Search

OBJETIVOS: 1. Determinar la utilidad de la ecografía de alta resolución para el diagnóstico del nódulo tiroideo maligno. 2. Determinar las variables ecográficas en modo 2D del nódulo tiroideo que se asocian a malignidad. 3. Determinar las variables ecográficas en modo Doppler del nódulo tiroideo que se asocian a malignidad. METODOLOGÍA: Población a estudio. Criterios de inclusión: 1. Nódulo tiroideo solitario. 2. Nódulo en un bocio multinodular. Criterios de exclusión: 1. Cirugía tiroidea previa. 2. PAAF en el último mes, para no interferir con los datos ecográficos. Diseño del estudio. Estudio prospectivo a doble ciego. Protocolo de estudio: 1. Valoración inicial. 2.Valoración ecográfica. 3.Valoración citológica. 4. Valoración quirúrgica. 5. Diagnóstico final de Benignidad-Malignidad. Variables analizadas: Demográficas (Sexo y Edad). Variables ecográficas: Modo 2D (14 variables) y en modo Doppler color (6 variables). Las variables en modo 2D son: 1. Degeneración coloide. 2. Márgenes. 3 Morfología. 4. Nódulo dominante en tiroides multinodular aumentado de tamaño. 5. Nódulo dominante en tiroides multinodular de tamaño normal. 6. Presencia de halo. 7. Grosor del halo. 8. Morfología del halo. 9. Tamaño nódulo (eje mayor x menor). 10. Ecoestructura nódulo. 11. Hallazgos acústicos posteriores al nódulo. 12. Calcificaciones. 13. Coloide espeso. 14. Localización del nódulo intratiroides. Las variables en modo Doppler son: 1. Vascularización detectable con Doppler color. 2. Características de los vasos intranódulo con Doppler color. 3. Vascularización detectable con Doppler energía. 4. Características de los vasos intranódulo con Doppler energía. 5. Índice de Resistencia. 6 Índice de Pulsatilidad. Análisis estadístico: Descriptiva. Test de la “T de Student”. Test de Chi-cuadrado. Test de ANOVA. Análisis multivariante. RESULTADOS: Se analizan 221 nódulos tiroideos. Los hallazgos ecográficos asociados con malignidad (p, AIMS: 1. To determine the usefulness of high-resolution ultrasound in the diagnosis of thyroid nodule and its characteristics associated with malignancy. 2. To determine which 2D mode ultrasound variables of the thyroid nodule are associated with malignancy. 3. To determine which Doppler mode ultrasound variables of the thyroid nodule are associated with malignancy. METHODOLOGY: Study population. Inclusion criteria: 1. Solitary thyroid nodule. 2. Nodule in a multinodular goitre. Exclusion criteria: 1. Previous thyroid surgery. 2. FNA in the last month, to avoid interferences with the ultrasound data. Study design. Double-blind prospective study. Study protocol: 1. Initial assessment. 2. Ultrasound evaluation. 3. Cytological rating. 4. Surgical evaluation. 5. Benignity-malignancy final diagnosis. Variables analyzed: Demographic (sex and age). Ultrasound variables: 2D mode (14 variables) and color Doppler mode (6 variables). The variables in 2D mode are: 1. Colloid degeneration. 2. Margins. 3. Morphology. 4. Dominant nodule in enlarged multinodular thyroid. 5. Dominant nodule in normal size multinodular thyroid. 6. Presence of halo. 7. Halo thickness. 8. Morphology of the halo. 9. Nodule size (major x minor axis). 10. Echogenicity nodule. 11. Acoustic findings after the nodule. 12. Calcifications. 13. Thick colloid. 14. Location of intra thyroid nodule. The Doppler mode variables are: 1. Detectable vascularization with Doppler color. 2. Features of the intranodular vessels with Doppler color. 3. Detectable vascularization with Doppler energy. 4. Features of the intranodular vessels with Doppler energy. 5. Resistance index. 6. Pulsatility index. Statistical Analyses. "Student T" test. Chi-square test. ANOVA test. Multivariate analysis. RESULTS: 221 thyroid nodules were analyzed. The ultrasound findings associated with malignancy (p

