Search

El estudio de la ocupación de las áreas altimontanas durante el periodo ibérico debe hacerse en el marco histórico y territorial en el que estas comunidades ibéricas se desarrollaron: en el caso del Pirineo oriental, la civitas de los ceretanos. El artículo analiza las pautas sociales y territoriales de los ceretanos y la complejidad de sus formas de producción, donde la ganadería jugó un papel muy importante. Metodológicamente, se pone de manifiesto la necesidad de desarrollar excavaciones en extensión, no solo por la exigencia de llevar a cabo las imprescindibles baterías de analíticas bioarqueológicas, sino también para poder entender las diferencias internas en el seno de estas comunidades jerarquizadas. No podemos entender las ocupaciones altimontanas si no tenemos también en consideración su proyección hacia los territorios ubicados en cotas más bajas, es decir, si desconocemos el verdadero alcance de sus pautas territoriales y sociales en conjunto.

Presentació del número.

En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l’àrea de la Cerdanya han identificat diverses evidències que permeten obtenir un major coneixement del poble històric dels ceretans. En aquest treball analitzarem aquelles que vinculen aquests ceretans amb els fets succeïts durant la Segona Guerra Púnica i amb les seves conseqüències, principalment a través de les dades obtingudes al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit per Oriol Olesti a la Cerdanya han permès incrementar de forma substancial el coneixement sobre l’ocupació d’aquest territori en època antiga. D’aquesta manera, la recerca a jaciments com el Castellot de Bolvir o el Tossal de Baltarga ha fet que ens puguem apropar a l’estructuració política, social, econòmica, cultural i territorial del poble històric dels ceretans. Un dels elements dels quals més dades s’ha pogut obtenir seria de la relació amb el territori i l’explotació dels seus recursos. Així, es pot certificar que tant en època iberoceretana com romana republicana existí un aprofitament intens i una gestió eficient dels diversos recursos que oferia la Cerdanya.