Search

Treball fi de màster de l’especialitat de Ciències naturals. Màster de Formació del professorat d'Educació Secundària i Batxillerat UPF-UOC Tutor: Iván Marchán Mentora: Maria Prieto (INS Moisès Broggi) La competència lingüística és molt important i per això és transversal a totes les àrees tot i que costa trobar-la en les assignatures que no són de llengua. En aquest treball es vol aplicar l’ús de textos justificatius a les classes de ciències naturals fent ús d’una pauta dissenyada. El pla d’acció inclou diverses activitats que promouen la redacció de textos per part dels alumnes i posteriorment seran avaluades mitjançant una rúbrica que consta d’11 indicadors i cada und’ells té 4 nivells. És vol observar si amb l’acció dissenyada els alumnes milloren significativament el seu aprenentatge científic i lingüístic, i també es vol conèixer la seva percepció de les activitats realitzades. La investigació s’ha fet a tres grups de 2n d’ESO de l’INS Moisès Broggi, constituïts d’alumnes diversos, amb poques dificultats i en general amb molt de potencial. La competencia lingüística es muy importante y por ese motivo es transversal en todas las áreas aunque cuesta encontrarla en las materias que no son de lengua. En este trabajo se quiere aplicar el uso de textos justificativos en las clases de ciencias naturales utilizando una pauta diseñada. El plan de acción incluye diversas actividades que promueven la redacción de textos por parte de los alumnos, posteriormente serán evaluadas a partir de una rúbrica que consta de 11 indicadores y cada uno de ellos tiene 4 niveles. Se quiere observar si con la acción diseñada los alumnos mejoran significativamente su aprendizaje científico y lingüístico, y también se quiere conocer su percepción de las actividades realizadas. La investigación se ha hecho en tres grupos de 2º de ESO del INS Moisès Broggi, constituidos por alumnos diversos, con pocas dificultades y en general con mucho potencial. Linguistic competence is very important so it is transversal to all areas but it is difficult to find it in scientific subjects. In the present work we want to apply the use of justificative texts in natural science class using a designed guideline. The planned action includes several activities that promote drafting of texts by students. Then, the assessment will be made by means of a guideline comprising 11 indicators with 4 levels in each. We want to observe if the students improve their scientific and linguistic knowledges by using the designed action. We also want to know their perception towards the activities realized. The investigation has been done in three groups of 2n ESO in INS Moisès Broggi, where we can find students from diverse backgrounds but in general with a lot of potential.

Treball de fi de màster de l'especialitat de Ciències naturals. Màster de Formació del professorat d'Educació Secundària UPF-UOC Tutora UPF: Sílvia Lope Mentor: Xavier Muñoz de l'Escola Pia Sant Antoni (Barcelona) La competència lingüística és una competència transversal que ha de ser abordada des de totes les àrees del coneixement. Aquest treball reflexiona sobre la necessitat d’implantar la competència lingüística dins del currículum de ciències naturals. Es centra en l’ús del text descriptiu dins de l’aula de ciències, presentant una proposta de metodologia a utilitzar a l’aula de ciències. Aquesta metodologia s’ha posat en pràctica a un curs de primer d’ESO. Es presenten també els resultats obtinguts així com propostes de millora, per tal de portar a terme la proposta de metodologia a l’aula.

