Search

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

This paper posits that the terminology used for and by the legal translation profession is not without significance, and may affect perceived status, professionalization, empowerment, and even remuneration. Serious signalling issues in the translation profession as a whole were brought to the fore in a study by Pym et al (2012), while Katan (2011a) reported on a widespread perception of low status by translators themselves. Facilitators and barriers to translators’ professionalization and empowerment have been investigated extensively (e.g., Dam & Koskinen, 2016; Dam & Zethsen, 2010; Sela-Sheffy, 2011), while in recent years there has been a discernable downward pressure on the amount that clients seem willing to pay for legal translation. It would appear, however, that there is little discussion in the literature of the actual terms used within the legal translation procurement process and for the actors involved. As a short illustration in English: we may establish a cline going from “asset”, “resource”, “vendor”, “freelancer”, “supplier”, and “provider” to “professional” or “practitioner”, and consider how such terms are applied to the translation and legal professions and the very different signals that are transmitted (Scott, 2015). Further examples from a recent global survey of stakeholders in the outsourced legal translation market (Scott, 2016a) are also examined. Conclusions will be drawn regarding the potential of concepts such as occupational branding (Ashcraft et al, 2012), and the implications of terminological awareness for legal translator training programmes, professional bodies, and for individual legal translators.