Search

Neuroactivació transcutània (NaT); Electrofisiologia; Avaluació Neuroactivación transcutánea (NaT); Electrofisiología; Evaluación Transcutaneous neuroactivation (NaT); Electrophysiology; Evaluation L’objectiu d’aquest informe és descriure l’evidència científica respecte al tractament NaT, tot incloent la base científica en què es basa i la seguretat, eficàcia i efectivitat.

Aquesta memòria recull el treball realitzat per Na Aina Luque i Garcia al Departament d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la Universitat de València sota la direcció del Dr. Vicent Teruel i Martí i la Dra. Joana Martínez i Ricós, entre els anys 2011 i 2016. El primer objectiu d’aquest treball ha estat caracteritzar el patró d’activitat neuronal oscil·latòria de l’escorça prefrontal medial en una situació d’estrès. Per a la qual cosa s’ha estudiat l’activitat poblacional d’aquesta àrea cortical després de portar a terme l’activació del nucli central de l’amígdala. A més, donat que la serotonina està implicada tant en la generació de la resposta d’estrès com en el seu control, hem analitzat el paper que podria jugar el nucli dorsal del rafe en aquest procés. En segon lloc hem estudiat l’efecte que provoca l’aplicació de l’estimulació cerebral profunda del nucli accumbens en l’activitat elèctrica de l’escorça prefrontal medial, per tractar de comparar-lo amb allò observat en la primera part de la Tesi. L’objectiu d’aquesta segona part és avançar en la comprensió dels mecanismes pels quals aquesta tècnica té efecte terapèutic en malalties psiquiàtriques amb components d’estrès. En la primera secció de la tesi s’ofereix una Introducció General en la qual exposem els antecedents sobre l’estrès i el ciruit neural responsable de la seua gestió, així com les dades més recents presents en la bibliografia sobre estimulació cerebral profunda. A continuació, exposem les Hipòtesis del treball, que es concreten en forma d’Objectius. En la secció de Material i Mètodes describim el disseny de cada experiment, així com les tècniques i anàlisis utilitzats. En la secció de Resultats presentem les dades obtingudes en cadascun dels experiments, i a la de Discussió General es discuteixen de manera conjunta aquests resultats en relació la bibliografia existent en aquesta temàtica. Per finalitzar, s’apunten les Conclusions fonamentals derivades de la Tesi, i es detalla la Bibliografia completa utilitzada per a la preparació dels experiments i la discussió dels resultats.

Aquesta tesi doctoral pretén establir com a reproduïble i fiable el sistema i mètode TMG (estudi 1) per determinar els canvis produïts a la musculatura de superfície deguts a la fatiga (estudi 2) i a l’estirament (estudi 3). Els resultats obtinguts legitimen el mètode TMG per la valoració de la musculatura de superfície en 1 i 2 observadors experimentats, tant per l’anàlisi de la fatiga aguda produïda per diversos protocols d’entrenament, com per detectar els canvis en el to muscular i la capacitat contràctil produïts per diferents protocols d’estiraments. D’aquesta tesi doctoral n’ha sortit un article internacional indexat (de l’estudi 1), un article per un concurs, un pòster per un congrés internacional, i s’estan preparant 2 articles més (dels estudis 2 i 3) per ser presentats a revistes especialitzades indexades. Del procés, destaquem la importància de la inclusió dels nous paràmetres: la relativització de la magnitud de la contracció i la relació entre la magnitud i el temps en donar la màxima resposta. Tots 2 paràmetres són necessaris a l’hora de comparar resultats i extreure’n conclusions aplicables. De cara a la gestió de la càrrega d’entrenament, revisant la bibliografia queda clar que la velocitat d’execució s’ha d’afegir ineludiblement al càlcul de la intensitat de l’entrenament, així com el percentatge de la 1RM i la gestió del número de repeticions en funció del caràcter de l’esforç màxim. L’estructuració de sèries i repeticions de la sessió d’entrenament en varia l’efecte, inclús amb el mateix número total de repeticions, mateixa sobrecàrrega (en relació a la 1RM), i mateixa velocitat d’execució (en relació a la màxima possible per aquella càrrega). Dels resultats, concloem que el mètode TMG és un mètode vàlid, reproduïble i no invasiu per detectar els canvis en el to muscular i les capacitats contràctils, i per la rapidesa i senzillesa de les mesures, és molt aplicable tant en el món de l’entrenament com en l’àmbit de la rehabilitació. També creiem necessari aplicar-ho en