Search

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’objectiu d’aquest article és estudiar la importància que té l’arxiu com a eina de construcció d’una identitat nacional i si a través de la seva organització es pot veure si la dita construcció nacional ha estat reeixida o no. En aquest sentit, s’agafa l’exemple de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya i s’analitza des de l’organització dels primers arxius en territori espanyol fins a la construcció de l’Arxiu Històric Nacional a finals del segle xix. Mitjançant aquesta anàlisi també es posa en relleu el paper que va tenir la Història en la formació de la identitat nacional i la seva interrelació amb l’arxiu. Una ciència no podria ser sense l’altre.

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles.

La regió més oriental d’Ucraïna, el Donbass, viu des de fa vuit anys una sagnant guerra en què Rússia s’ha vist directament involucrada. A més, la regió ha estat objecte de la propaganda russa, que l’ha utilitzat com un dels principals motius per justificar la seva intervenció militar sobre Ucraïna, el febrer de 2022. Tots els bàndols implicats en aquest conflicte argumenten que estan protegint els interessos i els desitjos dels seus habitants. Però aquests interessos i desitjos, a més de ser sovint manipulats, han sofert moltes modificacions i pressions després d’una guerra tan llarga, que entre altres coses ha fet que prop de la meitat dels habitants hagin abandonat la regió, i la resta es vegi sota una pressió militar, política i mediàtica constant. Aquest article intenta ser una anàlisi i una reflexió sobre l’autèntica voluntat dels habitants del Donbass, com també de la manipulació que estan sofrint.

En aquest article intentarem determinar els motius que hi ha darrere de la baixa qualitat de la feina dels intèrprets judicials en el context dels processos penals als tribunals de Barcelona. A partir d’un corpus de judicis reals enregistrats, explorem quatre possibles factors que poden afectar l’actuació dels intèrprets: durada del judici, problemes de gestió de les converses, experiència dels intèrprets i tipus de delicte que es jutja. A més, també analitzem faltes de rendiment injustificades, que es consideren un indicador important de la ineficàcia. Les conclusions es comenten en el context de la competència lingüística de l’intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes dels codis de conducta professionals. En aquest article se subratlla la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar els membres del poder judicial espanyol sobre el paper dels intèrprets, amb l’objectiu de protegir els drets processals de les persones que no parlen ni entenen la llengua en què es du a terme el procediment.

The present paper focuses on the travel notes by Michel Vieuchange (1904-1930), a young Frenchman who decided to reach Smara, a holy Muslim city located in the middle of the desert, to describe it, and to draw a map. His notes are to be analysed through the prism of autobiogeography. The term used by Michel Collot means telling your life through the places that has affected you. In the case of Vieuchange’s notes the geographical descriptions intervene with the description of the personality of the traveler and form a whole. The paper shows that three cities, Tiznit, Tigilit and Smara, mark three stages of the travel and correspond to different aspects of Vieuchange’s personality.

This paper is made in continuation of the article of Fabrice Marsac, Witold Ucherek and Magdalena Dańko “De l’infinitive de perception dans la pratique traductologique” (Studia Romanica Posnaniensia 46/1, 2019); both papers fall within the framework of the bilateral Polonium program “On the translation of French perception structures into Polish” (n° PPN/BIL/2018/1/00181), implemented and financed by the Polish National Agency for Academic Exchange (NAWA), the French Ministry for Europe and Foreign Affairs (MEAE) and the Ministry of Higher Education, Research and Innovation (MESRI). In the present case, we intend to report on the content and progress of the part “multi-dimensional labelling” of this long-term French-Polish project. Therefore, we describe the formal encoding of structures, categories and functions of the items in the large multi-label corpus (French-Polish) we have been collecting since 2019.

