Search

El periodisme, un dels constructors i dels agents que més influeixen en la realitat social quotidiana, pateix transformacions de manera constant. La televisió està experimentant una sèrie de mutacions en el procés informatiu (newsmaking) degudes a la convergència, la digitalització i la connectivitat, i a la presència i l'ús cada cop més habituals dels continguts produïts pels usuaris (user-generated contents). Presentem, de manera sistemàtica, algunes evidències de l'ús d'aquests continguts i la seva influència en la producció informativa dels informatius televisius o telenotícies i ho concretem en la televisió pública catalana. Per això es va dur a terme un estudi etnogràfic a TV3 durant la primavera de 2017 a Barcelona. S'observa que augmenta la demanda de feina del periodista durant el procés productiu, i es perceben com a necessàries noves formes de selecció i elaboració del material informatiu que requereixen, sobretot, recórrer a la polivalència professional., Journalism, one of the most powerful builders and influencers of the everyday social reality, is constantly changing. In recent years, due to the process of digitization, convergence and connectivity, television has been undergoing changes in its production process (newsmaking) because of the increasing presence of user-generated contents. This paper seeks to present proof of the importance of these contents and of their influence on the news production strategies of the news programs. An ethnographic study was carried out on TV3-Televisió de Catalunya. We discuss the preliminary results obtained from the analysis of this topic, taking a comparative approach to the main broadcasting companies of Spain and Brazil. It is observed that the demand for journalists' work in the productive process is increasing and that it is necessary to develop new ways of sorting and verifying information, something which calls above all for professional versatility.

La necesidad de resolver ecuaciones y sistemas de ecuaciones no lineales surge de manera natural en discretizar las ecuaciones integro-diferenciales que modelan los problemas de los que se encargan las diferentes ramas de las ciencias y la ingeniería. Actualmente, se puede hacer uso de los ordenadores como herramientas para facilitar todas las tareas en torno a su resolución. Con la mejora de los dispositivos, el desarrollo de las técnicas de computación y la aritmética de precisión variable, se ha generalizado la demanda de métodos iterativos que resuelvan de forma rápida y eficiente las ecuaciones y sistemas de ecuaciones. El Análisis Numérico es la rama de las matemáticas que responde a estos requerimientos. En este trabajo trataremos algunos aspectos de interés de esta área. En concreto, mostraremos una aproximación de la derivada que nos permita modificar un resultado para obtener métodos de orden p+2 a partir de otras de orden p, de modo que se mantengan las propiedades de convergencia y estudiaremos la mejora de la eficiencia de esta técnica, debido al menor número de evaluaciones funcionales, aplicada a métodos de diferente orden. Otro resultado se ha alcanzado generalizando el método de Sharma, y generando así familias de métodos de orden 4 óptimos y de orden 6; con el estudio del número de operaciones obtendremos los dos métodos más eficientes de la familia de los que estudiaremos su dinámica. Otra línea de investigación consiste en el estudio de las diversas estrategias para aproximar el cálculo de las jacobiana, así los operadores de diferencias divididas han contribuido a estos objetivos. Nosotros hemos desarrollado un operador de diferencias divididas que, a pesar de ser más sencillo que otros ya conocidos, conserva las propiedades de convergencia de los métodos con derivadas. Posteriormente hemos adaptado las familias de métodos de orden 4 y 6 para ecuaciones con raíces múltiples obteniendo también métodos libres de derivadas aplicando el operador en diferencias divididas anteriores. A continuación hemos considerado hemos realizado el estudio del comportamiento dinámico de ciertos métodos aplicados sobre el problema de los N cuerpos. Finalmente hemos obtenido ciertos resultados referentes a la convergencia semilocal. Los resultados teóricos se han contrastado con diversas experiencias numéricas., The need to solve equations and systems of nonlinear equations arises naturally in discretizing