Search

In 2014, the EU States decided not to support Italy’s Mare Nostrum search and rescue operation and neither replace it with an equivalent mission nor take any other effective action to prevent a massive loss of lives in the Mediterranean Sea in 2015. From the perspective of a standard account of the duty of rescue and a conservative notion of humanitarian duties, the EU states did not have a moral obligation to engagein such actions. The reasons for such a lack of obligation would mainly be three: first, the potential rescuers did not physically encounter nor were they in close vicinity of the victims; secondly, the obligation -if any- would have been a collective one, so no individual actor had a specific obligation to search and rescue; thirdly, the cost of the operation was too high. My argument is that, based on Adela Cortina’s notion of cordial reason, which hinges on a compassionate recognition of human dignity, the EU States had a moral obligation to support the Mare Nostrum operation or at least to effectively prevent a more than likely massive loss of lives in the Mediterranean. Cordial reason allows us to respond to the above mentioned three reasons. Firstly, although the potential rescuers did not physically encounter the victims, they had the ability and the skills to save them if they had wanted to do so; secondly, the collective obligation is not primary, but a result of the obligation that any human being owes to another fellow human being; and thirdly, the duty of rescue -understood in the light of cordial reason- is not subject to cost limitations., Ramon Llull Journal of Applied Ethics, Vol. 1, Núm. 13 (2022): Issue 13

[cat] La pandèmia de COVID-19 va comportar nombrosos canvis socials en tots els àmbits i va afectar fins i tot l’àmbit de les intoxicacions. Per aquest motiu, es pretén analitzar l’impacte de la COVID-19 específicament en les intoxicacions dels més grans de 65 anys. Es va dissenyar un estudi retrospectiu i observacional dels intoxicats més grans de 65 anys atesos en un servei d’urgències d’hospital universitari de tercer nivell (del 1r de juny al 31 de juliol) en tres períodes de temps, de prepandèmia (2019), postconfinament estricte (2020) i desescalada amb recuperació de la normalitat (2021). De 1.200 intoxicats analitzats, 65 (6,43%) són més grans de 65 anys. Es va detectar una disminució de les intoxicacions en la fase de confinament (2019: 1,9% vs. 2020: 1,5%; i 2019: 1,9% vs. 2021: 1,4%; p, [spa] La pandemia de COVID-19 supuso numerosos cambios sociales en todos los ámbitos, afectando incluso a las intoxicaciones. Se pretende analizar el impacto de la COVID-19 específicamente en las intoxicaciones de los mayores de 65 años. Para ello se diseñó un estudio retrospectivo y observacional de los intoxicados mayores de 65 años atendidos en un servicio de urgencias de un hospital universitario de tercer nivel (de 1 de junio a 31 de julio) en tres períodos de tiempo: prepandemia (2019), postconfinamiento estricto (2020) y la desescalada con recuperación de la normalidad (2021). De 1.200 intoxicados analizados, 65 (6,43%) eran mayores de 65 años. Se detectó una disminución de las intoxicaciones en la fase de confinamiento (2019: 1,9% vs. 2020: 1,5%; y 2019: 1,9% vs. 2021: 1,4%; p

Treballs Finals de Grau en Geografia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Roser Rodríguez Carreras, [cat ]A la frontera francoespanyola s'hi localitzen els municipis fronterers de la Jonquera, a Catalunya, i Le Perthus, a França. Amb el pas dels anys cada municipi s'ha anat desenvolupant socioeconòmicament cada un amb les seves característiques pròpies. La meva hipòtesi principal es que ho han fet tenint en compte la presència de la frontera. Segons els resultats finals, la frontera es un agent que ha exercit influència a l’hora de planificar el territori dels dos municipis. La frontera, creada amb el Tractat dels Pirineus de 1659, estableix una divisió estatal, però no territorial, ja que les relacions entre les dues bandes són contínues i de totes les tipologies com de caràcter social, comercial o bé educatiu. És per això que aquesta recerca té la intenció d'analitzar geogràficament les dues localitats per entendre i analitzar tots els agents que han intervingut en el desenvolupament dels dos municipis i quin paper hi juga la frontera i la seva zona d'influència.Així doncs, es tracta d'un treball de recerca basat en l’anàlisi del territori fent servir metodologia quantitativa i qualitativa com les entrevistes, el qüestionari i la recerca bibliogràfica per adquirir la informació necessària i així entendre el territori fronterer., [eng] At the France-Spain border are the border towns of La Jonquera, in Catalonia, and Le Perthus, in France. Over the years each municipality has developed socioeconomically, each with its own characteristics. My hypothesis is that they have done it with the influence of the border. The border, created by the Treaty of the Pyrenees of 1659, establishes a state division, but not territorial, since the relations between the two bands are continuous and of all kinds as social, commercial or educational. This is why this research is intended to analyse geographically the two localities to understand and analyse all the players who have intervened in the development of the two municipalities and what role the border and its area of influence play. Thus, it is a research work based on the analysis of the territory using quantitative and qualitative methodology such as interviews, questionnaire and bibliographical research to acquire the necessary information and thus understand the border territory.

