Search

¿Tenen punts en comú l’experiència poètica i l’experiènciaanalítica? En aquest text proposo alguns paral·lelismes iantagonismes entre la relació del lector amb la paraula delpoema i la relació de l’analista amb la paraula del pacient, iho faig anant i venint del poema a la sessió i de la sessió alpoema. Amb l’ajuda d’autors que han explorat les relacionsentre literatura i psicoanàlisi i alguns poemes i proposicionsde poetes, tractaré de veure semblances i contrastos, sense cappretensió sistemàtica.

En aquest treball es plantegen algunes idees sobre l’aplicació de la psicoanàlisi als textos literaris. Trobem actituds diferentsque parteixen de la diferència entre l’anàlisi de persones realsque responen i associen i un text escrit. L’autor de l’articles’inclina a pensar que és possible desenvolupar algunesconjectures sobre el funcionament mental a partir d’una obra,sempre que ho sapiguem fer amb les degudes limitacions irespectant l’especificitat del camp estètic. Macbeth ésdescrita, aquí, com una tragèdia impulsada per una ambició per l’absolut, que per aquesta mateixa raó és condemnada alfracàs. L’argumentació de l’autor segueix algunes idees deBion respecte al funcionament conjunt de l’amor, l’odi i el coneixement, així com del resultat de l’atac a aquestesfuncions per la part destructiva de la personalitat.