Search

L’ús del laringoscopi durant la intubació dels pacients als serveis d’urgència és un procediment clau per garantir la ventilació i l’oxigenació de la via aèria. Normalment, el producte estrella utilitzat per aquest procés és el laringoscopi directe, però en alguns casos, de major complexitat, és necessari emprar un vídeo-laringoscopi. Aquests dispositius són més avençats i permeten visualitzar indirectament la laringe del pacient, millorant l’experiència d’ús, però la seva reutilització està molt limitada per una incompatibilitat amb l’esterilització. Aquest projecte es basa en desenvolupar la proposta de disseny d’un laringoscopi. Aquesta es troba enfocada en la combinació de dos aspectes: una alta experiència d’ús i una proposta de reutilització d’acord amb el context sanitari. La metodologia emprada es compon per diferents etapes de disseny, des d’una investigació prèvia per entendre el context i l’estat de l’art, fins al procés creatiu i la definició final de la proposta. El uso del laringoscopio durante la intubación de los pacientes en los servicios de urgencia es un procedimiento clave para garantizar la ventilación y la oxigenación de la vía aérea. Normalmente, el producto estrella utilizado para este proceso es el laringoscopio directo, pero en algunos casos, de mayor complejidad, es necesario utilizar un vídeo-laringoscopio. Estos dispositivos son más avanzados y permiten visualizar indirectamente la laringe del paciente, mejorando la experiencia de uso, pero su reutilización está muy limitada por una incompatibilidad con la esterilización. Este proyecto se basa en desarrollar la propuesta de diseño de un laringoscopio. Ésta se encuentra enfocada en la combinación de dos aspectos: una alta experiencia de uso y una propuesta de reutilización acorde con el contexto sanitario. La metodología utilizada se compone por diferentes etapas de diseño, desde una investigación previa para entender el contexto y el estado del arte, hasta el proceso creativo y la definición final de la propuesta. The usage of a laryngoscope during the intubation of the patient at the emergency services is a key procedure to guarantee the ventilation and the oxygenation of the airway. Normally, the product used for this process is the direct laryngoscope, but in the most complex cases the use of a video-laryngoscope is required. These devices are more advanced and allow for indirectly visualizing the larynges of the patient, improving the usage experience, but their reuse is limited by an incompatibility with the sterilization. This project is based on developing the design proposal of a laryngoscope. This is focused on the blend of two aspects: raising of usage experience and a reuse chance for the healthcare context. The method used is composed by various design phases, from research into the context and the state of the art, to the creative process and the definition of the final proposal.

Fomentar les compet��ncies emprenedores i detectar les vocacions empresarials ��s tamb�� millorar l���ocupabilitat dels joves i no tan joves. Els darrers anys, l���emprenedoria s���ha consolidat com una opci�� laboral i l���ecosistema emprenedor ha gaudit d���un exponencial creixement. Catalunya i Barcelona en s��n ara referents europeus. Emprendre, per��, no ��s nom��s crear empresa emergent o start-up. Aquest article tracta de contextualitzar el fenomen emprenedor i el perqu�� de promoure l���emprenedoria; dels diferents tipus i manifestacions de l���emprenedoria; dels trets caracter��stics i competencials m��s habituals de les persones emprenedores; del proc��s emprenedor i algunes preguntes clau per emprendre; i de les institucions de suport existents a l���ecosistema ���- la universitat n�����s una���- que doten de programes de formaci�� i d���acompanyament a les persones amb inquietud per emprendre., Item: revista de biblioteconomia i documentaci��, 2022: N��m.: 72

The flu is a contagious respiratory infectious disease caused by the influenza viruses. Annually in Catalonia there is a flu season within the months of autumn and winter, that can create a lot of stress to the healthcare system. The main goal of this study is to understand the dynamics of the flu and to be able to make predictions that allow anticipation, with enough time to respond to an increase of infected individuals that requires active action from the healthcare system managers. Computational and mathematical models are a powerful tool that help understand and predict systems behaviours. In this study different models are adapted, developed and implemented to achieve the pursued objective. Therefore, the interaction between meteorological factors and the flu seasonality and transmissivity has been studied, due to the known effects of these factors upon biological systems. The mathematical models developed in this study fit correctly the epidemiological data, they allow the explanation of flu seasonality and perform predictions at short and long term. The base model that has been used proved to be a good fit to the previous seasons and has been applied to produce weakly reports of flu evolution this season 2021-2022. From the base model new models have been created, these include meteorological factors and have been called meteomodels. They have revealed the effect of temperature and absolute humidity upon the epidemic behavior of the flu. This is one of the main results of this study, there is no knowledge of any other published model that describes flu epidemics through meteorological factors as the models in this study do, with the added value that these meteorological models have the potential to predict two weeks ahead. To sum up, predictive mathematical models have been developed, each one with a precision above 95%, for the flu epidemic in Catalonia and incorporating, for the first time, meteorological factors. Further work includes new and different combinations of meteorological factors, the incorporation of social factors, effects of viral interference and statistical analyses to determine the probable load of infected individuals for each center of primary attention in Catalonia. La gripe es una enfermedad infecciosa respiratoria contagiosa causada por los virus de la influenza. En Cataluña anualmente hay una temporada de gripe en los meses de otoño e invierno, que puede llegar a crear mucha tensión en el sistema sanitario. El objetivo de este trabajo es comprender las dinámicas de la gripe y poder realizar predicciones que permitan anticiparse con tiempo a un incremento de casos que requieran de acción activa por parte de los gestores de salud pública. Los modelos matemáticos y computacionales son un potente recurso que permite comprender y predecir el comportamiento de sistemas. En este estudio se adaptan, desarrollan e implementan diferentes modelos para lograr el objetivo propuesto. Así mismo, se estudia la interacción de factores meteorológicos con la transmisión y la estacionalidad de la enfermedad de la gripe, ya que sus efectos sobre los sistemas biológicos son conocidos. Los modelos matemáticos desarrollados se ajustan correctamente a los datos epidemiológicos, permiten explicar la estacionalidad de la gripe y realizar predicciones a corto y largo plazo. El modelo base con el que se ha trabajado muestra un buen ajuste a las temporadas anteriores y se ha usado para realizar informes semanales de la evolución de la gripe esta temporada 2021-2022. Partiendo del modelo base se han creado modelos que incluyen factores meteorológicos, que hemos nombrado meteomodelos, que han conseguido mostrar el efecto de la temperatura y la humedad absoluta sobre el comportamiento epidémico de la gripe. Este es uno de los resultados principales del trabajo, no se tiene constancia de ningún otro modelo publicado que describa la evolución epidémica de la gripe mediante factores meteorológicos como lo hacen los de este estudio, con el valor añadido de que estos modelos meteorológicos tienen el potencial de predecir a dos semanas vista. En definitiva, se han elaborado modelos matemáticos predictivos, todos con una precisión superior al 95%, de la epidemia de gripe en Cataluña y añadiendo, por primera vez, factores meteorológicos. Planteamientos de futuro incluyen nuevas y distintas combinaciones de factores meteorológicos, la incorporación de factores sociales, efectos de interferencia entre virus y análisis estadístico para determinar la probabilidad de carga de infectados en cada centro de atención primaria en la totalidad de Cataluña. La grip és una malaltia infecciosa respiratòria contagiosa causada pels virus de la influença. A Catalunya anualment hi ha temporada de grip en els mesos de tardor i hivern, que pot arribar a crear molta tensió al sistema sanitari. L’objectiu d’aquest treball és entendre les dinàmiques de la grip i poder fer prediccions que permetin anticipar-se amb temps a un augment de casos que requereixin d’acció activa dels gestors de salut pública. Els models matemàtics i computacionals són un potent recurs que permeten entendre i predir comportaments de sistemes. En aquest estudi s’adapten, desenvolupen i implementen diferents models per assolir l’objectiu proposat. Així mateix, s’estudia la interacció de factors meteorològics amb la transmissió i l’estacionalitat de la malaltia de la grip, ja que els seus efectes sobre els sistemes biològics són coneguts. Els models matemàtics desenvolupats s’ajusten correctament a les dades epidemiològiques, permeten explicar l’estacionalitat de la grip i realitzar prediccions a curt i llarg termini. El model base amb el que s’ha treballat mostra un bon ajust a temporades anteriors i s’ha fet servir per realitzar informes setmanals de l’evolució de la grip aquesta temporada 2021-2022. Partint del model base s’han creat models amb la inclusió de factors meteorològics, que hem anomenat meteomodels, que han aconseguit mostrar l’efecte de la temperatura i la humitat absoluta sobre el comportament epidèmic de la grip. Aquest és un dels resultats principals del treball, no es té constància de cap altre model publicat que descrigui l’evolució epidèmica de la grip mitjançant factors meteorològics com ho fan els d’aquest estudi, amb el valor afegit que aquests models meteorològics tenen el potencial de predir a dues setmanes vista. En definitiva, s’han elaborat models matemàtics predictius, tots amb una precisió superior al 95%, de l’epidèmia de grip a Catalunya i incloent, per primer cop, factors meteorològics. Plantejaments de futur inclouen noves i diferents combinacions de factors meteorològics, la incorporació de factors socials, efectes d’interferència entre virus i anàlisi estadístic per determinar la probabilitat de càrrega d’infectats en cada centre d’atenció primària per la totalitat de Catalunya. Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar

La circumstància agreujant de responsabilitat criminal per motius de discriminació per raons de gènere és una mesura punitiva en matèria d'igualtat i prohibició de la discriminació. L'abast exacte de la discriminació està en una estreta connexió amb la discriminació per raons de sexe. L'espai d'acció és molt proper a la violència domiciliaria o familiar. El marc legal i l'anàlisi jurisprudencial de l'agreujant determinen que respon a conceptes jurídics ben diferenciats. The aggravating circumstance of criminal liability for reasons of gender discrimination is a punitive measure in matters of equality and prohibition of discrimination. The exact scope is closely related to sex discrimination. The area of action is very close to domestic or family violence. The legal framework and the jurisprudential analysis of the aggravating factor determine that it responds to well-differentiated legal concepts. La circunstancia agravante de responsabilidad criminal por motivos de discriminación por razones de género es una medida punitiva en materia de igualdad y prohibición de la discriminación. El alcance exacto de la discriminación está en una estrecha conexión con la discriminación por razones de sexo. El espacio de acción es muy próximo a la violencia domiciliaria o familiar. El marco legal y el análisis jurisprudencial de la agravante determinen que responde a conceptos jurídicos muy diferenciados.

Aquest estudi ha estat motivat per la necessitat de conèixer quins són els avantatges i inconvenients de tenir un Suport Intensiu a l'Educació Inclusiva (SIEI) integrat a l'aula ordinària. El centre on s'ha realitzat l'estudi situat a la Població del Prat de Llobregat és de màxima complexitat, on el 100% de l'alumnat és d'ètnia gitana, i fa 4 anys es van convertir en Comunitat d'Aprenentatge. La metodologia emprada ha estat la qualitativa d'estudi de cas, ja que s'adaptava tant als objectius com al context únic i específic on calia investigar. Pel que fa als instruments es van dissenyar un qüestionari que es va administrar a l'equip docent i dues entrevistes estructurades, una dirigida a l'equip directiu i una altra a la coordinadora pedagògica. Els principals resultats de l'estudi han estat que l'equip directiu i la major part de l'equip docent valora com a avantatges tenir un SIEI integrat a l'aula ja que veu la diversitat com una riquesa i la inclusió com a eina de millora per a tot l'alumnat, no obstant hi ha una petita part dels docents que ha manifestat sentir-se més còmode quan hi havia l'antiga USEE en una aula diferenciada. S'ha realitzat un anàlisi DAFO, on s'evidencia la necessitat de formació de l'equip docent i de dotar a l'equip docent d'espais de reflexió conjunta. Este estudio ha sido motivado por la necesidad de conocer cuáles son las ventajas e inconvenientes de tener un Apoyo Intensivo en la Educación Inclusiva (SIEI) integrado en el aula ordinaria. El centro donde se ha realizado el estudio situado en la Población del Prat de Llobregat es de máxima complejidad, donde el 100% del alumnado es de etnia gitana, y hace 4 años se convirtieron en Comunidad de Aprendizaje. La metodología empleada ha sido la cualitativa de estudio de caso, puesto que se adaptaba tanto a los objetivos como al contexto único y específico donde había que investigar. En cuanto a los instrumentos se diseñaron un cuestionario que se administró al equipo docente y dos entrevistas estructuradas, una dirigida al equipo directivo y otra a la coordinadora pedagógica. Los principales resultados del estudio han estado que el equipo directivo y la mayor parte del equipo docente valora como ventajas tener un SIEI integrado en el aula puesto que da voz a la diversidad como una riqueza y la inclusión como herramienta de mejora para todo el alumnado, no obstante hay una pequeña parte de los docentes que ha manifestado sentirse más cómodos cuando había la antigua USEE en una aula diferenciada. Se ha realizado un análisis DAFO, donde se evidencia la necesidad de formación del equipo docente y de dotar al equipo docente de espacios de reflexión conjunta. This study has been motivated by the need to know what are the advantages and disadvantages of having an Intensive Support in Inclusive Education (SIEI) integrated into the regular classroom. The center where the study was carried out, located in the town of El Prat de Llobregat, is of maximum complexity, where 100% of the students are of gypsy ethnicity, and 4 years ago became a Learning Community. The methodology used was the qualitative case study, since it was adapted both to the objectives and to the unique and specific context where it was necessary to investigate. As for the instruments, a questionnaire was designed and administered to the teaching team and two structured interviews, one addressed to the management team and the other to the pedagogical coordinator. The main results of the study were that the management team and most of the teaching staff value the advantages of having an integrated SIEI in the classroom, since they see diversity as a richness and inclusion as a tool for the improvement of all students. A SWOT analysis was carried out, showing the need for training the teaching staff and providing the teaching staff with spaces for joint reflection.

Aquest treball es focalitza en la recerca dels materials i les etapes de construcció de les naus d’elements prefabricats i metàl·liques. Addicionalment es procedeix al modelat 3D d’un cas d’estudi d’aquestes dues tipologies de naus. Desprès, es troba una comparativa entre les dues tipologies de naus anteriorment descrites. Tot seguit, es presenta un pressupost que el seu principal objectiu és quantificar el cost que ha suposat fer totes les tasques d’aquest TFG, a més d’incloure un resum del cost que suposaria construir les dues tipologies de naus descrites per l’estudiant. A continuació, es veurà quina relació té aquest treball amb les implicacions socials i ambientals. També, es presentaran una sèrie de conclusions relacionades amb els objectius del treball, i per últim, es mostraran les referències consultades per aquest treball.

Los ámbitos centrales de ciudades como Granada están sometidos a fuertes presiones del mercado turístico y sufren la amenaza constante de la gentrificación, la pérdida de diversidad social, y el deterioro y pérdida de carácter de su espacio urbano. Para contrarrestar esto, el urbanismo necesita aprovechar las potencialidades que posee la ciudad histórica, máxime en contextos como el español, donde los instrumentos y las políticas adecuadas de regeneración urbana vienen resultando insuficientes, principalmente desde la crisis de la segunda década del siglo XXI, agravada por la pandemia de la Covid19. Por ello, creemos obligada la optimización de sus recursos turísticos, dándole al patrimonio el papel urbano de activación y dinamización que es capaz de asumir. La investigación trabaja el potencial estratégico del patrimonio arquitectónico para la regeneración urbana integral, desde una perspectiva espacial, funcional y paisajística. Se parte de un conjunto de claves que disciplinar e internacionalmente se vienen poniendo en marcha en las últimas décadas para la interpretación y puesta en valor de la “ciudad-patrimonio”, consideraciones que buscan orientar la vinculación de esta arquitectura catalogada entre sí y con su entorno espacial: el turismo urbano, espacio público central como lugar flexible y compartido, los efectos de la gentrificación, la paseabilidad, etc. Situados en Granada, se analiza el vaciamiento poblacional de su centro, la estandarización y pérdida de calidad de su espacio público, su evidente tematización y la falta de perspectiva integral del planeamiento desarrollado, para plantear la configuración de vinculaciones diacrónicas, reflejo de la evolución de la ciudad a través del tiempo, mediante una aproximación cartográfica, un análisis funcional y una caracterización patrimonial que prioriza los entornos. Se propone así un instrumento de evaluación-diagnóstico que añade nuevos significados a la dimensión patrimonial e intensifica su rol urbano, formulando una propuesta de secuencias, cuya topología es orientada por el juego relacional entre forma urbana, topografía, realidad social y funcional, y paisaje urbano. Se concluye con una sistematización de atributos multidimensionales del patrimonio en la secuencia elegida que posibilite impulsar estrategias futuras de regeneración urbana, superando así la lógica aislada y estática de la visión cataloguista para adentrarse en una re-significación dinámica y relacional.