El control de qualitat terapèutica i el monitoratge de l’efecte d’aprenentatge constitueixen dues responsabilitats ineludibles durant l’adquisició i manteniment de noves modalitats terapèutiques. L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar qualitat terapèutica i efecte d’aprenentatge a partir de corbes CUSUM, associats a la introducció i desenvolupament de procediments endovasculars incloent 553 pacients consecutius amb arteriopatia obliterant aorto-ilíaca, fémoro-poplítia o renal, tractats per cirurgians vasculars a l’Hospital del Mar entre 2003-2009, registrant-ne iatrogènia, no consecució tècnica i fracàs tècnic durant el primer mes i realitzant corbes CUSUM per a cada territori, que han acabat constituint un excel•lent sistema d’avaluació de qualitat terapèutica.

Es tracta d’un treball que vol contribuir a l’actualització i difusió d’un recurs assistencial denominat Unitat Funcional d’Atenció Oncològica (UFAO) creat entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital de Bellvitge (HUB). L’objectiu d’una UFAO, és aconseguir la màxima supervivència amb la menor morbiditat possible en pacients diagnosticats de càncer. El model d’atenció d’una UFAO s’inicia davant de la sospita d’un càncer, passant per la confirmació diagnòstica del mateix i incidint en la presa de decisions més adequada de cara al tractament a seguir. Per aquest motiu, es realitza un estudi del recurs des d’un punt de vista de l’eficiència, des d’un análisi de cost, des de la defincició d’un mapa de procés i des de la identificació de propostes d’evolució de futur. Les conclusions serien: - Està científicament demostrat que el treball multidisciplinari en càncer millora els resultats. - La UFAO seria un recurs eficient des de la sospita fins al diagnòstic compert de la malaltia. - L’adherencia a les guies de pràctica clínica demostren també l’eficiència d’una UFAO. - Més del 80% del cost d’una UFAO són la suma de despeses de personal i proves complementàries. - La definició del primer mapa de procés básic d’una UFAO ha de permetre disminuir les diferències entre UFAO. - Segons un grup focal de pacients, consideren que la UFAO els hauria de realitzar seguiment després d’haver realitzat tots els tractaments. - Es considera que la UFAO és un recurs per la presa de decisions en càncer.

Treball exploratori en què es presenta una metodologia d’anàlisi del llenguatge en la relació clínica a partir de la creació d’un Corpus, anomenat ClInt i que està a la lliure disposició de la comunitat investigadora. El corpus, comprèn 40 entrevistes enregistrades en àudio, transcrites ortogràficament i codificades de 4 MIR de primer anys de MFiC, 10 entrevistes per MIR en dos fases amb 10 mesos de diferència. En el treball descrivim les metodologies actualment disponibles per avaluar la competència comunicativa, presentem la població participant i utilitzant les eines que ofereix el corpus explorem l’evolució del vocabulari utilitzat pels MIR estudiats.

Aquest estudi multicèntric, fase IV analitza l’eficàcia i la seguretat del tractament amb dosi ajustada d’EPOCH amb Rituximab en infusió continua, en pacients no tractats prèviament amb mal pronòstic diagnosticats de limfomes B de cèl.lula gran. Material i mètodes. S’inclogueren 81 pacients, 68 d’aquests diagnosticats de Limfoma B difús de cèl.lula gran, 7 de Limfoma fol.licular grau III i 6 de Limfoma B primari de mediastí. Eren pacients de mal pronòstic segons IPI≥2 o IPIae≥1, ECOG/PS 0-4, estadi II-IV (estadi I si malaltia voluminosa al diagnòstic). Resultats. La edat mitjana era de 52 anys (rang, 21-77 anys), 92,5% d’alt risc segons l’IPIae. Es va obtenir resposta completa (RC i RCi) en el 79% dels pacients, la supervivència global i la supervivència lliure d’esdeveniment, a la mediana del temps de seguiment (34,3 mesos) va ser de 68% i 63,2%, respectivament. La supervivència lliure de malaltia als 5 anys va ser de 72,2% pels pacients que van assolir RC/RCi. Cap dels factors de risc de l’IPI o IPIae, ni els índexs per ells mateixos van resultar amb associació estadísticament significativa a la OS o PFS. Només es va obtenir associació entre els nivells de ß2 microglobulina (&3,5mg/l) i la PFS i OS (p=0,075 i p=0,015, respectivament). Es van reportar 54 episodis de neutropènia febril (11,5% dels cicles); i es van morir 27 pacients, 15 (55,5%) degut a progressió de la malaltia i 9 (33,3%) degut a sepsi o infecció grau 4. Conclusions. Els resultats aconseguits amb la combinació de Rituximab i DA-EPOCH mostren uns resultats prometedors i amb nivells de toxicitat molt acceptables en els pacients d’alt risc diagnosticats de Limfomes B de cèl.lula gran no tractats prèviament.

