Search

La intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic, el Big Data i altres tecnologies estan cada cop més esteses, i això les podria facultar com a nous materials per al disseny. Però, quines característiques especials presenten? De quina manera les hauria d'incloure el disseny en les seves pràctiques? Com afecten la investigació del disseny? Interacció persona-ordinador (HCI)? Experiència d'usuari (UC)? Quines implicacions ètiques tenen?, As Artificial Intelligence, Machine Learning, Big Data, and other technologies become widespread they could be seen as new materials for design. But what are the special traits of these materials? How should design incorporate them in its practices? How does it change design research? HCI? UX? What are their ethical implications?, La inteligencia artificial, el aprendizaje automático, el Big Data y otras tecnologías están cada vez más extendidas, y ello las podría facultar como nuevos materiales para el diseño. Pero ¿qué características especiales presentan? ¿Cómo debería incluirlas el diseño en sus prácticas? ¿Cómo afectan a la investigación de diseño? ¿Interacción persona-ordenador (HCI)? ¿Experiencia de usuario (UC)? ¿Qué implicaciones éticas tienen?

En el camp del disseny, "el reqüestionament de la pregunta" és una tècnica habitual que ens permet passar d'un enfocament basat a respondre directament a la demanda a un de més responsable, fundat en l'anàlisi i en la comprensió prèvia de la problemàtica subjacent. Tanmateix, aquí tractarem el qüestionament com la posada en escena d'una interacció real en què intervenen diversos mitjans, com una forma de narració compartida. Sobre la base de l'anàlisi de tres instal.lacions es desevoluparà un enfocament que posarà en escena i divulgarà la pregunta per sobre de la pròpia explicació. Aquests exemples realitzats en diversos projectes, escenaris i plasmacions són la prova que, quan es plantegen una sèrie de preguntes, es pot aconseguir transmetre més eficientment una problemàtica. Aquest text s'ha redactat segons aquest mateix mètode i, així, qüestiona els models de restitució de textos d'investigació sobre el disseny enaltits en excès., In the field of design, "re-stating the question" is a common technique that allows us to move from an approach based on responding directly to the question to a more responsible one based on analysis and a prior understanding of the underlying problem. However, here we will treat questioning as the intermedial staging of a real interaction as a form of shared narrative. Based on the analysis of three installations, we will develop an approach with which to stage and disseminate the question that goes above and beyond the explanation itself. These examples, which are taken from different projects, scenarios and settings, are proof that it is possible to convey a problem more effectively by posing a series of questions. This text is written using this very method to call into question the restitution models of such highly extolled research papers on design., En el campo del diseño, "el recuestionamiento de la pregunta" es una técnica habitual que nos permite pasar de un enfoque basado en responder directamente a la demanda, a uno más responsable, fundado en el análisis y en la comprensión previa de la problemática subyacente. Sin embargo, aquí vamos a tratar el cuestionamiento como la puesta en escena intermedial de una interacción real, como una forma de narración compartida. Basándonos en el análisis de tres instalaciones, se desarrollará un enfoque que pondrá en escena y divulgará la pregunta por encima de la propia explicación. Estos ejemplos realizados en diversos proyectos, escenarios y plasmaciones, son la prueba de que, al plantear una serie de preguntas, se puede lograr transmitir más eficientemente una problemática. Este texto ha sido redactado utilizando este mismo método y cuestiona así los modelos de restitución de textos de investigación sobre el diseño enaltecidos en exceso.

¿Cómo afectan los cambios de las famílias a los espacios y objetos que habitamos? A medida que el concepto de familia cambia, que las ciudades crecen y que se transforman los estilos de vida, cambia lo que exigimos al espacio y a los productos. La arquitectura, el interiorismo y el diseño deben ser receptivos a dichas transformaciones y adaptarse para ofrecer soluciones adecuadas a las nuevas formas de vida.

Al llarg de la darrera dècada, la relació entre recerca en disseny i la transferència que se'n deriva en forma d'innovació està experimentant un procés de canvi. La relació habitual de "causa-efecte", que assumeix una seqüència en què la recerca es produeix primer i la seva aplicació en un segon moment, pot donar pas a experiències més integrals que poden combinar recerca i innovació en diferents formats., A lo largo de la última década la relción entre la investigación y el diseño y la transferencia que de ella se deriva en forma de innovación está experimentando un proceso de cambio. La relación habitual de "causa-efecto", que asume una secuencia en la que la investigación se produce en primer lugar y su aplicación en un segundo momento, puede dar paso a experiencias más integrales capaces de combinar la investigación y la innovación en diferentes formatos.

