Search

La proposta consisteix en l'anàlisi calorimètric d'un material, l'adamantà, amb algunes propietats conegudes que el converteixen en un candidat molt prometedor per refredar compressors basats ​​en l'estat sòlid.

En aquest projecte hem explorat les funcionalitats del paquet exams de R per tal d’implementar activitats individualitzades en Moodle. El mòdul exams permet incorporar en el banc de Moodle diferents tipus de preguntes, les més senzilles i habituals són les numèriques i les multichoice, si bé pels propòsits d’aquest projecte destaquen especialment les cloze. L’avantatge principal d’utilitzar exams en lloc de redactar directament les preguntes des del propi Moodle és que una mateixa pregunta amb exams pot tenir moltes variants, cadascuna amb diferents dades associades. Un cop s’integra la pregunta en un qüestionari del campus, aquest subministra aleatòriament a cada estudiant una d’aquestes variants corregint automàticament les respostes. El projecte tenia un perfil principalment exploratori de les capacitats d’exams però hem avançat força en el seu maneig de forma que hem pogut proposar als alumnes cinc activitats. No hem apreciat problemes tècnics rellevants, la participació dels estudiants ha resultat majoritària i molt satisfactòria tenint en compte el seu caràcter voluntari. La nostre conclusió és que aquesta tecnologia resulta molt eficient per dotar a qualsevol curs d’Estadística d’activitats individualitzades sota el paraigües Moodle. Estem disposats en un proper projecte PMID a dissenyar amb exams totes les activitats on-line obligatòries de l’assignatura.

Pòster presentat a la II Jornada del Pràcticum de Psicologia 2020. Póster presentado en la II Jornada del Prácticum de Psicología 2020. Poster presented at the "II Jornada del Prácticum de Psicología 2020".

OBJETIVOS: Se analiza la calidad estructural de los resúmenes de casos clínicos aparecidos en Acta Cardiologica, Acta Clinica Belgica y Actas Urológicas Españolas escogiendo como paradigma un metamodelo de resumen elaborado para casos clínicos. Ese referente aglutina toda la información que presupone debe incluir un resumen de caso clínico para tener calidad y ser instrumento eficaz en la RI. METODOLOGÍA: Para analizar la calidad estructural de los resúmenes que acompañan a los casos clínicos seleccionados en Acta Cardiologica, Acta Clinica Belgica y Actas Urológicas Españolas aparecidos entre 2000 y 2012, hemos diseñado un metamodelo de resumen de caso clínico con las “moves” y “submoves” que deben formar parte de esos metatextos. Para comprobar si los resúmenes seleccionados se ajustan a ese metamodelo se ha elaborado un cuestionario estructurado con las secciones que debe contener un resumen; dentro de esas secciones existen unas variables que nos indican la presencia o no (ausencia) de una determinada información relacionada con ella. Tras extraer los datos de las revistas se ha procedido al análisis estadístico, utilizando dos pruebas: la Prueba U de Mann Whitney, apropiada cuando la variable independiente (tipo) tiene 2 niveles –resúmenes estructurados y resúmenes no estructurados- y la Prueba H de Kruskal-Wallis, para comparar entre sí las revistas. Ambas medidas usadas por primera vez en un estudio de este tipo. El análisis muestra la descripción de los datos descriptivos, las comparaciones entre tipos de resúmenes y entre revistas y, por último, la evolución en el tiempo de todas y cada una de las “moves” y “submoves”. RESULTADOS: Tan sólo el 1% de los resúmenes reflejan la estructura del metamodelo propuesto y sólo el 25% de los resúmenes lo hacen de la estructura del caso clínico al que acompañan. Cada publicación y cada tipo de resúmenes muestra un patrón distinto de comportamiento en los años que van de 2000 a 2012, aunque Acta Cardiologica y Acta Clinica Belgica ofrecen un comportamiento similar a la hora de incorporar determinada información. Las mayores diferencias se encuentran entre Acta Cardiologica y Actas Urológicas Españolas, diferencias ubicadas en seis de las ocho secciones de nuestro cuestionario. En relación con su evolución a lo largo del tiempo no existe una tendencia clara de comportamiento de cada una de las variables en la aparición en el resumen, aunque sí se pueden apreciar diferencias significativas entre unos determinados años. Sin embargo, no revelan ningún patrón concreto, sino que son diferencias esporádicas y puntuales. CONCLUSIONES: La primera y principal conclusión a la que hemos llegado es que casi ninguno de los resúmenes analizados de las tres publicaciones, tanto estructurados como no estructurados, se adecuan al metamodelo diseñado para establecer la calidad estructural de los resúmenes de los casos clínicos. Los resúmenes estructurados contienen una mayor calidad estructural que los no estructurados y que las mayores diferencias las podemos encontrar entre Acta Cardiologica y Actas Urológicas Españolas, no existiendo una evolución patente y significativa en lo relacionado con la presencia de una determinada “move” y “submove” en ninguna de las tres publicaciones. Por todo esto sería recomendable que para mejorar la calidad de los resúmenes se crearan resúmenes estructurados en función de las “moves” y “submoves” del metamodelo propuesto, para ofrecer más posibilidades de recuperación de información pertinente y eficaz, a la par que se facilita la legibilidad y comprensión del texto., OBJECTIVES: The aim of this text is to analyze the structural quality in case report abstracts included in Acta Cardiologica, Acta Clinica Belgica and Actas Urológicas Españolas (medical journals) using an elaborated abstract metamodel as classification paradigm. This so called “metamodel” would include all the information a case report abstract should include in order to meet the expected quality for a document of this type and to play an efficient role in the information retrieval (IR) process METHODOLOGY: With the aim of analyzing the structural quality of the abstracts included in selected case reports (extracted from Acta Cardiologica, Acta Clinica Belgica and Actas Urológicas Españolas between 2000 – 2012), a metamodel was created using the moves and submoves that should be part of the above mentioned metatexts. In order to check if the selected abstracts followed this metamodel, an structured questionnaire was created detailing all the sections to be included in a document of this type. The different variables the questionnaire includes let us know if selected target information is present in the subsequent texts or not. A statistic analysis was completed with the collected data using 2 tests: Mann–Whitney U test (if independent variable (type) has 2 levels, structured and non-structured abstracts) and Kruskal–Wallis test, used to compare the different journals. This is the first time both measurements were used in a study like this. The analysis outlines the descriptive data, the comparisons between the different abstracts and journals and the evolution of all and each of the “moves” and “submoves” across time. RESULTS: Only 1% of the analyzed abstracts follow the proposed metamodel structure. Only 25% of them follow the structure of the case report they precede. Each publication and each abstract type show a different behavior pattern (during the tested period between 2000-2012). Nevertheless, Acta Cardiologica and Acta Clinica Belgica follow similar structures on the way they include selected information. The main differences (six of the total eight sections of the questionnaire) are found between Acta Cardiologica and Actas Urológicas Españolas. As per their behavior during the period, there is no clear trend on how each of the variables behaves when they are included in the abstracts, with significant differences if specific years are compared. This does not imply a specific pattern is followed, but only the presence of random and punctual differences. CONCLUSIONS: Hardly any of the analyzed abstracts (both structured and non-structured) from the 3 selected publications would follow the metamodel designed to rate the structural quality of the case report abstracts. Structured abstracts would have a higher structural quality than the non-structured ones. The most significant differences can be found between Acta Cardiologica and Actas Urológicas Españolas. The presence of selected moves or submoves would not imply a significant evolution in any of the 3 analyzed publications. In order to improve the quality of the abstracts, we would strongly recommend to create abstracts structured upon the stated moves and submoves included in the proposed metamodel. This would not only expand the IR choices in a pertinent and efficient manner, but also make the text easier to read and understand.

En aquest treball ens proposem identificar els factors associats a la conducta suïcida per intervenir i prevenir-la mitjançant programes de formació específics dirigits a professionals sanitaris, i si la posada en marxa d'un programa de prevenció del suïcidi en pacients depressius produiria canvis en la detecció precoç i la prevenció de la conducta suïcida, valorant l'impacte de la seva implantació. In this research we propose to identify the factors associated with suicidal behavior in order to intervene and prevent it through specific training programs directed to health professionals, and if the implementation of a prevention suicide program in depressed patients produce changes in early detection and the prevention of suicidal behavior, assessing the impact of its implementation. En este trabajo nos proponemos identificar los factores asociados a la conducta suicida para intervenir y prevenirla mediante programas de formación específicos dirigidos a profesionales sanitarios, y si la puesta en marcha de un programa de prevención del suicidio en pacientes depresivos produciría cambios en la detección precoz y la prevención de la conducta suicida, valorando el impacto de su implantación.

Existeixen diferències en la concepció del significat del símptoma i de la patologia, entre la psicologia cognitiva-conductual, considerada com la més rellevant del panorama psicològic, i la psicologia humanista, relegada a un segon pla, a causa de la falta de rigor científic. Aquestes diferències es veuen reflectides en el contingut i el procés de les intervencions psicoterapèutiques proposades per ambdós models. Tot i que sembla que sempre ha existit una frontera ben delimitada entre ambdues perspectives, l'aparició en el panorama psicològic de les teràpies de tercera generació i de la psicologia positiva, derivades de la psicologia cognitiva-conductual, posa de manifest un canvi conceptual que s'apropa als fonaments de la psicologia humanista. There are differences in the conception of symptom and pathology meaning between the cognitive behavioral psychology, considered as the most relevant therapy in the psychological landscape, and humanistic psychology, relegated to a second level, due to the lack of scientific accuracy. These differences are reflected in the content and the process of psychotherapeutic interventions proposed by both models. Although it seems that it has always been a well-defined border between the two perspectives, the appearance in the psychological Landscape of the third-generation therapies and positive psychology, derived from cognitive psychology-behavioral, shows a conceptual change that approaches to the fundamentals of humanistic psychology. Existen diferencias en la concepción del significado del síntoma y de la patología, entre la psicología cognitiva-conductual, considerada como la más relevante del panorama psicológico, y la psicología humanista, relegada a un segundo plano, debido a la falta de rigor científico. Estas diferencias se ven reflejadas en el contenido y el proceso de las intervenciones psicoterapéuticas propuestas por ambos modelos. Aunque parece que siempre ha existido una frontera bien delimitada entre ambas perspectivas, la aparición en el panorama psicológico de las terapias de tercera generación y de la psicología positiva, derivadas de la psicología cognitiva-conductual, pone de manifiesto un cambio conceptual que acerca a los fundamentos de la psicología humanista.