Ongoing discussion continues to debate the role interpreters should embrace, whether the interpreter should be an impartial agent or whether impartiality can be demanded from a human agent at all. The current discussion favours the idea that roles are negotiated through interaction and that the ideal of impartiality may be compromised in specific situations or settings. This negotiation, far from constituting an academic discussion, is determined by the parties to the communicative situation. It is therefore relevant to be able to assess interpreters’ and users’ views as to what a particular situation requires of the interpreter. Based on a content analysis of the existing literature on the interpreter’s role, we developed a model to account for opposing perceptions of what interpreters are and should do in their professional practice, and represent those views as possibilities on a continuum rather than as opposing and excluding options. This paper presents a tool based on that model which allows perceptions to be made explicit and discussed. The model and preliminary experiences of the application of the tool in interpreting teaching and in one professional context are presented.

Document de síntesis elaborat per la Comissió Tècnica integrada per membres de la Generalitat de Catalunya, ACCIÓ, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona i la UPC, per definir el pla funcional del Hub del Coneixement del Barcelonès Nord en l'àmbit de les 3 Xemeneies. És un projecte de transformació urbana, econòmica i social del front litoral del Barcelonès Nord en l’àmbit de les 3 Xemeneies aprofitant la reconversió de l’antiga construcció icònica de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs i Badalona. Vol crear un ecosistema de cooperació internacional per al desenvolupament sostenible i social basat en els principis del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement (formació, recerca, innovació, capacitació i emprenedoria) i el desenvolupament econòmic d’un districte d’innovació. Es considera segons l’Acord de Govern d’interès nacional perquè contribuirà a: la transició ecològica i energètica, la formació, la capacitació i la creació de llocs de treball, la transformació tecnològica, la innovació i la re industrialització del país. Es defineixen quatre àmbits d'actuació: - Transició Energètica, Sostenibilitat i Acció pel Clima - Cooperació internacional i pau - Formació, Capacitació i Ocupació: talent i innovació - Transformació Tecnològica, Innovació i Re industrialització. Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant Objectius de Desenvolupament Sostenible::8 - Treball Decent i Creixement Econòmic Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura Objectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les Desigualtats Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

El present treball de fi de grau consisteix a realitzar un diagnòstic ambiental de la situació del municipi de Cervera, situat a la província de Lleida. Aquesta anàlisi és el pas previ a l’elaboració de l’Agenda 21. Per tant, l’objectiu principal del projecte és ajudar a la possible realització futura del programa sostenible Agenda 21 a Cervera. Primerament, es comenten els principals acords per al desenvolupament sostenible com són l’Acord de París o l’Agenda 2030. Per altra banda, s’explica l’Agenda 21 a Catalunya, que és la raó principal de la realització d’aquest projecte. El diagnòstic ambiental és la part principal del treball on es mostra l’estat i les tendències del municipi, englobant aspectes socials, econòmics, energètics i ambientals. Aquesta part del projecte inclou un plantejament estratègic, analitzant els punts forts i febles per a aconseguir la sostenibilitat ambiental a Cervera. A més a més, s’han estudiat els indicadors de sostenibilitat, proposats per l’Agenda 21. Un cop analitzada la informació del diagnòstic ambiental, es pot concloure que una de les principals problemàtiques ambientals que presenta el municipi és la mobilitat. Per aquesta raó el projecte inclou una proposta de mobilitat sostenible per a Cervera. El presente trabajo de final de grado consiste en realizar un diagnóstico ambiental de la situación del municipio de Cervera, situado en la provincia de Lérida. Este análisis es el paso previo a la elaboración de la Agenda 21. Por lo tanto, el objetivo principal del proyecto es ayudar a la posible realización futura del programa sostenible Agenda 21 en Cervera. Para empezar, se comentan los principales acuerdos para el desarrollo sostenible como son el Acuerdo de París o la Agenda 2030. Por otro lado, se explica la Agenda 21 en Cataluña, que es la razón principal de la realización de este proyecto. El diagnóstico ambiental es la parte principal del trabajo donde se muestra el estado y las tendencias del municipio, englobando aspectos sociales, económicos energéticos y ambientales. Esta parte del proyecto incluye un planteamiento estratégico, analizando los puntos fuertes y débiles para conseguir la sostenibilidad ambiental en Cervera. Además, se han estudiado los indicadores de sostenibilidad, propuestos por la Agenda 21. Una vez analizada la información del diagnóstico ambiental, se puede concluir que uno de los principales problemas ambientales que tiene el municipio es la movilidad. Por esta razón el proyecto incluye una propuesta de movilidad sostenible para Cervera. This final degree project consists in the elaboration of an environmental diagnosis of Cervera, a village located in the province of Lleida. This analysis is the previous step to the elaboration of the Agenda 21. Therefore, the main objective of the project is to contribute to carry out the Agenda 21 program in Cervera. First of all, I talk about the agreements for a sustainable development like the Paris Agreement or Agenda 2030. On the other hand, I explain the Agenda 21 program in Catalonia because there is the principal reason to make this project. The environmental diagnosis is the main part of the project. I show the conditions and the trend of the village relative to social, economic, energetics and environmental issues. Moreover, this section includes a strategic proposal with the strengths and weak points for a sustainable development in Cervera. From my point of view, the main environmental problem of the village is the mobility. For this reason, this project includes a sustainable mobility proposal for Cervera. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima

Treball fi de màster de l’especialitat de Ciències naturals. Màster de Formació del professorat d'Educació Secundària i Batxillerat UPF-UOC Tutor: Miquel Nistal Mentor: Angel Marzo Millorar l’alfabetització científica d’un perfil d’alumnat molt específic, com són les dones adultes d’edat avançada i d’un entorn socioeconòmic desfavorit és tot un repte. Ho és encara més quan aquest alumnat té una percepció del rol de la dona, i en especial del món científic, molt condicionada per les seves experiències vitals, fortament marcades per una educació i cultura de l’època de caire patriarcal. Aquest treball té com a objectiu fomentar i millorar l’alfabetització científica de l'alumnat a través d’una metodologia dialògica recolzada en tècniques de gamificació i debat a l’aula amb l’objectiu global de fomentar la seva participació i divulgació de qüestions relacionades amb la ciència. Volem generar així, un teixit de ciutadanes més reflexives capaces d’aprofundir en la diversitat de gènere en el món científic. La nostra intervenció assoleix amb èxit un model d’ensenyament-aprenentatge basat en les participants i les seves motivacions, que ens permet mostrar la ciència i la tecnologia com un món accessible i important que desperta l’esperit crític i proporciona un aprenentatge social de la participació pública sobre decisions tecnocientífiques. Improving scientific literacy of elderly women is such a challenge, especially when they come from disadvantaged socioeconomic environments. It is even more challenging, when considering that these students grew up in a patriarchal society, where women's roles were strongly related to housework, and science was strongly perceived as a male role. This project aims to improve adult student scientific literacy by using dialogue teaching methodologies and including both gamification and classroom debates with the final aim to promote students participation in science related aspects of the current society. We aim to create a network of thoughtful citizens able to deepen and contribute towards scientific diversity. Our actions successfully achieved a teaching-learning approach based on students' motivations, that allowed us to prove that science and technology are both important and accessible to everyone. Scientific literacy must awaken critical thinking and promote citizenship participation in both scientific and technical decisions of students' daily life.