El 1983, la unanimitat parlamentària per la Llei de normalització lingüística va ser fictícia. Van quedar-ne fora qüestions essencials per a l’estatut jurídic del català, com que conèixer-lo fos un requisit per a accedir a la funció pública; els models lingüístics a aplicar a l’ensenyament i a l’administració van quedar oberts i, finalment, el Govern espanyol de Felipe González (PSOE/PSC) la va impugnar.El II Congrés Internacional de Llengua Catalana va comptar amb una Àrea científica de llengua i dret que, analitzant la Llei i el seu context, va fer públiques conclusions i propostes. Passats 25 anys, les propostes que depenien de la Generalitat s’han materialitzat, però en gairebé cap de les que depenien de l’Estat espanyol hi ha hagut progressos significatius. Les conclusions generals de l’Àrea V del Congrés van influir d’una manera decisiva en la configuració dels conceptes de llengua pròpia, doble oficialitat i normalització lingüística i continuen sent vigents. En canvi les propostes d’actuació concretes semblen superades. Això ens mostra que és essencial per a una política lingüística comptar amb fonaments clars i permanents i adaptar les actuacions a la situació de cada instant., In 1983, parliamentary unanimity in favor of the Language Normalization Act was a fiction. Questions essential for the legal status of Catalan, such as the fact that a knowledge of Catalan would be a prerequisite for the civil service, were left out; the language models to be applied in teaching and in government remained undefined, and finally, the Spanish government under President Felipe González (Spanish Socialist Workers Party/Socialist Party of Catalonia) challenged it.The II International Congress on the Catalan Language included a scientific section on language and law that, while analyzing the Act and its context, reached public conclusions and made public proposals. Twenty-five years later, the proposals that depended on the Government of Catalonia (Generalitat) for their implementation have come to fruition, but significant progress on any of the proposals that depended on the Spanish government for their implementation has been scarce.The general conclusions of Section V of the Congress decisively influenced the shaping of the concepts of autochthonous language, co-official status, and language normalization, and are still relevant today. The specific proposals for actions, on the other hand, seem to have been surpassed. This shows us that it is essential for a language policy to be able to rely on clear and permanent foundations and adapt the actions taken to the situation as it evolves., En 1983 la unanimidad parlamentaria para la Ley de normalización lingüística fue ficticia. Quedaron fuera cuestiones esenciales para el estatuto jurídico del catalán, como que conocerlo fuera un requisito para acceder a la función pública; los modelos lingüísticos a aplicar a la enseñanza y a la Administración quedaron abiertos y, finalmente, el Gobierno español de Felipe González (PSOE/PSC) la impugnó.El II Congreso Internacional de Lengua Catalana contó con un Área científica de lengua y derecho que, analizando la Ley y su contexto, hizo públicas conclusiones y propuestas. Pasados 25 años, las propuestas que dependían de la Generalidad se han materializado, pero en casi ninguna de los que dependían del Estado español ha habido progresos significativos.Las conclusiones generales del Área V del Congreso influyeron de una manera decisiva en la configuración de los conceptos de lengua propia, doble oficialidad y normalización lingüística y continúan siendo vigentes. En cambio las propuestas de actuación concretas parecen superadas. Eso nos muestra que es esencial para una política lingüística contar con fundamentos claros y permanentes y adaptar las actuaciones a la situación de cada instante.

S'analitza l'evolució històrica de la situació lingüística de Galícia en el marc d'un model de competència entre el gallec i el castellà. El model, malgrat que és la simplificació matemàtica d'una complexa situació sociolingüística, n'ajusta amb notable precisió l'evolució des de final del segle xix. A més, com a generalització del resultat, s'observa la possibilitat de formar una situació bilingüe estable, sense que això impliqui la segregació de dues comunitats monolingües coexistents sobre un mateix territori, en contra d'algunes prediccions teòriques prèvies. Proposem que la clau determinant per a l'estabilitat del bilingüisme és un factor que defineix la distància interlingüística entre les llengües en competició, i que aquí es calcula per al binomi gallec-castellà. A causa dels bons resultats del model, a l'hora d'ajustar una situació real com la convivència entre el gallec i el castellà a Galícia, es du a terme un estudi exhaustiu de l'estabilitat de les equacions involucrades. Aquest estudi dóna resultats esclaridors sobre els possibles resultats de la competició entre dues llengües i destaca el fet que, a partir de certa semblança entre els dos idiomes, la convivència entre tots dos es torna estable. Amb referència al cas pràctic que va inspirar el treball, aquest estudi de l'estabilitat permet localitzar el sistema gallec-castellà en un context més ampli que, al seu torn, permetria proposar estratègies millors per a conservar ambdues llengües., This article analyzes the historic evolution of the linguistic situation in Galicia within the framework of a competition model between Galician and Spanish. The model, despite being a mathematical simplification of a complex socio-linguistic situation, calibrates its evolution with remarkable precision from the end of the 19th century onward. Indeed, in a generalization of the outcome, it shows that establishing a stable bilingual situation is possible and, contrary to prior theoretical predictions, that it does not imply the segregation within one territory of the two coexisting monolingual communities. We propose that the key determinant of the stability of bilingualism is a factor that defines the interlinguistic distance between the competing languages and which here is calculated for the binomial Galician-Spanish. Given the model's positive results in describing a real situation such as the coexistence of Galician and Spanish in Galicia, the stability of the involved equations was exhaustively studied. The results led to enlightening conclusions on the possible outcomes of competition between the two languages, highlighting the fact that, based on a certain likeness between them, their coexistence becomes stable. In reference to the practical case that inspired this work, our study of stability allows the Galician-Spanish system to be situated within a wider context and, at the same time, suggests improved strategies for the safeguarding of both languages.

