Search

El canvi de cicle polític, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple a la situació legal del català a les Illes. Les primeres accions adoptades en matèria lingüística provoquen conseqüències negatives per a la llengua i la cultura de les Balears. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament. Aquests retrocessos aflebeixen la llengua catalana i fan que la seva situació sigui fràgil i inestable, amb el perill cert que cada vegada sigui més difícil recuperar el camí ja recorregut.

Les disposicions normatives que incideixen en l’estatus jurídic del català, corresponents a la darrera etapa de la X legislatura, es mantenen en un context polític favorable al reforçament de la llengua catalana. Continua la producció de disposicions que impulsen el procés de normalització lingüística, a través de l’activitat de foment o de subvencions en diferents àmbits. Però els resultats de les eleccions autonòmiques i les noves majories en el Parlament balear dibuixen un escenari preocupant per a la situació de la llengua catalana. Pel que fa a la conflictivitat, resulta especialment destacable la STC 37/2023, de 19 d’abril, que es pronuncia sobre la suposada vulneració del dret a la tutela judicial efectiva a causa de la negativa d’un òrgan jurisdiccional a traduir al castellà una interlocutòria que inicialment havia estat redactada en català.

L’impuls per part del legislador per reforçar la presència del català en les polítiques de joventut i en les activitats de lleure educatiu demostra l’interès de l’actual majoria política en el Parlament per recuperar els usos i el prestigi de la llengua pròpia oficial en tots els àmbits. En aquest període també s’ha millorat la regulació sobre l’exigència de la capacitació lingüística de les persones que participen en els processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En l’esfera competencial, s’ha arribat a la resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l’hora de regular la llengua en les senyalitzacions de trànsit. En l’àmbit parlamentari i polític, continuen els retrets de les formacions conservadores sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics. També segueixen les controvèrsies sobre el règim lingüístic a l’ensenyament. De moment, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació de secundària.

La Llei d’educació de les Illes Balears estableix les coordenades bàsiques de l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials. El legislador incorpora els principis inclosos en la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de mínims. S’estableix una presència mínima (que es podrà veure incrementada) de la llengua catalana en la meitat de l’horari escolar. Destaca la rellevància del sistema educatiu per a garantir que els alumnes assoleixen el domini oral i escrit de les dues llengües oficials en acabar l’etapa d’ensenyament obligatori. Esmenta el caràcter vertebrador de la llengua catalana en la construcció d’un sistema plurilingüe i facilita que la llengua catalana sigui normalment usada en el model educatiu balear. No exclou el castellà com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, que podrà usar-se fins a un màxim de la meitat de l’horari, segons el que disposi el projecte lingüístic de centre. Tot i que durant el procés legislatiu es varen teixir importants acords al voltant del model lingüístic, finalment el consens no va ser possible. La qual cosa pot posar en perill la continuïtat i l’estabilitat d’un dels pilars fonamentals del sistema educatiu balear.

Durant l’interval que comprèn aquesta crònica, els drets i deures lingüístics en l’àmbit de l’educació i de la sanitat han estat, novament, els temes que han generat major controvèrsia. Els principis lingüístics continguts en el Projecte de llei d’Educació que es tramita en el Parlament i els casos de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut han tornat a centrar els debats entre les diferents forces parlamentàries i també han estat presents en les actuacions i propostes de les entitats cíviques en defensa de la llengua catalana. Tot això, coincidint amb la confirmació per part del Tribunal Suprem de la nul·litat del decret que regula la competència lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears i coincidint també amb la molt necessària iniciativa liderada per la Direcció General de Política Lingüística i la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per reforçar l’ús del català en l’àmbit de la justícia.

La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut a nivell parlamentari el debat en relació amb els drets lingüístics i l’ús de la llengua catalana en espais tan sensibles con la salut. Es plantegen algunes iniciatives positives davant el problema estructural de l’ús del català en l’Administració de justícia de les Illes Balears. En l’àmbit jurisdiccional, el Tribunal Suprem inadmet el recurs de cassació en relació amb una de les sentències que anul·len determinats preceptes del decret que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut.

“L’impuls dels drets lingüístics també en època de crisi” La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre la unitat lingüística i envers l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles com l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, s’han resolt controvèrsies sobre els coneixements de la llengua catalana en l’àmbit de la Funció Pública. A final d’any, i per reforçar la seguretat lingüística, es posa en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.

La greu emergència sanitària ha afectat sense excepcions tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Entre tant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles con l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, les Sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia admeten que la capacitació lingüística dels empleats del Servei de Salut permetrà conformar l’ús del català com a llengua amb capacitat de servei, però anul·len el decret que estableix el requisit del català per a l’accés i la promoció al personal sanitari.

El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi de igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública.

Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora —impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986—, però, també, per moments de retrocessos i estacaments. Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsa un seguit de mesures que afecten la presència de la llengua catalana en les institucions, en l'educació i en l'esfera pública. La política lingüística de l’executiu en aquesta etapa significa, en realitat, una revisió integral del marc jurídic i lingüístic a les Illes Balears, que no facilita l’ús habitual i normal, oral i escrit, del català a l’Administració pública, l’ensenyament o els mitjans de comunicació, i que debilita la condició de la llengua pròpia oficial. El restabliment del marc jurídic del català per part del Parlament de les Illes Balears a l’inici de la IX Legislatura —materialitzat en la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril de normalització lingüística de les Illes Balears; i en la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català a l’àmbit de la funció pública— dona un nou impuls a l’ús de la llengua pròpia de les Illes en la vida institucional i social.