Search

L'objectiu del present article és analitzar el poder de les patents i el seu paper en la confrontació actual entre el dret a la salut (pública) i els drets a la propietat intel·lectual (patents), tots dos reconeguts per la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest poder es basa en el control monopolístic de material biològic mitjançant les patents biotecnològiques conegudes com “patents de la vida”. L'Oficina Espanyola de Patents i Marques defineix les patents com “un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva una invenció, impedint a altres la seva fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular”. Aquest monopoli permet establir preus molt elevats, condemnant a milers de persones al que denominem “Bioprecarietat” entesa com a violència estructural contra la vida per la manca d'accés a productes patentats bàsics per a la supervivència (vacunes, llavors, medicaments, tractaments o kits de diagnòstic). En l'escenari de la pandèmia del Covid-19, la Bioprecarietat ha estat protagonista, especialment en el desigual repartiment de les vacunes entre països rics i pobres. La nostra proposta és crear un marc normatiu i comitès d'ètica de patents que serveixin per a posar límits ètics a les patents segons els criteris de responsabilitat i cautela; justícia global; i capacitats i desenvolupament humà., This article is focused on the analysis of the power of patents and their role in the current confrontation between the right to (public) health and the right to Intellectual property (patents), which are both human rights recognised by the Universal Declaration of Human Rights. This power is based on the monopoly controlling life (biological material) by means of biotechnological patents or “patents of life”. The Spanish Patent and Trademark Office defines a patent as “a title recognising the right to exclusively exploit an invention, preventing third parties from manufacturing, selling or using it without prior consent of the owner”. This monopoly involves high prices for patented products, which condemns thousands of people to what we call “bioprecariousness” defined as structural violence against life due to the lack of access to basic patented products (vaccines, seeds, medicines, treatments and tests). Bioprecariousness has also been present in the Covid-19 pandemic, given that there has been an unequal distribution of vaccines between rich and poor countries. We propose a new ethical framework and ethical patent committees aimed at setting ethical limits to patents according to the criteria of responsibility and caution; global justice, and capabilities and human development., El objetivo del presente artículo es analizar el poder de las patentes y su papel en la confrontación actual entre el derecho a la salud (pública) y los derechos a la propiedad intelectual (patentes), ambos reconocidos por la Declaración Universal de Derechos Humanos. Este poder se basa en el control monopolístico de material biológico mediante las patentes biotecnológicas o “patentes de la vida”. La Oficina Española de Patentes y Marcas define las patentes como “un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular”. Este monopolio permite establecer precios elevados a los productos patentados, condenando a miles de personas a lo que denominamos “bioprecariedad” entendida como la violencia estructural contra la vida por la falta de acceso a productos patentados básicos para la supervivencia (vacunas, semillas, medicamentos, tratamientos o kits de diagnóstico). En el escenario de la pandemia del Covid-19, la Bioprecariedad ha sido la protagonista, especialmente en el desigual reparto de las vacunas entre países ricos y países pobres. Nuestra propuesta es crear un marco normativo y comités de ética de patentes que sirva para poner límites éticos a las patentes según los criterios de responsabilidad y cautela; justicia global; y capacidades y desarrollo humano.

The main question of legality and relevance for criminal product liability regardless of judgment for homicide, injuries or/and fraud. Case of massive “fraud” is used as evidence for structure, relevance and legality of criminal product liability. Criminal liability requires a product, which is a threat to people’s health., Se plantea la relevancia y legitimidad de sancionar penalmente la llamada responsabilidad por el producto, con independencia de la posible imputación por homicidios, lesiones o/y estafa. Se utiliza un ejemplo de fraude alimentario como evidencia de la estructura, relevancia y legitimidad de la responsabilidad penal por el producto. La responsabilidad penal requiere que el producto sea nocivo e idóneo para afectar la seguridad en el consumo., Es planteja la rellevància i legitimitat de sancionar penalment l'anomenada responsabilitat pel producte, amb independència de la possible imputació per homicidis, lesions o/i estafa. S'utilitza un exemple de frau alimentari com a evidència de l'estructura, rellevància i legitimitat de la responsabilitat penal pel producte. La responsabilitat penal requereix que el producte sigui nociu i idoni per afectar la seguretat en el consum.