Aquest estudi analitza els canvis en el diagnòstic, tractament i evolució del càncer de pulmó no cèl•lula petita (CPNCP) durant les dues últimes dècades a partir de les dades d’un registre hospitalari. S’inclouen els pacients diagnosticats de CPNCP a la Corporació Parc Taulí-Sabadell durant els períodes 1990-1997 i 2003-2005 i es recullen les dades de forma prospectiva. Els resultats obtinguts, extrapolables a altres àrees de l’Estat espanyol i dels països del nostre entorn, ajuden a complementar les dades dels registres poblacionals per valorar millor els canvis epidemiològics de la malaltia i l’impacte real dels tractaments.

El tumor germinal seminoma (TGS) suposa un 50% de tots els tumors testiculars, i tot i l'excel•lent pronòstic a llarg plaç, està experimentant un increment de la incidència en un grup de la població d’entre 15-35 anys. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP) juntament amb Fundació Puigvert són centre de referència en el maneig del TGS. La intenció el treball és reportar de manera descriptiva i retrospectiva l’experiència acumulada en aquest centre al llarg dels últims 15 anys. L'aportació d'aquest estudi pretén unir esforços per tal de disminuir tractaments innecessaris en gran part dels estadis I i intentar aportar més dades en favor del tractament adaptat al risc. En aquest sentit, ha de ser un motiu més per intentar validar factors pronòstics ferms en futurs estudis i poder posicionar la teràpia adaptada al risc en una situació protocolitzada i consensuada a nivell internacional.

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.

S’evalua la supervivència lliure de progressió i la supervivència global dels pacients amb càncer de còlon que han debutat amb oclusió intestinal i com a primer tractament s’ha col.locat una pròtesis metàl.lica autoexpandible al còlon prèviament a la cirurgia del tumor primari. És un estudi retrospectiu i unicèntric on s’inclouen 45 pacients. Els resultats de l’estudi demostren que el fet de col.locar una pròtesis en la fase aguda de l’oclusió no empitjora el pronòstic a llarg termini d’aquests pacients.

S’han analitzat de forma prospectiva els malalts ingressats en un Servei de Medicina Interna diagnosticats de càncer durant 19 mesos. S’han avaluat 95 pacients amb edat mitja de 69 anys, la majoria homes. Les neoplàsies més freqüents han estat respiratòries, digestives i hematològiques. Han consultat per símptomes inespecífics, de llarga evolució i sovint amb malaltia disseminada. Conèixer el perfil que presenten aquests pacients ens pot permetre millorar el temps que tarden a consultar, optimitzar el procés diagnòstic per a què sigui el menys invasiu possible, precís i cost-efectiu; i agilitzar el temps fins al tractament.

Paper del Coeficient de Difusió Aparent (ADC), obtingut mitjançant la seqüència de difusió, com a predictor histològic del carcinoma de mama. Es realitza una RM a 42 pacients amb càncer de mama prèviament al tractament quimioteràpic. S’observen diferències estadísticament no significatives entre les mitges d’ADC pels diferents estirps tumorals. S’intueix una tendència dels valors d’ADC del CLI a ser majors respecte la resta d’histologies, podent determinar un llindar d’ADC que discrimini el CLI de la resta d’estirps. L’ADC podria tenir un paper clau per millorar l’eficàcia del circuit oncològic en el càncer de mama, tant en la detecció i com en el tractament.