L'objectiu principal d'aquest projecte és aprofundir en l'estudi de la geometria hiperbòlica, en particular, en els models del disc i el semiplà de Poincaré, per tal de poder donar unes nocions bàsiques sobre tessel·lacions hiperbòliques. Finalment, es donen alguns resultats de geometria elemental que permeten construir tessel·lacions del disc de Poincaré a partir de la geometria euclidiana.

El tractament del càncer mitjançant teràpia dirigida continua avançant. La idea és aconseguir fàrmacs amb els quals el mecanisme d'acció s'enfoqui directament en les cèl·lules malaltes i evitar danyar les sanes. Mitjançant enginyeria de proteïnes es creen nanopartícules amb activitat tòxica i altres que transporten el fàrmac. El grup de Nanobiotecnologia de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina, en col·laboració amb el d'Oncogènesi i Antitumorals de l'Institut de recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha aconseguit elaborar nanopartícules estables que porten en una mateixa entitat aquesta doble funcionalitat: toxina i fàrmac. Si bé encara s'ha de continuar investigant per a aconseguir major precisió, els resultats obren una finestra a un ampli camp de recerca per al disseny de fàrmacs dirigits contra tumors. El tratamiento del cáncer mediante terapia dirigida sigue avanzando. La idea es conseguir fármacos cuyo mecanismo de acción se enfoque directamente en las células enfermas y evitar dañar las sanas. Mediante ingeniería de proteínas se crean nanopartículas con actividad tóxica y otras que transportan el fármaco. El grupo de Nanobiotecnología del Institut de Biotecnologia i Biomedicina, en colaboración con el de Oncogénesis y Antitumorales del Institut de recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha conseguido elaborar nanopartículas estables que portan en una misma entidad esta doble funcionalidad: toxina y fármaco. Aunque todavía se debe seguir investigando para conseguir mayor precisión, los resultados abren una ventana a un amplio campo de investigación para el diseño de fármacos dirigidos contra tumores. Cancer treatment through targeted therapy continues to advance. The idea is to have drugs whose mechanism of action focuses directly on diseased cells and avoids damaging healthy cells. Protein engineering creates nanoparticles with toxic activity and others that carry the drug. The Nanobiotechnology group of the Institute of Biotechnology and Biomedicine, in collaboration with the Oncogenesis and Antitumoral Group of the Institut de recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, has managed to develop stable nanoparticles that carry this double functionality in the same entity: toxin and drug. Although research is still required to achieve greater precision, the results open a window to a wide field of research for the design of tumor-targeted drugs.

El correcte funcionament del cos humà depèn, entre altres factors, de la concentració adequada de cations divalents, elements amb doble càrrega positiva en superfície capaces d'interactuar amb diferents molècules al mateix temps. S'ha vist que aquests ions actuen a manera d'adhesiu en presentar una gran versatilitat d'interacció amb proteïnes per a formar altres més complexes. En aquest article, el Grup de Nanobiotecnologia, de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) presenten el desenvolupament d'una tecnologia que aprofita aquesta capacitat per a crear biomaterials que podrien utilitzar-se en nanomedicina del càncer i també en medicina regenerativa. El correcto funcionamiento del cuerpo humano depende, entre otros factores, de la concentración adecuada de cationes divalentes, elementos con doble carga positiva en superficie capaces de interactuar con diferentes moléculas al mismo tiempo. Se ha visto que estos iones actúan a modo de pegamento al presentar una gran versatilidad de interacción con proteínas para formar otras más complejas. En este artículo, el Grupo de Nanobiotecnología, del Instituto de Biotecnología y Biomedicina (IBB) presentan el desarrollo de una tecnología que aprovecha esta capacidad para crear biomateriales que podrían utilizarse en nanomedicina del cáncer y también en medicina regenerativa. The correct functioning of the human body depends, among other factors, on the adequate concentration of divalent cations, elements with a double positive charge on their surface capable of interacting with different molecules at the same time. These ions have been seen to act like glue by exhibiting great versatility in interactions with proteins to form more complex ones. In this article, the Nanobiotechnology Group of the Institute of Biotechnology and Biomedicine (IBB) presents the development of a technology that takes advantage of this ability to create biomaterials, which could be used in cancer nanomedicine and also in regenerative medicine.