In the Italian academic discourse research, Master’s degree theses used to be studied mainly from the perspective of linguistic competencies of their authors. However, strictly linguistic skills are not the only challenge for undergraduate, who must also convey intellectual content in appropriate discursive and rhetorical forms. The paper explores the patterns of a peculiar form of “collaborative writing”, i.e. the cooperation between the thesis supervisor and the student. Using the example of Master’s theses in linguistics, written in Italian as a foreign language, three basic didactic approaches are discussed in the paper. In the didactics of content the supervisors emphasize knowledge, i.e. linguistic concepts expected to be applied in a Master’s thesis. In the didactics of forms, the supervisors focus on the linguistic code, that is, on grammatical and lexical correctness of the Master’s thesis. In the didactics of forms of content the supervisors use regularities observed in academic discourse, such as genre and rhetorical structures, as valuable teaching resources likely to help students develop metacommunicative awareness.

The post-COVID-19 panorama presents serious economic and social challenges, prompting the European Union (EU) to allocate extensive funds to its Member States. The central financing instrument created for this purpose, NextGenerationEU (NGEU), requires the Member States to implement ambitious reforms to bring about green and digital transitions within their National Recovery and Resilience Plans (NRRPs). Despite innovative elements in NGEU’s decision-making process, legal basis and fiscal integration policy, the role of sub-state authorities in the context of multilevel governance (MLG) demonstrates a centralised tendency. In order to understand this issue, the management of NRRPs in the Spanish system of autonomous communities and Italian regionalism will be taken as emblematic case studies. Specifically, the constitutional significance of the MLG model in the context of the NGEU recovery package will be evaluated in light of the principles of solidarity, subsidiarity, proportionality and partnership. This paper ultimately aims to offer broader insights into NGEU’s role in the ongoing EU federalisation process and its shortcomings with respect to national decentralised systems.

Aquest article té per objecte presentar quina ha estat l’evolució de la normativa en matèria lingüística en el Parlament de les Illes Balears, i fer una breu descripció dels usos lingüístics institucionals, en un context de canvi en el paper i el tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a causa de la recent aprovació, el mes de febrer de 2024, de l’anomenat Acord per al bilingüisme. En els usos lingüístics institucionals, hi podem diferenciar tres etapes, que es corresponen, pràcticament, amb les legislatures següents: l’etapa inicial, que comprèn la primera i la segona legislatures (des de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de l’any 1983 fins a l’any 1991), l’etapa de consolidació de l’ús institucional de la llengua catalana (legislatures segona a desena, de l’any 1991 a l’any 2023) i l’etapa actual de l’onzena legislatura (a partir de febrer de 2024).

This study analyzes the integration of the Arabic dialectal loan wesh into the French language and the language habits of the French. Through the suburban language commonly defined as "slang" and hip hop culture, particularly rap, this borrowing has undergone several important semantic shifts and numerous graphic variants. The various definitions of this term in the Petit Robert 2023 (paper version) and the Wiktionnaire (online), as well as statistical research in Internet corpora, reveal evolutions, linguistic variations and trends generated essentially by sociolinguistic functions.

Recently, multiple collaborative initiatives have been established which all aim to incorporate and enhance the representation of multilingualism into discussions on the otherwise largely English-dominated “field” of digital humanities. Taking sensitivity to multilingualism as an overarching concept, the present paper introduces and analyzes some recent, and ongoing, collaborative initiatives (mainly with a starting point in Europe) to show how these projects conceptualize, handle, and strive to strengthen language diversity in DH. More specifically, the examples featured in the article include preliminary insights from the Disrupting Digital Knowledge Infrastructures collective, lessons from my pilot graduate course (Digital Humanities and East Asian Studies: Theory and Practice), as well as the role and significance of the DARIAH-EU supported OpenMethods platform. Ultimately, the paper, which also features interviews with Erzsébet Tóth-Czifra and Cosima Wagner from two of the abovementioned initiatives, argues for the importance of language sensitivity in research, teaching, and knowledge dissemination to create a more inclusive, and collaborative, basis toward multilingualism in DH.

