Search

The study explores reasons behind conflicts regarding the installation of wind farms in Terra Alta, a rural county in Catalonia. Our study identifies three main causes of conflict. First, and in accordance to the coceptual framework of political ecology, the conflict forms part of a more generalised conflict regarding the «macro-concentration» of energy-generating plants in the south of Catalonia, which produce economic benefits for Catalonia’s centre (e.g. Barcelona). Secondly, the landscape impact of wind farm projects clashes with local initiatives that seek to promote landscape as a valuable asset capable of sustaining life in Terra Alta. Finally, power imbalances in the wind energy planning and decision-making system block the inclusion of locally-important values as decision-making criteria and this also generates conflict. For a sustainable development of wind energy, the importance of wind capacity as a principal criterion for deciding wind farm location should be re-considered and the negotiation of benefits’ distribution from wind farms should be conducted in the most open and tranparent possible ways.

Aquesta tesi identifica les transformacions socioculturals i en els mitjans de comunicació que, arran del conflicte ambiental, han tingut lloc a les Terres de l’Ebre en el període 2000-2015. A través de la mediatització, l’anàlisi detecta camps, moments i objectes mediatitzats fruit d’aquestes transformacions, en els nivells macro, meso i micro, en dos àmbits: la comunicació (local) i el dret (global). La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre exemplifica el canvi d’un discurs negatiu, victimista i resignat a un discurs propositiu, un reframing del conflicte cap al consens. Certament, la confirmació de la hipòtesi no significa que les diferències entre els actors en disputa s’hagin resolt, però hi ha nous punts per a l’acord. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es presenta com una oportunitat incerta: És una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en aquest sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local i a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la reserva no sembla que serveixi per resoldre el conflicte ambiental, atès que reprodueix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment., Esta tesis identifica las transformaciones socioculturales y en los medios de comunicación que, a raíz del conflicto ambiental, han tenido lugar en las Tierras del Ebro en el período 2000-2015. A través de la mediatización, el análisis detecta campos, momentos y objetos mediatizados fruto de estas transformaciones, en los niveles macro, meso y micro, en dos ámbitos: la comunicación (local) y el derecho (global). La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre ejemplifica el cambio de un discurso negativo, victimista y resignado a un discurso propositivo, un reframing del conflicto hacia el consenso. Ciertamente, la confirmación de la hipótesis no significa que las diferencias entre los actores en disputa se hayan resuelto, pero hay nuevos puntos para el acuerdo. La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre se presenta como una oportunidad incierta: Es una herramienta válida para implementar políticas de sostenibilidad y en este sentido puede ser útil para apaciguar aspectos económicos y sociales del conflicto a nivel local y a corto y medio plazo. En cambio, pasada por el tamiz de la cultura de los derechos revisada, la reserva no parece servir para resolver el conflicto ambiental, dado que reproduce el modelo de la modernización ecológica que el capitalismo impone globalmente., This thesis identifies social, cultural and media transformations that, as a result of environmental conflict, have taken place in the Terres de l'Ebre in the period 2000-2015. Through mediatization, the analysis detects mediatized fields, moments and objects -as a result of these changes-, in the macro, meso and micro level in two areas: communication (local) and law (global). The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre illustrates the switch from a negative discourse reflecting victimization and resignation to a purposeful discourse reflecting action, enthusiasm and hope that points to something more than just agreeing to disagree. Although the confirmation of the hypothesis does not mean that the differences between the players in dispute have been resolved, there are new points to the agreement. The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre is an uncertain opportunity. It is a valid tool for implementing sustainability policies and in this sense it may be useful to appease social and economic aspects of the conflict at a local level and at short and medium term. Instead, from a culture of rights' point of view, the reserve does not seem to be useful to resolve the environmental conflict, given that it reproduces the ecological modernization model that capitalism imposes globally.

L'article descriu un cas de conflicte pels tres vessants de la sostenibilitat, mediambiental, social i econòmica. Amb l’espoli de centenars d’oliveres mil•lenàries observat al Maestrat des de l'any 2000, un grup de llauradors endegaria una estratègia defensiva del patrimoni natural i una altra més ofensiva, què tractaria de valoritzar-lo. Una dècada després han capgirat una espiral insostenible d’una manera innovadora: aquest patrimoni monumental ara es protegeix, l’oli cobra reconeixements d’abast mundial, i encara més: defensant un mar d’oliveres improductives, les més velles del món, han trobat una icona d’identitat territorial que transcendeix les fronteres provincials i els ajuda a redreçar la seua postergació territorial perifèrica.