Este artículo es resultado de una investigación que indagó acerca de la existencia de una identidad juvenil común latinoamericana, a partir del análisis de las referencias icónicas de jóvenes. La metodología, que se compartió con investigadores de España y Argentina, incorporó herramientas participativas en un semillero de investigación con estudiantes de comunicación de la Universidad de Medellín. Para el análisis se partió de los principios de la iconología de Panofsky (1998), a través de técnicas de trabajo colaborativo/cooperativo. Los principales hallazgos apuntan a la mediación histórica e institucional en la conformación de la identidad, configurada desde los discursos sociales. This article is the result of the research project which inquired about the existence of a common Latin American Youth Identity, based on the analysis of the iconic references of young people. The methodology, which was shared with researchers from Spain and Argentina, incorporated participatory tools in a research seedbed with communication students from the University of Medellin. The analysis was based on Panofsky´s principles of iconology (1998), through techniques of collaborative/cooperative work. The main findings point to the historical and institutional mediation in the conformation of the Youth Identity, configured from the social discourses. Este artículo es producto del proyecto de investigación “Análisis del impacto de los discursos socio-comunicativos glocales en la construcción de la referencia en torno al concepto de identidad juvenil latinoamericana. Caso Colombia”, financiado por la Universidad de Medellín (Colombia) y la Universidad Complutense de Madrid (España).

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Albert Bastardas i Boada, [cat] Des de l’any 2006, la llengua occitana és oficial al conjunt de Catalunya, incloent-hi la major part del seu territori, on l’occità no és la llengua tradicional. En aquest treball analitzem el context lingüístic, territorial i històric que ho ha fet possible, i descrivim en què consisteix la dita oficialitat. A partir d’aquest cas concret, explorem les característiques del concepte general de l’oficialitat extraterritorial., [eng] Since 2006, the Occitan language is official in Catalonia as a whole, including most of its territory, where Occitan is not the traditional language. In this paper we analyse the linguistic, territorial and historical context which has made it possible, and we describe what this official status consists of. From this particular case, we explore the characteristics of the general concept of extraterritorial official status.

A la pràctica docent, no només convé tenir coneixement de la ciència específica, sinó també de l'evolució de la psicologia educativa, és a dir, de com aprenen els estudiants. La investigació en psicologia educativa més recent, i més rellevant des del punt de vista en què ens situem nosaltres, és la del constructivisme, iniciada a partir del psicòleg bielorús Lev Semionovitch Vigotski.

Les mencions de responsabilitat s'han basat en els crèdits facilitats per l'àrea responsable

Treball de Fi de Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Curs 2016-2017 El present treball té per objecte l’estudi de l’impacte de les relacions interpersonals en la percepció de la qualitat de vida a la presó Brians 1 de Barcelona, des d’una perspectiva de gènere. D’aquesta manera, es pretén abordar la problemàtica existent envers les condicions de vida dels reclusos en les nostres presons, observant si existeixen diferències entre homes i dones, i centrant-nos en la dimensió de les relacions interpersonals existents. En primer lloc, es farà una breu contextualització envers els estudis i la literatura acadèmica que ha tractat aquesta temàtica d’investigació, quins resultats s’han obtingut així com quines són les diferents posicions al respecte per part d’experts en la matèria. En segon lloc, duré a terme un anàlisi estadístic, primer descriptiu de les dades i, posteriorment, de regressió lineal múltiple introduint les variables corresponents a les relacions amb el personal, les relacions entre els interns, i les relacions amb l’exterior. Aquest últim, ens permetrà conèixer si les eventuals diferències entre homes i dones i la seva percepció de qualitat de vida a la presó, s’expliquen per les relacions interpersonals. Per últim, exposaré els resultats de l’anàlisi realitzat, així com les conclusions del treball.

