Search

Aquest article té com a finalitat realitzar una cartografia de les aportacions principals que s’han fet en els darrers anys, a Catalunya i a Espanya, sobre la recerca de l’ensenyament de la geografia. Es tracta d’un estudi d’anàlisi documental que s’ha centrat en les revistes científiques principals sobre ensenyament i aprenentatge de la geografia. També s’hi han analitzat les publicacions derivades dels congressos i de les trobades de la Secció de Didàctica de la Geografia de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE). Els principals camps de recerca tractats inclouen la presència de la geografia al currículum escolar; l’ensenyament competencial; l’educació per la sostenibilitat i altres desafiaments, i l’ús de la tecnologia. L’article acaba amb una reflexió sobre cap a on es dirigeix la docència de la geografia del futur., Este artículo tiene como finalidad realizar una cartografía de las principales aportaciones que se han llevado a cabo, en Cataluña y en España, acerca de la enseñanza de la geografía. Se trata de una investigación de análisis documental que se ha centrado en la revisión de las principales revistas científicas que tratan la enseñanza y el aprendizaje de la geografía. También se han analizado las contribuciones en publicaciones derivadas de congresos y encuentros organizados por la Sección de Didáctica de la Geografía de la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE). Los principales campos de investigación que se abordan son: la presencia de la geografía en el currículo escolar; la enseñanza competencial; la educación para la sostenibilidad y los desafíos sociales y territoriales, y el uso de la tecnología. El artículo acaba con una reflexión acerca de hacia dónde va la enseñanza de la geografía en el futuro., Cet article propose une description des principales contributions à l’enseignement de la géographie réalisées en Catalogne et en Espagne pendant ces dernières années. Il s’agit d’une recherche documentaire focalisée sur la révision des principales revues scientifiques espagnoles relatives à l’enseignement et l’apprentissage de la géographie, ainsi que de publications issues de congrès et de séminaires organisés par la section géographie d’AGE. Les principaux domaines de recherche qui y sont abordés sont: la présence de la géographie dans les programmes scolaires, l’enseignement des compétences, l’éducation pour le développement durable, les défis sociaux et territoriaux ainsi que l’utilisation de la technologie. L’article se termine par une réflexion sur le futur de ces enseignements., This aim of this paper is to present the main contributions on geography education over the last decade in Catalonia and Spain. This research employs a documentary analysis methodology using data contained in articles of the main Spanish geography education journals and conference proceedings of the Spanish Geography Association (AGE). The paper is divided into sections according to the fields of research on which the current debates in geography education are centred, including the place of geography in the Spanish curriculum, the competence learning approach, education for sustainability and the use of technology. The authors conclude the review with a final reflection on future directions for geography education.

En els darrers cinc anys, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha vist immers en un seguit de canvis en l'estructura dels estudis. D'una banda, l'adaptació a la modalitat xarxa ha representat un canvi estructural en la forma de transmetre coneixements i en l'elaboració dels materials, i de l'altra, l'aplicació de l'anomenat Pla Bolonya (l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior, EEES) comporta canviar d'hàbits en la forma de transmetre els coneixements, amb un nou còmput de crèdits (ECTS) i una formació basada en competències. El Departament s'hi ha integrat com a prova pilot d'un projecte iniciat per la UAB. En aquest moment de traspàs oferim simultàniament tres sistemes d'ensenyament: el tradicional, seguint el pla d'estudis del 2002; el Pla Bolonya, començat el 2005-2006, i el de modalitat xarxa, que es va iniciar el curs 2001-2002 i que no ha entrat en el Pla Bolonya. D'aquí a dos o tres anys hi haurà dues modalitats, la presencial i la virtual, totes dues adaptades al Pla Bolonya. En aquest article volem mostrar què han significat aquests canvis prenent com a fil conductor l'experiència en assignatures que impartim (Cartografia i fotointerpretació, Geografia econòmica i social, i Sistemes d'informació geogràfica), a partir de les quals tractem els pros i els contres de l'adaptació de la geografia en xarxa i al Pla Bolonya. Over the last five years, the Autonomous University of Barcelona's Geography Department studies have undergone a series of structural changes. Adaptation to an online system has led to a structural change in the way in which knowledge is disseminated and materials produced, and the application of the so-called Bologna Process (adaptation to the European Higher Education Area, EHEA) has brought with it the need to change certain habits in the way knowledge is disseminated, a new credit transfer system (ECTS) and skills-based training. The Department has taken part in a pilot test project initiated by the Autonomous University of Barcelona (UAB). In this period of change, we are simultaneously offering three teaching systems: the traditional system, in line with the study plan from 2002; the Bologna Process system, started in 2005-2006, and the online system, which was started in the academic year 2001-2002 and which does not form part of the Bologna Process. Two or three years from now, there will be two systems, face-to-face and online, both of which are to be adapted to the Bologna Process. This article looks to show what these changes have meant, in terms of the experience in subjects we teach (Cartography and Photointerpretation, Social and Economic Geography and Geographic Information Systems), which provides the basis for a discussion of the pros and cons of adaptation of Geogr@phy Online and to the Bologna Process.