La innovació és necessària, però no és l'únic factor que assegura l'èxit d'un disseny. Cal crear grans productes i serveis que satisfacin els desitjos de la gent. Cal conèixer allò que la gent vol i formar equips interdisciplinars que assegurin l'èxit de l'operació., La innovación es necesaria, aunque no es el único factor que asegura el éxito de un diseño. Es necesario crear grandes productos y servicios que satisfagan los deseos de la gente, habrá que conocer los deseos de la gente y formar equipos interdisciplinarios que aseguren el éxito de la operación.

Recentment, la innovació s'ha convertit en una paraula de moda en les esferes empresarial i econòmica, i s'ha situat com el centre de tot allò que és bo i desitjable. A fi de crear valor i manternir la competitivitat, individus, organitzacions, governs o països han de ser innovadors. És sorprenent que, tractant-se d'una cosa tant desitjable, s'hagi dit amb claredat tan poc de la naturalesa de la innovació. L'objectiu d'aquest article és analitzar la innovació com una decisió estratègica integral i com un procés que abraça molts àmbits d'especialització diversos dins i fora de qualsevol organització., El término "innovación" se ha convertido en palabra de moda en entornos empresariales y económico, y se ha erigido com el paradigma de todo lo bueno y deseable. Cualquier persona, empresa, gobierno o país debe ser innovador para crear valor y mantener su competitividad. Pese a ser tan deseable, resulta sorprendente lo difusa que es la información de que disponemos sobre la naturaleza de la innovación. El objetivo del presente artículo consiste en analizar la innovación como decisión y proceso estratégico global que abarca diversas habilidades dentro y fuera de cualquier empresa.

Aquest article vol mostrar al lector els resultats més rellevants obtinguts de l'anàlisi del disseny des d'una perspectiva econòmica amb la que s'ha tractat de valorar, d'una manera global, l'impacte del sector disseny en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i d'Ocupació sobre l'economia de Catalunya i d'Espanya. Així mateix l'article vol posar de manifest les limitacions que en termes d'informació econòmica i estadística s'han presentat al llarg del desenvolupament d'aquesta anàlisi, tot convidant, finalment, a la reflexió en torn a les conclusions obtingudes., Este artículo quiere mostrar al lector los resultados más relevantes obtenidos del análisis del diseño desde una perspectiva económica con la que se ha tratado de valorar, de una manera global, el impacto del sector diseño en términos de Valor Añadido Bruto (VAB) y de Ocupación sobre la economía de Cataluña y España. Asismismo, el artículo quiere poner de manifiesto las limitaciones que en términos de información económica y estadística se han presenado a lo largo del desarrollo de este análisis, invitando, finalmente, a la reflexión en torno a las conclusiones obtenidas.

Si considerem el projecte com a part d'un procés que aporta les seves arrels de la relació entre cultura i cultura material, a través de la mediació d'un subjecte i de la seva poètica, aleshores l'acte tècnic pren el valor d'acte cultural complex, capaç d'interpretar el context social, històric i cultural en el qual se situa. La poètica es configura com un element essencial de l'acte de generar un disseny industrial, arquitectònic, d'enginyeria o d'un altre tipus., Si consideramos el proyecto como parte de un proceso que trae sus raíces de la relación entre cultura y cultura material, a través de la mediación de un sujeto y de su poètica, entonces el acto técnico toma el valor de acto cultural complejo, capaz de interpretar el contexto social, histórico y cultural en el cual se coloca. La poética se configura como un elemento esencial en el acto de generar un diseño industrial, arquitectónico, de ingeniería o de otro tipo.

Els objectes, com a vehicles de valors socials, tenen una finalitat clarament persuasiva. Per aquesta raó, alhora de fer-ne l'anàlisi es pot aplicar un mètode retòric centrat en les operacions retòriques. Aquestes permeten considerar el text persuasiu com una estructura dividida en diferents nivells. En aquest text s'analitzen quins aspectes es troben en cadascuna d'aquestes parts i com influeixen en la persuasió., Los objetos, como vehículos de valores sociales, tienen una finalidad claramente persuasiva. Por ello, puede aplicarse a su análisis un método retórico centrado en las operaciones retóricas. Éstas permiten considerar el texto persuasivo como una estructura dividida en diferentes niveles. En este texto, se analizan qué aspectos se encuentran en cada una de estas partes y cómo influyen en la persuasión.