La arquitectura doméstica de las ciudades occidentales del Conventus Hispalensis continúa siendo una línea de investigación abierta y aún por desarrollar. Así, a pesar de que existe una literatura arqueológica previa, hasta la fecha, no se había realizado un estudio que presentara una panorámica global que integrara el análisis de su arquitectura, programa ornamental, cultura material y su inserción en la trama urbana, factores explicativos de gran interés en la actualidad, a tenor del desarrollo que la arquitectura doméstica en Hispania ha sido objeto en las últimas décadas (Corrales, 2012, 256). Así, pues, se hacía necesaria la generación de un marco de trabajo teórico (Wallace– Hadrill, 1997, 219) mediante el cual, la edilicia doméstica de las ciudades del territorio onubense se entendiese como una reflexión global, en la que, de la mano de las nuevas evidencias arqueológicas, se pudiera producir una aproximación interpretativa renovada. The domestic architecture of the western cities of Conventus Hispalensis remains an open line of research still being developed. So, even though there is a previous archaeological literature, there had not been a study establishing a comprehensive overview that integrates de analysis of its architecture, ornamental program, material culture and its incorporation into the urban network. All these explanatory factors are currently of great interest due to the importance of the domestic architecture in Hispania in the past decades (Corrales, 2012, 256). Therefore, the generation of a theoretical framework (Wallace-Hadrill, 1997, 219) was necessary in order to globally understand the urban domestic architecture in the ancient cities of the territory of Huelva. Thanks to new archaeological evidence, this could lead to a renewed interpretative approach. Este trabajo es producto de las investigaciones desarrolladas en el marco del proyecto de Excelencia del Plan Andaluz de Investigación «CVB I. Corpus Vrbium Baeticarum I. Ciudades Romanas de la Bética» (Ref. HUM2062).

Els cossos d'inclusió o amiloides són agregats de proteïnes nanoestructurades produïdes a l'interior d'una cèl·lula, freqüents en determinats bacteris, i amb interessants aplicacions biomèdiques, com ara l'alliberament de fàrmacs proteics. Fins ara, l'ús dels cossos d'inclusió estava limitat per la presència de toxines pròpies de les cèl·lules bacterianes que els produïen. Un estudi ha desenvolupat diverses soques d'Escherichia coli sense aquestes toxines a partir de les quals s'ha pogut produir amiloides lliures de contaminants potencialment perillosos. Los cuerpos de inclusión o amiloides son agregados de proteínas nanoestructuradas producidas en el interior de una célula, frecuentes en determinadas bacterias, y con interesantes aplicaciones biomédicas, tales como la liberación de fármacos proteicos. Hasta ahora, el uso de los cuerpos de inclusión estaba limitado por la presencia de toxinas propias de las células bacterianas que los producían. Un estudio ha desarrollado diversas cepas de Escherichia coli sin estas toxinas a partir de las cuales se ha podido producir amiloides libres de contaminantes potencialmente peligrosos. Inclusion bodies or amyloids are nanostructured protein aggregates produced inside a cell, frequent in certain bacteria, and with interesting biomedical applications such as drug protein delivery. Until now, the use of inclusion bodies was limited by the presence of own toxins from the producing bacterial cells. A study has developed several toxin-free Escherichia coli strains from which amyloids free from potentially hazardous cell contaminants have been produced.

Investigadors de la Unitat de Nanobiotecnologia de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) de la UAB, liderats per Antonio Villaverde, han aconseguit una alternativa a l'ús dels virus per a la teràpia gènica. Els investigadors han sintetitzat nanopartícules que actuen com a virus artificials, capaços d'embolicar fragments d'ADN i alliberar-los amb objectius terapèutics, sense risc biològic, a l'interior de les cèl·lules diana. Investigadores de la Unidad de Nanobiotecnología del Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) de la UAB, liderados por Antonio Villaverde, han logrado una alternativa al uso de los virus para la terapia génica. Los investigadores han sintetizado nanopartículas que actúan como virus artificiales, capaces de envolver fragmentos de ADN y liberarlos con objetivos terapéuticos, sin riesgo biológico, en el interior de las células diana. Researchers of the Nanobiology Unit from the UAB Institute of Biotechnology and Biomedicine, led by Antonio Villaverde, have produced an alternative to the use of viruses in gene therapy.The researchers synthesised nanoparticles which act as artificial viruses, capable of surrounding DNA fragments and releasing them as therapeutic agents, with no biological risk, into the interior of cells.

La pesca en la Edad Moderna ha sido una de las actividades económicas menos estudiadas. El aumento de la población experimentado en Cataluña desde fines del siglo XVII y a lo largo del siglo XVIII convierte a esta actividad en un elemento fundamental de la vida económica y social del país.