L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de Clàssiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) és un grup de treball, format per professors de clàssiques en l’àmbit no universitari de les comarques de Tarragona, que ens reunim cada quinze dies per a formar-nos en noves eines didàctiques en l’ensenyament del Llatí i el Grec a les nostres escoles i instituts. Seguim el mètode inductiu-conceptual i volem aprofundir en el seu coneixement, així com cercar i crear activitats que facin l’aprenentatge d’aquestes llengües més lúdic i vivencial. El nostre formador és Guillem Cintas, professor de Llatí a l’Institut Molí de la Vila de Capellades (Barcelona).

El principal objectiu del treball és aconseguir que la metodologia d’aprenentatge pugui evolucionar i aconseguir que els estudiants puguin aplicar els seus coneixements teòrics a la realitat mitjançant FPGA’s, que tenen l’avantatge de ser versàtils, i en aquest cas, utilitzant software i hardware lliure. Per aconseguir això el que s’ha fet al treball és issenyar una llibreria de components compatibles amb circuits integrats CMOS de la sèrie 4000, que permeten realitzar una gran varietat de pràctiques. Per fer-ho s'han programat utilitzant el llenguatge de descripció de hardware Verilog i programari del projecte IceStorm. Pel que fa al hardware els elements utilitzats han estat la FPGA IceZum Alhambra II i una placa d'entrenament dissenyada per la Universitat de Lleida.

La violència a les aules és un tema recurrent a l'educació secundària obligatòria (ESO) i s'atribueix a factors externs, especialment als contextos econòmics desfavorits. Així els centres de màxima complexitat s'han considerat instituts conflictius, per tenir més alumnes en desavantatge educatives per situacions socioeconòmiques especialment desfavorides (NESE per SSCD). L'estudi se centra en la influència d'aquests alumnes en la conflictivitat de tres instituts, dos d'ells de màxima complexitat, dels Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental. Mitjançant una metodologia mixta es van analitzar 2214 incidències del curs 2019/2020, categoritzades en 10 tipologies de conductes, comeses pels alumnes del 1r cicle de l'ESO, on 55 eren NESE per SSCD. Els resultats van mostrar que 9 de les conductes es cometien en tots tres instituts amb patrons molt similars on els alumnes NESE per SSCD cometien més incidències i amb tendència cap a conductes determinades. Mostrant la important d'un replantejament de la conflictivitat dels instituts sent necessari conèixer quins són els elements que exerceixen com a factors protectors o de risc dels centres educatius envers la conflictivitat que s'hi produeix. Classroom's violence is a usual topic on high School ESO that is attributed to external factors, concretely unfavorable economic contexts. Maximum complexity centers have been considered conflictive high schools because they have more students with learning disadvantages caused by especially disadvantaged socioeconomic situations (NESE per SSCD). The research studies the influence of this kind of students on three high school's conflictivity from Maresme-Vallès Territorial Services. Two of them are maximum complexity high schools. A mixed research methodology has been used to analyze 2214 incidences registered during 2019/20 school year which are categorized in 10 types of behaviors committed by 1rst ESO cycle students. 55 of them are NESE by SSCD. The results show that 9 of the behaviors are committed on all of them whit really similar behavior patterns. But NESE per SSCD students committed incidences more frequently.This study shows that it's important to rethink the high school's conflictivity and studying which are the elements that exert as protective factors or as risk factors on high school's conflictivity. La violencia en las aulas es un tema recurrente en la educación secundaria obligatoria (ESO) y se atribuye a factores externos, especialmente a los contextos económicos desfavorecidos. Así los centros de máxima complejidad se han considerado institutos conflictivos, para tener más alumnos en desventaja educativas por situaciones socioeconómicas especialmente desfavorecidas (NESE por SSCD). El estudio se centra en la influencia de estos alumnos en la conflictividad de tres institutos, dos de ellos de máxima complejidad, de los Servicios Territoriales del Maresme-Vallès Oriental. Mediante una metodología mixta se analizaron 2214 incidencias del curso 2019/2020, categorizadas en 10 tipologías de conductas, cometidos por los alumnos del 1.º ciclo de la ESO, donde 55 eran *NESE por *SSCD. Los resultados mostraron que 9 de las conductas se cometían en los tres institutos con patrones muy similares donde los alumnos NESE por SSCD cometían más incidencias y con tendencia hacia conductas determinadas. Mostrando la importante de un replanteamiento de la conflictividad de los institutos siente necesario conocer cuáles son los elementos que ejercen como factores protectores o de riesgo de los centros educativos hacia la conflictividad que se produce.

The article deals with the relation of music and society in the Mexica cultural context, the ritual schools to teach and organize the temple’s services, as well as with the diverse types of teachers and types of instruction given at the temples. The dances dedicated to specific deities as prescribed by the Ceremonial Calendar (Cempoalapohualli), predestination for musical destiny as given by the Divinatory Calendar (Tonalpohualli), and the personal services given by the young people to the temples: watch over night, gather firewood, keep the bonfires, perform the different dances and songs as prescribed by the liturgy. The ritual use of hallucinogenic plants. And the prehispanic musical instruments. El artículo trata de la relación de música y sociedad en el contexto cultural mexica, las escuelas de enseñanza y la organización del servicio ritual de los templos, los cargos y diferencias de maestros que tenían para la instrucción de los jóvenes que se dedicaban al servicio de ellos. Las danzas dedicadas a deidades específicas, según los dictados del Calendario Ceremonial (Cempoalapohualli), la predestinación para la música, cifrada en el Calendario Adivinatorio (Tonalpohualli), los servicios prestados por los jóvenes a los templos (velar, coger leña, mantener los fuegos rituales y los cantos y bailes adecuados para cada momento litúrgico). El uso ritual de alucinógenos. Y los instrumentos musicales prehispánicos.

RESUMEN: Nuestro artículo pretende poner de manifiesto la estrategia de resignificación lingüística puesta en marcha por los patriarcados neoliberales para disimular, dulcificar e invisibilizar todos aquellos significantes que puedan poner en evidencia lo que de facto opera en la prostitución de mujeres y en la gestación subrogada: la reificación de las mujeres. No será la primera vez que nos encontramos ante este ardid. Si la historia ha sido escrita por los vencedores, las palabras con que se escriben no están exentas de violencia epistémica. Para mostrar cómo opera esta estrategia, acudiremos a la reacción antifeminista que se produce en Estados Unidos en la década de los ochenta. Las inversiones lingüísticas puestas en marcha por la nueva derecha contra el movimiento feminista guardan cierto aire de familia con las que operan en el momento actual. ABSTRACT: Our article aims to highlight the strategy of linguistic resignification implemented by the neo-liberal patriarchates to disguise, sweeten and make invisible all those signifiers that can highlight what de facto operates in the prostitution of women and in surrogacy: reification women’s. It will not be the first time that we are faced with this trickery. If the story has been written by the victors, the words with which they are written are not exempt from epistemic violence. To show how this strategy operates, we will turn to the antifeminist resignifications that operate at the present time.

Maneig; Medicaments d'alt risc; Seguretat dels pacients Manejo; Medicamentos de alto riesgo; Seguridad de los pacientes Use; High Risk Medications; Patient safety Guia per al maneig dels MAR que permet incrementar la seguretat en l’ús d’aquests medicaments i en conseqüència oferir una atenció sanitària més segura.

En aquest treball s'analitza si és factible donar compte dels mecanismes cognitius que orienten l'aparició de biaixos en el pensament social mitjançant la detecció de possibilitats semàntiques. Per a tal fi, els autors es basen en els postulats de la teoria dels models mentals de Johnson-Laird, amb l'objecte de mostrar, en aquest cas particular i a manera d'exemple, els estereotips de gènere. En este trabajo se analiza si es factible dar cuenta de los mecanismos cognitivos que orientan la aparición de sesgos en el pensamiento social mediante la detección de posibilidades semánticas. Para ello, los autores se basan en los postulados de la teoría de los modelos mentales de Johnson-Laird, con el objeto de mostrar, en este caso particular y a manera de ejemplo, los estereotipos de género.

