Search

Aquest treball reuneix informació sobre plantes silvestres d’ús alimentari que formen part de les amanides tradicionals a la Comunitat Valenciana, les anomenades ensalades campestres. S’han trobat dades sobre 160 tàxons -gèneres i espècies- de plantes silvestres usades com verdures, d’almenys 39 famílies botàniques, sent la família que més aporta la de les Asteràcies o Compostes. Tot i que la majoria són espècies pròpies de la vegetació nitròfila, hi ha d’altres que es localitzen formant part de la vegetació d’entorns naturals i seminaturals. This paper shows information about wild edible plants used to prepare traditional salads in the Valencian Community, forming a part of the so-called ‘ensalades campestres’ (rural, traditional salads). We have found data on 160 wild plant taxa -genus and species-, belonging to not less than 39 botanical families; the family contributing more to this use is Asteraceae or Compositae. Although they are mostly species typical of nitrophilous vegetation, others are located among the vegetation of natural and semi-natural environments.

This paper presents a synthesis of the ethnobotanical prospection performed in the Ripollès district between 2004 and 2013. Through semistructured interviews with 163 informants born between 1915 and 1988, we obtained information on popular names and uses of 457 taxa (including species, subspecies and varieties), 15 of which have only been determined at the genus level. About these plants, the informants have produced 7192 use reports. In this article we provide general comments on the different uses (medicinal, food and others) and we present, in two appendices, the complete catalogue of the district’s ethnoflora. Este trabajo presenta una síntesis de la prospección etnobotánica llevada a cabo en la comarca del Ripollès entre los años 2004 y 2013. Mediante entrevistas semiestructuradas con 163 informantes nacidos entre 1915 y 1988, hemos obtenido información sobre nombres y usos populares de 457 táxones (incluyendo especies, subespecies y variedades), 15 de los cuales solamente han sido determinados hasta el nivel de género. Sobre estas plantas, los informantes han referido 7192 reportes de uso. En este artículo incluimos comentarios generales sobre diversos usos (medicinales, alimentarios y de otro tipo) y presentamos, en dos apéndices, el catálogo completo de la etnoflora comarcal. [ct] Aquest treball presenta una síntesi de la prospecció etnobotànica duta a terme a la comarca del Ripollès entre els anys 2004 i 2013. A través d’entrevistes semiestructurades amb 163 informants nascuts entre 1915 i 1988, hem obtingut informació sobre noms i usos populars de 457 tàxons (comptant-hi espècies, subespècies i varietats), 15 dels quals només han estat determinats fins al nivell de gènere. Sobre aquestes plantes, els informants han fet 7192 reports d’ús. En aquest article fem comentaris generals sobre els diversos usos (medicinals, alimentaris i d’altra mena) i presentem, en dos apèndixs, el catàleg complet de l’etnoflora comarcal.

Trabajo presentado en el X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs (L’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus), celebrado en Queralbs (el Ripollès) el 29 y 30 de septiembre y 1 de octubre de 2017., [CA] L’etnobotànica és una disciplina situada en la interfície entre les ciències naturals i les ciències humanes que s’ocupa de les relacions entre les persones i les plantes al llarg del temps i la seva projecció en l’avenir.Als Països Catalans, dues tesis doctorals dels anys 1990 (una de les quals, de tema pirinenc) van ser pioneres i des de llavors es treballa en aquest camp, de manera que el territori és força ben conegut des d’aquest punt de vista en el marc europeu i, dins de Catalunya, justament el Pirineu és un dels territoris més ben prospectats. El nostre grup de recerca en etnobotànica (www.etnobiofic.cat), de la Universitat de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), s’ocupa d’estudis etnoflorístics (catàlegs de noms i altres sabers sobre els vegetals) en el domini lingüístic català, especialment a Catalunya i les Illes Balears. A més, hem emprès investigacions d’altra mena, com etnobotànica històrica, usos de plantes per a finalitats concretes, metaanàlisis i comparacions entre les diferents àrees de llengua catalana o entre elles i altres zones, i relacions entre etnobotànica i filogènia. En aquesta comunicació presentem, a part d’una breu introducció a la matèria, qüestions de mètode i resultats del seu conreu en terres catalanes, centrant-nos en el Pirineu d’àmbit cultural i lingüístic català, és a dir de Catalunya (Catalunya del Nord inclosa) i Andorra. Això permetrà treure conclusions sobre l’estat actual de la qüestió en la part catalana de la serralada. També farà possible constatar quins territoris són més ben coneguts i quins mereixen especial atenció per a emplenar buits en la recerca dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat vegetal en l’àmbit pirinenc. Farem igualment al·lusió a investigacions en altres zones culturals pirinenques per valorar la idoneïtat de fer-ne i difondre’n un estudi global i comparatiu., [EN] Ethno-botany is a discipline situated at the interface between the natural and human sciences that deals with the relationship between people and plants over time and its projection in the future. In the Catalan-speaking countries, there were two pioneering doctoral theses in the 1990s (one of them on the subject of the Pyrenees), and abundant work has been done in this field since then. The territory is therefore quite well known from this point of view in the framework of Europe and, within Catalonia, the Pyrenees is one of the best-surveyed territories. Our ethno-botanical research group (www.etnobiofic.cat), of the University of Barcelona and the Botanical Institute of Barcelona (IBB), does ethnofloristic studies (lists of names and other knowledge of plants) in the Catalan-speaking area, particularly Catalonia and the Balearic Islands.We have also used other types of research, such as historical ethno-botany, uses of plants for specific purposes, metaanalyses and comparisons between the different Catalan linguistic areas or between them and other areas, and connections between ethno-botany and phylogeny. Besides a brief introduction to the subject, in this paper we present questions of methodological strategies and the results of its implementation in Catalonia, focusing on the Pyrenees that are culturally and linguistically Catalan, i.e., Catalonia (including North Catalonia) andAndorra. This will enable us to draw conclusions about the current state of art in the Catalan part of themountains.It will also make it possible to see which territories are better known and which deserve special attention in order to fill gaps in our research into the traditional knowledge relative to plant biodiversity in the Pyrenees.We shall also refer to research in other cultural areas of the Pyrenees to assess the suitability of doing it and to disseminate a comparative, overall study of it., A les institucions que han subvencionat la nostra recerca a través de diversos projectes: Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2005ACOM00024, 2009ACOM00012, 2009ACOM00013), Institut Ramon Muntaner (AP2007/07), Ajuntament de Figueres (XI Beca de recerca «Ciutat de Figueres» – 2009), Ministeri de Ciència i Innovació (CSO2014-59704-P) i Institut d’Estudis Catalans (PRO2017-S02-VALLES).