El 70% de la superfície de la Terra és coberta d’aigua. El Planeta Blau conté aproximadament 1385 milions de km3 d’aigua, dels quals el 97,5% és salada. Del total d’aigua dolça el 68,9% es troba emmagatzemada en els casquets polars i a les glaceres en forma de gel, un 29,8% és subterrània, un 1% forma el vapor d’aigua de l’atmosfera i el 0,3% restant és superficial, la més accessible per al consum. La falta de disponibilitat sumat a la desigualtat en la distribució fan que sigui necessària una gestió adequada de l’aigua com a recurs. És per aquest motiu que resulta essencial un control en el seu aprofitament i un tractament posterior al seu ús, que redueixi al màxim la contaminació causada pel seu abocament al medi receptor. Aquesta contaminació pot ser de diferent naturalesa en funció de la procedència del abocament. Les aigües residuals domèstiques acostumen a presentar un alt contingut en sòlids en suspensió, matèria orgànica, nitrogen amoniacal, fosfats i tensoactius iònics degut a l’ús de detergents. Les aigües d’origen agropecuari contenen matèria orgànica, sòlids de dimensions més grans, fosfats, nitrogen amoniacal, pesticides i altres substàncies químiques. Les aigües residuals industrials presenten característiques molt diverses, variant el cabal i la composició en funció del tipus d’indústries que les genera, motiu pel qual en la majoria d’ocasions el tractament no pot realitzar-se mitjançant tecnologies convencionals.El sanejament de les aigües és un procés clau per garantir la qualitat de l'aigua i, per tant, la salut i la preservació del medi. D'aquí la importància de retornar al medi (als rius i al mar) l'aigua que hem utilitzat en condicions òptimes.

L’objectiu d’aquest estudi era relacionar la teoria de l’autodeterminació amb els comportaments i les intencions prosocials en el context esportiu. Per fer això, es van utilitzar com a mostra noranta-set jugadors de futbol de categoria infantil i cadet, amb edats compreses entre els dotze i els setze anys. Els resultats estableixen una relació significativa i positiva entre els nivells més alts d’autodeterminació i l’aparició de comportaments i intencions prosocials. Així mateix, es va comprovar que hi ha una alta relació entre els mediadors afiliació i autonomia amb l’aparició d’aquest tipus de conductes, resultats que corroboren els estudis realitzats anteriorment per altres autors (Gagné, 2003). Com a conclusió, es pot proposar la necessitat que pares i entrenadors inculquin als jugadors nivells alts d’autodeterminació, amb l’objectiu d’aconseguir que augmentin les conductes esportives.

El objetivo del presente estudio era relacionar la Teoría de la Autodeterminación con los comportamientos e intenciones prosocia¬les en el contexto deportivo. Para ello, 97 jugadores de fútbol de categoría infantil y cadete, con edades comprendidas entre los 12 y los 16 fueron empleados como muestra. Los resultados establecen una relación significativa y positiva entre los niveles más altos de autodeterminación y la aparición de comportamientos e intenciones prosociales. Asimismo, se comprobó que hay una alta relación entre los mediadores afiliación y autonomía con la aparición de este tipo de conductas, resultados que corroboran los estudios realiza¬dos anteriormente por otros autores (Gagné, 2003). Como conclusión, se puede proponer la necesidad de que padres y entrenadores inculquen en los jugadores niveles altos de autodeterminación, con el objetivo de conseguir que aumenten las conductas deportivas.

En aquest treball es realitza una descripció dels llenguatges que constitueixen la base de la construcció de la Web Semàntica: l'XML, l'RDF i l'OWL. En concret, es realitza un estudi de la base de dades lèxica WordNet. Finalment, es presenta el disseny i la implementació d'una ontologia per representar les relacions lèxiques dels mots del català. A partir d'aquesta ontologia es crea una petita base de dades basada en la temàtica dels animals de companyia. Aquest cas pràctic permet extreure conclusions sobre els avantatges d'introduir metadades en els documents electrònics, i sobre les facilitats que ofereixen les aplicacions actuals pel desenvolupament d'aquest tipus de documents. En este trabajo se lleva a cabo una descripción de los lenguajes que constituyen la base de la contrucción de la Web Semántica: el XML, el RDF y el OWL. En concreto se desarrolla un estudio de la base de datos léxica WordNet. Finalmente, se presenta el diseño y la implementación de una ontología para representar las relaciones léxicas de los motes del catalan. A partir de esta ontología se crea una pequeña base de datos basada en la temática de los animales de compañía. Este caso práctico permite extraer conclusiones sobre las ventajas de introducir metadatos en los documentos electrónicos, y sobre las facilidades que ofrecen las aplicaciones actuales para el desarrollo de este tipo de documentos. This study carries out a description of the languages that constitute the basis of construction of the Semantic Web: XML, RDF and OWL. Specifically, a study is carried out from the lexical database WordNet. Lastly, we present the design and implementation of an ontology to represent the lexical relations of nicknames in Catalan. From this ontology a small database is created on the subject of household pets. This practical case enables us to draw conclusions on the advantages of introducing metadata in electronic documents, and on the facilities offered by existing applications for development of these kinds of documents.