investigacions que tractin el síndrome de sobreentrenament i la fatiga crònica, així com abordar-lo en estudis longitudinals per validar el mètode TMG com una eina per la planificació i valoració esportiva., The thesis about the "analysis of contractile capabilities using the tensiomyographic method (TMG)" aims to establish reproducible and reliable system and method TMG (study 1) to determine the changes in the surface due to muscle fatigue (study 2) and stretching (study 3). The results legitimate TMG method for the assessment of surface muscles 1 and 2 experienced observers, for the analysis of acute fatigue produced by various training protocols, to detect changes in muscle tone and contractile capacity produced by different stretching protocols. Publications from this thesis: an international indexed article (the first study), an article for a contest, a poster for an international conference, and are preparing two articles (studies 2 and 3) for be submitted to journals indexed. We highlight from the process the importance of the inclusion of new parameters: the ratio of the magnitude of the contraction and the relationship between the magnitude and the time to maximum response. Two all parameters are needed when comparing results and draw conclusions applicable. In order to control the training load, reviewing the literature it is clear that the speed of execution must inevitably add to the calculation of the intensity of the workout, as well as the percentage of the 1RM and control the number of repetitions depending on the nature of the maximum stress. The structure of the series and repetitions workout varies in effect, even with the same total number of repetitions, the same overload (relative to 1RM), and the same execution speed (relative to the maximum possible for that overload). From the results, we conclude that the TMG is a valid method, non-invasive and reproducible to detect changes in muscle tone and contractile capacities, and the speed and simplicity of the measurements, it is applicable in the world of and training in the field of rehabilitation. Also we need to apply it in research dealing with the overtraining syndrome and chronic fatigue, as well as addressing it in longitudinal studies to validate the method TMG as a tool for planning and evaluation of sport.

En pacients cirròtics s’ha demostrat alteracions funcionals de la via cortico-espinal amb estimulació magnètica transcortical, consistents en una disminució de l’amplitud dels potencials evocats motors i en un increment de la latència. Aquestes alteracions funcionals s’associen a un increment de la senyal T2 per ressonància magnètica, probablement per un increment d’aigua cerebral. Les alteracions motores funcionals reverteixen amb el transplant hepàtic. a) En el primer treball s’ha demostrar alteracions funcionals en la via motora en dos models animals d’insuficiència hepàtica: cirrosi per tetraclorur de carboni i anastomosi porto-cava Les troballes reprodueixen les observades en humans, pel que podria ser útil en el desenvolupament d’un model experimental . No obstant, van ser trobades sota la influència d’anestèssics. Donat que la insuficiència hepàtica pot induir canvis en el metabolisme dels anestèssics, vem tenir interès per desenvolupar un model que no utilitzi anestèssics. b) En el segon estudi es va desenvolupar una nova metodologia per realitzar els estudis neurofisiològics en animals desperts, sense cap tipus d’anestèssia, i en lliure moviment. La nova metodologia està basada en la implantació de 6 elèctrodes subcutanis per poder fer els registres. Es va demostrar que la implantació dels eslèctrodes es poden mantenir com a mínim 3 setmanes per estudis repetits. A més a més, per validar el mètode, demostrem l’efecte dosi-depenent de tres diferents anestèssics sobre els potencials evocats motors. Aquesta nova metodologia pot fer servei per l’estudi en altres malaties com lesions medulars sense que l’anestèssia jugui un paper important. c) En el tercer estudi es va aplicar la nova metodologia sense anestèssia a diferents models de lesió hepàtica. Es va demostrar que les alteracions en els models de derivació porto-sistèmica i cirrosi es devien als efectes dels anestèssics. Per altra banda s’ha demostrat que el mètode és vàlid per mesurar l’encefalopatia hepàtica i de forma objectiva en models d’encefalopatia hepàtica aguda per insuficiènica hepàtica i encefalopatia hepàtica induïda per sang en el tub digestiu en rates amb anastomosis porto-cava. Aquesta