Search

La finalitat d'aquesta recerca ha estat proporcionar una visió integradora d'alguns components constitutius de la identitat del professor com a docent en aules virtuals universitàries, en una universitat amb una docència totalment virtual. Els tres aspectes estudiats són els rols en l'ensenyament virtual, els enfocaments en l'ensenyament virtual i els sentiments en l'ensenyament virtual, en tant que atributs de l'ensenyament virtual que són objecte d'una valoració afectiva. Nou-cents seixanta-cinc professors col·laboradors docents de la UOC van respondre, a finals de l'any 2011 i principis de 2012, un qüestionari format per quatre seccions: dades sòcio-professionals, rols en l'ensenyament, enfocaments en l'ensenyament i atributs afectius de l'ensenyament, tots aplicats a la docència virtual. El procés d'anàlisi de les dades ha implicat dos tipus d'anàlisi estadística. La primera ha consistit a obtenir una descripció dels quatre blocs del qüestionari i, a més a més, el desenvolupament de tres anàlisis factorials exploratoris sobre les dades obtingudes en les seccions 2, 3 i 4 del qüestionari. La segona ha consistit en desenvolupar dues anàlisis de regressió múltiple. La primera ha servit per identificar quines són les variables predictores de l'adopció d'un determinat enfocament en l'ensenyament virtual, i la segona ha permès identificar les variables predictores dels atributs afectius de l'ensenyament virtual. Els principals resultats obtinguts en aquesta investigació són: a) S'han identificat cinc tipus de rols en l'ensenyament virtual: gestió de la interacció social, disseny instruccional, guiatge en l'ús de la tecnologia, avaluació de l'aprenentatge i suport a l'aprenentatge; b) S'han identificat tres tipus d'enfocaments en relació a l'ensenyament virtual: aprenentatge col·laboratiu, adquisició de contingut i construcció de coneixement; c) S'han identificat tres tipus d'atributs afectius de l'ensenyament virtual: el valor de l'ensenyament virtual, el confort amb l'ensenyament virtual i el dinamisme de l'ensenyament virtual; d) La formació acadèmica, el grau de dedicació a la docència virtual i, en especial, la importància atorgada a alguns tipus de rols en l'ensenyament virtual són els predictors més rellevants de l'adopció d'un enfocament particular en l'ensenyament virtual; i e) El gènere, l'àmbit de coneixement, el grau de dedicació a la docència virtual, els rols en l'ensenyament virtual i els enfocaments en l'ensenyament virtual són els predictors més importants dels atributs afectius de l'ensenyament virtual. A la part final de l'informe es proposen diverses vies per a la millora i la innovació docent derivades dels resultats obtinguts en la investigació. La finalidad de esta investigación ha sido proporcionar una visión integradora de algunos componentes constitutivos de la identidad del profesor como docente en aulas virtuales universitarias, en una universidad con una docencia completamente virtual. Los tres aspectos estudiados son los roles en la enseñanza virtual, los enfoques en la enseñanza virtual y los sentimientos en la enseñanza virtual, como atributos de la enseñanza virtual que son objeto de una valoración afectiva. Novecientos sesenta y cinco profesores colaboradores docentes de la UOC respondieron, a finales del año 2011 y principios de 2012, un cuestionario formado por cuatro secciones: datos socio-profesionales, roles en la enseñanza, enfoques en la enseñanza y atributos afectivos de la enseñanza, todos aplicados a la docencia virtual. El proceso de análisis de los datos ha implicado dos tipos de análisis estadístico. El primero ha consistido en obtener una descripción de los cuatro bloques del cuestionario y, además, el desarrollo de tres análisis factoriales exploratorios sobre los datos obtenidos en las secciones 2, 3 y 4 del cuestionario. El segundo ha consistido en desarrollar dos análisis de regresión múltiple. El primero ha servido para identificar cuáles son las variables predictoras de la adopción de un determinado enfoque en la enseñanza virtual, y el segundo ha permitido identificar las variables predictoras de los atributos afectivos de la enseñanza virtual. Los principales resultados obtenidos en esta investigación son: a) Se han identificado cinco tipos de roles en la enseñanza virtual: gestión de la interacción social, diseño instruccional, guía en el uso de la tecnología, evaluación del aprendizaje y apoyo al aprendizaje; b) Se han identificado tres tipos de enfoques en relación a la enseñanza virtual: aprendizaje colaborativo, adquisición de contenido y construcción de conocimiento; c) Se han identificado tres tipos de atributos afectivos de la enseñanza virtual: el valor de la enseñanza virtual, el confort con la enseñanza virtual y el dinamismo de la enseñanza virtual; d) La formación académica, el grado de dedicación a la docencia virtual y, en especial, la importancia otorgada a algunos tipos de roles en la enseñanza virtual son los predictores más relevantes de la adopción de un