El Mieloma múltiple és una patología hematològica maligna que cursa amb la presència d’una proteïna monoclonal responsable del deteriorament del pacient. Existeixen múltiples factors que afavoreixen la progressió de la malaltia d’entre els quals destaca la interleukina 6 (IL-6), una citoquina que actua com a factor de creixement de les cèl•lules malignes i com a inhibidor de la seva apoptosi. En aquest estudi ens hem plantejat si les variants genètiques d’aquesta IL-6 també poden causar diferències en l’evolució del mieloma múltiple. En concret hem estudiat la presència de guanina o lisina en la posició 174 de la regió promotora del gen de la IL-6.

Estudi transversal i descriptiu del pacient oncològic en tractament ambulatori. Es descriuen les característiques basals, les comorbiditats, l’expectativa de vida, la medicació tant oncològica com no oncològica i el grau de polimedicació. S’objectiva que el pacient oncològic és complex, presenta comorbiditats de base i està polimedicat

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Cancer Center, Massachusetts General Hospital- Harvard School of Medicine, Boston, Estats Units entre gener i juny 2007. El desenvolupament de nous fàrmacs dirigits a dianes moleculars específiques ha suposat un gran avanç en el tractament del càncer. El millor coneixement dels mecanismes que determinen la sensibilitat a aquests tractaments biològics és crucial per poder oferir tractaments selectius, optimitzar l'índex terapèutic i controlar l'elevat cost d'aquests fàrmacs. Tal com ha demostrat el grup liderat pel Dr. Settleman i altres, la sensibilitat del tumor a nous fàrmacs dirigits a diana molecular ve determinada en part per alteracions genètiques de les cèl.lules tumorals. El paradigma és la resposta clínica a fàrmacs inhibidors tirosin-cinasa d’ EGFR dels pacients amb càncer de pulmó amb mutacions d'EGFR. Donada la importància de trobar marcadors predictors de sensibilitat a les noves teràpies biològiques, la detecció a gran escala d' alteraciones genètiques i las seva correlació amb la sensibilitat al tractament amb aquests fàrmacs en models preclínics és un primer pas essencial per a un posterior desenvolupament a nivell clínic. En aquest estudi vam establir una plataforma de cribatge d’alta densitat (high throughput screening) de línies cel.lulars que ens permet detectar alteracions genètiques predictores de resposta a fàrmacs dirigits a diana molecular específica. Presentem el desenvolupament d'aquesta plataforma i el resultat de dues aplicacions específiques(... ) Report for the scientific sojourn carried out at the Cancer Center, Massachusetts General Hospital- Harvard School of Medicine, Boston, USA, from January and June 2007. The development of new targeted drugs has created a measure of excitment in the treatment of cancer. A better understanding of the mechanisms of sensitivity to targeted drugs is a crucial first step to offer selective treatments, optimal therapeutic index and reduce the cost of such therapies. Encouraging results of genetic features that predict response to targeted drugs have been recently described by Dr.Settleman and others. The paradigm is the striking clinical response to anti-EGFR tyrosin-kinase inhibitors in a subset of lung cancer patients bearing an EGFR mutation. It would be of great value to detect biomarkers predictors of tumor sensitivity to new taregted drugs. The study of genetic features and its correlation with sensitivity to targeted drugs in pre-clinical cancer models is an essential first step for a future rational development in a clinical setting. The present study shows the establishment of a high throughput cancer cell line profiling platform to detect genetic features predicitve of response to targeted drugs. We present the development of such screening platform and the result of two specific aplications(...)