[CA] Aquest treball presenta una síntesi de la prospecció etnobotànica duta a terme a la comarca del Ripollès entre els anys 2004 i 2013. A través d’entrevistes semiestructurades amb 163 informants nascuts entre 1915 i 1988, hem obtingut informació sobre noms i usos populars de 457 tàxons (comptant-hi espècies, subespècies i varietats), 15 dels quals només han estat determinats fins al nivell de gènere. Sobre aquestes plantes, els informants han fet 7192 reports d’ús. En aquest article fem comentaris generals sobre els diversos usos (medicinals, alimentaris i d’altra mena) i presentem, en dos apèndixs, el catàleg complet de l’etnoflora comarcal., [EN] This paper presents a synthesis of the ethnobotanical prospection performed in the Ripollès district between 2004 and 2013. Through semistructured interviews with 163 informants born between 1915 and 1988, we obtained information on popular names and uses of 457 taxa (including species, subspecies and varieties), 15 of which have only been determined at the genus level. About these plants, the informants have produced 7192 use reports. In this article we provide general comments on the different uses (medicinal, food and others) and we present, in two appendices, the complete catalogue of the district’s ethnoflora., [ES] Este trabajo presenta una síntesis de la prospección etnobotánica llevada a cabo en la comarca del Ripollès entre los años 2004 y 2013. Mediante entrevistas semiestructuradas con 163 informantes nacidos entre 1915 y 1988, hemos obtenido información sobre nombres y usos populares de 457 táxones (incluyendo especies, subespecies y variedades), 15 de los cuales solamente han sido determinados hasta el nivel de género. Sobre estas plantas, los informantes han referido 7192 reportes de uso. En este artículo incluimos comentarios generales sobre diversos usos (medicinales, alimentarios y de otro tipo) y presentamos, en dos apéndices, el catálogo completo de la etnoflora comarcal., Aquesta recerca s’ha dut a terme amb el suport dels següents ajuts: 2005ACOM00024 de l’Agència per a la Gestió dels Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya, i Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès), 2005SGR00344 (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya), AP07/07 (Institut Ramon Muntaner - Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana), SEJ2007-60873/SOCI (Dirección General de Investigación, Ministerio de Educación y Ciencia), 2009SGR439 (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya), 2009ACOM00013 —novament Agència per a la Gestió dels Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya—, i Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, CSO2011-27565 (Dirección General de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación) i finalment 2014SGR514 (Departament d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya).

En aquest article discutim breument el rerefons i les explicacions astronòmiques i climàti-ques que han portat històricament al desenvolupament d’algunes de les festivitats, i seguidament analitzem algunes de les característiques etnobotàniques d’algunes d’aquestes festes al migjorn del País Valencià., In this paper we discuss briefly the background and explanations of astronomical and climate that historically led to the development of some of the festivities, and then we anal-yze some of the ethnobotanical features of some of those festivities from the south of Valencia.

Des dels temps més reculats, les societats humanes han fet una utilització i una gestió de la natura per a treure'n profit en aspectes diversos de la vida, entre els quals l'alimentari i el medicinal han jugat papers preponderants, però no han pas estat, ni de bon tros, els únics. En aquest treball exposarem els resultats d'enquestes etnobotàniques realitzades en els darrers anys a gairebé dos centenars d'informants de la comarca, tot comentant particularment les qüestions més relacionades amb les plantes que configuren el paisatge i llurs usos populars més vinculats amb la llar i la vida rurals.