Search

Ferrater Mora afirmava que ser «un enemic dels animals és una altra manera de ser un enemic dels éssers humans», així com molts pensadors il·lustres des de Tomàs d’Aquino fins a Kant han sostingut que la crueltat envers els animals condueix a la crueltat envers els humans. Però, com hem d’entendre exactament aquesta connexió? Aquest article examina l’obra de Brian Klug, Thomas I. White, Jonathan Edwards i James Gustafson, i suggereix que la crueltat envers els animals s’hauria de caracteritzar pròpiament com una «degradació» que emergeix d’una deficiència multidimensional: (i) un error de percepció, que produeix (ii) un intel·lecte feble, i (iii) una sensibilitat reduïda i esmorteïda. Si això fos cert, el maltractament dels animals hauria de ser considerat amb molta serietat pels moralistes, encara que només fos perquè hi ha un interès humà irrenunciable a posar fi a la nostra degradació dels animals. De fet, hi ha actualment una enorme evidència mèdica, psicològica i estadística del vincle entre la crueltat cap als animals i un comportament humà antisocial.