Search

The Correspondence Analysis on Generalised Aggregated Lexical Tables (CA-GALT) is an original textual statistical method to uncover the relationships between opinions, expressed as free-text answers, and respondent s characteristics. This method also identifies the specific links between each characteristic and certain words used in the answers. Promising results are obtained as shown by an application to real data (Enquesta de participació cultural a Catalunya 2014), substituting words by cultural activities for the first time. In that sense, we try to identify what social characteristics are most influential in the segmentation of cultural habits. We use the framework that gives us the most important set of theories on social stratification in cultural consumption, namely the homology argument, the individualisation argument and the omnivore-univore argument.

En aquest treball es farà un estudi sobre les respostes d'un qüestionari proposat a professors de llengua sobre l'ensenyament de la gramàtica, promogut pel grup GREAL de la UAB. L'objectiu és fer un model estadístic explicatiu per tal de caracteritzar els diferents estils de docència de la gramàtica en cadascun dels grups de professors. Aquest es farà a partir d'uns indicadors corresponents a cada bloc de preguntes del qüestionari.. En aquest treball es farà un estudi sobre les respostes d¿un qüestionari proposat a professors de llengua sobre l¿ensenyament de la gramàtica, promogut pel grup GREAL de la UAB. L¿objectiu és fer un model estadístic explicatiu per tal de caracteritzar els diferents estils de docència de la gramàtica en cadascun dels grups de professors. Aquest es farà a partir d¿uns indicadors corresponents a cada bloc de preguntes del qüestionari.

En aquest projecte hem analitzat un conjunt de dades concret. Aquestes, provenen d’un conjunt d’entrevistes, recollides en format textual, que es van realitzar a un grup de consumidors de l’empresa francesa EDF (Électricité de France). En aquest context, era del nostre interès definir algun tipus de mesura entre textos (entrevistes) que permetés avaluar la semblança lèxica entre aquests. En l’actualitat, hom ha definit diverses mesures amb aquest objectiu, restant encara obert el problema de determinar un indicador definitiu i òptim. Davant d’aquesta situació, ens hem proposat de cercar mètodes per poder comparar diferents definicions de distàncies o dissimilituds entre textos, donada la necessitat d’haver-ne d’escollir-ne una. Més en general, en els estudis estadístics s’ha centrat l’interès en observar i analitzar dos tipus de dades: dades quantitatives (tal com l’edat o el pes) i dades qualitatives (tal com el sexe o la professió). Tanmateix, les dades textuals s’utilitzen cada cop més en diversos camps i, particularment en enquestes d’opinió, sociològiques, … on s’inclouen preguntes obertes. També les dades textuals poden ésser constituïdes per corpus de gran llargada, com fóra el cas de voler analitzar els discursos d’un determinat polític, o diverses obres literàries d’un mateix autor. En aquests casos, es construeixen matrius numèriques que contenen les freqüències en que cadascun dels individus (persones, discursos o obres literàries) han utilitzat cadascuna de les paraules presents en els corpus. És habitual realitzar una depuració del glossari de paraules, eliminant aquelles que no presenten informació lèxica rellevant per a l’investigador, així com establir equivalències lèxiques entre paraules. D’aquesta forma, es redueixen el nombre de formes lèxiques (paraules) i la matriu a analitzar presenta doncs un nombre de columnes reduït. En qualsevol d’aquests casos, hom sol estar interessat en descriure quines relacions existeixen entre els individus, entre les variables i finalment entre els individus i les variables. Quan la quantitat d’informació recollida és extensa, s’ha de recórrer als mètodes descriptius d’anàlisi multivariant, siguin aquests basats en anàlisis factorials o bé en mètodes d’escalament multidimensional.

Tradicionalment, en els estudis estadístics s’ha centrat l’interès en observar i analitzar dos tipus de dades: dades quantitatives (tals com l’edat o el pes) i dades qualitatives (tals com el sexe o la professió). Tantmateix, les dades textuals s’utilitzen de cada cop més en diversos camps i, particularment en enquestes d’opinió, sociològiques, … on s’inclouen preguntes obertes. Diversos mètodes estadístics han estat desenvolupats a partir de mètodes multivariants per analitzar aquest tipus de dades. L’objectiu del projecte ha estat el disseny de l’entorn d’una aplicació destinada a l’anàlisi de dades textuals. El projecte ha comportat l’aprenentatge de l’estadística textual i els seus mètodes i ha requerit l’estudi del funcionament de dos paquets estadístics : SPAD•T versió 1.5 (sota MS-DOS) i SPAD versió 3.5 (sota Windows). Concretament, s’ha realitzat el disseny de la nova versió de SPAD•T, que ha consistit en la definició de sis nous mètodes, en un futur executables dins l’entorn SPAD. Per cadascun dels mètodes s’ha realitzat una anàlisi exhaustiva de les necessitats de l’usuari així com la definició d’una unitat analítica. També s’han definit les icones de sortida que crearan els sis mètodes, després de la seva execució, tals com llistats de sortida, editors de gràfics, … L’última part de projecte ha consistit en l’implementació en Visual Basic d’una icona de sortida concreta, que permet la gestió dels glossaris de formes lèxiques.