Existeixen creixents evidències què la resposta dels limfòcits T CD8+ alpha beta citotòxics (CTLs) és un element fonamental en la infecció produïda pel VIH. Les CTLs VIH especifiques es consideren molt importants en la reducció de la càrrega viral i en la contenció de la infecció. Encara que la combinació dels antiretrovirals (HAART) ha suposat una millora considerable en la lluita contra el VIH induint una important reducció de la càrrega viral i augmentant el nombre de cèl•lules T CD4+, diverses complicacions han fet ressaltar la necessitat de noves alternatives terapèutiques. Les complicacions inclouen: manca de recuperació d’una resposta immune sòlida contra el VIH, toxicitat a llarg termini de la teràpia i el descobriment que les cèl•lules T CD4+ constitueixen un reservori pel virus. Les noves alternatives controlaran la replicació viral i reconstituiran la immunitat. L’eficàcia de la immunoteràpia cel•lular amb transferència adoptiva de CTLs virals específics s’ha provat en diferents infeccions virals humanes, incloent el VIH. Proposem una modificació de la immunoteràpia adoptiva redirigint l’especificitat de les cèl•lules T contra el VIH mitjançant la transfecció dels gens del TCR. En aquest assaig preclínic, ens aprofitarem de la tecnologia dels animals transgènics per les molècules de HLA, amb la finalitat de generar TCRs d’alta afinitat dirigits contra epitops del VIH restringits per la molècula HLA. Aquests TCRs seran induïts in vivo i seleccionats in vitro. Les cadenes alpha i beta dels TCRs VIH específics procedents de les CTLs seran clonades mitjançant tècniques de biologia molecular. Aquests TCRs VIH específics seran transferits a cèl•lules T CD8+ humanes i la seva especificitat i capacitat citolítica contra cèl•lules diana que presentin antígens de VIH-1 s’estudiaran mitjançant la combinació de diverses tècniques noves (FCC, transfecció mitjançant Nucleoefector). Finalment, una construcció retroviral adient per la seva transducció en cèl•lules T humanes s’establirà amb un TCR òptim seleccionat. There is accumulating evidence that CD8+ alpha beta cytotoxic T lymphocyte (CTL) response is a major immune effector arm against HIV infection. HIV-specific CTLs are considered to be important in reducing viral load and containing infection. Although antiretroviral drug regimen combining inhibitors of the HIV reverse transcriptase and protease (the so called HAART) have been a major challenge in HIV therapy by inducing major reductions in viral load and increases in CD4+ T cell numbers, several complications emphasize the need for new approaches and alternatives. These complications include: Lack of restoration of a solid immunity against HIV, the toxicities of long-term therapy and the discovery that resting CD4+ T cells can provide a reservoir for HIV. These new approaches should control HIV replication and reconstitute immunity. The efficacy of cellular immunotherapy by adoptive transfer of viral-specific CTLs has been tested in different human viral infections, including HIV. We propose to modify this adoptive immunotherapy by redirecting the T cell specificity against HIV by TCR gene transfer. On this preclinical trial, we will take the advantage of HLA-transgenic mice technology in order to generate high affinity TCRs against HIV/HLA-A2 restricted epitopes, induced in vivo and selected in vitro. TCRalpha andbeta from HIV-specific CD8+ T cell clones will be cloned by molecular biology techniques. These HIV-specific TCRs will be transferred to human CD8+ T cells, and their specifity and cytolitic capabilities against target cells presenting HIV-1 antigens will be studied with a combination of novel techniques (Nucleoefector enhanced primary cell transfection, Flow-cytometry CTL assay, FCC). Finally, a retroviral construct, suitable for human T cell transduction, will be established with the selected optimal TCR.

L'inhibidor de carboxipeptidasa de patata (PCI) és un antagonista de l'EGF. Un dels problemes del PCI, però, és la baixa afinitat per l'EGFR en comparació amb el lligand natural. En aquest treball s'han dissenyat nous bloquejadors de la via ErbB partint de l'estructura de l'EGF per tal d'augmentar l'afinitat d'unió. S'ha determinat que les variants tenen reduïda la capacitat d'activació del receptor però segueixen promovent la proliferació cel·lular. Tot i així, s'ha obtingut una variant, l'EGF Truncat, que tot i no estar correctament plegada, és la que ofereix uns millors. També s'ha dut a terme un tractament combinat entre el PCI i un inhibidor de tirosin quinases d'aquesta mateixa via, l'Iressa. Els resultats han posat de manifest que hi ha un antagonisme entre els dos tractaments. Aquesta és la primera vegada que s'associa de forma directa un tipus de tractament amb una resistència associada a l'activació de la producció autocrina de lligands, i representa un avenç molt important en la recerca oncològica., Potato carboxypeptidase inhibitor (PCI) is an EGF antagonist. One of the main problems of PCI is its low affinity for EGFR in comparison to the natural ligand. In this study, blockers of the ErbB pathway have been designed taking as a model the EGF structure, in order to increase binding affinity. It has been observed that the variants have less ability to activate the receptor but they still promote cell proliferation. Nevertheless, the variant called Truncated EGF, although being unfolded, is the one that shows best perspectives.A combined treatment using PCI and a tyrosine kinase inhibitor of the same pathway, Iressa, has also been carried out. Results have shown that there is an antagonism between both treatments. This is the first time that a treatment is associated to resistance involving autocrine loop activation of ligands, and it represents a very important finding in the oncologic research.