L'estudi present mostra el lligam que quatre bancs espanyols estableixen amb els receptors i el grau d'afinitat d'aquests, a través d'uns valors seleccionats i identificats i amb les categories següents: clients o no-clients, espanyols o iberoamericans i homes o dones. Per analitzar el vincle, es va aplicar un test de recepció dels espots publicitaris de cada institució a una mostra de 147 persones, es van realitzar entrevistes i procediments científics i es va emprar l'eina ProtocoloEVA®. El treball indica quin és el nivell de coherència comunicativa dels bancs, tenint en compte la diversitat de destinataris, i les diferències d'aquests per aconseguir-ho. El estudio presente muestra el vínculo que cuatro bancos españoles establecen con los receptores y el grado de afinidad de estos, a través de unos valores seleccionados e identificados y con las siguientes categorías: clientes o no clientes, españoles o iberoamericanos y hombres y mujeres. Para analizar el vínculo, se aplicó un test de recepción de los spots publicitarios de cada institución a una muestra de 147 personas, se realizaron entrevistas y procedimientos científicos y se empleó la herramienta ProtocoloEVA®. El trabajo indica cuál es el nivel de coherencia comunicativa de los bancos, teniendo en cuenta la diversidad de destinatarios, y las diferencias de estos para conseguirlo. The present study shows the link that four Spanish banks establish with the recipients and the degree of their affinity, through selected and identified values, and establishing the following categories: clients or non-clients, Ibero-American or Spanish and men or women. In order to analyze the connection, the lab LAICOM applied a reception test on each institution's advertising spots to a sample of 147 people, performed interviews and used scientific procedures and the ProtocoloEVA® tool. The work indicates the level of communication coherence of banks, taking into account the diversity of recipients, and the differences between them to achieve it.

En aquesta guia es presenta la importància de realitzar un esmorzar saludable, això com els efectes de no esmorzar als matins. Per últim, es proporcionen recomanacions per realitzar un esmorzar saludable i equilibrat en etapes escolars.

En aquesta guia educativa es presenta la necessitat de dur a terme una educació emocional en etapes escolars com a prevenció de conflictes. També s’ofereixen recomanacions per implementar als centres educatius una educació emocional.

En aquesta guia es mostra la necessitat de mantenir una higiene del son adequada, sobretot en etapes escolars. També s’ofereixen recomanacions per tenir una higiene del son correcta.

Aquest treball es basa en el desenvolupament d’un quadre d’indicadors per a tres plantes d’una empresa real, creant un quadre global per a totes les plantes i quadres individuals per a cadascuna de les plantes. S’aprofita el desenvolupament del quadre per a detectar els punts febles de l’empresa en el control de gestió i s’empren per a generar un conjunt de propostes d’accions i projectes en forma de pla de millores. El quadre es desenvolupa partint d’uns indicadors acordats, es segueix al procés d’obtenció de les dades i es genera un disseny preliminar, el qual amb feedback s’acaba ajustant fins a arribar al disseny definitiu. El quadre compta amb dues versions, una en paper i una en format digital. El quadre té com a objectius concrets de poder reportar resultats i poder servir a com base per a realitzar els anàlisis dels resultats. El pla de millores consta d’un conjunt de febleses centrades en els sistemes d’informació mentre que les accions i projectes busquen cobrir les febleses i fomentar les capacitats de l’empresa. Els objectius concrets del pla de millores és poder conèixer quins avantatges es poden aconseguir de diferents projectes i establir els possibles futurs projectes per l’autor dins de l’empresa. El treball dut a terme assoleix els objectius establerts, incloent propostes d’evolució del quadre i accions i projectes que permetrien una millora important en la part operacional de l’empresa. L’empresa es veu beneficiada de la realització d’aquest projecte deguts als objectius establerts, així com l’autor al qual li ha permès accelerar el seu procés de formació i així encarar nous projectes

Aquesta adaptació s’ha fet en el marc del projecte de recerca L’esbarjo en el marc d’una escola saludable. Projecte finançat per la Càtedra DOTS: Convocatòria de suports als treballs i estudis sobre Desenvolupament d'Organitzacions i Territoris Saludables i Sostenibles, 2018. Els recessos escolars, també anomenats esbarjos, formen part de la jornada escolar. Són moments de descans de l'activitat acadèmica. Durant els recessos, l'alumnat participa en jocs espontanis, practiquen moviments lliures, s'estableixen línies relacionals entre iguals i on s'aprèn i practiquen habilitats socials que ajudaran a construir la identitat social i l'autonomia personal (Romera et al., 2008; del Arco & Ramos-Pla, 2020), entre d’altres aspectes. En aquesta manual es descriu el procés d’adaptació de l’escala de Massey et al. (2018) al context català. Així, sorgí la GRF-OT.Cat, on s’han tingut en compte, tant l’idioma de l’escala, com les adaptacions pertinents al context (espais, alumnat, etc.) dels esbarjos de Cataluña. D’aquesta forma, pretén ser una eina de diagnosi d’esbarjos de les escoles catalanes, per tal de fomentar la millora dels mateixos.

En aquest treball econòmic-financer s'analitza el negoci i el lideratge de mercat que posseeix Nike, Inc., corporació multinacional nord-americana dedicada al desenvolupament, disseny, fabricació i comercialització d'indumentària, calçat, equipament i serveis esportius. S'estudia el període dels exercicis 2015 - 2019, compresos entre l'1 de juny de 2014 i el 31 de maig de 2019, on s'analitzaran els comptes anuals de la mateixa companyia, així com l'entorn macroeconòmic i sectorial per a confrontar la visió que va tenir el CEO de Nike, Inc. Mark Parker a l'any 2015, va anunciar el pla de la companyia d'incrementar vendes per tal d'arribar a ser una companyia de 50 bilions de dòlars. La realitat és que Nike, Inc. continua mostrant una tendència sòlida al seu creixement de vendes, però la competència cada cop és més agressiva, sobretot en diferents línies de producte com a basquetbol, on Under Armour està enfortint el seu negoci als Estats Units i de ressorgir d'altres marques històriques al mercat com Adidas, Puma i Asics. És per això, que Nike va haver de reestructurar-se organitzativament durant l'any 2018 per tal d'adaptar la seva estructura de negoci al mercat, entorn i competència. Així, l'empresa es va focalitzar en sis categories de negoci: running, basquetbol, Jordan, futbol, entrenament i sportswear, a la vegada que va continuar comercialitzant altres productes de nínxols com el tenis, futbol americà, beisbol i d'altres, apostant més que mai pel comerç electrònic. En un entorn de desacceleració econòmica incipient, agreujada per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, Nike, Inc., lluita per mantenir l'hegemonia del mercat tret de les turbulències del comerç internacional, alhora que tracta d'enfortir-se de les amenaces que ataquen al seu lideratge a escala mundial. En este trabajo económico-financiero se analiza el negocio y el liderazgo de mercado que posee Nike, Inc., corporación multinacional estadounidense dedicada al desarrollo, diseño, fabricación y comercialización de indumentaria, calzado, equipamiento y servicios deportivos. Se estudia el período de los ejercicios 2015 - 2019, comprendidos entre el 1 de junio de 2014 y el 31 de mayo de 2019, donde se analizarán las cuentas anuales de la misma compañía, así como el entorno macroeconómico y sectorial para confrontar la visión que tuvo el CEO de Nike, Inc. Mark Parker en el año 2015, cuando anunció el plan de la compañía de incrementar ventas con el fin de llegar a ser una compañía de 50 billones de dólares. La realidad es que Nike, Inc. continúa mostrando una tendencia sólida de crecimiento de ventas, pero la competencia cada vez es más agresiva, sobre todo en diferentes líneas de producto como baloncesto, donde Under Armour está fortaleciendo su negocio en Estados Unidos y el resurgir de otras marcas históricas al mercado como Adidas, Puma y Asics. Es por ello, que Nike tuvo que reestructurarse organizativamente durante el año 2018 con el fin de adaptar su estructura de negocio en el mercado, entorno y competencia. Así, la empresa se focalizó en seis categorías de negocio: running, baloncesto, Jordan, fútbol, entrenamiento y sportwear, a la vez que continuó comercializando otros productos de nichos como el tenis, fútbol americano, béisbol y otros, apostando más que nunca por el comercio electrónico. En un entorno de desaceleración económica incipiente, agravada por la guerra comercial entre Estados Unidos y China, Nike, Inc., lucha para mantener la hegemonía del mercado salvo las turbulencias del comercio internacional, al tiempo que trata de fortalecerse de las amenazas que atacan a su liderazgo a escala mundial. At this economic-financial paper, business and market leadership of Nike, Inc. is studied. Nike Inc., is a US multinational corporation dedicated to development, design, manufacture and trading of clothing, footwear, equipment and sports services. The period of the fiscal years 2015 - 2019, from June 1st 2014 to May 31st 2019 is analysed, through the company's annuals accounts together with the macroeconomic and industry environment, to be confronted towards the vision when Nike's CEO Mark Parker, announced in 2015 the company's plans to cross $50 billion dollar figure. Fact is, Nike, Inc., continues showing a solid trend for its sales growth, but competition is increasing into an aggressive manner, especially in different product lines such as Basketball, where Under Armour is strengthening its business across the United States, and the resurfacing of another historical sports brands like Adidas, Puma and Asics. That's why Nike, Inc., had to be restructured during 2.018 in order to adapt its business structure to the market, environment and competition. Thus, the company focused on six business categories: Running, Basketball, Jordan, Soccer, Training and Sportswear, while continuing speeding to market other products such as Tennis, American Football, Baseball and betting more than ever for e-commerce. In an emerging economic downturn, especially aggravated by the commercial war against the United States and China, Nike Inc., struggles to maintain the hegemony of the market, notwithstanding the turmoil of international trade, trying -at the same time- to strengthen the threats that attack its leadership worldwide.

