Search

La declaració de la víctima de violència de gènere en el procediment judicial és essencial tant a nivell legal com personal. A més de tenir un elevat potencial reexperimentador i revictimizador per les dones. La capacitat de la víctima per relatar els fets de la seva història de violència es pot veure afectada per diferents condicions i variables. Per aquest motiu l’objectiu d’aquest estudi ha estat explorar les principals variables que poden influir en aquest acte, ja siguin variables condicionadores de la vivència subjectiva de la víctima com d’altres obstacles contextuals amb les que la dona es pugui topar en aquest procés. Per dur a terme aquest estudi es va analitzar de manera heteroinformada una mostra de 290 dones víctimes directes de violència de gènere en fase de compareixença i 26 dones víctimes directes de violència en fase de judici que van ser ateses pel Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD). Els resultats d’aquests estudi han revelat nombroses correlacions significatives entre les diferents variables explorades fent palesa la influència d’algunes d’elles en la capacitat de declaració de la dona, per exemple: el temps d’espera i els incidents que puguin succeir durant la seva estada als jutjats, el seu estat emocional, etc. Aquests resultats van posar de relleu la necessitat d’explorar de manera més exhaustiva la presència de models moderadors i mediadors entre les variables que puguin ajudar a millorar les condicions en que la víctima declari i disminuir els possibles efectes revictimizadors.

L'abordatge imperant en la creació i avaluació dels programes de rehabilitació ha estat, des de la seva aparició a partir de l'any 1990, el del paradigma What Works, segons el qual per reduir el delicte s'ha d'atendre a les causes personals dels individus. Així el punt d'atenció rehabilitador es troba en el reforç del càstig i la gestió del risc. La intervenció rehabilitadora es planteja com un procés de reeducació obligatòria que té com a objectius principals afavorir en l'individu l'adquisició de les habilitats necessàries per exercir els seus drets i deures com a ciutadà, i la redirecció dels seus dèficits, tot assumint de forma individual i plena la responsabilitat de les seves conductes (Andrews i Bonta, 2016; Andrews, Bonta, i Wormith, 2011). En canvi en els darrers anys, amb l'aparició de les teories del desistiment s'ha posat especial èmfasi en la resposta comunitària com a element essencial per la reinserció social dels delinqüents. Així, la clau del desistiment es podria trobar en la interrelació que es pugui donar entre el potencial de canvi de l'individu i les possibilitats d'integrar-se a les diferents estructures socials com a membre de la societat civil (Durnescu, 2017; Maruna, Porter, i Carvalho, 2014; Stephen Farrall, Bottoms, Shapland, Farrall, i Bottoms, 2010).

Els estudis de reincidència actuals han posat de manifest la importància del període immediatament posterior a l’excarceració per a la reinserció social dels delinqüents. Des de la perspectiva del desistiment delictiu, es postula la necessitat d’augmentar durant aquest període el suport social dels individus amb major risc de reincidència. Per això, l’any 2015 es crea el Servei d’Acompanyament Postpenitenciari, que té com a objectiu atendre persones que surten en llibertat definitiva en situació de vulnerabilitat. En aquest estudi es descriuen les principals necessitats de les persones ateses en aquest Servei, així com la intervenció dissenyada per fomentar la seva reinserció social. Amb aquest objectiu s’analitza, mitjançant la revisió d’expedients, una mostra de 73 subjectes vinculats al Servei entre gener de 2016 i setembre de 2017. Així mateix, com a objectiu complementari es realitza una comparació entre la mostra d’aquest estudi i una submostra de l’estudi La Reincidència Penitenciària a Catalunya de 2014. Aquesta recerca confirma la incidència en els subjectes de diversos factors de risc relacionats amb el desistiment delictiu, habitualment destacats a la bibliografia, com són la falta de suport social, desocupació, desesperança, etc. Així mateix, les necessitats criminògenes de la mostra d’aquesta investigació s’assemblen als perfils de risc obtinguts pels estudis de reincidència. Per aquest motiu, aquests resultats suggereixen que un acompanyament professional resulta necessari en persones amb situacions d’aïllament social greu o amb major presència d’altres problemàtiques complexes com serien el consum de substàncies tòxiques o patologies duals.

