El 1983, la unanimitat parlamentària per la Llei de normalització lingüística va ser fictícia. Van quedar-ne fora qüestions essencials per a l’estatut jurídic del català, com que conèixer-lo fos un requisit per a accedir a la funció pública; els models lingüístics a aplicar a l’ensenyament i a l’administració van quedar oberts i, finalment, el Govern espanyol de Felipe González (PSOE/PSC) la va impugnar.El II Congrés Internacional de Llengua Catalana va comptar amb una Àrea científica de llengua i dret que, analitzant la Llei i el seu context, va fer públiques conclusions i propostes. Passats 25 anys, les propostes que depenien de la Generalitat s’han materialitzat, però en gairebé cap de les que depenien de l’Estat espanyol hi ha hagut progressos significatius. Les conclusions generals de l’Àrea V del Congrés van influir d’una manera decisiva en la configuració dels conceptes de llengua pròpia, doble oficialitat i normalització lingüística i continuen sent vigents. En canvi les propostes d’actuació concretes semblen superades. Això ens mostra que és essencial per a una política lingüística comptar amb fonaments clars i permanents i adaptar les actuacions a la situació de cada instant., In 1983, parliamentary unanimity in favor of the Language Normalization Act was a fiction. Questions essential for the legal status of Catalan, such as the fact that a knowledge of Catalan would be a prerequisite for the civil service, were left out; the language models to be applied in teaching and in government remained undefined, and finally, the Spanish government under President Felipe González (Spanish Socialist Workers Party/Socialist Party of Catalonia) challenged it.The II International Congress on the Catalan Language included a scientific section on language and law that, while analyzing the Act and its context, reached public conclusions and made public proposals. Twenty-five years later, the proposals that depended on the Government of Catalonia (Generalitat) for their implementation have come to fruition, but significant progress on any of the proposals that depended on the Spanish government for their implementation has been scarce.The general conclusions of Section V of the Congress decisively influenced the shaping of the concepts of autochthonous language, co-official status, and language normalization, and are still relevant today. The specific proposals for actions, on the other hand, seem to have been surpassed. This shows us that it is essential for a language policy to be able to rely on clear and permanent foundations and adapt the actions taken to the situation as it evolves., En 1983 la unanimidad parlamentaria para la Ley de normalización lingüística fue ficticia. Quedaron fuera cuestiones esenciales para el estatuto jurídico del catalán, como que conocerlo fuera un requisito para acceder a la función pública; los modelos lingüísticos a aplicar a la enseñanza y a la Administración quedaron abiertos y, finalmente, el Gobierno español de Felipe González (PSOE/PSC) la impugnó.El II Congreso Internacional de Lengua Catalana contó con un Área científica de lengua y derecho que, analizando la Ley y su contexto, hizo públicas conclusiones y propuestas. Pasados 25 años, las propuestas que dependían de la Generalidad se han materializado, pero en casi ninguna de los que dependían del Estado español ha habido progresos significativos.Las conclusiones generales del Área V del Congreso influyeron de una manera decisiva en la configuración de los conceptos de lengua propia, doble oficialidad y normalización lingüística y continúan siendo vigentes. En cambio las propuestas de actuación concretas parecen superadas. Eso nos muestra que es esencial para una política lingüística contar con fundamentos claros y permanentes y adaptar las actuaciones a la situación de cada instante.