1. Introducció:El càncer de mama té un enorme impacte en la salut de la dona degut a la seva elevada incidència, mortalitat i prevalença. A Catalunya representa també la primera causa de mort per càncer a les dones. Segons dades recents aportades per l'actualització del metaanàlisi sobre tractament complementari a la cirurgia, la quimioteràpia adjuvant aporta un benefici significatiu sobre la recidiva i supervivència de les pacients amb càncer de mama. Aquest benefici està influenciat pel risc de recidiva que presentin aquestes pacients en el moment del diagnòstic. Les pacients amb extensa afectació ganglionar axil·lar presenten un elevat risc de recidiva, tot i no objectivar-se afectació metastàsica en el moment del diagnòstic. El càncer de mama presenta una gran heterogeneïtat en el seu comportament. Aprofundir en l'estudi de la biologia tumoral, delimitant la implicació de cada factor pronòstic i predictiu de risc de recidiva i mort, ha de permetre millorar la seva curabilitat amb la menor morbilitat possible.L'esquema de quimioteràpia adriamicina (A) seguit de CMF (ciclofosfamida, metotrexat i fluorouracil) s'ha mostrat superior a esquemes amb CMF i a pautes amb altes dosis de quimioteràpia. No és disposa encara d'estudis definitius que defineixin el seu paper front a esquemes amb taxans.2. Pacients i mètodesCent seixanta-tres pacients diagnosticades de càncer de mama entre els anys 1992 i 1997, amb afectació de més de tres ganglis axil·lars i sense metàstasis a distància han estat tractades amb l'esquema de quimioteràpia A  CMF (quatre cicles de adriamicina seguits de vuit cicles de CMF cada 21 dies). La radioteràpia sobre mama o paret amb àrees ganglionars es va iniciar desprès de l'adriamicina i simultàniament a CMF. Una tercera part de les pacients amb receptors hormonal positius van rebre tractament hormonal amb tamoxifè al finalitzar la quimioteràpia i durant cinc anys.En l'estudi dels factors pronòstics s'han inclòs l'edat, l'estat menstrual, la mida tumoral, el grau histològic, el nombre de ganglis axil·lars afectes, els receptors d'estrògens i progesterona, la sobreexpressió de l'oncogèn HER-2 i l'amenorrea quimioinduïda.El seguiment i anàlisi de les dades s'ha efectuat de forma centralitzada i prospectiva. Per l'estudi de l'eficàcia sobre la recidiva i la supervivència s'ha utilitzat la supervivència lliure de malaltia (SLLM) i la supervivència global (SG). 3. ResultatsAmb una mediana de seguiment en el moment de l'anàlisi dels resultats de 86 mesos, s'ha observat una SLLM del 68 % i una SG del 78 %. En poques pacients s'han observat toxicitats agudes serioses, sense observar-se morts tòxiques com a conseqüència del tractament. La cardiotoxicitat clínica atribuïble ha estat del 1 % i fins al moment una pacient ha estat diagnosticada d'un procés leucèmic.En l'anàlisi dels factor pronòstics, el nombre de ganglis afectes, la mida tumoral i el grau histològic s'han mostrat com a paràmetres amb una influència significativa en l'avaluació multivariada del conjunt de pacients. Quan s'ha analitzat només les pacients premenopàusiques en el moment de l'inclusió, l'amenorrea s'esdevé un factor amb significació pronòstica independent.La sobreexpressió d'HER-2 i els RH no aporten informació pronòstica significativa