En aquest estudi es presenten els resultats d’un projecte de recerca desenvolupat al llarg de tres anys sobre motivació pel canvi de conducta en agressors de parella. En concret, aquí s’exposa l’avaluació de l’eficàcia del Pla d’Intervenció Motivacional (PIM) per a subjectes que han de realitzar un programa formatiu en matèria de violència domèstica (PF VIDO) com a mesura penal alternativa. El PIM va ser dissenyat amb el propòsit que els usuaris iniciïn el PF en condicions òptimes per tal d’augmentar l’eficàcia de la mesura i la seva reinserció en la societat. La mostra d’aquesta recerca consta de 109 homes condemnats a la realització d’un PF VIDO. La mostra està dividida en tres grups d’anàlisi: el Grup PIM (n=12) format per homes que van participar en el PIM abans de la realització del PF, el Grup PF (n=58) format per homes que van realitzar el PF VIDO, i el Grup Control (n=38) compost per usuaris en llista d’espera per realitzar la seva intervenció. Aquesta avaluació consisteix en un estudi intrasubjectes i intergrups, amb anàlisis de tipus quantitatiu i qualitatiu sobre la mostra. Les anàlisis descriptives indiquen que es tracta d’una mostra normalitzada i que els grups són homogenis entre ells. Les proves estadístiques aplicades per avaluar si s’havia produït un canvi significatiu en els subjectes després de la seva participació en la intervenció no van resultar significatives. No obstant, es va observar que el Grup PIM, en relació amb la mostra, se situava preferentment en l’estadi motivacional de Contemplació. A més, les anàlisis qualitatives van suggerir que els individus que havien realitzat el PIM havien consolidat la seva conscienciació sobre el problema i que, en comparació amb d’altres usuaris, mostraven una actitud més positiva i un major grau de participació en el PF. Aquests resultats, tot i que compten amb limitacions, són indicadors de que el PIM podria ser un instrument útil per a ajudar a que els individus afrontin el PF en les millors condicions possibles per treure’n el màxim profit de la intervenció. This report shows the results of a research project developed over three years on motivation for a behavioral change in gender violent offenders. Specifically, here are the results of the evaluation of effectiveness of the Motivational Intervention Plan (IMP) for subjects who must enroll in a training program on domestic violence (TP) as an alternative penal measure. The IMP was designed with the aim that users start the domestic violence TP in optimal conditions to ensure the maximum effectiveness of that measure and their social reintegration. This evaluation consists of an intra-subject and inter-group study. The sample of this research was 109 men sentenced to the realization of a domestic violence TP. The sample was divided into three groups: the IMP group (n = 12) composed of men who participated in the IMP before the completion of the domestic violence TP; the TP group (n = 58) made up of men who conducted the domestic violence TP; and the control group (n = 38) comprised of subjects on the waiting list for the TP. An analysis of quantitative and qualitative data was performed. Descriptive analyzes indicate that it is a normalized sample and the groups are homogeneous among them. The statistical tests applied to assess whether there had been significant changes in the subjects after participating in the intervention were not significant. However, it was noted that the IMP group, in relation to the sample, showed preferably the motivational stage of Contemplation. Also, qualitative analyzes suggested that individuals who had made the IMP had consolidated their awareness of the problem and that, compared with others, they showed a more positive attitude and increased participation in the PF. Despite the limitations found, these results indicate that the IMP could be a useful tool to help individuals to face the TP in the best possible conditions to get the maximum benefit from the intervention. En este estudio se presentan los resultados de un proyecto de investigación desarrollado durante tres años sobre motivación para el cambio en agresores de pareja. En concreto, aquí se detallan los resultados sobre la evaluación de eficacia del Plan de Intervención Motivacional (PIM) para sujetos que deben realizar un programa formativo en materia de violencia doméstica (PF VIDO) como medida penal alternativa. El PIM fue diseñado con el objetivo de que los usuarios inicien el PF en condiciones óptimas para asegurar la máxima eficacia de la medida y su reinserción social. Esta evaluación consiste en un estudio intra-sujetos e inter-grupos. La muestra de esta investigación consta de 109 hombres condenados a la realización de un PF VIDO. La muestra está dividida entre tres grupos de análisis: el Grupo PIM (n=12) compuesta por hombres que participaron en el PIM antes de la realización del PF; el Grupo PF (n=58) formado por hombres que realizaron el PF VIDO; y el Grupo Control (n=38) compuesto por usuarios en lista de espera para realizar su intervención. Se realizó un análisis de tipo cuantitativo y cualitativo. Los análisis descriptivos indican que se trata de una muestra normalizada y que los grupos son homogéneos entre ellos. Las pruebas estadísticas aplicadas para evaluar si se habían producido cambios significativos en los sujetos tras participar en la intervención no resultaron significativas. No obstante, se observó que el Grupo PIM, en relación a la muestra, se situaba preferentemente en el estadio motivacional de Contemplación. Así mismo, los análisis cualitativos realizados sugirieron que los individuos que habían realizado el PIM habían consolidado su concienciación sobre el problema y que, en comparación con otros usuarios, mostraban una actitud más positiva y mayor participación en el PF. Pese a las limitaciones encontradas, estos resultados indican que el PIM podría ser un instrumento útil para ayudar a que los individuos afronten el PF en las mejores condiciones posibles para poder obtener el máximo beneficio de la intervención.

