerament s’analitzen les propietats estructurals i mecàniques dels dos teixits mostra, sota les normatives corresponents per tal de determinar la similitud d’aquests i per crear un marc a recrear en la formació del nou fil a partir del residu. Es procedeix a un triturat mecànic dels teixits mostra i seguidament, es realitza la preparació prèvia a la filatura on es netegen i paral·lelitzen les fibres. Partint de la cinta resultant es produeix el fil amb la tipologia de filatura open-end, tenint en compte tots els paràmetres variables de coeficient de torsió i percentatge de matèria reciclada. Posteriorment, es caracteritzen les bobines de fil per determinar quines variables resulten més aptes per a l’aplicació, tot comparant amb els valors del teixit mostra. En darrer terme, es conclou el projecte amb l’anàlisi dels resultats dels assaigs i les comparatives entre totes les variables i es determina que el fil amb millors resultats de tenacitat i allargament resulta apte per a la circularitat productiva d’aquests uniformes

En aquest projecte s’ha estudiat un tractament de deslignificació a una planta pilot de tres tipus de sacs de jute diferents, obtinguts a partir de la importació del cafè al port de Barcelona, per a l’obtenció de fils a partir de mescles amb liocel. Per al procés químic, s’ha fet un estudi per la utilització d’un agent segrestant que ha permès fer els tractaments dels sacs de jute amb hidròxid sòdic, amb peròxid d’hidrogen i la neutralització final amb aigua de xarxa urbana. S’ha utilitzat una planta pilot per a deslignificar els sacs de jute i, mitjançant espectrofotometria FTIR-ATR s’ha demostrat la disminució de la quantitat de lignina i hemicel·lulosa. La matèria tractada ha estat desfibrada i s’han preparat quatre fils diferents, 100% liocel (CLY) i tres fils de barreja liocel/jute (CLY/JU) amb una composició igual (75% CLY 25% JU ), on la variable és el tipus de jute utilitzat (Vietnam, Ruanda i Hondures). Els fils han estat caracteritzats mitjançant dinamometria donant resultats que, encara que inferiors a les de liocel 100% tenen valors òptims per a la seva utilització. S’ha determinat la composició final dels fils ja que, durant el procés, hi ha hagut pèrdues considerables. La composició final dels fils determinada tant per les pèrdues mecàniques, com químicament és de 82/18 CLY/JU i 83/17 CLY/JU, respectivament. Finalment, l’anàlisi del tacte dels teixits obtinguts amb aquests fils ha resultat que la mostra amb jute de Ruanda té la pitjor suavitat de totes les mostres, seguida per la mostra amb jute d’Hondures i, tenint un tacte similar però lleugerament inferior a les mostres de 100% CLY, es troba el teixit realitzat amb el jute de Vietnam