the integro-differential equations that model the problems that are responsible for the different branches of science and engineering. Currently, computers can be used as tools to facilitate all tasks related to their resolution. With the improvement of the devices, the development of computing techniques and variable accuracy arithmetic, the demand for iterative methods has been generalized to solve the equations and equation systems quickly and efficiently. Numerical Analysis is the branch of mathematics that meets these requirements. In this paper we will discuss some aspects of interest in this area. In particular, we will show an approximation of the derivative that allows us to modify a result to obtain methods of order p+2 from others of order p, so that the convergence properties are maintained and we will study the improvement of the efficiency of this technique, due to the smallest number of functional evaluations, applied to methods of different order. Another result has been achieved by generalizing the Sharma method, and thus constructing families of order 4 optimal and order methods 6; With the study of the number of operations, we will obtain the two most efficient methods of the family from which we will study its dynamics. Another line of research consists in the study of the various strategies to approximate the calculation of the Jacobins, thus the operators of divided differences have contributed to these objectives. We have developed a divided difference operator that, while being simpler than other ones already known, maintains the convergence properties of methods with derivatives. Later we have adapted families of order methods 4 and 6 for equations with multiple roots, also obtaining derivative free methods by applying the operator in previous divided differences. Below we have considered that we have done the study of the dynamic behavior of certain methods applied to the problem of the N-bodies. Finally we have obtained certain results referring to semilocal convergence. The theoretical results have been contrasted with several numerical experiences., La necessitat de resoldre equacions i sistemes d'equacions no lineals sorgeix de manera natural en discretitzar les equacions integrodiferencials que modelen els problemes dels quals s'encarreguen les diferents branques de les ciències i l'enginyeria. Actualment, es pot fer ús dels ordinadors com a eines per facilitar totes les tasques entorn a la seua resolució. Amb la millora dels dispositius, el desenvolupament de les tècniques de computació i l'aritmètica de precisió variable, s'ha generalitzat la demanda de mètodes iteratius que resolguen de forma ràpida i eficient les equacions i sistemes d'equacions. L'Anàlisi Numèrica és la branca de les matemàtiques que respon a aquestos requeriments. En aquest treball tractarem alguns aspectes d'interés d'aquesta àrea. En concret, mostrarem una aproximació de la derivada que ens permeta modificar un resultat per obtenir mètodes d'ordre p+2 a partir d'altres d'ordre p, de manera que es mantinguen les propietats de convergència i estudiarem la millora de l'eficiència d'aquesta tècnica, degut al menor nombre d'avaluacions funcionals, aplicada a mètodes de diferent ordre. Un altre resultat s'ha assolit generalitzant el mètode de Sharma, i construint així famílies de mètodes d'ordre 4 òptims i d'ordre 6; amb l'estudi del nombre d'operacions obtindrem els dos mètodes més eficients de la família dels quals estudiarem la seua dinàmica. Una altra línia d'investigació consisteix en l'estudi de les diverses estratègies per aproximar el càlcul de les jacobianes, així els operadors de diferències dividides han contribuït a aquests objectius. Nosaltres hem desenvolupat un operador de diferències dividides que, tot i ser més senzill que d'altres ja coneguts, manté les propietats de convergència dels mètodes amb derivades . Posteriorment hem adaptat les famílies de mètodes d'ordre 4 i 6 per a equacions amb arrels múltiples obtenint també mètodes lliures de derivades aplicant l'operador en diferències dividides anteriors. A continuació hem considerat hem realitzat l'estudi del comportament dinàmic de certs mètodes aplicats sobre el problema dels N cossos. Finalment hem obtingut certs resultats referents a la convergència semilocal. Els resultats teòrics s'han contrastat amb diverses experiències numèriques.