en l'anàlisi multivariat.Quan s'estableixen comparacions indirectes entre els nostres resultats i els obtinguts per altres pautes de tractament quimioteràpia i per aquest subgrup de pacients, cap dels estudis publicats fins l'actualitat mostra taxes de SLLM i SG clarament superiors.4. Discussió i conclusionsLa pauta de tractament A  CMF, dins d'un plantejament de tractament combinat amb radioteràpia, presenta una efectivitat remarcable, en termes de SLLM i SG, i en el grup de pacients d'alt risc de recidiva.La pauta estudiada és perfectament aplicable en la pràctica assistencial, donat el seu compliment, la seva acceptable toxicitat aguda i tardana i la seva aplicabilitat en règim multiinstitucional.La mida tumoral, el grau histològic i el nombre de ganglis afectes mostren una influència esperada significativa e independent sobre la SLLM i la SG. L'impacte clarament significatiu de l'amenorrea secundària a la quimioteràpia sobre la recidiva i la mort i en les pacients premenopàusiques, obliga a considerar la supressió ovàrica de les pacients que no presentin amenorrea desprès de la quimioteràpia.La sobreexpressió de l'oncogèn HER-2 no confereix un pronòstic advers en les pacients que l'expressen i són tractades amb A  CMF; a diferència de altres tipus de quimioteràpia. Aquest és un fet a considera quan es consideri l'inclusió del tractament específic amb trastuzumab per les pacients amb HER-2 positiu.Els receptors hormonals tampoc afecten significativament sobre l'eficàcia de la pauta A  CMF. Per tant, i a diferència d'esquemes amb paclitaxel, també les pacients amb receptors hormonals positius semblen beneficiar-se de la pauta estudiada.Un subgrup de pacient amb tumors ben o moderadament diferenciats, tot i l'extensa afectació ganglionar axil·lar, presenten taxes de supervivència molt favorables, suggerint que el règim de tractament A  CMF pot ser especialment actiu i recomanable per aquest subgrup de pacients., We sought to evaluate outcomes and the most likely prognostic factors associated with the use of sequential doxorubicin + cyclophosphamide-methotrexate-fluorouracil administered prior to scheduled radiation therapy, in non-selected consecutive patients (n=163) with 4 positive nodes. Variables included in statistical analyses included age, menopausal status, tumour size, histology grade, number of positive nodes (4 to 9 or 10), oestrogen and progesterone receptors (ER, PR), HER-2 status and chemotherapy-induced amenorrhoea. With a median follow-up of 86 months, the results showed disease-free survival (DFS) at 5 years was 68% and overall survival (OS) was 78% and no toxic deaths. Number of positive nodes, tumour size, histology grade and amenorrhoea showed prognostic significance for DFS and OS. ER and PR reached significance only for OS. HER-2 positive status did not predict poorer DFS or OS. Tumor size > 2 cm, 10+ positive nodes and grade 3 tumours predicted DFS and OS in multivariate analysis. Amenorrhoea reach prognostic significance for DFS and OS in premenopausal patients. We conclude that DOXCMF is an effective and safe regimen. Number of positive axillary nodes, histologic grade and tumor size , but not HER2 status, are predictive of outcome. Amenorrhoea favour DFS and OS in premenopausal patients.