The aim of the paper is to present the tourist and image potential of contemporary public architecture. Wrocław was chosen as the research subject, as it is a historical center with an extremely rich architectural heritage, which has enjoyed great interest among visitors for centuries. With the announcement of Wrocław as the European Capital of Culture 2016, and then the European Best Destination in 2018, its attractiveness increased significantly, which was reflected not only in the number of visitors, but also in the advertising materials themselves. Both before and after arrival, millions of tourists encounter a multitude of various advertising forms, both virtual and printed, which determine the direction of sightseeing and shape a specific image and perception of the city. In general opinion, Wrocław is considered a historic city, the most interesting places of which are concentrated around the Old Town and Ostrów Tumski. The Centennial Hall, built at the beginning of the 20th century, stands out from the „newer heritage”. The idea of the study, however, was to answer the question whether contemporary architecture is used in any way in the current tourist advertisement of the city. Another goal was to identify and list the most frequently appearing objects from the adopted group, and to analyze the manner of their presentation. Based on the collected materials, efforts were made to assess the role of the media in creating a tourist product in terms of promoting local architecture in recent years. At the same time, an attempt was made to evaluate the role of architecture in creating the city’s progressive brand. In the research, the author used the method of analyzing the existing statistical data, iconographic research and the method of analyzing the content of advertising materials, as well as scientific studies on cultural heritage and tourism in the city. The final part of the paper shows that modern architecture can be a significant element increasing the tourist attractiveness of the city.

Society management and the COVID-19 pandemic require continuous restatement and consolidation. Furthermore, the 2030 Agenda for Sustainable Development created by the United Nations establishes a set of 17 Sustainable Development Goals (SDGs) that meet the needs of the present without compromising the ability to meet the needs of future generations and where Goal 5 addresses gender equality as a central priority. The main aim of this paper is to present a crossed-analysis study on how the health crisis has influenced differently the social behaviour between gender and generations in Spain. For this study there have been used a massive open data from the Sociological Research Centre (CIS). The mixed techniques´ methodology of this research was applied to study four social effect dimensions, such as “way of living”, “way of thinking”, “way of self-healthcare” and “social habits and behaviour”. The used techniques contributed analytically to gender and generations management during the pandemic with the intent of complementarity. Obtained findings by analysing four studied dimensions explain the effects and consequences of the pandemic involving differences between men and women, younger and older generations, leading to society management implications that can timely serve as a paradigm with scientific insights for public policies.

Goals: The objective of this paper is to describe the characteristics of the profiles and publications of Spanish university libraries on TikTok: to what extent they are present in this medium, what their posts are like, the topics they cover and how many interactions they receive, in order to identify good practices to help other libraries. Methodology: Eight university library profiles on TikTok were analyzed in the second half of March 2023, all of which were active at the time of the analysis,. Quantitative data such as the number of posts or the number of followers were captured. Quantitative and qualitative data were also extracted from each of the 207 publications in the accounts from their creation date until February 28, 2023, such as their duration or topic or the interactions they received. Results: The results provide information about the presence of Spanish university libraries on TikTok, which is still scarce but is increasing. Variables such as the frequency of publication, video length, video content, the number of views, the interactions they receive and the engagement rate are analyzed. Two university libraries with the best audience engagement on TikTok were identified. The characteristics of the ten posts with the most views and interactions are analyzed. All of them share the mixture of information about the library, transmitted through a short and simple message, with a humorous, fun or informal approach. Some follow fashion trends on TikTok.

A partir d’un cas puntual d’estudi: una ressenya del volum Caires vius de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís) publicada a la revista catalana Feminal i firmada per Lluís Via (1907); es pretén repassar dos temes més amplis de l’àmbit de la crítica literària amb perspectiva de gènere: en primer lloc, el paper de l’anomenada premsa femenina com a espai ambivalent –alternatiu, però també ‘alteritzat’– en relació a un sistema literari i editorial caracteritzat pel domini masculí; en segon, les maneres en què l’admissió de l’escriptura femenina implica una tensió dins d’aquest camp de forces situat a cavall dels segles XIX i XX.

Aquest estudi ofereix una anàlisi detallada del llenguatge emprat en la cobertura de la pandèmia per The Guardian i El País, examinant la representació de les postures governamentals i la seva influència en la resposta dels ciutadans. S’investiga el paper d’aquests mitjans com a canals de comunicació governamental i el seu efecte en la percepció pública durant la crisi sanitària. A través d’una anàlisi rigorosa, confirmem la nostra hipòtesi que els governs del Regne Unit i Espanya van exercir una influència ambivalent sobre la població mitjançant l’ús estratègic d’un discurs manipulador. Aquest estudi es basa en la creació d’un corpus bilingüe i en l’ús d’anàlisi textual avançada per desentranyar les tàctiques de control i persuasió aplicades. Les troballes revelen una tendència cap a l’ús d’un lèxic carregat negativament i d’estratègies emocionals, així com l’ús de metàfores i argot tècnic per establir una asimetria informativa entre les autoritats i la ciutadania.

En aquest article analitzem la política lingüística en dos països que compten amb diverses llengües oficials, Suïssa i Sud-àfrica, i en els quals el paper de la llengua anglesa ha evolucionat respecte a les llengües "nacionals" locals des de la dècada de 1990. Ens centrem en la política lingüística com a manifestació de les lluites socials i, fent especial èmfasi en l’anglès, estudiem els documents polítics actuals en aquests dos contextos tan diferents. L’ús de la “neutralitat” com a lent analítica ens permet demostrar que la política lingüística va més enllà dels plans d’estudi i de la inclusió o exclusió de les llengües i, al seu lloc, neutralitza les idees socials que estan en consonància amb la concepció d’un futur “d’èxit” en una conjuntura sociohistòrica determinada. Per acabar, reflexionem sobre la neutralitat com a component de les ideologies lingüístiques, en virtut de les quals s’autoritzen llengües específiques per a objectius polítics contingents i canviants, cosa que té conseqüències com ara la inclusió en la política educativa o l’exclusió de la política educativa de determinades llengües i la distribució desigual del coneixement, els recursos i l’autoritat.

Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.

There are different formal structures which requests can be made with depending on the register used and the degree of courtesy. During the teaching process, these structures are introduced according to their recursiveness and difficulty, and not necessarily due to their courtesy. This can cause mismatches between the perception of requests in L2 and in L1. In this paper we intend to analyze if this is really the case, or if there are no differences in the perception of these structures in L1 and L2.

The aim of this paper is to demonstrate the feasibility of applying the Invited Inferencing Theory of Se-mantic Change in order to establish the semantic evolution of idioms with literal correlates, in particular somatisms or kinegrams. The methodology is applied to analyze the testimonies (until 1700) of Spanish somatism cerrar los ojos in a diachronic corpus of Spanish language (CORDE), so as to find out what inferences generated contextual meanings that conditioned its lexicalization as idiom, semanticizing sym-bolic meanings related to death, sleep, knowledge, irrationality, submission or trust.

The paper analyzes the stylistic variation of implosive /s/ in Guayaquil Spanish. The aim is to verify the sociolinguistic status of /s/-weakening according to Labov’s three-level hierarchy: linguistic indicators, markers, and stereotypes. It is argued that the aspired allophone [h], by representing a clear pattern of stylistic variation, can be qualified as a marker, and since it receives metalinguistic commentary from the speakers, it is also a stereotype in the Guayaquil speech community. The analysis contains a quantitative study of /s/ variation on a corpus of radio speech (CHARG) and a qualitative confrontation of the results with responses gathered in a language attitudes survey.

This paper proposes a contextualization of the didactic comic book Aguinha!! De Cabo Verde às Canári-as... e vice-versa. The comic book in question emerged as part of the institutional project financed by European funds, but at the plot level it hides any explicit affinities with Europe. For this reason, we chose to analyze the contents of the book in the transinsular order and to draw both on the concept of environ-mental education and on border thinking. It is also proposed to frame this comic book as a complementary, non-autonomous didactic material

This paper presents an analysis of mythopoeic elements in three novels by Mia Couto. Starting from Mircea Eliade’s definition of myth, we look for elements of the Living Cosmos with its axis mundi, centre and periphery, chaos and harmony and quest in the novels. Such structure of the analysis allows us to consider the cultural colonization and decolonization of contemporary Mozambique. We conclude that the analysis of the mythopoetic schema in Mia Couto’s novels demonstrates a crisis of cultural harmony in the contemporary Mozambican state and nation. On the other hand, however, the mythopoetic reveals a horizon of cultural and traditional models of persistence that save not only from chaos but above all from the dehumanization of society.

Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

Catalonia has developed a model of schooling in which Catalan is the medium of instruction and both Catalan and Spanish are compulsory subjects. In 2020, the Superior Court of Justice of Catalonia ruled that at least 25% of teaching must be delivered in Spanish in all schools in Catalonia, raising the issue of whether this obligation conforms to the undertakings chosen by that Spain under the European Charter for Regional or Minority Languages. To clarify, we first need to answer the following question: what does “education in a regional or minority language” mean? This paper provides an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the Charter, and addresses two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State’s official language in schools where a regional or minority language (RML) is the medium of instruction. A conclusion is reached that may offer guidance for future discussion on the role of the State’s official language(s) in RML-medium schools.

El debat sobre l’avortament sol desfermar una forta controvèrsia moral, política i jurídica. Aquest article ofereix un conjunt de reflexions filosòfiques, polítiques i sobretot jurídiques entorn de la flamant i polèmica sentència Dobbs del Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica, la qual revoca la famosa sentència Roe v. Wade. Veurem les diferents opinions dels membres del tribunal i la possible rellevància de la religió per a explicar aquest brusc canvi jurisprudencial, tot evocant la importància de la separació església-estat. Com que Dobbs retorna als parlaments estatals el poder de regulació que havien perdut amb Roe, explorarem la relació entre el federalisme i el paper dels tribunals. Tot seguit, ens preguntarem qui està legitimat per a adoptar una teoria sobre la vida. Hom respondria els parlaments i votants en conjunt, mentre que altri contestaria els tribunals i les embarassades de manera individual. Atès que Dobbs s’aparta radicalment d’una de les sentències més cèlebres de la jurisprudència nord-americana, tractarem la vinculació del precedent judicial. Com a reflexió final, s’adverteix que una regulació que desmereixi el valor de la vida pot conduir a normalitzar i banalitzar l’avortament i, progressivament, també l’infanticidi.

Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.

Els articles d’aquest número giren entorn del dret a l’habitatge, un fenomen situat dins del marc internacional gràcies al pronunciament de diversos organismes europeus. El dret a l’habitatge està interconnectat amb nombrosos aspectes i podem abordar el seu estudi des de diverses perspectives. Sota el prisma social es pot analitzar el paper dels serveis socials locals i les seves eines en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, així com l’exclusió residencial i el sensellarisme. Parlar d’habitatge també implica plantejar qüestions com la intervenció administrativa en el mercat del lloguer, la qual permet analitzar els efectes de la Llei 11/2020 a Catalunya, i és que el dret a l’habitatge també pot ser tractat amb una perspectiva econòmica, a través de l’estudi dels mecanismes de col·laboració publicoprivada, el dret de superfície i la contractació pública, per exemple. En un moment d’emergència climàtica com el que estem vivint, l’habitatge sostenible es presenta com un fenomen primordial; per això, aquest número té un espai en què tracta els solars i els habitatges buits, i la integració de la circularitat en termes d’activitat constructiva i ús del sòl.

[ca] L’article proposa un replantejament del paper de les terres gironines en la cultura trobadoresca, centrat sobretot en les circumstàncies de la possible etapa inicial de l’activitat de Cerverí (el moment en què es va convertir en Cerverí de Girona), la interpretació del sentit de la ruta de la seva Recepta de xarob i, finalment, la reconstrucció d’un cercle poètic entorn de la catedral de Girona. Per a tots aquests aspectes, combina l’anàlisi literària amb les dades històriques, tot recollint informació dispersa i inèdita sobre els personatges rellevants. En resulten exemples evidents de la implicació de la noblesa amb la cultura trobadoresca i de la manera com la lírica dels trobadors reflecteix les xarxes familiars i polítiques, i així complementa la visió que tradicionalment s’ha tingut de les relacions entre la noblesa i la reialesa en moments de conflicte.

While Mamluk scholars have increasingly studied on the diplomatic relations established between the sultanate and its various correspondents in both the Christian, Mongol and Muslim worlds, they have followed first the traditional diplomatic approach devoted to the study of peace and commercial treaties. More recently they have started distancing themselves from this approach to concentrate on questions of rituals, symbolic and non-verbal communication and various agents involved in the diplomatic process. This was however done without relating to broader methodological framework such as the one proposed by the New Diplomatic History (NDH). In this paper, I therefore would like to link those developments to the NDH and analyze what is, in that historiographic trend, relevant for the source material available in our field. Furthermore, I would like to link the NDH to another methodological approach that I see essential for our field, that of the connected history.

Els paral·lelismes entre la futura Isabel II i Isabel I de Castella van ser explotats en els camps polític, literari i artístic pels òrgans propagandístics de la monarquia espanyola, des del naixement de la infanta, l’octubre de 1830, fins als primers dos anys de regència de Maria Cristina de Borbó. I és que Isabel la Catòlica va néixer en una època en què, a falta de fill baró, la successió a la Corona de la filla primogènita dels monarques estava permesa. Tanmateix, aquesta tradició castellana, regularitzada en el còdex de Las Siete Partidas d’Alfons X al segle XIII, va quedar invalidada amb l’Auto Acordat per Felip V el maig de 1713, que també donava prioritat als barons de branques laterals. Davant d’això i de l’amenaça que la Corona passés a mans de Carles Maria Isidre de Borbó, el 29 de març de 1830 es va aprovar la Pragmàtica Sanció que promulgava l’acord de Corts de 1789 amb què Carles IV va pretendre recuperar la vella consuetud castellana. Poc abans de la mort de Ferran VII, en els festeigs per l’acte de jurament i reconeixement de les Corts espanyoles a Maria Isabel Lluïsa de Borbó com a princesa d’Astúries, la tradició política i l’estètica medievals van adquirir un paper encara més rellevant, sobretot en pintures i arquitectures efímeres creades ex professo per adornar els carrers de moltes ciutats del Regne. L’organització de torneigs medievals, com el de Barcelona, o les vindicacions de comtes i vells sobirans en obres literàries adornades amb gravats, en arbres genealògics i en diversos gèneres de la literatura popular també van ser utilitzats per evocar la Catalunya de Guifré el Pilós o l’Espanya dels Reis Catòlics. Aquesta mirada cap al passat medieval va servir a la Corona espanyola per legitimar la successió femenina al tron, mentre que, de retruc, es va crear el marc idoni que permetria a certs sectors afins a Isabel manifestar públicament la seva inclinació per l’estil gòtic, el qual s’estava posant de moda entre les classes burgeses per influx del moviment romàntic.

La darrera restauració del voladís de l’Ajuntament de Palma recuperà en gran part el valor artístic i simbòlic que aquest havia perdut després d’anys de degradació. L’esmentat element segueix jugant avui un paper rellevant en l’escenografia que desplega la façana de l’edifici consistorial en presidir la plaça de Cort, un nucli fonamental de la vida ciutadana de Palma. La present investigació pretén aclarir, a partir de fonts documentals inèdites, algunes circumstàncies que envoltaren la realització de l'esmentat ràfec i que en possibilitaren l’originalitat respecte als de la resta de casals ciutadans. Malgrat la pèrdua de la majoria de fonts directes sobre la fabricació de l’obra, l’estudi estableix un possible precedent desaparegut que n’explica la inspiració forana. També la relaciona amb altres treballs de fusta de l’edifici i evidencia que formà part d’un projecte unitari. Finalment, aporta novetats significatives sobre el seu autor, Gabriel Torres, que en permeten contextualitzar la intervenció i demostren fins a quin punt arribà la preeminència dels escultors sobre els fusters durant la segona meitat del segle XVII. Per acabar, s’hi fa una evolució històrica i una valoració de l’obra.

This article focuses on the work of the insufficiently known writer Elena Soriano and more specifically on her novel La playa de los locos. The main objective is to analyze the cultured references present in the work, both from Judeo-Christianity and from classical culture or other literary texts. Likewise, the allusions to the famous fairy tales present in the novel have been studied. Given the disavowal of the publication of the novel by censors, the first part of this paper explains the context surrounding its publication and its repercussions on the author's career.

This paper aims to analyse and present the Italian paratexts of the Brazilian novel Tereza Batista cansada de guerra (1972) by Jorge Amado. Paratexts are a valuable instrument, sometimes even better than the actual translation, in order to verify how the source cultural and literary systems are represented. In this case, by examining the paratextual elements, the representation of Brazilian women and of Brazil in general is presented, as well as the status of the translation and the translation agents involved in the process, the rewarded translatress Giuliana Segre Giorgi and the publishing houses.

The studies on Polish francophone literature put an emphasis on a selected group of authors (Potocki, Mickiewicz, Krasiński) and on some literary genres (diary and travelogue). The aim of this paper is to study the work of a lesser-known feminine writer, Anna Nakwaska, member of cosmopolitan literary milieu and author of several short stories and novels, written in French. Applying selected concepts of spatial literary studies, the first part of the article proposes to perceive the publishing strategies of Nakwaska as a tool for introducing Polish feminine literature in a broader European context. In the second place, the study of some Nakwaska’s short stories show her interest for a literary presentation of several geographical problems, including demography (put in the context of antisemitism) and regional ecology. The use of Polish toponymy brings a foreignization of the francophone fiction.

In our paper we show how Black writers (those of Africa and those of the Black diaspora in Europe and America) have contributed to the intellectual work centered on the idea of Africanity. We explain to what extent literature, as one of the domains of culture, reflects different visions of Africa, as formulated in the discourse of the World Congresses of Black Writers and Artists (Paris, 1956 and Rome, 1959). With refer-ence to the official texts presented or elaborated during these events, we expose in which way literature is involved in the decolonial remapping of the geocultural place of Africa and in the remodeling of the postco-lonial literary geography while pointing out the precursory or heralding character of certain postulates whose echoes will be heard during the festivals of negro and pan-African art of the 1960s and whose relevance is also confirmed nowadays.

The paper is an attempt at showing how the mentions and quotations of contemporary geographic dis-courses inserted in the Balzacian texts and paratexts are there to outline the features of a new novelistic æsthetic. We will start from the following observation: the Balzacian novel and its encyclopedic ambi-tion are contemporaneous with the first attempts of some geographers to found a unified science from a diversified set of knowledges and practices. Therefore, modern geography may appear as an adversary of Balzac’s own ambition of totalization and we will show that geographic discourse, rather than being a model for him as other scientific discourses are, is distorted in his novels, deprived of its epistemological value and reduced to a science without knowledge.

This paper presents the role a specialised corpus can play in the ontoterminological modelling (Roche 2007b) of the balance of payments (IMF, 2009). It presents the domain of the balance of payments and the characteristics of a corpus of texts produced in English, in French and in German by thirteen central banks and statistics offices, which will be used for terminological work. The analysis leads to a typology of the texts grouped in the corpus. Far from only providing examples for knowledge collected from experts, this corpus will be analysed from the very stage of elaborating the concept system.

Imaginary genres have always played with language and lexicon in order to build their worlds. The sci-ence fiction genre, in particular, creates a lexicon on the borderline between literary creation and scientific and technical terminology so the stories can be framed elsewhere or in the future. The translation of these invented words can be a real challenge for translators because of their very nature as hybrids, but also because of the science fictional megatext. The translation treatment from English into French of these neologisms, known as “fiction terms”, shows different strategies of lexical (re)creation. Following a terminological approach, this paper presents a contrastive analysis of lexical creation strategies and morpho-syntactic structures between the two languages on a list of science fictional terms from the audiovisual field and extracted from a corpus of science fiction novels.

This paper examines the profiles of the concept of Poland based on a corpus of foreign propaganda texts published in French and Slovak in 1968. The texts analysed come from three magazines: La Pologne, Polsko and La Revue Polonaise, created by political decision of the communist leaders to disseminate a positive image of Poland abroad. The purpose of this study is to test the hypothesis that the three profiles of the concept of Poland, aimed at first, second and third-world audiences, are different from each other due to differences motivated by extra-linguistic factors, and in particular, the various objectives of the country’s foreign policy. The study is inspired by the work of the Lublin School of Ethnolinguistics on the linguistic representation of reality. Its methods make it possible to identify variants of the representation of an object through the examination of textual data, such as the ways of naming it, the semantic relations of synonymy and antonymy, or the series of its aspects mobilised in the discourse.