L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons., The article suggests that the linguistic immersion model, which has obtained excellent results in native-born pupils, is less successful when applied to foreign-born students. This is because, on the one hand, these students present huge differences with regards to their level of schooling, and on the other, because their attitudes towards language differ from those of their native-born counterparts. For these reasons, their linguistic performance is less satisfactory., El artículo plantea que el vigente modelo de inmersión lingüística, que ha producido excelentes resultados sobre la competencia lingüística de los alumnos autóctonos, presenta problemas a la hora de aplicarlo al alumnado de origen extranjero, independientemente de cuál sea su lengua inicial. Esto es así porque, por un lado, estos estudiantes presentan un nivel de escolarización muy diversificado, y por otro, porque sus actitudes lingüísticas son diferentes de las conocidas hasta ahora. Todo ello comporta que, en cuanto a las habilidades lingüísticas, alcancen unos resultados más bajos que los autóctonos.

Ante la creciente incorporación de alumnado de origen inmigrante a nuestros centros educativos, y dada la práctica inexistencia de estudios empíricos que aborden esta nueva situación, entre el profesorado suelen primar ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas en torno al proceso de enseñar la lengua o lenguas de la sociedad de acogida a estos alumnos. Nuestra investigación, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico adquirido en castellano por parte de un grupo de alumnos y alumnas de 1º de ESO, ha analizado algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello, además de contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos, nos ha permitido formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión. _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Face à la croissante incorporation d’élèves d’origine étrangère dans nos centres éducatifs, et étant donné la quasi inexistence d’études empiriques qui abordent cette nouvelle situation, priment en général chez les professeurs certaines croyances ou idées préconçues qui conditionnent les réponses éducatives autour du processus d’enseignement de la langue ou des langues de la société d’accueil à ces élèves. Notre recherche, à partir de l’évaluation de la connaissance linguistique acquise en castillan par un groupe d’élèves, garçons et fi lles, de 1ère année de l’Enseignement secondaire obligatoire (ESO), a analysé certains des facteurs qui déterminent leurs niveaux de compétence linguistique. Tout cela, en plus de contraster certaines croyances sur l’apprentissage de la langue de ces groupes d’élèves, nous a permis de formuler certaines indications ou de faire certaines suggestions pour aborder la question., Faced with the increasing incorporation of students of immigrant origin into our educational centres, and given that empirical studies tackling this new situation are practically non-existent, there tend to be certain preconceptions amongst teaching staff that condition their educational response in terms of the process of teaching the language or languages of the host society of these students. Our research, based on the evaluation of the linguistic knowledge acquired in Spanish by part of a class of 1st year ESO (Compulsory Secondary Education) students, has analysed some of the factors that determine their level of linguistic competence. As well as comparing certain beliefs regarding the language learning of these collectives, this has enabled us to formulate certain instructions or suggestions in order to tackle the issue., Ante la creciente incorporación de alumnado de origen inmigrante a nuestros centros educativos, y dada la práctica inexistencia de estudios empíricos que aborden esta nueva situación, entre el profesorado suelen primar ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas en torno al proceso de enseñar la lengua o lenguas de la sociedad de acogida a estos alumnos. Nuestra investigación, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico adquirido en castellano por parte de un grupo de alumnos y alumnas de 1º de ESO, ha analizado algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello, además de contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos, nos ha permitido formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión.