Search

La contínua necessitat d'estudiar els oceans ha portat al desenvolupament de noves tecnologies marines per a l'adquisició de dades oceanogràfiques, biològiques, i biogeoquímiques multiparamètriques en temps real. Fins ara, l'avaluació de les poblacions bentòniques i els estudis de biodiversitat es basaven en l'ús de plataformes d'observació submarina fixes i càmeres estàtiques amb un camp de visió limitat. Pel fet que proporcionaven una petita representació de la realitat, es desenvolupen noves plataformes mòbils acoblades als observatoris fixos. Aquest treball es basa en l'observatori cablejat OBSEA, que forma part de l'Observatori Europeu Multidisciplinari del Fons Marí i la Columna d'Aigua (EMSO), i en un Vehicle d'Observació Remota (ROV), el Crawler submarí, que és una versió modificada de la sèrie de plataformes "Wally". El nou ROV és fàcilment desplegable per a monitorar les comunitats bentòniques, entre altres índexs biològics, a profunditats de fins a 50 metres. Aquí es presenta els components del Crawler i els algorismes de processament d'imatges que es realitzen per a la càmera HD incrustada en una esfera de cristall en la part davantera del vehicle. Com a context, es disposa d'una càmera de 360° amb una inclinació de 180° que permet obtenir un camp de visió (FOV) panoràmic. En aquest treball es mostra els resultats assolits mitjançant transsectes de vídeo d'anada i tornada al voltant de la plataforma OBSEA. El control de la càmera ha estat millorat amb un sistema automàtic de fotomosaic . A més, es detalla els resultats aconseguits en les proves de calibratge de la càmera fetes en diferents escenaris, amb correccions degudes a factors interns i externs de la càmera. Tanmateix, s'explica la selecció de l'àrea d'interès i com s'ha emprat una transformació de perspectiva segons la teoria de la projecció. Finalment, s'exposa una anàlisi de les imatges a través de gradients espacialment heterogenis amb propòsit d'escalar les dades locals a àrees més grans. La continua necesidad de estudiar los océanos ha llevado al desarrollo de nuevas tecnologías marinas para la adquisición de datos oceanográficos, biológicos y biogeoquímicos multiparamétricos en tiempo real. Hasta ahora, la evaluación de las poblaciones bentónicas y estudios de biodiversidad se basaban en el uso de plataformas de observación submarina fijas y cámaras estáticas con un campo de visión limitado. Al proporcionar una pequeña representación de la realidad, se desarrollan nuevas plataformas móviles ensambladas en los observatorios fijos. Este trabajo se basa en el observatorio cableado OBSEA, que forma parte del Observatorio Europeo Multidisciplinar del Fondo Marino y la Columna de Agua (EMSO), y en un Vehículo de Observación Remota (ROV), el Crawler submarino, que es una versión modificada de la serie de plataformas "Wally". El nuevo ROV es fácilmente desplegable para monitorear a las comunidades bentónicas, entre otros índices biológicos, a profundidades de hasta 50 metros. Aquí se presentan los componentes del Crawler y los algoritmos de procesamiento de imágenes que se realizan para la cámara HD incrustada en una esfera de cristal en la parte delantera del vehículo. Como contexto, se dispone de una cámara de 360° con una inclinación de 180° que permite obtener un campo de visión (FOV) panorámico. En este trabajo se muestra los resultados alcanzados mediante transectos de vídeo de ida y vuelta en torno a la plataforma OBSEA. El control de la cámara ha sido mejorado con un sistema automático de fotomosaico. Además, se detalla los resultados conseguidos en las pruebas de calibración de la cámara realizadas en diferentes escenarios, con correcciones debidas a factores internos y externos de la cámara. Sin embargo, se explica la selección del área de interés y cómo se ha utilizado una transformación de perspectiva según la teoría de la proyección. Por último, se expone un anàlisis para escalar los datos locales a áreas de mayor tamaño. The continuing need to study the oceans has led to the development of new marine technologies for the acquisition of real-time multi-parametric oceanographic, biological and biogeochemical data. So far, assessment of benthic populations and biodiversity studies have relied on the use of fixed underwater observation platforms and static cameras with a limited field of view. Because they provided a small representation of reality, new mobile platforms coupled to the fixed observatories are developed. This work it is based on the OBSEA cabled observatory, that is part of European Multidisciplinary Seafloor and water column Observatory (EMSO), and a Remote Observation Vehicle (ROV), the underwater Crawler, which is a modified version of the "Wally" platform series. The new ROV is easily deployable for monitoring benthic communities, among other biological indices, to depths up to 50m. Here we present the Crawler components and the image processing algorithms that done for the HD camera embedded in a glass sphere on the front of the vehicle. As a context, we have a 360º camera with a 180º tilt allowing us to obtain a panoramic field of view (FOV). In this work we present the results obtained through video transects back and forth around the OBSEA platform. The control of the Crawler camera has been enhanced with an automatic underwater photomosaic system with the objective to generate a mobile monitoring system. Moreover, we detail the results obtained for the camera calibration tests done in air, pool and sea scenarios, with corrections due to position of the camera and problems in terms of reflectance and light scattering. In addition, we explain the selection of the area of interest and how a perspective transformation has been employed according to projection theory. We present an analysis of images through spatially heterogeneous gradients with the aim of scalin the local data to larger areas.

La presència de microplàstics en mars i oceans suposa una problemàtica pels ecosistemes marins afectant directament la salut dels éssers vius que s’hi troben. Els microplàstics col·lisionen amb biopartícules, per efecte de mecanismes de turbulència i càustiques, formant agregats que provoquen la dispersió vertical d’aquests microplàstics fet que suposa una dificultat afegida per la seva possible extracció de les aigües marines. Aquest treball té com a objectiu estudiar la dinàmica de la ràtio de col·lisions i la formació d’agregats entre microplàstics i biopartícules al mar, així com determinar la importància dels grups adimensionals que regeixen les interaccions entre elles. Els resultats que es presenten s’han obtingut a través de simulacions computacionals que han permès obtenir la ratió de col·lisió i les característiques constitutives dels agregats formats. S’ha utilitzat un model teòric per determinar en quines configuracions inicials predomina l’efecte de la turbulència o l’efecte de la càustica en la mecànica de producció de col·lisions. La presencia de microplásticos en mares y océanos supone una problemática para los ecosistemas marinos afectando directamente la salud de los seres vivos que ahí se encuentran. Los microplásticos colisionan con biopartículas, por efecto de mecanismos de turbulencia y causticas, formando agregados que provocan la dispersión vertical de estos microplásticos, hecho que supone una dificultad añadida para su posible extracción de aguas marinas. Este trabajo tiene como objetivo estudiar la dinámica de la ratio de colisión i la formación de agregados entre microplásticos y biopartículas en el mar, así como determinar la importancia de los grupos adimensionales que rigen las interacciones entre ellas. Los resultados que se presentan se han obtenido a través de simulaciones computacionales que han permitido obtener la ratio de colisiones y las características constitutivas de los agregados formados. Se ha usado un modelo teórico para determinar en cuáles configuraciones iniciales prima el efecto de la turbulencia o el de la cáustica en el mecanismo de producción de colisiones. The presence of microplastics in seas and oceans is a problem for marine ecosystems, directly affecting the health of living organisms being there. Microplastic collide with bioparticles due to the effect of turbulence and caustic mechanisms, creating aggregates that cause the vertical dispersion of these microplastics, which is an added difficulty to their possible extraction from sea. This work aims to study the dynamics of the collision rate and the formation of aggregates between microplastic and bioparticles in the sea, as well as to determine the importance of the dimensionless groups that govern the interactions between them. The results presented have been obtained through computational simulations that have made possible to obtain the collision rate and the constitutive characteristics of formed aggregates. A theoretical model has been used to determine in which initial configurations the effect of turbulence or the effect of caustics predominates on collision production mechanisms. Objectius de Desenvolupament Sostenible::14 - Vida Submarina

In this study, numerical analyses were performed to determine the effects of water loading and fluid-structure interactions on the axisymmetric modes of vibration of a free circular Chladni plate. A coupled structural-acoustic finite element model was built to study the modal properties of the circular plate. With structural modal and modal acoustic analyses, the axisymmetric natural frequencies and the mode shapes were determined for the plate in vacuum, in air and fully submerged in water. Numerical results were validated with theoretical results computed for the model plate. A better agreement was obtained in the vacuum and air cases, compared to the water results. The natural frequencies were seen to reduce due to the added mass effects of water, with an average frequency reduction ratio of 66,7%. On another hand, the mode shapes in water were also observed to change and differences between dry and wet modes were measured with the radii calculation of the nodal circles. Then, the effect of a solid boundary proximity on the axisymmetric modes was studied for the plate submerged in water. At different distances between the plate and the bottom wall, the natural frequencies were determined for the first 4 axisymmetric modes. A clear frequency reduction was observed as the wall got near to the plate. Variations within the different axisymmetric modes were quantified computing the frequency ratios for every relative wall distance. Finally, two-way coupled Fluid-Structure Interaction (FSI) transient simulations were performed for the Chladni circular plate in water. The interactions between the fluid and the plate were studied when the plate is fixed at its centre.

Els nanomaterials poden tenir diversos tipus de composició química, i presentar-se en diferents formes estructurals per posteriorment ser utilitzats en un ampli ventall d'aplicacions industrials i estar presents en un gran nombre de productes. No obstant les característiques que els doten d’un gran valor al mercat, els nanomaterials són també objecte de preocupació pel seu inevitable alliberament al medi ambient, en particular, als ecosistemes aquàtics durant tot el cicle de vida (producció, ús, valorització i eliminació dels nanomaterials). Un cop al medi aquàtic, els nanomaterials poden interferir amb els teixits biològics dels organismes presents en ells i ocasionar-los un possible efecte toxicològic superior a com ho farien les partícules de mida més gran. En aquest projecte es duu a terme una recerca bibliogràfica que resumeix la toxicitat que poden generar cinc diferents tipus de nanopartícules (NPs) : TiO2, CuO, ZnO, Ag i CeO2 sobre receptors aquàtics d’aigua dolça. La recerca ha mostrat que aquestes NPs poden experimentar una sèrie de transformacions com són la dissolució, l’aglomeració o l’adsorció, que poden modificar la interacció que tenen les NPs amb el medi aquàtic i, en conseqüència, la toxicitat. Per altra banda, també s’ha constatat que la toxicitat que poden generar les NPs depèn d’una sèrie de factors fisico-químics com la mida de la nanopartícula, la forma, l’àrea superficial, la solubilitat, entre d’altres. En aquest projecte es resumeixen els efectes tòxics que poden generar les NPs sobre diferents espècies d’algues, crustacis i peixos d’aigua dolça. Com a resultats, s’ha determinat que les algues i els crustacis són els grups més sensibles i, per tant, els més vulnerables a una exposició aquàtica de nanopartícules. Tanmateix, les nanopartícules de plata han resultat ser les més tòxiques de les estudiades i en última posició, presentant menys toxicitat, es troba la nanopartícula d’òxid de titani. Finalment, també s’avalua la utilitat d’aquests valors de toxicitat sobre el possible risc que poden suposar la presència d’aquestes NPs en el medi aquàtic a través de dos possibles enfocaments: la determinació de la concentració sota la qual la nanopartícula no produeix efectes adversos en el medi aquàtic en general (PNEC: Predicted no-effect concentration), o la posibilitat d’agrupar una nova NP d’un material a un conjunt de NPs de propietats i toxicitat conegudes per estalviar tests amb organismes (mètode read-across).

En aquest projecte es dissenya l’etapa analògica d’una etiqueta acústica, o en anglès conegut com TAG acústic, per poder realitzar el seguiment d’espècies marines. Per a fer-ho, s’ha focalitzat l’estudi a tota la part corresponent entre el transductor piezoelèctric i el microcontrolador. Per tal de demostrar el correcte funcionament del sistema, s’ha simulat el comportament que tindria el circuit sota unes condicions típicament de treball. A més, s’ha realitzat un estudi energètic que aproxima la potència necessària per una aplicació d’aquest tipus. Finalment, cal destacar que la part experimental no ha estat possible a causa a la pandèmia de COVID19. Tot i això, s’ha projectat una placa PCB, deixant en mans a qualsevol persona la possibilitat de muntar-la físicament i realitzar l’estudi pertinent. En este proyecto se diseña la etapa analógica de una etiqueta acústica, o en inglés conocido como TAG acústico, para poder realizar el seguimiento de especies marinas. Para hacerlo, se ha focalizado el estudio a toda la parte correspondiente entre el transductor piezoeléctrico y el microcontrolador. Con el fin de demostrar el correcto funcionamiento del sistema, se ha simulado el comportamiento que tendría el circuito bajo unas condiciones típicamente de trabajo. Además, se ha realizado un estudio energético que aproxima la potencia necesaria para una aplicación de este tipo. Finalmente, cabe destacar que la parte experimental no ha sido posible debido a la pandemia de la COVID-19. Sin embargo, se ha proyectado una placa PCB, dejando en manos a cualquier persona la posibilidad de montarla físicamente y realizar el estudio pertinente. In this project, the analog stage of an acoustic label, or known in English as an acoustic TAG, is designed to be able to monitor marine species. To do this, the study is focused on the entire corresponding part between the piezoelectric transducer and the microcontroller. In order to demonstrate the correct operation of the system, the behavior of the circuit under typically working conditions has been simulated. In addition, an energy study has been conducted that approximates the power required for such an application. Finally, it should be noted that manual manufacturing has not been possible due to the COVID-19 pandemic. However, a PCB board has been designed, leaving it up to anyone to physically assemble it and perform the relevant study

Podeu consultar la versió en castellà i anglès a recurs relacionat, Manual d’utilització de la aplicació RiuNet per telèfons mòbils i tauletes, en el que es mostra tots els continguts (textos, imatges, metodologies i algoritmes) que conté l’app. RiuNet és un projecte de ciència ciutadana que permet avaluar l’estat hidrològic i ecològic dels rius de la Península Ibèrica per qualsevol persona seguint una adaptació de la metodologia oficial que s’utilitza a nivell de tot l’estat. A la part final del document s’hi ha inclòs les fulles de camp que poden ser utilitzades si no es disposa d’un telèfon o tauleta.

L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar un pla de zonificació del usos comercials i turístics a la costa del Montgrí compresa dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquesta proposta es farà tenint en compte la extensió i distribució dels diferents hàbitats presents a la zona i la seva distribució en base a la cartografia bionòmica desenvolupada l’any 12012 (Hereu et al., 2010; Hereu i Quintana, 2012), la seva importància en el manteniment de la biodiversitats i la seva sensibilitat als diferents usos i possibles pertorbacions en base a les evidències científiques, així com tenint en compte els actuals usos que s’hi fan, amb l’objectiu de prioritzar la conservació fent-la compatible amb els usos que s’hi donen. Aquesta proposta es farà de utilitzant mètodes de decisió objectius en funció de la informació disponible, mitjançant l’ús de sistemes d’informació geogràfica (SIG) i programes analítics de distribució espacial (MARXAN).

Aquest estudi, en el qual s'ha desenvolupat un model per a l'avaluació del risc ambiental que generen els retardants de flama bromats (BFRs) en els organismes aquàtics de dos ecosistemes d'Amèrica Llatina, està vinculat al projecte BROMACUA (finançat pel BBVA). Aquests compostos (BFRs), són productes químics utilitzats en els plàstics, aparells elèctrics, productes tèxtils i molts d'altres per evitar o retardar la ignició d'aquests. Són substàncies que durant les últimes dècades han experimentat un gran creixement i han provocat un estat d'alerta per la seva abundància i perillositat pel medi ambient i els éssers vius. El model dissenyat en aquest projecte, està basat en la teoria de la lògica difusa aplicada mitjançant la Fuzzy Toolbox del Matlab, una eina molt útil per implementar aquest tipus de sistemes. Particularment, el model està format per tres subsistemes FIS de tipus Mamdani desenvolupats mitjançant aquesta eina del Matlab. Amb la finalitat de millorar i donar una base científica sòlida al model, s'ha precisat de les opinions de 38 experts internacionals, els quals han aportat gran quantitat d'informació necessària per a construir i aportar la robustesa al model. Aquesta informació, s'ha extret mitjançant l'anàlisi estadístic dels resultats del qüestionari que han respost els 38 experts. El model s'ha provat en els diferents casos d'estudi del Pantà Gran de Santa Marta a Colòmbia i de la Badia de San Vicente a Xile, zones d'estudi del Projecte BROMACUA. Les concentracions dels sediments d'aquests ecosistemes conjuntament amb altres dades extretes de la bibliografia científica (per falta de les dades de Toxicitat i de biota) s'han utilitzat directament com a dades d'entrada del model per tal de calcular i extreure el Risc final de contaminació de l'ecosistema. Els resultats obtinguts pels dos BFRs d'estudi (PBDEs i TBBPA), han mostrat un risc de grau mitjà per contaminació de PBDEs i un risc de grau baix‐mig per contaminació de TBBPA. Tot i que actualment, el risc no és molt elevat, cal continuar avaluant i estudiant aquestes zones en un futur, ja que un cert augment en la concentració d'aquests contaminants en els sediments comportaria un canvi significatiu en el nivell de Risc de l'ecosistema, arribant a situacions ambientals crítiques. El procediment utilitzat en el desenvolupament del model, és el clàssic dels sistemes FIS, però modificat amb l'objectiu d'introduir els pesos de les variables del sistema dins el model difús. Aquesta innovació s'ha comparat amb els mètodes clàssics dels sistemes FIS, i s'ha vist que aporta al sistema una visió més conservadora i sensible. L'anàlisi de sensibilitat del model, també ha demostrat que aquesta metodologia dels pesos innovadora del sistema FIS proporciona un caràcter més precís i proper a la realitat. Per altra banda, l'estudi de sensibilitat també ha indicat quines variables del model són més sensibles a petites variacions. Finalment, els resultats obtinguts amb la metodologia del projecte, demostren que l'avaluació qualitativa del risc ambiental dels BFRs és possible mitjançant la lògica difusa i que per tant, els valors numèrics i dades bibliogràfiques poden traduir‐se a uns conjunts difusos, que tracten millor les incerteses i ambigüitats associades a les variables ambientals i ofereixen com a producte final un concepte de fàcil comprensió per la ment humana com pot ser el risc Baix, Mitjà o Alt. Una informació molt útil per prendre decisions ambientals i alhora extreta d'una metodologia de fàcil ús i interpretació.

L'abril de 1998, durant l'accident miner d'Aznalcóllar, més de 6 milions de m3 de llots i aigües àcides altament contaminades amb metalls pesants van ser vessats al riu Guadiamar (Sevilla), destruint els ecosistemes fluvials al llarg de 60 km. Després de l'accident, es van implementar diferents tasques de neteja del material vessat i de restauració.Aquesta tesi pretén documentar el procés de recuperació ecològica del riu Guadiamar durant els cinc anys posteriors per així poder valorar tant els efectes de les pertorbacions com de les mesures de restauració aplicades. S'intenta fer una avaluació global de l'estat del sistema, tenint en compte els aspectes abiòtics que poden influenciar a les comunitats aquàtiques (qualitat de les riberes i de l'hàbitat fluvial, i qualitat fisicoquímica de l'aigua i els sediments) i els aspectes biològics resumits en l'estudi de les comunitats de macroinvertebrats. A conseqüència del tipus de contaminació vessada metalls pesants, bioacumulables i sovint tòxics a baixes concentracions era imprescindible l'estudi dels efectes dels metalls sobre la fauna aquàtica per poder valorar l'estat global de l'ecosistema. Per això, s'estudià també l'acumulació de metalls en macroinvertebrats.L'estudi es realitzà entre el juliol de 1998, tres mesos després de l'accident, i el juliol de 2003, més de cinc anys més tard, amb un total de 18 mostrejos a 10 punts diferents del riu Guadiamar repartits entre una zona pròpiament fluvial i una zona de maresma.Els resultats mostren com la qualitat de les riberes i dels hàbitats fluvials és dolenta als punts afectats per la mina. Al llarg dels cinc anys, s'observa una recuperació de la qualitat física en els punts afectats de la zona fluvial; les riberes milloren però encara es mantenen en un estat dolent; els hàbitats fluvials, en canvi, recuperen valors elevats de qualitat a partir del segon o tercer any després de l'accident, segons el punt. A la maresma, riberes i hàbitat mantenen una qualitat semblant durant tot el període d'estudi.La qualitat fisicoquímica del tram afectat és dolenta. Prop de la mina es mantenen nivells de metalls en aigua i sediments molt elevats, i un pH àcid que recupera la neutralitat uns 15 km aigües avall. Més avall, entre 20 i 30 km sota les mines, la contaminació metàl·lica és moderada, però en canvi s'afegeix una contaminació orgànica elevada. Al tram inferior, entre 40 i 60 km de les mines, la contaminació minera és baixa i l'orgànica, moderada.La contaminació minera actual prové principalment de l'activitat present i passada de la mina, ja que els nivells actuals de contaminació són semblants als dels anys 80, abans de l'accident.Als punts afectats la comunitat de macroinvertebrats està molt empobrida. Els grups taxonòmics més afectats són els efemeròpters, plecòpters, tricòpters, crustacis i mol·luscs, i l'hàbitat més afectat, el reòfil. Al llarg del temps, les comunitats del tram intermig es recuperen lleugerament però previsiblement, no es recuperaran completament fins que la qualitat fisicoquímica sigui bona, malgrat que els hàbitats s'hagin recuperat.Els macroinvertebrats acumulen concentracions de metalls elevades que tendeixen a disminuir al llarg dels cinc anys d'estudi. Malgrat tot, actualment encara són elevades fins a 15 km aigües avall de la mina i a tot el riu s'hi poden detectar traces d'alguns metalls a concentracions superiors que les de control. Els tricòpters Hydropsyche i alguns odonats destaquen per acumular concentracions de metalls superiors a les d'altres tàxons, mentre que crustacis i mol·luscs presenten més coure. En general, els organismes detritívors seguits dels herbívors acumulen més que els carnívors.Entre un 33 i un 75% de la concentració total de metalls en els Hydropsyche forma part del contingut intestinal i és excretada en 24 hores de purga. Tot i així, les concentracions segueixen sent en general més elevades als punts afectats que als controls. Els Hydropsyche són doncs uns bons organismes per a ser utilitzats com a indicadors de la contaminació minera., As a consequence of the Aznalcóllar mine accident in April 1998, more than 6 million m3 of mud and water with low pH and high metal concentrations were spilled into the Guadiamar River (SW Spain). Consequently, 60 km of the river ecosystem were destroyed. This work wants to assess the recovery of the ecosystem including abiotic and biotic aspects, as well as measuring metal accumulation in aquatic organisms. The riparian zone and fluvial habitat characteristics, the physico-chemical parameters of water and sediments, the macroinvertebrate community composition and structure, and the bioaccumulation of metals in macroinvertebrates were studied in 10 sampling sites and 18 occasions between July 1998 and July 2003.The results showed bad quality levels of riparian zone and fluvial habitats at all affected sites, but also a bit recovery of the quality along the five years. The physico-chemical quality was also bad. Near the mine, high metal concentrations and low pH were recorded during all sampling period; 15 km downstream, the pH was neutral and metals were high; between 20 and 30 km downstream, mine pollution was medium, but organic pollution coming from urban and agro-industrial wastes affected this reach; the latest 30 km presented low mine pollution and moderate organic pollution.The macroinvertebrate community was poor at all affected sites, and only recovered a little after five years. Ephemeroptera, Plecoptera, Trichoptera, Mollusca and Crustacea were the most affected taxa, and riffles were the most affected habitat. Also, metal accumulation in macroinvertebrates was high at all affected sites, and decreased a little bit with the distance from the mine and along time. Possibly, the macroinvertebrate community will not recover at all until physico-chemical quality of water and sediments is good, although fluvial habitat quality is good.