Quins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l’experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l’anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arran de problemàtiques territorials de caràcter ambiental, l’article explora la rellevància del gènere en els motius de mobilització de les dones. La recerca, inspirada en la teoria ecofeminista, parteix de la hipòtesi que les experiències (individuals) de la feminitat (en tant que assignacions, normes i símbols col·lectius) intervenen en el moment de conformar la nostra percepció, vivència i valoració de l’entorn, i que, per tant, poden filtrar-se en els motius que animen l’activisme de les dones. S’hi conclou que aquelles plataformes ciutadanes que canalitzen argumentacions de tipus experiencial són més atractives per a les dones. Els seus interessos, definits a partir de la vivència de gènere, se centren en la salut, la qualitat de vida, l’herència ambiental i la degradació del paisatge. En l’organització en què domina una orientació ideològica, en canvi, les dones hi són menys nombroses que els homes, joves, i amb un alt nivell educatiu. Les seves opinions no segueixen les tendències observades en les altres dues organitzacions. En la darrera part de l’article, s’hi reflexiona sobre aquestes conclusions en relació amb dos temes complementaris. Primer, s’hi debat des del pensament feminista sobre la hipòtesi de «tenir cura» com a rol de la feminitat que permet interpretar l’activisme ambiental femení. Segon, s’hi planteja una discussió des de la perspectiva dels estudis de gènere sobre la crisi de legitimitat política que caracteritza els conflictes ambientals locals., ¿Qué argumentos motivan a las mujeres a implicarse en la lucha ciudadana relacionada con conflictos ambientales locales? ¿Es relevante la experiencia de género para interpretar dicho activismo? A partir del análisis de tres plataformas ciudadanas que han emergido en Cataluña a raíz de problemáticas territoriales de tipo ambiental, el artículo explora la relevancia del género en los motivos de movilización de las mujeres. La investigación, inspirada en la teoría feminista, parte de la hipótesis que las experiencias (individuales) de la feminidad (entendida como designaciones, normas y símbolos colectivos) intervienen en el momento de conformar nuestra percepción, vivencia y valoración del entorno, y, por lo tanto, pueden filtrarse en las razones que inspiran el activismo de las mujeres. Se concluye que aquellas plataformas ciudadanas que canalizan argumentaciones de tipo experiencial son más atractivas para las mujeres. Sus intereses, definidos a partir de la vivencia de género, se centran en la salud, la calidad de vida, la herencia ambiental y la degradación del paisaje. En la organización en la que domina una orientación ideológica, en cambio, las mujeres son menos numerosas que los hombres, jóvenes, y con un alto nivel educativo. Sus opiniones no siguen las tendencias observadas en las otras dos organizaciones. En la última parte del artículo, se reflexiona sobre estas conclusiones en relación con dos temas complementarios. Primero, se debate desde el pensamiento feminista sobre la hipótesis del «cuidado» como rol de la feminidad que permite interpretar el activismo ambiental femenino. Segundo, se plantea una discusión desde la perspectiva de los estudios de género sobre la crisis de legitimidad política que caracteriza a los conflictos ambientales locales., What are the arguments behind women who engage in citizens’ fights against local environmental conflicts? Is gender relevant to interpret their activism? The article shows results from a research focused on three citizens’ committees for environmental problems in Catalonia, and explores the relevance of gender in the reasons for campaigning of women. The study is based in ecofeminist theory. The main hypothesis is that the (individual) experience of femininity (understood as collective norms and symbols) shapes our perceptions, experiences and values about the environment. The conclusions point that citizens’ committees using experience-based reasons are appealing for women. Their interests are framed in the gender experience, and focus on health, quality of life, environmental heritage and landscape degradation. Women are less numerous, younger and with higher education degrees in the organisation with an ideological orientation. Their opinions are also different from the other two organisations. A reflexion on two related topics derived from those conclusions is found in the last part of the article. First, we discuss about the «caring» hypothesis to explain women’s environmental activism from the point of view of feminism . Second, we introduce the issue of the political legitimacy crisis proper of local environmental conflicts from the point of view of gender studies.