Search

[EN] The excavation of the Las Obagues de Ratera Rockshelter, above 2300 m. of altitude, has allowed to document a large archaeological sequence. An intense radiocarbon dating defines the chronology of these occupations, which from the beginning of the Holocene and until the XXth century, covering different prehistoric and historic periods. The analysis of the materials recovered during excavations complements the image of this little rockshelter as a place used repeatedly but in changing ways over time. The study of this site highlights the archaeological remains of alpine and subalpine areas and reaffirms its potential for the study of the past., [ES] L’excavació de l’Abric de Les Obagues de Ratera, per sobre els 2300 m. d’altitud, ha permès documentar una extensa seqüència arqueològica. La sèrie de datacions radiocarbòniques efectuades ha precisat la cronologia d’aquestes ocupacions, que arrenquen a inicis de l’Holocé i s’estenen fins al s. XX, cobrint diversos períodes prehistòrics, de l’Edat Mitjana i d’època contemporània. L’anàlisi dels materials recuperats durant les excavacions complementa la imatge de l’abric com un lloc utilitzat de manera reiterada i canviant al llarg del temps. L’estudi d’aquest petit jaciment posa en valor els vestigis arqueològics de zones alpines i subalpines i referma el seu potencial per a l’estudi del passat., L’excavació de l’Abric de Les Obagues de Ratera ha sigut possible gràcies al finançament del PNAESM, la col·laboració del seu personal, i el projecte ja esmentat Cims, prats, ramats i persones. L’explotació de l’alta muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici al llarg de l’Holocè: una aproximació arqueoecològica i així com del projecte I+D HAR2015-66780-P (MINECO/FEDER) Modelización de los espacios prehistóricos de montaña. Un SIG del patrimonio arqueologico y los territorios pastoriles. És obligat esmentar també el tracte rebut els diferents anys per les treballadores i treballadors del Refugi d’Amitges i el seu guarda.

En aquest article s'analitzen els canvis que experimentà l'organització de les activitats de manteniment en els assentaments litorals i prelitorals del nord-est de la península Ibèrica, des del segle VIII fins el segle III aC, i el que implicaren aquestes transformacions en les pautes de mobilitat de les dones. Amb aquest objectiu, es considera l'evidència arqueològica dels assentaments del Bronze final i de l'Edat del Ferro al Vallès i l'Empordà. Aquests canvis es posen en relació amb el marc sociopolític del període, caracteritzat per la presència colonial, tant en la seva dimensió estrictament comercial com en la creació de models culturals/materials visualitzats en els establiments colonials grecs de la costa empordanesa., In this paper we analyze the changes in the organization of maintenance activities in coastal and precoastal settlements of northeast Iberia, between the 8th century and 3rd century bc and their implications for the mobility of women. Specifically, we examine the archaeological evidences from Late Bronze Age and Early Iron Age settlements of the Vallès and Empordà regions. These changes are related to the socio-political background of that period, characterized by the colonial presence, both in its commercial dimension, and in terms of the creation of cultural model evidenced in the Greek colonial settlements of the Empordà coast., En este artículo se analizan los cambios que experimentó la organización de las actividades de mantenimiento en los asentamientos litorales y prelitorales del nordeste de la península Ibérica, desde el siglo VIII hasta el siglo III a.C., y lo que estas transformaciones implicaron en las pautas de movilidad de las mujeres. Para ello se considera la evidencia arqueológica de asentamientos del Bronce Final y de la Edad del Hierro en las áreas del Vallès y del Empordà. Estos cambios se ponen en relación con el marco socio-político del período, caracterizado por la presencia colonial, tanto en su dimensión estrictamente comercial, como en la de creación de modelos culturales/materiales visualizados en los establecimientos coloniales griegos de la costa ampurdanesa.