En aquesta recerca es presenta el Pla d’Intervenció Motivacional (PIM) per subjectes que han de realitzar un programa formatiu (PF) en matèria de violència domèstica com a mesura penal alternativa. La finalitat principal d’aquest programa motivacional és que els usuaris iniciïn el PF en condicions òptimes per així augmentar l’eficàcia de la mesura i la seva reinserció en la societat. El PIM s’ha fonamentat en els models teòrics sobre motivació al canvi i en les tècniques terapèutiques que resulten més rellevants i eficaces, segons la revisió bibliogràfica exhaustiva feta en la recerca El PIM és un programa d’intervenció individualitzat amb una duració d‘entre 4 i 6 sessions, segons la intensitat de la seva aplicació. El programa vol ajudar als participants a identificar els aspectes positius derivats d’aquest canvi i les seves capacitats personals per aconseguir-lo. Per portar-ho terme, s’utilitza un estil terapèutic basat en el diàleg socràtic mitjançant el qual es treballen els aspectes següents: resolució de l’ambivalència, sentiment d’autoeficàcia, identificació d’objectius específics i desenvolupament d’un pla d’acció alternatiu. Mitjançant l’elaboració dels exercicis i tasques descrits en aquesta memòria, el professional guia a l’usuari per aconseguir augmentar la seva motivació per canviar la conducta problemàtica que ha estat objecte de la imposició de la mesura penal. This research presents the Motivational Intervention Programme (MIP) for subjects condemned to take part in an educational programme for domestic violence as an alternative measure to imprisonment. The main purpose of the MIP is to prepare participants for the initiation of their penal measure in order to improve the efficacy of the educational programme and to ensure the success of their social rehabilitation. On one hand, the MIP is based on the most relevant theoretical motivation models, which have been identified after an extensive literature review, and, on the other hand, on the most effective therapeutic techniques of motivational and behavioural change. The MIP is an individual intervention with a duration of four to six sessions, depending on the intensity of the application. The programme seeks to help participants identify advantages derived from their change and skills to ensure its success. The MIP employs a therapeutic style, based on the Socratic dialogue to manage the following aspects: ambivalence, self-efficacy, identification of specific objectives, and development of an alternative action plan. By executing the activities and exercises described in this manual, the professional guides the participant to achieve an increase in his motivation to change the problematic behaviour. En este estudio se presenta el Plan de Intervención Motivacional (PIM) para sujetos que deben realizar un programa formativo (PF) en materia de violencia doméstica como medida penal alternativa. La finalidad principal de este programa motivacional es que los usuarios de medidas penales alternativas inicien el PF en condiciones óptimas para así aumentar la eficacia de la medida y su reinserción en la sociedad. El programa PIM se fundamenta en los modelos teóricos sobre motivación al cambio y en las técnicas terapéuticas que resultan más relevantes y eficaces, según la revisión bibliográfica exhaustiva llevada a cabo en la investigación. El PIM es un programa de intervención individualizada de una duración de entre 4 y 6 sesiones, según la intensidad de su aplicación. El programa tiene como objetivo ayudar a los participantes a identificar los aspectos positivos derivados del cambio y sus capacidades personales para llevarlo a cabo. Para ello, emplea un estilo terapéutico basado en el diálogo socrático mediante el cual se trabajan los aspectos siguientes: resolución de la ambivalencia, sentimiento de auto eficacia, identificación de objetivos específicos y desarrollo de un plan de acción alternativo. Mediante la elaboración de los ejercicios y tareas descritos en esta memoria el profesional guía al usuario para aumentar su motivación para cambiar la conducta problemática objeto de la imposición de la medida penal.