Introducció: L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la resposta dels sistemes cardiovascular i respiratori després de l’aplicació d’estímuls vibratoris de magnitud diferent, analitzant la freqüència cardíaca (FC), la pressió arterial (PA) i el consum d’oxigen (VO2). Mètodes: Els subjectes participants en l’estudi, que en el moment dur-lo a terme presentaven: edat mitjana, 22±3,89 anys; altura, 1,76±0,61 m; massa corporal, 75,56±8,83 kg, i índex de massa corporal (IMC), 24,49±2,30 kg/m2, van ser distribuïts en tres grups aleatòriament, i cadascun va ser sotmès a una sessió d’estímuls vibratoris de magnitud diferent: GEA (30 Hz i 4 mm), GEB (26 Hz i 4 mm) i GEC (20 Hz i 4 mm). Resultats: Els resultats van mostrar una resposta semblant en els diversos grups establerts, i no hi havia una relació directa entre la magnitud de l’estímul vibratori i la resposta fisiològica. D’altra banda, les modificacions experimentades en els tres grups van ser estadísticament significatives en el cas del VO2 i l’FC, mentre que la resposta va ser més variable en el cas de la PA. Conclusions: A la vista de les dades obtingudes, es podria afirmar que l’aplicació d’estímuls vibratoris, utilitzant paràmetres habituals d’entrenament, no és suficient per provocar adaptacions fisiològiques relacionades amb les variables analitzades.

Introduction: The aim of the current study is to determine the cardiovascular and respiratory systems response after different vibratory stimuli. Heart rate (HR), blood pressure (BP) and oxygen uptake (VO2) were analyzed during the training. Subjects (22±3.89 yr, height: 1.76±0.61 m; weight: 75.56±8.83 kg; IMC: 24.49±2.30 kg/m2) were randomly allocated to one of three groups. Material and methods: Each group performed a vibratory training session with different magnitude: GEA (30 Hz and 4 mm), GEB (26 Hz and 4 mm) and GEC (20 Hz and 4 mm). Results: A similar response in all groups and a direct relationship between vibratory magnitude and physiological response wasn’t established. In other hand, significant differences in VO2 and HR were found in the three groups, being the response regarding BP more variable. Conclusions: It may be concluded that the use of vibratory stimuli with in standard training parameters is not enough to induce physiological adaptations in relation to the variables analyzed. Introducció: L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la resposta dels sistemes cardiovascu - lar i respiratori després de l’aplicació d’estímuls vibratoris de magnitud diferent, analit - zant la freqüència cardíaca (FC), la pressió arterial (PA) i el consum d’oxigen (VO 2 ). Mètodes: Els subjectes participants en l’estudi, que en el moment dur-lo a terme presen - taven: edat mitjana, 22 ± 3,89 anys; altura, 1,76 ± 0,61 m; massa corporal, 75,56 ± 8,83 kg, i índex de massa corporal (IMC), 24,49 ± 2,30 kg/m 2 , van ser distribuïts en tres grups alea - tòriament, i cadascun va ser sotmès a una sessió d’estímuls vibratoris de magnitud dife- rent: GEA (30 Hz i 4 mm), GEB (26 Hz i 4 mm) i GEC (20 Hz i 4 mm). Resultats: Els resultats van mostrar una resposta semblant en els diversos grups esta - blerts, i no hi havia una relació directa entre la magnitud de l’estímul vibratori i la res- posta fisiològica. D’altra banda, les modificacions experimentades en els tres grups van ser estadísticament significatives en el cas del VO 2 i l’FC, mentre que la resposta va ser més variable en el cas de la PA. Conclusions: A la vista de les dades obtingudes, es podria afirmar que l’aplicació d’estímuls vibratoris, utilitzant paràmetres habituals d’entrenament, no és suficient per provocar adaptacions fisiològiques relacionades amb les variables analitzades

