Search

L’expressió de la negació emfàtica en les llengües romàniques és un fenomen de microvariació sintàctica en què l’origen de les unitats que actuen com a reforços negatius postverbals (minimitzadors o quantificadors) condiciona el comportament sintàctic d’aquestes marques i la interpretació pragmàtica de l’enunciat. La coexistència de diferents estructures sintàctiques amb minimitzadors en l’asturià actual ens permetrà reconstruir el procés de gramaticalització experimentat per aquestes unitats fins convertir-se en quantificadors i en marcadors negatius postverbals. Encara que el procés és semblant al que s’ha produït en altres llengües, les restriccions semàntiques i sintàctiques que presenten els mininimitzadors indiquen que els resultats de la gramaticalització, condicionats per l’estructura gramatical de cada llengua, són diferents. The expression of emphatic negation in Romance languages is a phenomenon of syntactic microvariation in which the origin of postverbal negative markers (minimizers or quantifiers) constrains their syntactic behavior and the pragmatic interpretation of a sentence. The coexistence of many syntactic structures with minimizers in modern Asturian allows us to reconstruct the grammaticalization process these items have undergone in becoming quantifiers and postverbal negative markers. Although this process is similar to the one that has taken place in other languages, the results of grammaticalization are different, due to the grammatical constraints of each language.

Asturian grammar distinguishes semantic references of mass and individual nouns by means of agreement with adjectives and clitics. But the morphological category of mass neuter in Asturian also develops in utterances a sophisticated specification system that goes from the expression of holistic perceptions till the accurate individualization of a referent. The contrast between some of theese uses and its equivalents in Spanish highlights some remarkable mechanisms, as those by means of which, under certain semantic or pragmatic conditions, an adjective complement achieves the expression of a contrafactual, concesive value, involving the noun object into a net of assumptions, not explicit in sentence.