enfoque particular en la enseñanza virtual; y e) El género, el ámbito de conocimiento, el grado de dedicación a la docencia virtual, los roles en la enseñanza virtual y los enfoques en la enseñanza virtual son los predictores más importantes de los atributos afectivos de la enseñanza virtual. En la parte final del informe se proponen varias vías para la mejora y la innovación docente derivadas de los resultados obtenidos en la investigación. The purpose of this research has been to provide an integrative vision of some constituent components of the teacher's identity as a teacher in virtual university classrooms, in a university with a completely virtual teaching. The three aspects studied are the roles in virtual teaching, approaches in virtual teaching and feelings in virtual teaching, as attributes of virtual teaching that are subject to an affective assessment.

El aprendizaje autorregulado ha cobrado una gran relevancia en el nivel universitario. Pretende que los estudiantes puedan afrontar las demandas cada vez más complejas de un aprendizaje permanente en la era posmoderna digital. En el análisis que presentamos se desarrolló y se implementó un programa virtual de acompañamiento que promoviera el aprendizaje autorregulado entre los universitarios mediante el proceso cíclico PHVA (planear, hacer, verificar y actuar) utilizando la plataforma Moodle. Se usó un diseño cuasiexperimental; un grupo experimental (n = 38 estudiantes) y un grupo control (n = 38 estudiantes), así como medidas pretest y postest que, además de valorar el rendimiento académico de los alumnos, permitieron evaluar cinco dimensiones del aprendizaje autorregulado: a) cognitiva: estrategias de aprendizaje; b) motivacional: orientación a metas e interés por la asignatura; c) gestión de recursos: uso de recursos tecnológicos y tiempo de estudio; d) estrategias de aprendizaje autorregulado, y e) contextual: percepción del apoyo docente. Los resultados muestran que los estudiantes del grupo experimental, a diferencia de los que formaban parte del grupo control, obtuvieron mejoras significativas en las variables estudiadas después de la intervención, excepto en la orientación al rendimiento. Se enfatiza la importancia de promover el aprendizaje autorregulado en la universidad mediante el uso de entornos virtuales de aprendizaje., L’aprenentatge autoregulat ha cobrat una gran rellevància en el nivell universitari. Pretén que els estudiants puguin afrontar les demandes cada vegada més complexes d’un aprenentatge permanent en l’era postmoderna digital. En aquesta anàlisi es va desenvolupar i implementar un programa virtual d’acompanyament que promogués l’aprenentatge autoregulat en els universitaris mitjançant el procés cíclic PHVA (planejar, fer, verificar i actuar) mitjançant la plataforma Moodle. Es va usar un disseny quasiexperimental; un grup experimental (n = 38 estudiants) i un grup control (n = 38 estudiants), com també mesures pretest i posttest que, a més de valorar el rendiment acadèmic dels alumnes, va permetre avaluar cinc dimensions de l’aprenentatge autoregulat: a) cognitiva: estratègies d’aprenentatge; b) motivacional: orientació a metes i interès per l’assignatura; c) gestió de recursos: ús de recursos tecnològics i temps d’estudi; d) estratègies d’aprenentatge autoregulat, y e) contextual: percepció de suport docent. Els resultats mostren que els estudiants del grup experimental, a diferència dels que formaven part del grup control, van obtenir millores significatives en les variables estudiades després de la intervenció, excepte en l’orientació al rendiment. S’hi emfasitza la importància de promoure l’aprenentatge autoregulat a la universitat mitjançant l’ús d’entorns virtuals d’aprenentatge., Self-regulated learning has taken on great importance at the university level, seeking to enable students to meet the increasingly complex demands of lifelong learning in the postmodern/ digital era. In this study, a virtual accompanying program that promotes self-regulated learning for university students, through the PHVA (Plan, Do, Check and Act) cycle process, making use of the Moodle virtual platform was developed. A quasi-experimental design; experimental group (n = 38 students) and control group (n = 38 students), and pre-post test measures was used to evaluate five dimensions of self-regulated learning: a) cognitive: learning strategies; b) motivational: goal orientation and interest in the subject; c) management of resources: use of technological resources and study time; d) self-regulated learning strategies; e) contextual: perception of teacher support. In addition, the academic performance of students was assessed. Results show that students in the experimental group, unlike students in the control group, achieved significant improvements in the studied variables after the intervention, except in the performance orientation. The importance of promoting self-regulated learning at university, through the use of virtual learning environments, is emphasised.

