Search

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

En aquest article intentarem determinar els motius que hi ha darrere de la baixa qualitat de la feina dels intèrprets judicials en el context dels processos penals als tribunals de Barcelona. A partir d’un corpus de judicis reals enregistrats, explorem quatre possibles factors que poden afectar l’actuació dels intèrprets: durada del judici, problemes de gestió de les converses, experiència dels intèrprets i tipus de delicte que es jutja. A més, també analitzem faltes de rendiment injustificades, que es consideren un indicador important de la ineficàcia. Les conclusions es comenten en el context de la competència lingüística de l’intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes dels codis de conducta professionals. En aquest article se subratlla la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar els membres del poder judicial espanyol sobre el paper dels intèrprets, amb l’objectiu de protegir els drets processals de les persones que no parlen ni entenen la llengua en què es du a terme el procediment.

Aquest article té per objecte presentar quina ha estat l’evolució de la normativa en matèria lingüística en el Parlament de les Illes Balears, i fer una breu descripció dels usos lingüístics institucionals, en un context de canvi en el paper i el tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a causa de la recent aprovació, el mes de febrer de 2024, de l’anomenat Acord per al bilingüisme. En els usos lingüístics institucionals, hi podem diferenciar tres etapes, que es corresponen, pràcticament, amb les legislatures següents: l’etapa inicial, que comprèn la primera i la segona legislatures (des de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de l’any 1983 fins a l’any 1991), l’etapa de consolidació de l’ús institucional de la llengua catalana (legislatures segona a desena, de l’any 1991 a l’any 2023) i l’etapa actual de l’onzena legislatura (a partir de febrer de 2024).

Aquest estudi ofereix una anàlisi detallada del llenguatge emprat en la cobertura de la pandèmia per The Guardian i El País, examinant la representació de les postures governamentals i la seva influència en la resposta dels ciutadans. S’investiga el paper d’aquests mitjans com a canals de comunicació governamental i el seu efecte en la percepció pública durant la crisi sanitària. A través d’una anàlisi rigorosa, confirmem la nostra hipòtesi que els governs del Regne Unit i Espanya van exercir una influència ambivalent sobre la població mitjançant l’ús estratègic d’un discurs manipulador. Aquest estudi es basa en la creació d’un corpus bilingüe i en l’ús d’anàlisi textual avançada per desentranyar les tàctiques de control i persuasió aplicades. Les troballes revelen una tendència cap a l’ús d’un lèxic carregat negativament i d’estratègies emocionals, així com l’ús de metàfores i argot tècnic per establir una asimetria informativa entre les autoritats i la ciutadania.

En aquest article analitzem la política lingüística en dos països que compten amb diverses llengües oficials, Suïssa i Sud-àfrica, i en els quals el paper de la llengua anglesa ha evolucionat respecte a les llengües "nacionals" locals des de la dècada de 1990. Ens centrem en la política lingüística com a manifestació de les lluites socials i, fent especial èmfasi en l’anglès, estudiem els documents polítics actuals en aquests dos contextos tan diferents. L’ús de la “neutralitat” com a lent analítica ens permet demostrar que la política lingüística va més enllà dels plans d’estudi i de la inclusió o exclusió de les llengües i, al seu lloc, neutralitza les idees socials que estan en consonància amb la concepció d’un futur “d’èxit” en una conjuntura sociohistòrica determinada. Per acabar, reflexionem sobre la neutralitat com a component de les ideologies lingüístiques, en virtut de les quals s’autoritzen llengües específiques per a objectius polítics contingents i canviants, cosa que té conseqüències com ara la inclusió en la política educativa o l’exclusió de la política educativa de determinades llengües i la distribució desigual del coneixement, els recursos i l’autoritat.

Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.

Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

Catalonia has developed a model of schooling in which Catalan is the medium of instruction and both Catalan and Spanish are compulsory subjects. In 2020, the Superior Court of Justice of Catalonia ruled that at least 25% of teaching must be delivered in Spanish in all schools in Catalonia, raising the issue of whether this obligation conforms to the undertakings chosen by that Spain under the European Charter for Regional or Minority Languages. To clarify, we first need to answer the following question: what does “education in a regional or minority language” mean? This paper provides an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the Charter, and addresses two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State’s official language in schools where a regional or minority language (RML) is the medium of instruction. A conclusion is reached that may offer guidance for future discussion on the role of the State’s official language(s) in RML-medium schools.

This article reports some of the main achievements of the EU-funded PRINCIPLE project in collecting high-quality language resources (LRs) in the legal domain for four under-resourced European languages, namely Croatian, Irish, Norwegian and Icelandic. After illustrating the significance of this work for developing translation technologies in the context of the European Union and the European Economic Area, the paper outlines the main steps of data collection, curation and sharing of the LRs gathered with the support of public and private data contributors. This is followed by the description of the development pipeline and key features of the state-of-the-art bespoke neural machine translation (MT) engines for the legal domain that were built using this data. The MT systems were evaluated with a combination of automatic and human methods to validate the quality of the LRs collected in the project; the high-quality LRs were subsequently shared with the wider community via the ELRC-SHARE repository. The main challenges that were encountered in this work are discussed, emphasising the importance and the key benefits of sharing high-quality digital LRs.

Based on a qualitative case study research, this paper investigates the efficacy of indirect translation as a strategy in the translation of terminology in private legal documents from Serbian to Albanian via English in Kosovo. The aim is to examine whether this approach may improve the accuracy, quality, and availability of translation services in an under-resourced linguistic combination. Research within this subfield seems necessary in the context of Kosovo, where Serbian is a minority language and translations of private legal documents in the Albanian < > Serbian language pair have been found to be of low quality, primarily due to a lack of professional translators and resources which are specific for that combination. Two official Albanian < > Serbian translators fluent in English were recruited as participants to translate a list of terms excerpted from documents translated for official procedures. One translator provided a direct translation from Serbian to Albanian and the other an indirect translation from Serbian to Albanian via English. Despite the limitations of the research, the comparative analysis of the submitted translated terminology indicates that the indirect translation via English in the context of Kosovo may provide accuracy, quality, and availability, thereby offering members of minorities in Kosovo the potential guarantee of a fair treatment within legal procedures.

Modern information technologies allow us to disseminate specialized knowledge through ask-an-expert forums that serve as a resource for transforming specialized concepts for a lay audience. This paper aims to add to the study of discourse production and is intended as a contribution to legal communication from a popularization-centered perspective. It considers the popularization of legal knowledge to a lay audience as a process of discursive accommodation to the reader’s knowledge base and of alignment of the cognitive levels of participants in asymmetrical interactions intermediated by explanatory strategies. Through the analysis of online legal-lay communication, the article builds a classification model of discursive strategies that allow experts, including forum lawyers, to represent complex and abstract specialized content in an intelligible way to prevent communicative problems from emerging and communicate efficiently. The findings illustrate how various popularization strategies function to align the cognitive levels of participants and eliminate knowledge asymmetries. Two types of strategy (popularization by formulation and reformulation and popularization by illustration) are analyzed and assessed. Definition as a type of popularization by reformulation, comprising 42% of all strategies found in the corpus, is the most common explanatory strategy. Metaphors employed to popularize legal knowledge by relating specialized and everyday domains of experience are the least common explanatory tools used by forum lawyers. These explanatory strategies can be combined to jointly contribute to the purpose of accommodating legal information to the knowledge base of lay forum users. This study is a vector for investigating the problems of asymmetrical interactions in institutional settings. The methodology or aspects of asymmetrical exchanges can be expanded and become an avenue for further research.