nova metodologia té un gran valor científic, ja que l’encefalopatia hepàtica no es podia mesurar de cap manera objectiva, ja que tots els estudis anteriors es basaven en alteracions delscicle circadians, alteracions de comportament o aprenentatge que es mesuren amb mètodes no objectius. En canvi amb la neurofisiologia, és pot fer una mesura objectiva sense cap efecte per part de l’investigador i d’una manera quantificable. d) El quart estudi ha mostrat que és possible veure l’efecte d’un fàrmac que disminueix l’amoníac plasmàtic en rates amb anastomosis porto-cava que reben sang al tub digestiu. Aquest fàrmac, anomenat ornitina-fenilacetat (OP), ha començat a ser estudiat en pacients amb cirrosi hepàtica. La present tesis a resultat molt útil per obrir una nova línia: els estudis de nous fàrmacs per l’encefalopatia hepàtica en un model experimental. La tesi inclou el desenvolupament d’una nova metodologia, la validació d’un model i l’estudi dels mecanismes d’acció d’un fàrmac per l’encefalopatia hepàtica. Els resultats tenen una aplicabilitat immediata: -el model ha estat incorporat a la cartera de serveis de l’Institut de Recerca Hospital Vall Hebron. -El fàrmac estudiat es farà servir en pacients amb encefalopatia hepàtica., Cirrhotic patients exhibit functional abnormalities in the corticospinal tract by transcartical magnetic stimulation, these patients show a decrease on the amplitude of the motor evoked potentials and an increase on the latency. These functional alterations are associated with an increase in the T2 signal by magnetic resonance, probably by an increase of the water content. The motor abnormalities return to normal after hepatic transplant. a) In the first study of the thesis, we demonstrate functional abnormalities of the motor tract in two animal models of hepatic disease: cirrhosis induced by carbon tetrachloride and portacaval anastomosis. These findings reproduce the human abnormalities and can be useful for the development of an animal model. However, this study was performed under anhestesia, since the hepatic failure can induce changes in the anesthetics metabolism; we are interested in the development of a model without anesthesia. b) In the second study we developed a new methodology to perform neurophysiological studies in awake animals, without any anesthesia, and in free movement. The new methodology is based on subcutaneous implantation of 6 electrodes to record the motor evoked potentials. It was demonstrated that the introduction of electrodes can keep at least 3 weeks for repeated studies. In addition, to validate the method, we show dose-dependent effect of three different anesthetics on motor evoked potentials. This new methodology can service the study in other diseases such as cord injury without the anesthesia play an important role. c) In the third study we applied the new methodology without anesthesia in different models of hepatic injury. It was demonstrated that alterations in portacaval anastomosis and cirrhosis were due to the effects of anesthetics. On the other hand has shown that the method is valid for measuring hepatic encephalopathy objectively in models of acute hepatic encephalopathy by acute liver failure and hepatic encephalopathy induced by blood in the digestive tract in rats with portacaval anastomosis. This new methodology has a scientific value, as hepatic encephalopathy could not be measured in any objective way, since all previous studies were based on changes in the circadian rhythms; changes in behavior or learning are measured with no objectives methods. In contrast with the neurophysiology, motor evoked potentials is an objective and a quantifiable way not affected by the investigator. d) The fourth study showed that it is possible to see the effect of a drug that lowers plasma ammonia in rats with portocaval anastomosis receiving blood in the digestive tract. This drug, called ornithine-phenylacetate (OP), has begun to be studied in patients with liver cirrhosis. The present results are very useful for opening a new line: studies of new drugs for hepatic encephalopathy in an experimental model. The thesis includes the development of a new methodology, the validation of a model study of the mechanisms of action of a drug for hepatic encephalopathy. The results have an immediate applicability: - The model has been incorporated into the service of Valle Hebron Hospital Research Institute. - The study drug will be used in patients with hepatic encephalopathy.