L’evolució de la tecnologia ha produït canvis profunds en els paradigmes de l'ensenyament i, particularment, en l'aplicació d'aquests a l’aprenentatge en línia (e-learning). De fet va ser la pròpia revolució tecnològica la que va fer néixer aquest nou model d'aprenentatge virtual i, actualment, poques són les institucions que no compten amb alguna aplicació de l'e-learning, ja sigui com a alternativa al model educatiu tradicional o com a complement (blended learning). La introducció de l'e-learning, i en general de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), al món educatiu ha fet que la teoria instructivista de l'educació tradicional s'hagi desplaçat cap a un paradigma constructivista, generant un model molt més centrat en l'alumne. Les eines educatives han anat evolucionant cap aquest nou paradigma, on la personalització i l’adaptació són fils conductors, i els Sistemes Tutors Intel·ligents (STI) en són un bon exemple. Tanmateix, l'arribada de la Web 2.0 ha desencadenat un moment social que ha acabat marcant de nou el món educatiu. El desplegament de la teoria connectivista, sorgida de l'aplicació de la Web Social en l’àmbit educatiu, i la implantació de múltiples iniciatives d'e-learning han afavorit la proliferació d'Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVA) i de diferents tecnologies educatives basades en Web. Atès que la tecnologia associada a Internet està en constant evolució, però, tot fa pensar que els entorns d’aprenentatge hauran d’evolucionar en els propers anys de manera paral·lela a com ho està fent la pròpia Web. Així, és probable que les següents generacions d'e-learning implementin característiques pròpies de la Web 3.0 (semàntica) i de la Web 4.0 (simbiòtica) i esdevinguin entorns on els agents intel·ligents hi tinguin un paper significatiu. En aquesta tesi s’analitza en primer lloc quina ha estat la trajectòria que ha seguit l’educació al llarg de la història i quina influència ha tingut en la implantació dels sistemes d’aprenentatge en línia, des dels més senzills i poc adaptatius, fins als més moderns i pensats per millorar l’experiència en l’aprenentatge. A més, en vistes de la trajectòria tecnològica que es divisa, es proposa una nova arquitectura que permeti incloure, d’una banda, les capacitats dels entorns ja existents d’aprenentatge en línia, i, de l’altra, els agents intel·ligents que convertiran l’experiència de l’ensenyament a distància en una experiència adaptativa i social, on el concepte de grup tindrà cabdal importància. Els sistemes educatius intel·ligents futurs, per tant, hauran de disposar d'una part complexa de computació avançada, aspecte abordat des del camp de la Intel·ligència Artificial, que permeti reconèixer quina és l’evolució de l’alumne en el seu aprenentatge i com aquest està interactuant i rendint amb els companys de la seva classe virtual. A més, la quantitat d'interaccions produïdes en aquests entorns generarà un gran volum de dades educatives, la Big Learning Data, amb informació vital que caldrà processar per millorar i adaptar el sistema a l’alumne a mesura que el curs avança, i per recollir informació valuosa per a la seva tutorització. Així, la darrera part d’aquesta tesi mostra les contribucions realitzades en Intel·ligència Artificial i els resultats de la seva implementació per crear la part intel·ligent d’aquesta arquitectura, podent extreure d'aquesta manera el màxim rendiment d’aquests nous entorns d’aprenentatge col·laboratiu que seran realitat d’aquí a pocs anys., La evolución de la tecnología ha producido cambios profundos en los paradigmas de la enseñanza y, particularmente, en la aplicación de éstos en el aprendizaje en línea (e-learning). De hecho fue la propia revolución tecnológica la que hizo nacer este nuevo modelo de aprendizaje virtual y, actualmente, pocas son las instituciones que no cuentan con alguna aplicación del e-learning, ya sea como alternativa al modelo educativo tradicional o como complemento (blended learning). La introducción del e-learning, y en general de las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC), en el mundo educativo ha hecho que la teoría instructivista de la educación tradicional se haya desplazado hacia un paradigma constructivista, generando un modelo mucho más centrado en el alumno. Las herramientas educativas han ido evolucionando hacia este nuevo paradigma, donde la personalización y la adaptación son hilos conductores, y