Descripció del recurs: 29 juliol 2019 Des de la implementació en 2014 del Grau en Estudis d’Arquitectura en les Escoles d’Arquitectura de la UPC, existeix al corresponent Pla d’Estudis una assignatura troncal de Física ambiental i d’instal·lacions, que tracta camps de la física tan diversos com la termologia, l’acústica, la fotometria o la teoria de circuits elèctrics. Aquesta obra pretén servir de llibre de text per l’assignatura de Física ambiental, estructurada al voltant de les aplicacions en l’àmbit de l’Arquitectura, i proporcionar les bases científiques que hi estan relacionades. Per aconseguir l’objectiu, el lector ha de ser part activa del seu aprenentatge, confrontant la seva experiència personal amb els fenòmens que es descriuen al llibre. Al cap i a la fi, tots i totes ens relacionem amb edificis, i tots i totes formem part del món físic. Els continguts teòrics es complementen amb nombrosos exemples, problemes resolts i problemes proposats per ser solucionats pel lector.

Les mesures d'investigació tecnològiques són un instrument molt útil per intentar aclarir la veritat material sobre uns fets delictius però, malauradament, tenen una forta ingerència en els drets fonamentals dels investigats. Aquest treball tracta de donar resposta a quan aquestes mesures estan permeses i quan no. On està la frontera entre les mesures d'investigació tecnològiques i els drets dels investigats? Quins són els límits? El present dossier parteix d'una breu referència a les mesures d'investigació tecnològica per entrar a fons en un estudi pràctic de la major ingerència que generen aquestes diligències en els drets fonamentals dels investigats. Seguidament, s'endinsa en l'anàlisi detallat dels principis rectors de les mesures d'investigació tecnològiques introduïdes per la Llei orgànica 13/2015 de reforma la Llei d'enjudiciament criminal, fins arribar a un examen de la forma d'adopció, seguiment i cessament d'aquesta mena de diligències. En darrer terme, es tracten les qüestions ètiques i socials derivades sobre l'aplicació dels principis rectors. Technological research measures are a very useful tool to try to clarify the material truth about criminal acts but unfortunately have a strong interference with the fundamental rights of those investigated. This paper tries to answer when these measures are allowed and when not. Where is the border between technological research measures and the rights of those investigated? Which are the limits? The present dossier is based on a brief reference to the technological research measures to enter into a practical study of the greater interference generated by these diligences in the fundamental rights of those investigated. Next, it goes through the detailed analysis of the guiding principles of the technological research measures introduced by the Organic Law 13/2015 of reform the Law of criminal procedure act, until reaching at an examination of the form of adoption, monitoring and cessation of this type of diligences. Finally, the ethical and social issues derived about the application of guiding principles are treated. Las medidas de investigación tecnológicas son un instrumento muy útil para tratar de esclarecer la verdad material sobre unos hechos delictivos pero, desgraciadamente, tienen una fuerte injerencia en los derechos fundamentales de los investigados. Este trabajo trata de dar respuesta a cuando estas medidas están permitidas y cuando no. Dónde está la frontera entre las medidas de investigación tecnológicas y los derechos de los investigados? ¿Cuáles son los límites? El presente dossier parte de una breve referencia a las medidas de investigación tecnológica para entrar a fondo en un estudio práctico de la mayor injerencia que generan estas diligencias en los derechos fundamentales de los investigados. Seguidamente, se adentra en el análisis detallado de los principios rectores de las medidas de investigación tecnológicas introducidas por la Ley Orgánica 13/2015 de reforma la Ley de enjuiciamiento criminal, hasta llegar a un examen de la forma de adopción, seguimiento y cese de este tipo de diligencias. En último término, se tratan las cuestiones éticas y sociales derivadas sobre la aplicación de los principios rectores.

Aquest vídeo persegueix: Conèixer les parts que integren el Pla General Comptable, distingint aquelles obligatòries de les que no ho són; Identificar el contingut de la primera part del Pla General Comptable; Explicar en què consisteix cadascún dels principis comptables.

Aquest vídeo persegueix: Descriure el concepte d¿existències; Reconèixer la importància de calcular les existències consumides, i la seua implicació en el correcte càlcul del resultat de l'exercici; Identificar les existències consumides; Explicar el procés de regularització d¿existències.

La idea d’aquest projecte sorgeix arrel de la necessitat d’ensenyar a l’alumne com s’apliquen els conceptes assolits en l’assignatura de modelat i simulació de sistemes a la realitat. Avui en dia, la simulació de sistemes és una eina poc coneguda i que poc a poc s’anirà instaurant en el dia a dia de les empreses productives, es per aquest motiu que ha estat interessant la realització d’aquest projecte. Durant el projecte es pretén aplicar tots els coneixements assolits en l’assignatura, i obtenir-ne de nous, observant de primera mà tant les virtuts d’aquestes eines com les dificultats que apareixen en la seva implementació en un cas real. Per tal de contrastar la utilitat d’aquestes eines es decideix simular la fabricació de l’empresa CONVA, productora de coixins i para-sols, comprovant així també, el potencial de simulació dels softwares coneguts en aquest camp.