«El coneixement esta escrit en aquest grandíssim llibre que tenim obert davant dels ulls, vull dir, l'Univers, però no es pot comprendre si abans no s'aprèn a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals esta escrit. Està escrit en llengua matemàtica i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense els quals es impossible entendre ni una paraula; sense ells es com girar vanament en un fosc laberint», va escriure Galileu (Il Saggiatore, capítol 6, pàg. 4). El 1611, el matemàtic Johannes Kepler, contemporani de Galileu i voraç lector del llibre del món, va escriure el seu llibre mes curt i sorprenent, The Six-Cornered Snowflake: A New Year's Gift («El floc de neu de sis puntes. Un regal d'Any Nou»). «Mentre escric això, ha començat a nevar, i molt més copiosament que fa una estona. He estat examinant amb deteniment els petits flocs. Bé, tots han estat caient amb un patró radial, però de dos tipus. Alguns de molt petits, i amb una quantitat indefinida de pues inserides pertot arreu, són de formes senzilles sense plomes i estries i molt fines, i tenen un glòbul una mica mes gros en el centre. Aquests formen la majoria de flocs. Però, esquitxats entre ells, apareixen els del segon tipus, les estrelles amb sis plomes.» (Kepler, 1611) Aquest text de Kepler– molt poc conegut fora de la comunitat matemàtica i física– va marcar una fita en l'ús de les matemàtiques per a entendre alguna cosa del món físic que ens envolta. Amb ell com a mapa, al llarg d'aquest article recorrerem part del terreny explorat per la geometria des del segle III aC fins avui., “Philosophy is written in that great book which ever lies before our eyes – I mean the universe – but we cannot understand it if we do not first learn the language and grasp the symbols, in which it is written. This book is written in the mathematical language, and the symbols are triangles, circles and other geometric figures, without whose help it is impossible to comprehend a single word of it; without which one wanders in vain through a dark labyrinth,” wrote Galileo (Il Saggiatore, chapter 6, p. 4). In 1611, the mathematician Johannes Kepler, a contemporary of Galileo and voracious reader of the book of the world, wrote his shortest and most surprising book, The Six-Cornered Snowflake: A New Year's Gift. “Even as I write these things, it has begun to snow again, and more thickly than before. I have been attentively observing the tiny particles of snow, and although they were all falling with pointed radii, they were of two kinds. Some were exceedingly small, with varying numbers of radii that spread in every direction and were plain, without tufts or striations. These were most delicate, but at the same time joined together at the center in a somewhat larger droplet; and they were the majority. Sprinkled among them were the rarer, six-cornered snowflakes” (Kepler, 1611). This text by Kepler, little known outside the physics and mathematics community, marked a milestone in the use of mathematics to understand a part of the physical world that surrounds us. With this text as a map, this article covers part of the terrain explored by geometry, from the 3rd century AD until today.

La publicación por la Editorial Horsori en el contexto de la Colección Tendencias, dirigida por el Dr. José Manuel Bermudo Ávila, de la obra que aquí reseñamos, ofrece al lector la posibilidad de degustar los análisis, cristalización de una exuberante capacidad especulativa, de la génesis y evolución de la cuestión del Arte y de la experiencia estética como dimensiones filosóficas fundamentales en la modernidad y omnipresentes, ya explícitamente, ya de forma latente, en el pensamiento contemporáneo; un ambicioso ejercicio que comprende asimismo una clara intención programática, una voluntad de establecer los límites y cauces que la cuestión del arte y la experiencia estética imponen al futuro de la filosofía.