los Sistemas Tutores Inteligentes (STI) son un buen ejemplo. Sin embargo, la llegada de la Web 2.0 ha desencadenado un momento social que ha marcado de nuevo el mundo educativo. El despliegue de la teoría conectivista, surgida de la aplicación de la Web Social en el ámbito educativo, y la implantación de varias iniciativas de e-learning han favorecido la proliferación de entornos virtuales de aprendizaje y de diferentes tecnologías educativas basadas en Web. Dado que la tecnología asociada a Internet está en constante evolución, todo hace pensar que los entornos de aprendizaje deberán evolucionar en los próximos años de manera paralela a como lo está haciendo la propia Web. Así, es probable que las siguientes generaciones de e-learning implementen características propias de la Web 3.0 (semántica) y de la Web 4.0 (simbiótica) y se conviertan en entornos donde los agentes inteligentes tengan un papel significativo. En esta tesis se analiza en primer lugar cuál ha sido la trayectoria que ha seguido la educación a lo largo de la historia y qué influencia ha tenido en la implantación del e-learning, desde los más sencillos y poco adaptativos, hasta los más modernos y pensados para mejorar la experiencia en el aprendizaje. Además, en vistas de la trayectoria tecnológica que se divisa, se propone una nueva arquitectura que permita incluir, por un lado, las capacidades de los entornos ya existentes de aprendizaje en línea, y, por otro, los agentes inteligentes que convertirán la experiencia de la enseñanza a distancia en una experiencia adaptativa y social, donde el concepto de grupo tendrá capital importancia. Los sistemas educativos inteligentes futuros, por tanto, deberán disponer de una parte compleja de computación avanzada, aspecto abordado desde el campo de la Inteligencia Artificial, que permita reconocer cuál es la evolución del alumno en su aprendizaje y como éste está interactuando y rindiendo con los compañeros de su clase virtual. Además, la cantidad de interacciones producidas en estos entornos generará un gran volumen de datos educativos, la Big Learning Data, con información vital que habrá que procesar para mejorar y adaptar el sistema al alumno a medida que el curso avanza, y para recoger información valiosa para su tutorización. Así, la última parte de esta tesis muestra las contribuciones realizadas en Inteligencia Artificial y los resultados de su implementación para crear la parte inteligente de esta arquitectura, pudiendo extraer de este modo el máximo rendimiento de estos nuevos entornos de aprendizaje colaborativo que serán realidad dentro de pocos años., The evolution of technology has produced profound changes in the paradigms of teaching and, particularly, in their application in online learning (e-learning). In fact it was the technological revolution itself that gave birth to this new model of virtual learning and there are currently few institutions that do not have an e-learning application, either as an alternative to traditional methods or to complement them (blended learning). The introduction of e-learning, and in general of the Information Technology and Communication (ICT) in the educational world has made the instructivist traditional education theory move to a constructivist paradigm, creating a more focused learning model. Educational tools have evolved towards this new paradigm, where customization and adaptation are the backbone of the model. Intelligent Tutoring Systems (ITS) provide a good example of this new methodology. However, the advent of Web 2.0 has created a social era which has rebranded the educational world. The deployment of the connectionist theory, arising from the implementation of the Social Web in education, and the implementation of various e-learning initiatives have led to the proliferation of virtual learning environments and different educational Web-based technologies. Since the technology associated with the Internet is constantly evolving, everything suggests that learning environments should evolve in the coming years in parallel with the Web itself. Thus it is likely that the next generation of e-learning implements own Web 3.0 (semantic) and Web 4.0 (symbiotic) characteristics and create environments where intelligent agents have a significant role. In this thesis we first analyze the path of education throughout history and discuss the influence it has had on the implementation of e-learning, from