Search

Indacaterol; Mometasona; Asma Indacaterol; Mometasona; Asma Indacaterol; Mometasone; Asthma Indacaterol/mometasona (INDA/MOM) és una combinació a dosis fixes (CDF) d’un agonista beta-2-adrenèrgic d’acció llarga (LABA) i un corticoide que es presenta en càpsula dura de pols seca per a inhalació. Està indicat en el tractament de manteniment de l’asma en adults i adolescents que no estan controlats adequadament amb una combinació d’un corticoide inhalat (CI) i un agonista beta-2-adrenèrgic d’acció curta (SABA) inhalat. Hi ha disponibles tres presentacions d’INDA/MOM, que contenen la mateixa dosi d’INDA i tres dosis diferents de MOM (alta, mitjana i baixa). La posologia de totes tres és d’una inhalació una vegada al dia mitjançant un inhalador de pols seca unidosi.

Les al·lèrgies respiratòries tenen lloc quan la persona susceptible inhala partícules capaces de provocar una reacció immunològica. És produeixen els signes i símptomes que, segons afectin a les vies respiratòries altes o baixes és manifesten com asma. L’objectiu d’aquest programa és facilitar als docents de l’escola Santa Creu d’Anglesola una sèrie de pautes i consells per saber prevenir i actuar davant d’una crisis, i així millorarà la qualitat de vida dels nens escolars afectats per aquesta patologia. Segons altres programes ja aplicats en diferents escoles existeix evidència de que l’educació sanitària per part d’infermeria és eficaç i eficient. Respiratory allergies occur when a susceptible person inhales particles capable of causing an immune reaction. Signs and symptoms occur, according affect the upper respiratory tract or low manifests as asthma. The objective of this program is to provide teachers of the school of Santa Cruz Anglesola a series of guidelines and tips for preventing know and act before a crisis, and thus improve the quality of life of children affected by the school pathology. According to other programs already implemented in different schools there is evidence that health education by nurses is effective and efficient.

[CATALÀ] S'ha dissenyat una aplicació que permet treballar amb dades de pacients i episodis, preprocessar-les i entrenar models amb algorismes d'aprenentatge automàtic que ofereixen bons resultats. S'ha experimentat amb dades de pacients d'asma infantil de l'hospital de Sant Joan de Déu. [ANGLÈS] We've developed an application that can deal with patient data, preprocess it and train models with machine learning algorithms that have given good results. We've experimented with data from Hospital de Sant Joan de Déu of child patients that suffer from Asthma

Introducció: La contaminació ambiental, l’estrès de vida que és porta actualment i l’abús de fàrmacs són motius pels quals patologies respiratòries com l’asma estiguin en augment. Una de les conseqüències més rellevants en els nens amb asma es l’absentisme escolar i la disminució de qualitat de vida. Característiques importants de la fisioteràpia respiratòria són prevenir i disminuir aquestes conseqüències. Objectiu: Conèixer si hi ha una disminució, al mateix temps que una prevenció del nombre de crisis respiratòries, ocasionades per l’asma, en nens de 6 a 10 anys en les escoles de la comarca del Segrià, concretament Lleida, gràcies a la fisioteràpia respiratòria. Material i mètodes: és tracta d’una investigació experimental, concretament un assaig clínic controlat i aleatori, realitzat a un grup de nens amb asma, amb edats compreses entre 6 i 10 anys. És separen en grup d’estudi i grup control, anomenat grup A i grup B, on l’observador no sabrà quin tractament es fa a cada grup. Els dos grups estan sotmesos a una educació sanitària sobre la patologia i control de constants i el grup d’estudi, anomenat B, a més a més un tractament de fisioteràpia respiratòria. El rol principal dels metges i dels fisioterapeutes serà el realitzar un tractament a cada grup, i el dels becaris recollir les dades i revisar que l’observador les passi a la base de dades de forma correcta. Conclusions: és vol aconseguir una millora significativa de la qualitat de vida i del volum respiratori ,en els dos grups, juntament amb una disminució de les crisis asmàtiques en el grup d’estudi.