El disseny d'una peça de plàstic és un procés complex que implica el coneixement de les característiques mecàniques, elèctriques i físiques de la peça, i també dels processos de transformació. La principal tasca del dissenyador és traduir una sèrie de requeriments i idees prèvies en les dimensions i formes finals de la peça. Per aconseguir-ho de manera òptima, el dissenyador ha de fer ús, a banda de l'experiència i els coneixements propis, d'una metodologia de disseny adquada. L'objectiu d'aquest article és posar de manifest els passos a seguir quan s'aborda un disseny i la seva aplicació a una peça de plàstic fabricada en material reciclat., El mecanismo por el que se diseña una pieza de plástico es un proceso complejo que implica el conocimiento de las características mecánicas, eléctricas y físicas de la pieza y también de los procesos de transformación. La principal tarea del diseñador es traducir una serie de requerimientos e ideas previas en las direcciones y formas finales que tendrá la pieza. Para conseguirlo de forma optimizada el diseñador debe hacer uso de su experiencia, conocimientos y de una metodología de diseño adecuada. El objeto de este trabajo es poner de manifiesto los pasos a seguir cuando se aborda un diseño y la aplicación a una pieza de plástico fabricada en material reciclado, The process of design is a complex procedure wich often involves the knowledge of different concepts such as mechanical, electrical and also transformation rules and processes, that are necessary to take into account in order to fullfill the part requirements. The designer task is to transform previous requirements and ideas into dimensions and final real shapes. However, many times, requirements are totally or partially unknown and suppositions have to be done, to accomplish that, the designer has only its skills and the use of a design methodology. The aim of this paper is to describe a design methodology and its application to a component made with recycled plastic.

És ben sabut que la Ciència i Tecnologia dels Biomaterials és una disciplina de creació molt recent. Fins al punt que encara no existeix una normativa sòlida relativa a l'avaluació de la biocomptabilitat dels biomaterials. El treball que presentem pretén introduir el concepte de biomaterial i descriure'n els tipus i les aplicacions mèdiques i quirúrgiques. Els biomaterials conformen una àrea interdisciplinària en què han d'intervenir tant enginyers mecànics i de materials com dissenyadors, biòlegs cel.lulars, metges i cirurgians. La característica que ha de complir qualsevol biomaterial és ser biocompatible., Es bien sabido que la Ciencia y la Tecnología de los Biomateriales es muy reciente. Tanto es así que todavía no existe una sòlida normativa relativa a la evaluación de la biocompatibilidad de los biomateriales. El presente trabajo pretende introducir el concepto de Biomaterial, así como describir sus tipos y sus aplicaciones médicas y quirúrgicas. El tema de los Biomateriales es un área interdisciplinaria donde deben intervenir tanto ingenieros mecánicos y de materiales, como diseñadores y biólogos celulares, así como médicos y cirujanos. La característica que debe cumplir todo biomaterial es ser biocompatible. En consecuencia se analiza de biocompatibilidad y las técnicas habituales para evaluarla., It is well know that the Science and Technology of Biomaterials is very recent; so much so that there are still no solid regulations concerning the biocompatibility of biomaterials. This article aims to give an introduction to the concept of the Biomaterial, as well as describing the differing types of biomaterial and their medical and surgical applications. Biomaterials is an interdisciplinary subject which should involve mechanical and material engineering, designers and cellular biologists as wellas doctors and surgeons. Any biomaterial must be biocompatible and so the concept of biocompatibility and the most common techniques for evaluating this concept are analysed here.

Els materials amb memòria de forma també anomenats materials intel.ligents posseeixen propietats que els diferencien de la resta de materials. Aquestes propietats no són propietats millorades respecte als altres materials convencionals, sinó que són noves propietats que fan que el procés de disseny amb materials hagi de ser modificat. La comprensió d'aquestes noves propietats i l'estandarització de tots els paràmetres que les caracteritzen per part de totes aquelles persones involucrades en el procés de disseny farà que aquests materials assoleixin una importància industrial que encara no tenen. En aquest article es descriuen totes les propietats que caracteritzen a aquest tipus de materials a la vegada que es fa una anàlisi de les seves possibilitats futures.