the simplest and less adaptive measures to the most modern, designed methods to enhance the learning experience. Furthermore, in view of the visible technological background, we propose a new architecture to include, on the one hand, the capabilities of existing online learning environments, and secondly, intelligent agents which can convert the experiences acquired in distance learning into an adaptive and social experience, where the group concept is of paramount importance. Future intelligent educational systems must therefore have an intricate part of advanced computing, an aspect from the field of Artificial Intelligence, which recognizes the evolution of students in their learning and how they interact and perform with their virtual class mates. In addition, the number of interactions produced in these environments will generate a large volume of educational data, the Big Data Learning with vital information that must be processed to improve and adapt the system to the student as the course progresses, and to collect valuable information for tutorship. So, the last part of this thesis shows the contributions made in Artificial Intelligence and the results of their implementation to create the intelligent part of this architecture. The benefits of these new collaborative learning environments will enable us to optimize performance in coming years.

Resumen tomado del autor Se exponen los entornos virtuales de aprendizaje y las aplicaciones web 2.0 utilizadas por el equipo de formación a distancia (FaD) de la Consejería de Educación de las Islas Baleares. En primer lugar, se hace un recorrido histórico en cuanto a las aplicaciones utilizadas. En segundo lugar, se aportan datos estadísticos respecto a la oferta formativa y el número de alumnos participantes. Seguidamente, se comentan los indicadores utilizados para la evaluación de los contenidos de los cursos. Finalmente, se recogen las impresiones de los tutores y tutoras de FaD, las cuales pretenden determinar la dirección que debería tomar la FaD en el futuro. S´exposen els entorns virtuals d´aprenentatge i les aplicacions web 2.0 utilitzades per l´equip de formació a distància (FaD) de la Conselleria d´Educació de les Illes Balears. En primer lloc, es fa un recorregut històric vers les aplicacions utilitzades. En segon lloc, s´aporten dades estadístiques respecte a l´oferta formativa i el nombre d´alumnes participants. Seguidament, es comenten els indicadors utilitzats per al´avaluació dels continguts dels cursos. Finalment, es recullen les impressions dels tutors i tutores de FaD, les quals pretenen determinar la direcció que hauria de prendre la FaD en el futur. Baleares Redined Illes Balears; Universitat de les Illes Balears. Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma; +34971172792; +34971173190; redined.balears@uib.cat ESP

Acabar l'ensenyament reglat en una àrea específica no garanteix aconseguir un lloc de treball ni, sens dubte, l'estabilitat laboral. Davant d'aquesta situació, les persones adultes opten per continuar estudiant. Aquesta investigació vol analitzar la participació en cursos de formació permanent universitària desenvolupats íntegrament en entorns virtuals d'aprenentatge. Volem aclarir quins aspectes del procés de comunicació donen qualitat als nostres cursos virtuals. La mostra és formada per quatre cursos de formació permanent publicats a WebCT i destinats a graduats, especialment a docents de diferents nivells educatius, l'objectiu dels quals sigui continuar la formació acadèmica i aconseguir l'especialització. Es basa en un disseny mixt desenvolupat amb una perspectiva qualitativa i quantitativa. Els instruments amb què s'han recollit les dades han estat principalment l'eina de «Seguiment d'alumnes» i l'eina de comunicació de WebCT. Els resultats obtinguts indiquen que la qualitat en els processos de comunicació dels cursos virtuals repercuteix directament en la participació que tenen els estudiants en el procés d'ensenyament-aprenentatge en xarxa. Atendre els alumnes de manera personalitzada, concebre les eines de comunicació pensant en les necessitats de la disciplina i dels usuaris, oferir varietat de temes de discussió, coordinar-los i dirigir-los de manera responsable i eficaç o oferir una interacció ràpida i fluida són algunes de les variables que hi intervenen., Completing a regulated education in a specific area is no guarantee of getting a job or, for