Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida. Objective: to prove that breastfeeding acts as a protective factor against the onset of wheezing and formula fed (FF) as inducer. Materials and methods: the Spanish subsample, in its 5th year of follow-up work of the multicenter European EU Childhood Obesity Programme (QLK1-2001-00389). Clinical controlled trial, randomized, double-blind control group and follow up of 8 years. The sample was divided into 3 groups: infants fed artificially with high protein content, infants fed artificially with low protein content and a control group of infants fed with breast milk. To evaluate the occurrence of wheezing and its evolution, parents were interviewed regarding information related to 3, 6 and 8 years. To check the effect on pulmonary function and to assess the atopic basis, it was planned to perform at the age of 8: spirometry, prik test, total serum IgE and quantification of eosinophils in blood sample. Possible confounding factors were taken into account: family history of allergic disease (atopic eczema, rhinitis, asthma, food allergies, family socioeconomic status, environmental factors (exposure to dust mites, animal allergens, humidity, tobacco) and environmental epidemiology (attending kindergarten, school age siblings) has been described as a morbidity associated with episodes of fever, vomiting, diarrhea, atopic dermatitis, cold and upper respiratory prescription of antibiotics. Results: only 20.8% of the sample was breastfeeding. No statistically significant differences were found between history of episodes of wheezing and type of feeding. Neither significant differences between food received nor the history of atopic dermatitis were found. The FF was associated with a statistically significant greater use of antibiotics and also a higher incidence of diarrhea and an increased risk of upper airways infections, but without statistical significance. Breastfeeding was associated significantly with a lower antibiotic prescribing. The presence of older brothers and a low level of education of the mother contributed to increased morbidity during the first year of life. Alcohol consumption during pregnancy was associated with more episodes of vomiting, smoking and increased episodes of diarrhea. Conclusions: the artificial feeding does not predispose to suffer more episodes of wheezing or atopic dermatitis. Exclusive breastfeeding for at least 3 months reduces the risk of diarrhea in the first 6 months of life and apparently delays the onset of bacterial infections that require antibiotic treatment. According to these preliminary results, exclusive breastfeeding for at least three months does not lead to a substantial reduction in morbidity during the first 12 months of life.