Aquesta publicació ha estat encarregada per l’Institut Català d’Energia al Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que ha disposat de la col·laboració tècnica del CITCEA-UPC i de la participació, a través del grup de treball d’infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric del CEEC, de les següents empreses: Asociación de Fabricantes de Material Eléctrico (AFME), Associació Volt-Tour, CITCEA-UPC, CIRCUTOR SA, Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona – Lleida, Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, COMSA EMTE SL, Emovement Iberia SL, ENDESA, FUNSEAM, Iberdrola, ISTEM, Nissan, Normalización y Gestión Técnica SL (Normagest), Red Eléctrica de España SA, SEAT, SA, Schneider Electric España, SA, Sedna Engineering SLP, SECE (Sociedad Española de Construcciones Eléctricas, SA), Sofos Energia SL, SIMON i del propi Institut Català d’Energia. Tercera edició: febrer de 2019 (primera edició: juny de 2016) El vehicle elèctric s’està convertint en la principal alternativa tecnològica als vehicles de combustió interna. L’interès creixent per la mobilitat elèctrica s’ha convertit en un fenomen comú a molts països de la Unió Europea, on tots estan desplegant estratègies per facilitar la renovació del parc de vehicles amb una tecnologia més neta, més eficient i que permet introduir de forma massiva les energies renovables en el principal sector de consum energètic, el transport. Als anys 90 Catalunya va ser pionera en el desenvolupament d’un programa d’implantació del vehicle elèctric que fou coordinat per l’Institut Català d’Energia, al qual es van sumar bona part dels municipis metropolitans. La necessitat de reduir la despesa en carburants i alhora de diversificar un sector, el del transport, altament depenent del petroli va esdevenir un objectiu comú de totes les administracions catalanes. Malauradament però, l’estratègia no va prosperar, tot i que bona part d’aquells vehicles disposaven de prou autonomia per poder realitzar els desplaçaments laborals diaris que, en la majoria de casos, no eren superiors als 60 km. La manca d’evolució de la tecnologia de les bateries i la inexistència de tecnologia i regulacions de la infraestructura de recàrrega necessària van portar a la pràctica desaparició de l’automòbil elèctric. D’aquella experiència vam aprendre que l’automoció elèctrica vindria condicionada en el futur per l’increment de l’autonomia dels acumuladors i per l’optimització de la velocitat de recàrrega de les bateries, juntament amb la creació d’una xarxa de punts de connexió eficaç arreu del territori. La recerca en el camp de l’emmagatzematge elèctric ha fet possible que en els darrers 5 anys la capacitat de les bateries hagi permès passar de l’autonomia dels 80 km dels anys 90 als 250 km actuals, alhora que se n’ha reduït el pes i el cost i, a jutjar pels importants programes de recerca arreu del món en aquesta matèria, tot apunta que l’any 2020 es podran assolir autonomies de 400 km. A finals de l’any 2010 el Govern aprovava l’Estratègia catalana d’impuls al vehicle elèctric (IVECAT), que identificava com a eix estratègic la necessitat d’avançar en el desenvolupament tecnològic de sistemes de recàrrega i en el disseny i creació d’una xarxa de punts de connexió per subministrar energia de manera ràpida i eficient com a element prioritari per avançar en la implementació del vehicle elèctric, alhora que identificava els diferents marcs reguladors sobre els quals caldria incidir, que tant podien anar referenciats al sector elèctric, com a la seguretat industrial, a la propietat horitzontal i, fins i tot, a les estandarditzacions de connexió europees i internacionals.

Aquesta publicació ha estat encarregada per l’Institut Català d’Energia al Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que ha disposat de la col·laboració tècnica del CITCEA-UPC i de la participació, a través del grup de treball d’infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric del CEEC, de les següents empreses: Asociación de Fabricantes de Material Eléctrico (AFME), Associació Volt-Tour, CITCEA-UPC, CIRCUTOR SA, Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona – Lleida, Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, COMSA EMTE SL, Emovement Iberia SL, ENDESA, FUNSEAM, Iberdrola, ISTEM, Nissan, Normalización y Gestión Técnica SL (Normagest), Red Eléctrica de España SA, SEAT, SA, Schneider Electric España, SA, Sedna Engineering SLP, SECE (Sociedad Española de Construcciones Eléctricas, SA), Sofos Energia SL, SIMON i del propi Institut Català d’Energia. Tercera edició: febrer de 2019 (primera edició: juny de 2016) El vehicle elèctric s’està convertint en la principal alternativa tecnològica als vehicles de combustió interna. L’interès creixent per la mobilitat elèctrica s’ha convertit en un fenomen comú a molts països de la Unió Europea, on tots estan desplegant estratègies per facilitar la renovació del parc de vehicles amb una tecnologia més neta, més eficient i que permet introduir de forma massiva les energies renovables en el principal sector de consum energètic, el transport. Als anys 90 Catalunya va ser pionera en el desenvolupament d’un programa d’implantació del vehicle elèctric que fou coordinat per l’Institut Català d’Energia, al qual es van sumar bona part dels municipis metropolitans. La necessitat de reduir la despesa en carburants i alhora de diversificar un sector, el del transport, altament depenent del petroli va esdevenir un objectiu comú de totes les administracions catalanes. Malauradament però, l’estratègia no va prosperar, tot i que bona part d’aquells vehicles disposaven de prou autonomia per poder realitzar els desplaçaments laborals diaris que, en la majoria de casos, no eren superiors als 60 km. La manca d’evolució de la tecnologia de les bateries i la inexistència de tecnologia i regulacions de la infraestructura de recàrrega necessària van portar a la pràctica desaparició de l’automòbil elèctric. D’aquella experiència vam aprendre que l’automoció elèctrica vindria condicionada en el futur per l’increment de l’autonomia dels acumuladors i per l’optimització de la velocitat de recàrrega de les bateries, juntament amb la creació d’una xarxa de punts de connexió eficaç arreu del territori. La recerca en el camp de l’emmagatzematge elèctric ha fet possible que en els darrers 5 anys la capacitat de les bateries hagi permès passar de l’autonomia dels 80 km dels anys 90 als 250 km actuals, alhora que se n’ha reduït el pes i el cost i, a jutjar pels importants programes de recerca arreu del món en aquesta matèria, tot apunta que l’any 2020 es podran assolir autonomies de 400 km. A finals de l’any 2010 el Govern aprovava l’Estratègia catalana d’impuls al vehicle elèctric (IVECAT), que identificava com a eix estratègic la necessitat d’avançar en el desenvolupament tecnològic de sistemes de recàrrega i en el disseny i creació d’una xarxa de punts de connexió per subministrar energia de manera ràpida i eficient com a element prioritari per avançar en la implementació del vehicle elèctric, alhora que identificava els diferents marcs reguladors sobre els quals caldria incidir, que tant podien anar referenciats al sector elèctric, com a la seguretat industrial, a la propietat horitzontal i, fins i tot, a les estandarditzacions de connexió europees i internacionals.

El Servei Europeu d'Acció Exterior va ser creat amb el Tractat de Lisboa de 2007 amb l'objectiu de donar a la Unió Europea una veu unificada sota la qual actuar en l'escena internacional, i acabar d'aquesta manera amb la incoherència que es venia donant en el conjunt de l'acció exterior de la UE. La política exterior de la Unió sempre ha estat un àmbit de difícil desenvolupament al ser considerat pels Estats Membres part del nucli més essencial de la sobirania nacional.Amb el present treball es vol analitzar si la creació, posada en marxa i desenvolupament del Servei Europeu d'Acció Exterior ha contribuït a un increment de la flexibilitat dels Estats Membres en aquest aspecte i ha atorgat a l'acció exterior de la UE un major grau de coherència i unitat, contribuint tot això a la consolidació de la UE com a un dels principals actors internacionals, paper que en els últims anys estava quedant en entredit.

Guia Educativa elaborada en el marc del Projecte de Recerca: L’esbarjo en el marc d’una escola saludable. Projecte finançat per la Càtedra DOTS: Convocatòria de suports als treballs i estudis sobre Desenvolupament d'Organitzacions i Territoris Saludables i Sostenibles, 2018. L’esbarjo és una part important d’un entorn escolar actiu Un pla d’esbarjo escolar identifica les estratègies que farà l’escola utilitzant-lo per organitzar i implementar el recés a l’escola. Aquest pla hauria de ser un document escrit que impliqui i compartit per a tota la comunitat educativa. Cal una planificació de l'esbarjo tenint en compte el procés de millora continua. Per això en aquesta guia educativa es presenten uns principis d’implementació d’un esbarjo saludable als centres educatius, així com mètodes per avaluar la funcionalitat del mateix.