that matter, of achieving job security. In view of this situation, adults choose to carry on learning. This article analyses participation in higher-education lifelong learning courses entirely undertaken in virtual learning environments (VLEs). The aim is to establish which aspects of the communication process add quality to online courses. The sample consists of four lifelong learning courses published on WebCT for graduates in general and teachers/lecturers at various educational levels in particular, whose goal is to further their academic training in order to specialise in a specific field. The research combines both qualitative and quantitative approaches. Two main tools were used to gather data: the WebCT "Track Students" tool and the communication tool. The results show that quality in the communication processes of online courses has a direct impact on student participation in online teaching-learning processes. Dealing with students in a personalised manner, designing communication tools that take account of the needs of academic disciplines and of users, offering a variety of discussion topics, coordinating them and directing them in a responsible, effective manner, and offering quick, smooth interaction are some of the intervening variables., Finalizar la enseñanza reglada en un área específica no garantiza conseguir un puesto de trabajo ni, por supuesto, la estabilidad laboral. Ante esta situación, los adultos optan por seguir estudiando. Esta investigación pretende analizar la participación en cursos de formación permanente universitaria desarrollados íntegramente en entornos virtuales de aprendizaje. Pretendemos esclarecer qué aspectos del proceso de comunicación dan calidad a nuestros cursos virtuales. La muestra está formada por cuatro cursos de formación permanente publicados en WebCT y destinados a graduados, especialmente a docentes de distintos niveles educativos, cuyo objetivo sea continuar su formación académica y conseguir la especialización. Se basa en un diseño mixto desarrollado desde una perspectiva cualitativa y cuantitativa. Los instrumentos con los que se han recogido los datos han sido principalmente la herramienta de «Seguimiento de alumnos» y la herramienta de comunicación de WebCT. Los resultados obtenidos indican que la calidad en los procesos de comunicación de los cursos virtuales repercute directamente en la participación que tienen los estudiantes en el proceso de enseñanza-aprendizaje en red. Atender a los alumnos de forma personalizada, diseñar las herramientas de comunicación pensando en las necesidades de la disciplina y de los usuarios, ofrecer variedad de temas de discusión, coordinarlos y dirigirlos de manera responsable y eficaz u ofrecer una interacción rápida y fluida son algunas de las variables intervinientes.

En este artículo se pretende plasmar una serie de reflexiones que emergen del trabajo diario, por un lado con las NTIC's en entornos virtuales de aprendizaje, y por otro con los agentes de la intervención social. Se describe la conexión entre ambos, de la que se deduce la necesidad de formación, en NTIC's y mediante las NTIC. Esta formación se justifica plenamente puesto que se está configurando un nuevo entorno digital que no se puede obviar y que, de ser así, podría resultar fuente de exclusión social. Se reflexiona sobre los cambios que deberían generarse en la conceptualización de la formación y la utilización de las NTIC's, y sobre la necesidad de implicación de los agentes de la intervención social para poder hacer llegar las NTIC's a la población y ayudar a construir nuestra nueva identidad digital., This article records a series of reflections arising from the day-to-day work done, on the one hand, with NCIT 's in virtual leaming environments, and on the other, with social intervention agents. The connection between the two is described, from which the need for training in and by means of NCIT's becomes patent. There is an overriding need for this type of training due to the formation of a new digital environmemt from which there is no escape- those who attempt to do so may find Themselves in a situation of social exclusion. Reflections are made on the changes that ought to be generated in the concept anlization of training and use of NCIT'S, and on the need to involve social intervention agents in bringimg NCIT's to the broader population, Thus aiding in the construction of a new digital identity.