En el present projecte s’estudiarà l’efecte dels ultrasons en la possible adherència d’aliatges Alumini-Silici en fibres de carboni. Els aliatges d’Alumini-Silici mostren un gran potencial a la indústria aeronàutica i automobilística. S’utilitzen en aplicacions on es requereix una col·labilitat excel·lent, bona soldabilitat, hermeticitat i bona resistència a la corrosió: controls de motors, cilindres refrigerats amb aigua, instal·lacions d’energia nuclear i altres aplicacions on es necessiten motllos de permanent resistència mecànica. Per altre banda, les fibres de carboni gaudeixen d’una elevada resistència mecànica, un mòdul d’elasticitat elevat, una baixa densitat en comparació amb altres elements com per exemple l’acer, una gran capacitat d’aïllament tèrmic i una resistència a les variacions de temperatura. La combinació d’aquests dos elements pot tenir un gran èxit, per exemple, en la fabricació de cables de comunicació, on es substituirien els cables d’alta tensió per filaments de fibres de carboni reforçades amb aliatges d’alumini. Això provocaria un gran estalvi en el disseny i construcció de línies de comunicació. Amb una semblant resistència mecànica i una baixa densitat dels filaments reforçats es podrien construir menys torres i a més distància, reduint costos. Tot i que els feixos de fibres de carboni tenen un preu alt, l’aliatge AlSi és dels més comuns i econòmics al mercat, així com ho seria el mètode utilitzat, els ultrasons. El mètode de la impregnació per ultrasons és un dels més simples metòdicament i econòmicament. També és, alhora, el que millor resultat ha tingut en els estudis d’impregnació de fibres de carboni, davant altres mètodes com la infiltració per pressió. Processos experimentals sobre aquest tema s’estan realitzant en els darrers anys, d’una manera cada cop més expandida, al Japó, on enginyers especialitzats en sistemes mecànics i disseny d’aliatges redacten articles des del 1992. Un dels més propers és en Tadashi Matsunga [12] que ha publicat articles on redacta que s’ha aconseguit la impregnació de les fibres i les variables que milloren aquesta. S’hauran d’analitzar les propietats de l’aliatge de treball, així com la metodologia per aconseguir la impregnació del feix de fibres. Conèixer els principis teòrics de la inducció i de l’escalfament per inducció i la metodologia d’aplicació d’ultrasons, serà indispensable per assolir l’objectiu principal d’aquest projecte. Tot això farà possible l’engegada del forn i la possibilitat de determinar les condicions de treball dels assajos. Per investigar les condicions òptimes de fabricació es tractaran diferents variables que ens ofereix el forn d’inducció, com són el control de la temperatura i la velocitat de fusió de l’aliatge al llarg del procés experimental i, l’aparell d’ultrasons. Aquí és on podrem treballar amb mes quantitat d’opcions com són: la freqüència dels ultrasons, l’amplitud d’ona, la potència, el temps d’aplicació o el diàmetre del sonotrode.

Actualment i cada cop més, les empreses busquen obtenir el màxim de propietats en peces complexes i el més lleugeres possible amb la finalitat de reduir costos en el procés de fabricació d’aquestes. Per això, la tècnica de conformat en estat semi-sòlid, Sub- Liquidus Casting (SLC), ofereix un ampli ventall de possibilitats d’obtenir peces d’alta complexitat en la seva forma i alhora unes dimensions perfectes. A més, ofereix l’avantatge de reduir els costos degut a la curta durada dels tractaments que requereixen. Per a l’optimització del tractament tèrmic T6 s’ha agafat una temperatura per la posta en solució de 540 ºC i una de 180 ºC i una sèrie de temps a aplicar a cadascuna de les temperatures. Per a la posta en solució, els temps emprats han estat de 10, 15, 30, 120, 240 i 300 minuts; pel que fa a l’envelliment, es van retirar les mostres cada hora, partint de 0 h fins les 12 h. La finalitat és trobar una optimització del tractament tèrmic T6 en l’aliatge A357 conformat per Sub-Liquidus Casting. Per analitzar els resultats i obtenir una conclusió, es duen a terme diversos assajos de dureses Brinell sobre totes les mostres (posta en solució i mostres amb tractament T6) i, tot seguit, els d’ultra-microdureses en la fase α del material. Finalment, mitjançant l’estació metal·logràfica, es realitzaran les micrografies de cadascuna de les mostres per veure l’evolució de la microestructura. Per últim, s’han comparat els resultats obtinguts de cadascun dels apartats (dureses Brinell, ultra-microdureses i micrografies) amb altres estudis realitzats anteriorment per verificar l’autenticitat dels assajos. Paraules clau