Aquest article parteix de l'existència d'una íntima relació entre la manera de definir l'il·lícit penal i el procediment que s'estableix per a la seva persecució. Des d'aquesta perspectiva, s’hi analitza les previsions del Malleus Maleficarum (“Martell de les Bruixes”) per a la tortura d'una dona acusada de bruixeria. A continuació, s’hi estudia la continuïtat entre el Malleus i el procés penal del cas Belén, amb referències a l'ús del llenguatge en la doctrina jurídica argentina sobre l'abús sexual i altres delictes. Finalment, s’hi plantegen diferents interrogants en quant al significat subjacent a la punició de l'avortament que regeix a l'Argentina., The present article originates in the existence of an intimate relationship between the way in which crime is defined, and the procedure prescribed for its prosecution. From this perspective, it begins with an analysis of the guidelines provided in the Malleus Maleficarum (“Hammer of Witches”) for the torture of a woman charged with witchcraft. Then, it explores the connections between the content of the Malleus and the criminal prosecution of “Belen`s case”, focusing on the use of language in Argentinian doctrine about sexual abuse and other crimes. Finally, it poses questions about the underlying significances meanings in the prosecution of abortion, which still prevails in Argentinian current law., El presente texto parte de la existencia de una íntima relación entre el modo de definir lo ilícito y el procedimiento que se establece para su persecución. Desde esa perspectiva, analiza las previsiones del Malleus Maleficarum (“Martillo de las Brujas”) para la tortura de una mujer acusada de brujería. Luego explora las continuidades entre el Malleus y el proceso penal del caso “Belén”, con referencias al uso del lenguaje en la doctrina jurídica argentina en referencia al abuso sexual y otros delitos. Por último, plantea interrogantes en cuanto a los significados subyacentes de la punición del aborto que aun rige en la Argentina.

Aquest article parteix de l'existència d'una íntima relació entre la manera de definir l'il·lícit penal i el procediment que s'estableix per a la seva persecució. Des d'aquesta perspectiva, s’hi analitza les previsions del Malleus Maleficarum (“Martell de les Bruixes”) per a la tortura d'una dona acusada de bruixeria. A continuació, s’hi estudia la continuïtat entre el Malleus i el procés penal del cas Belén, amb referències a l'ús del llenguatge en la doctrina jurídica argentina sobre l'abús sexual i altres delictes. Finalment, s’hi plantegen diferents interrogants en quant al significat subjacent a la punició de l'avortament que regeix a l'Argentina., The present article originates in the existence of an intimate relationship between the way in which crime is defined, and the procedure prescribed for its prosecution. From this perspective, it begins with an analysis of the guidelines provided in the Malleus Maleficarum (“Hammer of Witches”) for the torture of a woman charged with witchcraft. Then, it explores the connections between the content of the Malleus and the criminal prosecution of “Belen`s case”, focusing on the use of language in Argentinian doctrine about sexual abuse and other crimes. Finally, it poses questions about the underlying significances meanings in the prosecution of abortion, which still prevails in Argentinian current law., El presente texto parte de la existencia de una íntima relación entre el modo de definir lo ilícito y el procedimiento que se establece para su persecución. Desde esa perspectiva, analiza las previsiones del Malleus Maleficarum (“Martillo de las Brujas”) para la tortura de una mujer acusada de brujería. Luego explora las continuidades entre el Malleus y el proceso penal del caso “Belén”, con referencias al uso del lenguaje en la doctrina jurídica argentina en referencia al abuso sexual y otros delitos. Por último, plantea interrogantes en cuanto a los significados subyacentes de la punición del aborto que aun rige en la Argentina.