L’article present, derivat dels avanços de la primera etapa del projecte d'investigació «Diseño transmedia de experiencias para la apropiación de archivos culturales», té la intenció d’aportar a la discussió contemporània sobre el camp de la transmedialitat a partir de la revisió i reconstrucció d'algunes pràctiques intermèdia, d'hibridació i de convergència de mitjans, sabers, arts i tecnologies entre els segles xviii i xix, els quals es van caracteritzar per integrar en diversos tipus d'espectacles una gran multiplicitat de dispositius, entre els quals hi ha les denominades joguines filosòfiques. Això com a evidència de mixtures mediàtiques produïdes abans de la denominada cultura de convergència. Per aquest motiu, aquesta investigació acudeix a una perspectiva arqueològica dels mitjans i, més específicament, variantològica, la qual se centra a traçar algunes connexions i tensions entre trajectòries mediàtiques específiques que es van configurar localment i regionalment gràcies, en aquest cas, als intercanvis entre Espanya i Amèrica Llatina., The present article, which draws on the progress of the first phase of the research project “Diseño transmedia para experiencias de apropiación de archivos culturales” (Transmedia design for experiences of appropriation of cultural archives), aims to add to the contemporary discussion on the subject of transmediality by reviewing and reconstructing some intermedial practices for the hybridisation and convergence of media, knowledge, art and technology from the 18th and 19th centuries, which were characterised by integrating a large array of devices in different types of spectacle, including those known as philosophical toys. All of this as proof of the mixing of media that occurred before the so-called convergence culture. For such purpose, this research uses an archaeological and, more specifically, a variantology perspective of media aimed at mapping connections and tensions between specific media trajectories that developed locally and regionally thanks, in this case, to the exchanges between Spain and Latin America., El presente artículo, derivado de los avances de la primera etapa del proyecto de investigación «Diseño transmedia para experiencias de apropiación de archivos culturales», tiene como propósito aportar a la discusión contemporánea sobre el campo de la transmedialidad, a partir de la revisión y reconstrucción de algunas prácticas intermediales, de hibridación y de convergencia de medios, saberes, artes y tecnologías entre los siglos xviii y xix, las cuales se caracterizaron por integrar en diversos tipos de espectáculos una gran multiplicidad de dispositivos, entre los que se encuentran los denominados juguetes filosóficos. Lo anterior como evidencia de mixturas mediáticas producidas antes de la denominada cultura de convergencia. Para tal efecto, esta investigación acude a una perspectiva arqueológica de los medios y, más específicamente, variantológica, la cual se concentra en trazar algunas conexiones y tensiones entre trayectorias mediáticas específicas que se configuraron local y regionalmente gracias, en este caso, a los intercambios entre España y América Latina.

En els últims anys, la convergència s'ha situat en el centre dels debats acadèmics sobre periodisme. No obstant això, són escasses les investigacions que l'aborden des de l'òptica de les fonts d'informació, uns actors fonamentals en el procés comunicatiu. Partint d'aquesta base, el present article rastreja els processos de convergència en aquest àmbit a partir de l'experiència de quatre gabinets de premsa especialitzats en tràfic i seguretat vial. S'articula a través de les quatre dimensions que habitualment serveixen per explicar la convergència en els mitjans (producció integrada, distribució multiplataforma, polivalència i audiències actives) amb l'objectiu de detectar les principals transformacions que el fenomen desencadena en aquests departaments. La metodologia de la proposta combina les tècniques quantitatives (enquesta i anàlisi documental) i qualitatives (entrevista i observació), una triangulació habitual en altres investigacions sobre convergència. El treball de camp permet confirmar l'aparició de noves fórmules productives i plataformes a través de les quals distribueixen les seves informacions entre els periodistes. Aquests canvis obliguen als professionals d'aquestes oficines a assumir noves funcions, amb el que es tornen més polivalents. No obstant això, no es propicia una relació més virtual amb els mitjans, que senten que els gabinets usen la tecnologia per impedir un veritable diàleg., Lately, convergence is in the middle of academic debates about journalism. However, there are a few researches from the point of view of the information sources, which are fundamental actors in the communication process. Bearing this in mind, this article trails convergence processes in this area from the experience of four press and communication offices on road information. It is organized through the four dimensions often used to explain convergence in media (integrated production, multiplatform delivery, multiskilling, active audience) in order to detect the main transformations unleashed by this phenomenon in communication areas. The changes documented on the media will be our reference. The methodology of this article combines quantitative (survey and documental analysis) and qualitative (deep interview and observation) techniques. This triangulation is usual in other researches about convergence. The fieldwork confirms the irruption of new ways to produce information and new platforms to distribute it among the journalists. Due to these changes, workers of press and communication offices assume more functions, so they become more polyvalent. But convergence does not create favorable conditions to a more virtual relation with journalists, who feel that these offices use digital technology to prevent a real dialogue., En los últimos años, la convergencia se ha situado en el centro de los debates académicos sobre periodismo. Sin embargo, son escasas las investigaciones que la abordan desde la óptica de las fuentes de información, unos actores fundamentales en el proceso comunicativo. Partiendo de esta base, el presente artículo rastrea los procesos de convergencia en este ámbito a partir de la experiencia de cuatro gabinetes de prensa especializados en tráfico y seguridad vial. Se articula a través de las cuatro dimensiones que habitualmente sirven para explicar la convergencia en los medios (producción integrada, distribución multiplataforma, polivalencia y audiencias activas) con el objetivo de detectar las principales transformaciones que el fenómeno desencadena en estos departamentos. La metodología de la propuesta combina las técnicas cuantitativas (encuesta y análisis documental) y cualitativas (entrevista y observación), una triangulación habitual en otras investigaciones sobre convergencia. El trabajo de campo permite confirmar la aparición de nuevas fórmulas productivas y plataformas a través de las cuales distribuyen sus informaciones entre los periodistas. Estos cambios obligan a los profesionales de estas oficinas a asumir nuevas funciones, con lo que se vuelven más polivalentes. Sin embargo, no se propicia una relación más virtual con los medios, que sienten que los gabinetes usan la tecnología para impedir un verdadero diálogo.