In this paper, we present the problems encountered during our research in the field of nominal predication in Polish, in particular concerning nouns referring to properties and character traits. In a previous work on predicates referring to various activities and behaviors, carried out with the use of electronic corpora (the National Corpus of Polish Language, as well as electronic sources available on the Internet), we obtained a dictionary of verb-noun collocations with high lexical coverage comparing to traditional dictionaries (not based on electronic corpus research). Using the same corpus data and methodology as before, we conducted a study of the class of predicative nouns referring to properties and character traits. However, the results obtained following the application of this method proved to be unsatisfactory. In this article, we consider the reasons for this in order to optimize research methods later in our work.

This paper reports on a document in which the University of Alcalá ordered a set of tapestries from the series of Alexander the Great following the pattern of the tapestry maker François Raes.

This article reports some of the main achievements of the EU-funded PRINCIPLE project in collecting high-quality language resources (LRs) in the legal domain for four under-resourced European languages, namely Croatian, Irish, Norwegian and Icelandic. After illustrating the significance of this work for developing translation technologies in the context of the European Union and the European Economic Area, the paper outlines the main steps of data collection, curation and sharing of the LRs gathered with the support of public and private data contributors. This is followed by the description of the development pipeline and key features of the state-of-the-art bespoke neural machine translation (MT) engines for the legal domain that were built using this data. The MT systems were evaluated with a combination of automatic and human methods to validate the quality of the LRs collected in the project; the high-quality LRs were subsequently shared with the wider community via the ELRC-SHARE repository. The main challenges that were encountered in this work are discussed, emphasising the importance and the key benefits of sharing high-quality digital LRs.

La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública.

Gestational surrogacy is a controversial ethical issue worldwide. In 2016, Portugal launched a second political attempt to legalize gestational surrogacy, proposing it as: being altruistic; forbidding a biological tie between the surrogate and the child; requiring a biological relationship between one of the legal parents and the child; and demanding a legal contract between the surrogate and the legal parents. The law was approved, regulated and entered into force. However, months later, the Constitutional Court ruled some of its norms unconstitutional, namely due to: the legal ambiguity of the surrogacy contracts; too short a deadline for the surrogate’s withdraw of consent; and the need to comply with the children’s right to know their biological origin. The law entered a complex political and legal process. It also caused a serious problem in assisted reproductive treatments, with the suspension of those treatments that entailed the anonymity of the donors. The law on surrogacy was, finally, enacted in November 2021, although the introduction of its regulation is still pending. This paper describes the legal process, within its political context, stressing the ethical issues at stake, and presenting the initiative for legalization of gestational surrogacy in Portugal as a valuable case study analysis: of how a top-down initiative, ideologically driven and politically rushed, and which ignores ethical advice, generates a troubled and penalizing legal process for the people involved.

The essay aims to analyze the writings of Gianni Celati and his way of ‘re-narrating’ and ‘re-mapping’ the environment in contemporary times, focusing on two trilogies, namely Narratori delle pianure (1985), Quattro novelle sulle apparenze (1987) and Verso la foce (1989), as well as on the collections of short stories Un eroe moderno (2008), Il benessere arriva in casa Pucci (2008), and Selve d’amore (2013). The paper discusses how the themes addressed by the author, who assumes the role of a flâneur of postmodernism, are a way to express his continuous nostalgia for the naturalness, simplicity, and originality of living and narrating.

Aims: This paper examines the different tools created by UNESCO to promote, disseminate and preserve the organization's digital documentary collection. It provides a description of the repositories currently available so as to give users an idea of the valuable body of materials that the organization places at their disposal. Methodology: A compilation of the various platforms produced by the organization over the course of its history. Results: This presentation of the various projects, programmes and platforms created by UNESCO highlights the large number of sources of information that the organization makes available to the international community. It also underlines the complexity of accessing these resources due to the wide range of options. One of the objectives of UNESCO is to protect 'Digital Public Goods' as a key element for the implementation of its 2030 Agenda and its Sustainable Development Goals.