We studied the planktonic food web in the eutrophic Sau Reservoir (Catalonia, NE Spain) taking account of both spatial as well as temporal scales. We have analysed several longitudinal transects (sampling from the river to the dam) during 1996-2000 period, covering a wide range of both seasonal and spatial water circulation patterns.The longitudinal circulation of the River Ter across the Sau Reservoir is the result of the difference between inflow and epilimnion water temperatures along the year. Horizontal patterns of stratification and river circulation in this reservoir can be combined to explain its hydrodynamics. Therefore, from these observations, an empirical annual pattern of longitudinal circulation in the Sau Reservoir was obtained for the 1996-2000 period. The general river circulation model is characterized by underflow in winter, overflow-interflow in spring and interflow in summer-autumn.We observed decreasing chemical gradients from river to dam in the epilimnion of the Sau Reservoir, caused by the inflow of River Ter, a river highly polluted with organic matter. Sau works as an efficient purification system, improving water quality from inflow to outflow. The efficiency of this system depends on nutrient loads, nutrient concentrations in the reservoir, sedimentation rates, biological activity and water flow. Water flow in the reservoir, flowing in bottom (underflow), middle (interflow) or top layers (overflow) through greatly influences the degree of mixing between river and reservoir waters.Enhanced abundances and activities of microbes were detected during the spring and summer periods. Applying a model of geometric distances, we analysed all samplings together from a longitudinal perspective (from the River Ter downstream to the dam). Along the longitudinal gradient, we characterized a downstream food-chain succession with spatial dominance of bacteria, heterotrophic nanoflagellates, ciliates, phytoplankton, and zooplankton. The river circulation pattern through the reservoir controlled this longitudinal gradient. The amplitude of microbial peaks was related to nutrient and organic carbon loads in the river inflow and the percentage of river water mixed to the epilimnion. Ciliates, not HNF, were the major consumers of the bacterial production and showed two conspicuous abundance maxima. From almost 1500 ciliates inspected, Halteria grandinella was the most abundant and the most significant bacterivore.The role of microbial and classical food chains (i. e. based directly on phytoplankon) were compared in the Sau Reservoir by analysing river-to-dam gradients in biomass and carbon and their temporal changes. The detritic metabolic pathway was more important near to the inflow, due to high allochthonous organic matter loads allowing the rapid development of the microbial food web. Protozoans (HNF and ciliates) consumed most of the bacterial production (i.e. >50 %) in the reservoir. As opposed to the systems of lower trophic status ciliate carbon biomass and bacterivory contributions were larger than those of the HNF. We estimated species-specific ciliate growing rates on bacteria and distinguished several periods with high importance of distinct ciliate communities.An experiment with differently top-down and bottom-up manipulated microcosms was conducted during spring 2000 to estimate growth rates of heterotrophic nanoflagellates (HNF) and of main groups of ciliates in the epilimnion of the lacustrian area of the Sau Reservoir (not directly influenced by the polluted river). Along with the major factors controlling the growth of protozoan populations we also studied the impact of metazooplankton on the structure of the microbial food web. Results clearly documented that, in the lacustrian area, HNF and ciliate growth rates were controlled mainly by zooplankton predation while only a limited effect of the food resource limitation could be detected in this eutrophic reservoir.