La hipòtesi establerta va ser que la modificació oxidativa de les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i de les lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) augmenta el potencial aterogènic d'aquestes lipoproteïnes. Estudis anteriors havien mostrat que les LDL oxidades eren reconegudes pel receptor depurador dels macròfags i afavorien l'acúmul de colesterol dins de la cèl·lula, associat a la transformació del macròfag en cèl·lula espumosa, punt central en la formació de la placa d'ateroma. Recentment, s'ha observat que la modificació oxidativa de les HDL provoca una disminució de la sortida del colesterol cel·lular i afavoreix un major acúmul de colesterol dins de la cèl·lula. Per tant, la modificació oxidativa de les LDL i de les HDL pot jugar un paper important en la formació i desenvolupament de l'arteriosclerosi.Per un altre costat, sabem que la dieta modula la composició i el metabolisme de les LDL i HDL, la qual cosa explica, almenys en part, la diferent aterogenicitat lligada a les dietes. En particular, el nostre interès es va centrar en el fet que l'enriquiment en àcid oleic de les partícules lipoproteiques, a través de la dieta, proporcionava una protecció addicional enfront dels fenòmens oxidatius.Vam estudiar les LDL i HDL com a principals partícules lipoproteiques implicades en el transport lipídic i en la formació de la placa d'ateroma. Dins de les HDL vam estudiar les HDL3 per ser la subfracció més directament implicada en la sortida del colesterol de les cèl·lules.En el nostre estudi vam comparar els efectes d'una dieta rica en àcid linoleic, aportat per l'oli de gira-sol, i d'una dieta rica en àcid oleic, subministrat per un oli de gira-sol modificat per tal d'enriquir-lo en aquest àcid, sobre:-Les concentracions en lípids, lipoproteïnes i apolipoproteïnes del plasma.-La composició química global de les fraccions LDL i HDL3.-La composició en àcids grassos dels fosfolípids de les HDL3.-La fluidesa de les LDL i HDL3.-La peroxidació lipídica de les HDL3 natives, així com la susceptibilitat a l'oxidació de les LDL i HDL3.-La concentració en plasma, LDL i HDL3 dels antioxidants biològics: -tocoferol i +-tocoferol i retinol.-La capacitat de les LDL aïllades després de les dues dietes per a ésser reconegudes pel receptor depurador dels macròfags humans.-La capacitat de les HDL3 aïllades després de les dues dietes per extreure el colesterol cel·lular en fibroblasts i macròfags humans.Les LDL i HDL van ser obtingudes del plasma de 22 monjos sans amb una edat (mitjana  ES) de 53.7  3.1 anys. Aquests individus van ser assignats a l'atzar a dos grups de 11 individus cadascun d'ells. Es va calcular una dieta isocalòrica amb un aport de greixos del 38%, amb un 15% del total calòric provinent de l'oli (oli de gira-sol convencional o bé una nova varietat d'oli de gira-sol que conté més d'un 80% d'àcid oleic). Els nostres resultats reafirmen la hipòtesi que una dieta rica en àcid oleic augmenta la resistència de les LDL i de les HDL3 a l'estrès oxidatiu, a igualtat en el contingut d'antioxidants. Aquest fet explica, almenys en part, la menor aterogenicitat lligada a una dieta rica en àcid oleic. Per un altre costat, aquestes dues dietes, l'una rica en àcid oleic i l'altra rica en àcid linoleic, que provenen d'olis diferents originats a partir de la llavor de gira-sol, indueixen unes lipoproteïnes que han mostrat, segons les característiques estudiades, una estructura i un comportament metabòlic similar.Aquests resultats confirmen els efectes de la dieta en l'oxidació i contribueixen a explicar els mecanismes d'acció dels àcids grassos de la dieta en l'arteriosclerosi., This study was conducted to evaluate whether diets rich in oleic acid could result in HDL3 particles with greater resistance to oxidative modification compared with a linoleic acid enriched diet, as it has been observed for LDL.Plasma LDL and HDL3 were obtained from 22 healthy monks aged 53.7  3.1 years (mean  SE), who were randomly assigned to a 32-wk crossover study of a variant of sunflower oil containing more than 80% oleic acid (oleic acid diet) compared with conventional sunflower oil containing 67% linoleic acid (linoleic acid diet). The two diet test periods of 8 weeks each contained 38% of total calories as fat respectively. HDL3 isolated after the oleic acid diet were enriched in oleic acid in phospholipids. LDL and HDL3 obtained after the oleic acid diet were remarkably resistant to oxidative modification. Plasma lipids, lipoproteins and apolipoprotein (apo) B concentrations showed no differences after the two diets, but higher levels of apo A-I and A-II were observed after the oleic acid diet. LDL and HDL3 composition, fluidity and vitamins E, A and + tocopherol concentrations were not significantly different between the two diets. Competition studies with 125I-Ox LDL in macrophages were similar after the two diets. The capacity of HDL3 to induce [3H]free cholesterol efflux from fibroblasts and macrophages also showed no differences after the two diets.These results suggest that, like LDL, HDL3 rich in oleic acid are protected against oxidation, the resistance of these lipoproteins to oxidation being mainly determined by their oleic acid content This study demonstrates the feasibility of a diet rich in oleic acid as an attractive way to cardiovascular dietary prevention.