Postgrau en Traducció Literaria (UPF Barcelona School of Management). Curs 2018-2019 Tutora: Ana Mata Buil Este Trabajo de Fin de Postgrado pretende estudiar la vida y obra de Gertrude Stein, especialmente su novela Q.E.D.: Things as They Are, que se tradujo al castellano como Q.E.D.: Las cosas como son. Se trata de una historia autobiográfica que describe un triángulo amoroso entre tres mujeres escrita en 1903, pero que no vio la luz hasta 1950 y que no se tradujo al castellano hasta 1993. Este trabajo se basa en las ideas de la teoría de la traducción feminista y de la sociología de la traducción para explicar el contexto de recepción de la obra en los sistemas literarios anglosajón e hispano. Además, se presenta una propuesta de traducción propia de la primera parte de Q.E.D. al castellano, así como un análisis y justificación de dicha traducción y una comparación con la traducción publicada en 1993. El objetivo de este trabajo es demonstrar que una nueva traducción y publicación de Q.E.D. en castellano no es solo pertinente sino también necesaria debido al hecho de que la traducción publicada no se encuentra disponible hoy en día y al contexto de aceptación y diversidad que han propiciado en la actualidad los movimientos feminista y LGTBI. Por último, lo que se quiere demostrar es que Gertrude Stein debería ser objeto de estudio en literatura más a menudo y que Q.E.D. es un texto clave en el estudio de la literatura feminista y lesbiana a lo largo de la historia. This project focuses on the study of Gertrude Stein’s life and literary production and, more specifically, her early novel Q.E.D.: Things as They Are, which was translated into Spanish as Q.E.D.: Las cosas como son. This novel consists of an autobiographical story of a love triangle which involved three young women, it was written in 1903 but only published in 1950 and translated into Spanish in 1993. This research aims to use the ideas of feminist translation studies and sociological translation studies to explain the context of reception of that particular work both in the English-speaking and the Spanish speaking literary systems. Furthermore, this project will provide a translation proposal of Q.E.D.’s first part into Spanish and an analysis and justification of said translation along with a comparison between the proposed translation and the one that was published in 1993. The objective of this research is to prove that a new translation and publication of Q.E.D. in Spanish is not only relevant but necessary, given the fact that the first translation is not available nowadays, and the social context of acceptance and diversity that has been provided by the feminist and LGBTI movements. Ultimately, what is to be demonstrated is that Gertrude Stein should be more often the object of study in literature and that Q.E.D. is a key text in the study of feminist and lesbian literature across history.

espanolLas tecnicas de construccion asociadas a la arquitectura tradicional con tierra se caracterizan por recurrir a tareas manuales laboriosas en las que se suceden varias capas de mezcla de arcilla sobre un encofrado ligero, como en el caso de la tecnica de los bajareques. Existen soluciones mas sostenibles para el uso de cemento, como la proyeccion de materiales (shotcrete) o la pulverizacion de cemento sobre encofrados ligeros de tela, hinchables o de mallas metalicas. El presente estudio explora las tecnicas robotizadas de fabricacion digital de estructuras monoliticas de barro. Su objetivo es reformular el uso de la arcilla como material sostenible para reducir el recurso a tareas laboriosas, minimizar el uso de encofrados e implementar procesos de fabricacion robotizada. Esta novedosa tecnica se denomina bioshotcrete y se caracteriza por ser un proceso de fabricacion innovador de aporte por pulverizacion robotizada secuencial con mezclas naturales y crudas de arcilla sobre un encofrado ligero temporal. Se describen y analizan dos casos de estudio que muestran dos tecnicas distintas: la pulverizacion de mezclas de arcilla mediante un brazo robotizado y mediante drones. Se destacan los pormenores y se resaltan las consideraciones mas importantes, como pequenos ajustes en la formulacion de materiales y las secuencias de aplicacion, las estrategias de herramientas robotizadas y las acciones robotizadas personalizadas. Esta serie de experimentos se ideo como un experimento en evolucion para responder a desafios como la limitacion en la distancia de alcance y el peso de las maquinas que habia que transportar hasta el emplazamiento de los trabajos, y para probar las posibilidades que ofrecen las tecnicas recien descubiertas que utilizan drones para el aporte aereo de material. En cada aplicacion de mezcla de arcilla se estudiaba el funcionamiento de la herramienta con la materia (velocidad de pulverizacion y adhesion a la superficie). Recientes pruebas han introducido mejoras adicionales, como el uso de las corrientes de aire que generan las helices de los drones para ayudar a secar las distintas capas. Nuevas conclusiones permiten determinar que esta tecnica no solo esta modificando los nuevos procesos de fabricacion digital y de diseno sino que plantea posibles aplicaciones futuras y muestra nuevos escenarios para envolturas sostenibles de barro a gran escala. catalaLes tecniques de construccio associades a l'arquitectura tradicional amb terra es caracteritzen per recorrer a tasques manuals laborioses en que se succeeixen diverses capes de barreja d'argila sobre un encofrat lleuger, com en el cas de la tecnica dels bajareques. Hi ha solucions mes sostenibles per utilitzar el ciment, com ara la projeccio de materials (shotcrete) o la polvoritzacio de ciment sobre encofrats de roba lleugers, inflables o de malles metal·liques. Aquest estudi explora les tecniques robotitzades de fabricacio digital d'estructures monolitiques de fang. L'objectiu es reformular l'us de l'argila com a material sostenible per no recorrer tant a tasques laborioses, minimitzar l'us d'encofrats i implementar processos de fabricacio robotitzada. Aquesta nova tecnica rep el nom de bioshotcrete i es caracteritza per ser un proces de fabricacio innovador d'aportacio per polvoritzacio robotitzada sequencial amb barreges naturals i brutes d'argila sobre un encofrat lleuger temporal. Es descriuen i s'analitzen dos casos d'estudi que mostren dues tecniques diferents: la polvoritzacio de barreges d'argila amb un brac robotitzat i amb drons. Se’n destaquen els detalls i se’n ressalten les consideracions mes importants, com ara petits ajustaments en la formulacio de materials i en les sequencies d'aplicacio, les estrategies d'eines robotitzades i les accions robotitzades personalitzades. Aquesta serie d'experiments es va idear com a experiment en evolucio per respondre a desafiaments com ara la limitacio en la distancia d'abast i el pes de les maquines que calia transportar fins a l'emplacament dels treballadors, i per provar les possibilitats que ofereixen les tecniques acabades de descobrir que utilitzen drons per a l'aportacio de material. A cada aplicacio de barreja d'argila s'estudiava el funcionament de l'eina amb la materia (velocitat de polvoritzacio i adhesio a la superficie). Proves recents hi han introduit millores addicionals, com ara l'us dels corrents d'aire que generen les helixs dels drons per ajudar a assecar les diferents capes. Noves conclusions permeten determinar que aquesta tecnica no nomes esta modificant els nous processos de fabricacio digital i de disseny, sino que planteja possibles aplicacions futures i mostra nous escenaris per a embolcalls sostenibles de fang a gran escala. EnglishConstruction techniques associated with traditional raw earth architecture are characterised by laborious manual tasks in which each clay mix is deposited in layers over a light formwork, such as with the wattle and daub technique. More sustainable solutions also exist for the use of concrete, including shotcrete or sprayed concrete over light formwork composed of fabrics, inflatables or metal meshes. This research explores robotic techniques for the digital fabrication of monolithic earthen shells, with the objective of reformulating the use of clay as a sustainable material to reduce laborious tasks, minimize the use of formwork, and to implement robotic fabrication processes. This unique technique is called “bioshotcrete” and is characterised by an innovative fabrication process of sequential robotic spraying deposition of different natural raw clay mixes over a temporary light formwork. Two case studies are described and analysed featuring two distinctive techniques: clay mixes sprayed with a robotic arm and with a drone. Details are highlighted, and key considerations are identified, in terms of subtle adjustments for the material formulation and application sequences, robotic tooling strategies, and customised robotic actions. This series of experiments was formulated as an ongoing experiment to address challenges related to limitations of reaching distances and lightness of machines to bring on site, and to explore newfound possibilities for aerial deposition techniques using drones. Variations related to Tool/Matter performance (spray velocity and surface adhesion) were explored at each clay mixture iteration. Additional improvements were identified by recent physical tests, such as using the drafts created by the drone helixes to help the drying process at each layer, and additional conclusions establish how this technique is not only shaping new design and digital fabrication processes but envisioning possible future applications and offering new scenarios for sustainable large-scale earthen envelopes.

Aquest vídeo persegueix identificar els tipus d¿IVA, conèixer els comptes que el Pla General Comptable destina a la comptabilització de l¿IVA i distingir els 2 casos que poden presentar-se a l¿efectuar la declaració-liquidació de l¿IVA.

Aquest vídeo persegueix definir el concepte de compte i classificar els comptes, distingint entre comptes d¿actiu, passiu i net, i comptes d¿ingressos i despeses.