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida. Objective: to prove that breastfeeding acts as a protective factor against the onset of wheezing and formula fed (FF) as inducer. Materials and methods: the Spanish subsample, in its 5th year of follow-up work of the multicenter European EU Childhood Obesity Programme (QLK1-2001-00389). Clinical controlled trial, randomized, double-blind control group and follow up of 8 years. The sample was divided into 3 groups: infants fed artificially with high protein content, infants fed artificially with low protein content and a control group of infants fed with breast milk. To evaluate the occurrence of wheezing and its evolution, parents were interviewed regarding information related to 3, 6 and 8 years. To check the effect on pulmonary function and to assess the atopic basis, it was planned to perform at the age of 8: spirometry, prik test, total serum IgE and quantification of eosinophils in blood sample. Possible confounding factors were taken into account: family history of allergic disease (atopic eczema, rhinitis, asthma, food allergies, family socioeconomic status, environmental factors (exposure to dust mites, animal allergens, humidity, tobacco) and environmental epidemiology (attending kindergarten, school age siblings) has been described as a morbidity associated with episodes of fever, vomiting, diarrhea, atopic dermatitis, cold and upper respiratory prescription of antibiotics. Results: only 20.8% of the sample was breastfeeding. No statistically significant differences were found between history of episodes of wheezing and type of feeding. Neither significant differences between food received nor the history of atopic dermatitis were found. The FF was associated with a statistically significant greater use of antibiotics and also a higher incidence of diarrhea and an increased risk of upper airways infections, but without statistical significance. Breastfeeding was associated significantly with a lower antibiotic prescribing. The presence of older brothers and a low level of education of the mother contributed to increased morbidity during the first year of life. Alcohol consumption during pregnancy was associated with more episodes of vomiting, smoking and increased episodes of diarrhea. Conclusions: the artificial feeding does not predispose to suffer more episodes of wheezing or atopic dermatitis. Exclusive breastfeeding for at least 3 months reduces the risk of diarrhea in the first 6 months of life and apparently delays the onset of bacterial infections that require antibiotic treatment. According to these preliminary results, exclusive breastfeeding for at least three months does not lead to a substantial reduction in morbidity during the first 12 months of life.

Aquest és un projecte on ses pretén exposar diferents tècniques estadístiques aplicables en estudis epidemiològics. Més concretament, tracta dels mètodes de regressió log-binomial i altres aproximacions alternatives que es poden utilitzar per a l'estudi de la incidència aplicant-ho al desenvolupament de l'asma degut a les exposicions ocupacionals i l'ús de productes de neteja a casa emmarcat en un estudi epidemiològic europeu. Aquestes alternatives inclouen els models de regressió de Poisson robusta i anàlisis de supervivència. Així mateix, s'estudia la tècnica del metanàlisis per a l'avaluació de la heterogeneïtat dels resultats, en aquest cas deguda al caràcter multicèntric de l'estudi. . Aquest és un projecte on ses pretén exposar diferents tècniques estadístiques aplicables en estudis epidemiològics. Més concretament, tracta dels mètodes de regressió log-binomial i altres aproximacions alternatives que es poden utilitzar per a l'estudi de la incidència aplicant-ho al desenvolupament de l'asma degut a les exposicions ocupacionals i l'ús de productes de neteja a casa emmarcat en un estudi epidemiològic europeu. Aquestes alternatives inclouen els models de regressió de Poisson robusta i anàlisis de supervivència. Així mateix, s'estudia la tècnica del metanàlisis per a l'avaluació de la heterogeneïtat dels resultats, en aquest cas deguda al caràcter multicèntric de l'estudi

En aquest projecte final de carrera es presenta una part d'un estudi que encara no ha estat publicat que investiga la relació entre asma i nivell socioeconòmic, és a dir, si,per exemple, són les classes socials més baixes o més pobres les que pateixen més asma. Aquest aspecte encara no havia estat tocat per l'estudi ECRHS, i altres estudis que han investigat el tema no arriben a conclusions clares. A l'IMIM estem treballant actualment en la redacció d'un article sobre això, que inclourà part de les anàlisis que es presenten en aquest projecte final de carrera però que abarcarà també una diferenciació dels diversos tipus d'asma, com per exemple l'asma al·lèrgic o el no al·lèrgic. Aquestes anàlisis addicionals no estan inclosos en aquest projecte final de carrera perquè augmentarien molt la quantitat de treball i allargarien la finalització del projecte, i a canvi no aportarien cap novetat en termes d'anàlisi ja que la metodologia que es fa servir és la mateixa però fent servir altres variables resposta.

Hom hauria de tenir un concepte més ampli del que habitualment es té pel que fa a les alteracions respiratòries que es produeixen durant el son. Així, la síndrome de l'apnea obstructiva del son (SAO), més coneguda per la terminologia anglosaxona de sleep apnea, no és l'única pneumopatia del son, si bé sí que és la més estudiada i millor documentada fins al moment actual...

Tesi de Llicenciatura per a la obtenció del Grau de Farmàcia. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. Director: M. Cristina Castellote i Bargalló. 1981., D'entre els tractaments d'utilitat clínica més notoria de l'asma extrínseca, patología molt comú. a la nostra ciutat i que afecta amb molta freqüencia a la població infantil, és de destacar la hiposensibilització especlfica en front l'al.lergen desencadenant. Actualment, s'admet la teoria segons la qual el mecanisme d'acció d'aquesta immunoterápia, comporta la formació d'anticossos bloquejants corresponents a la classe IgG i que actuen competitivament amb la IgE especifica per al mateix al.lergen