La cultura digital és una noció nova i complexa. Les tendències digitals d'avui s'han entremesclat cada cop més amb el món de la cultura i les arts, implicant diferents aspectes de convergència de les tecnologies culturals, dels mitjans i de la informació, i influint noves formes de comunicació. Les noves possibilitats creades per les tecnologies digitals -la connectivitat global i l'aparició de noves xarxes- desafien la nostra manera tradicional d'entendre la cultura i l'estenen també a la cultura digital. Aquest article observa la cultura digital com una nova ecologia social que condiciona les experiències i les oportunitats dels ciutadans d'avui, on les tecnologies digitals i l'entorn de les xarxes digitals han portat noves pràctiques, possibilitats i amenaces, en les quals el sector cultural ha de trobar els mitjans adequats per treballar. Digital culture is a new and complex concept. Digital advances are increasingly interacting with the world of culture and the arts, leading to a convergence of technologies, media and information and shaping communication modes. The new possibilities offered by the digital technologies -namely, global connectivity and the emergence of new networks- challenge our traditional understanding of culture and make it necessary for us to take on the board the concept of a digital culture. This article views digital culture as a new social system that determines experiences and opportunities for the citizens of today. Digital technologies and the networked environment have introduced new practices, opportunities and threats, and the culture sector needs to find appropriate ways for operating in this new reality. La cultura digital es una noción nueva y compleja. Las tendencias digitales de hoy se han entrometido cada vez más en el mundo de la cultura y las artes, implicando diferentes aspectos de convergencia de las tecnologías culturales, de los medios y de la información, e influenciando nuevas formas de comunicación. Las nuevas posibilidades creadas por las tecnologías digitales -la conectividad global y el surgimiento de nuevas redes- desafían nuestra manera tradicional de entender la cultura y la extienden también a la cultura digital. Este artículo observa la cultura digital como una nueva ecología social que condiciona las experiencias y oportunidades de los ciudadanos de hoy, donde las tecnologías digitales y el entorno de las redes digitales han traído nuevas prácticas, posibilidades y amenazas, en las cuales el sector cultural debe encontrar los medios adecuados para trabajar.

L'article examina la situació de la regulació audiovisual a Espanya (únic país europeu sense una autoritat independent en el sector), i els reptes plantejats pel nou context dels mitjans: convergència tecnològica, concentració, europeïtzació. Tot i que alguns d'aquests desenvolupaments poden dificultar la creació d'una autoritat reguladora, els principals arguments són politicoculturals. Igualment, cal examinar la integració o cooperació entre autoritats reguladores dels diversos nivells territorials. Paper discusses the practice of broadcasting regulation in Spain (only European country without an independent regulatory authority) and the challenges triggered by the new media context: technological convergence, consolidation, Europeanisation. Although some of these new developments may difficult the creation of a Spanish NRA, the main issues are political-culture related. The integration or cooperation between regulatory authorities at different territorial levels is also discussed. El artículo examina la situación de la regulación audiovisual en España (único país europeo sin una autoridad independiente en el sector), y los retos planteados por el nuevo contexto de los medios: convergencia tecnológica, concentración, europeización. A pesar de que algunos de estos desarrollos pueden dificultar la creación de una autoridad reguladora, los principales argumentos son político-culturales. Igualmente, hay que examinar la integración o cooperación entre autoridades reguladoras de los diversos niveles territoriales.