Els serveis d'atenció primària s'estan gestionant i avaluant a partir d'un gran nombre d'indicadors que intenten mesurar de forma més o menys exhaustiva el resultat assistencial de l'atenció primària de salut, sobretot el seu procés. Dins d'aquesta perspectiva, les hipòtesis d'aquesta tesi són:- Els professionals de la salut i els usuaris són els que millor poden definir les dimensions del resultat assistencial de l'APS.- Els equips d'atenció primària de salut recullen informació rutinària que permet mesurar aquestes dimensions del resultat assistencial.- En base a les dimensions del resultat assistencial de l'APS, podrem classificar els equips d'atenció primària de salut segons els seus resultats.I, els seus objectius:- Identificar a partir de la revisió de la bibliografia, els atributs de l'atenció primària de salut que incideixen directament sobre els seus resultats finals en les dimensions de satisfacció, salut, i/o costos.- Definir les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut (APS) a partir de les opinions de professionals i usuaris, per establir indicadors d'avaluació.- Confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut que defineixen millor el resultat dels equips d'atenció primària, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Per donar resposta a aquests, la tesi l'he dividit en tres fases:En la fase de cerca bibliogràfica es revisa l'evidencia disponible en la bibliografia internacional sobre la relació que existeix entre els diferents atributs de l'atenció primària de salut i el resultat final de l'atenció sanitària considerada en tres dimensions: l'impacte sobre la salut, la satisfacció i el cost dels serveis prestats.En la fase qualitativa es defineix el resultat assistencial de l'atenció primària salut a partir de la perspectiva dels diferents actors involucrats (usuaris i professionals: metges, infermeres, farmacòlegs, odontòlegs, ginecòlegs, pediatres, altres especialistes, gestors i administratius).I, en la fase quantitativa es tracta de confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'atenció primària de salut que serveixen millor per definir el resultat d'aquesta atenció, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Les principals conclusions de les tres parts d'aquesta tesi (apartat de cerca bibliogràfica, apartat qualitatiu i apartat quantitatiu), s'esmenten a continuació:· En aquests estudis es veu que hi ha una relació evident entre els atributs de la medicina de família i els resultats del servei mesurats amb indicadors de satisfacció, salut i/o cost.· La satisfacció de l'usuari l'hem vist associada amb l'accessibilitat, la continuïtat de l'atenció, el temps de consulta i la relació metge-pacient.· La millora en la salut dels pacients l'hem vist relacionada amb la continuïtat, el temps de consulta, la relació metge-pacient i l'aplicació de mesures preventives. La coordinació de l'atenció aporta resultats mixtos de resultats en salut.· La continuïtat, el temps de consulta, la comunicació metge-pacient i les activitats preventives mostren ser cost efectives en l'atenció primària.· A partir de les opinions d'alguns professionals de l'atenció primària de salut i alguns usuaris, s'han definit els components del producte de l'atenció primària de salut.· Hi ha una gran coincidència en la definició del producte entre professionals i usuaris.· Professionals i usuaris identifiquen quatre dimensions del producte d'atencióprimària, coincidents amb els seus atributs bàsics: o accessibilitat als serveis, o coordinació i continuïtat de l'equip d'atenció primària amb altres nivells assistencials. o Relació entre professionals i usuaris o Qualitat cientificotècnica dels equips d'atenció primària i cartera de serveis. · La relació metge-pacient apareix com un element clau en el grup de professionals i usuaris.· Equitat, satisfacció i eficiència, apareixen en els discursos com a eixos transversals de tots els components del producte identificats.· Les quatre dimensions esmentades haurien de registrar l'avaluació dels equips d'atenció primària i haurien de determinar la seva evolució.· L'anàlisi factorial confirmat amb les dades de les bases de dades rutinàries mostra una correlació positiva en les dimensions: "relació metge-pacient, accessibilitat i coordinació d'equip".· Les variables que estan més relacionades amb la dimensió "relació professional-pacient i accessibilitat" són: organització dels serveis, adequació dels horaris de visita, satisfacció amb l'atenció telefònica, qualitat de les explicacions del malalt, atenció a les demandes de l'usuari, resolució dels problemes de l'usuari i respecte a la intimitat de l'usuari.· Pel que fa a la dimensió "coordinació de l'equip", la variable més relacionada és el suport dels companys.· Les variables més relacionades amb la dimensió "qualitat cientificotècnica" són: indicador global de l'estàndard de qualitat farmacèutica i percentatge de prescripció d'antihipertensius recomanats.· El model construït per mesurar el resultat assistencial dels equips d'atenció primària partint de la revisió bibliogràfica, l'opinió de professionals i usuaris en les següents dimensions: relació personal entre professionals i usuaris i accessibilitat, de coordinació interna de l'equip i qualitat cientificotècnica, utilitzant les fonts d'informació que s'utilitzen rutinàriament per la seva gestió dels equips.· Encara que no hi hagi evidència dels altres atributs de l'atenció primària de salut, no podem presuposar que hi ha evidència contrària i, per tant, cal seguir investigant per fabricar aquesta evidència.· Com que manca evidència externa, s'ha de provar el model en altres contextes, per tal d'obtenir-la· No seria convenient avaluar els equips d'atenció primaria de salut i posar incentius en activitats que no siguin les del model provat.

L’objectiu del nostre estudi és determinar les exigències fisiològiques i les característiques estructurals més rellevants de la pràctica del pàdel. Un total de 12 jugadors, barons, de categoria nacional (edat, mitjana ± dt: 16,57 ± 1,51 anys) van participar de forma voluntària en l’estudi. Vint-i-quatre hores abans de competir, els subjectes van realitzar una prova màxima i incremental en tapís rodador; es van determinar diferents paràmetres cardiorespiratoris, com ara el consum d’oxigen (VO2) i la freqüència cardíaca (FC). En la competició es va registrar el temps total de joc (TT), el temps real de joc (TR) i el temps de pausa (TP), i es van comptabilitzar tots els copejaments efectuats pels subjectes analitzats. A més a més, es van obtenir els valors relatius al VO2 i FC durant l’esforç competitiu. El VO2 en competició va assolir xifres inferiors al 50% del valor màxim assolit en la prova sobre tapís, mentre que la FC mitjana va representar, aproximadament, un 74 % de la FC màxima assolida en la prova de laboratori. D’altra banda, la proporció TP:TR va ser d’1:0,79 segons; hi ha un predomini dels copejaments directes, entre els quals destaca la volea. Després de la definició de les característiques estructurals i funcionals del pàdel de competició, aquestes últimes molt semblants a les del tennis individual, es possibilita un més bon disseny dels programes d’entrenament dels jugadors; es recomana, a més a més, aquesta pràctica, a un ampli espectre de la població.