Search

El objetivo del presente trabajo es analizar el efecto de las crisis económicas en la desigualdad de oportunidades educativas comparando el logro educativo de familias españolas y argentinas. El indicador elegido es el fracaso escolar administrativo, definido como no obtener el título mínimo requerido en el sistema educativo. Estos efectos se circunscriben al efecto renta, por el cual, ante un descenso de los ingresos en los hogares, se incrementa el mencionado fracaso, y al efecto sustitución, por el cual el empeoramiento del mercado de trabajo disminuye los costes de oportunidad y hace que la opción de la escolaridad sea más atractiva. Los datos utilizados comparan años anteriores y posteriores a la crisis económica de 2008 y toman como población a los jóvenes de 19 y 20 años, residentes en Argentina y España. La variable dependiente es el fracaso escolar, y como variable independiente se toma el nivel de estudios del hogar, la situación de inmigración y variables para modelizar la situación económica. Se estiman regresiones logísticas separando por sexo y país y con interacciones con el año de crisis. Los resultados sugieren que en España prevalece el efecto sustitución y en Argentina, el efecto renta, sin que la crisis produzca cambios estructurales significativos en la relación que hay en cada país entre el origen social y el fracaso escolar., The objective of this paper is to analyse the effect of economic crises on the inequality of educational opportunities through a comparison of the performances of Spanish and Argentine families. The chosen indicator is administrative school failure, defined as not achieving the minimum qualification required in the education system. These effects are limited to the income effect, by which, faced with a decline in household income, school failure increases; and to the substitution effect, by which poor labour market performance makes the option of schooling more attractive. The data compare the years prior to and after the economic crisis of 2008 with a population of young people aged 19 and 20 years old living in Argentina and Spain. The dependent variable is school failure, and as an independent variable we take the level of education of the household, the immigration situation and variables to model the economic situation. The models are estimated by sex and country and by interactions with the crisis year. The results show that the substitution effect prevails in Spain, whereas the income effect prevails in Argentina, with no structural changes between social origin and school failure being detected in either country., L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’efecte de les crisis econòmiques en la desigualtat d’oportunitats educatives comparant l’èxit educatiu de famílies espanyoles i argentines. L’indicador escollit és el fracàs escolar administratiu, definit com la no obtenció del títol mínim requerit en el sistema educatiu. Aquests efectes se circumscriuen a l’efecte renda, pel qual, davant d’un descens dels ingressos a les llars, s’incrementa l’esmentat fracàs, i a l’efecte substitució, pel qual l’empitjorament del mercat de treball disminueix els costos d’oportunitat i fa que l’opció de l’escolaritat sigui més atractiva.Les dades utilitzades comparen anys anteriors i posteriors a la crisi econòmica de 2008 i prenen com a població els joves de 19 i 20 anys, residents a l’Argentina i a Espanya. La variable dependent és el fracàs escolar, i com a variable independent s’agafa el nivell d’estudis de la llar, la situació d’immigració i variables per modelitzar la situació econòmica. S’estimen regressions logístiques separant per sexe i país i amb interaccions amb l’any de crisi. Els resultats suggereixen que a Espanya preval l’efecte substitució i a l’Argentina, l’efecte renda, sense que la crisi produeixi canvis estructurals significatius en la relació que hi ha a cada país entre l’origen social i el fracàs escolar.

En un moment en què les polítiques per a la diàspora estan en auge a escala global i la major part de les recerques estudia iniciatives generades des dels estats nació, aquest article examina les polítiques per a la diàspora desplegades des d'una escala més petita. Prenent com a estudis de casos les mesures de dues regions d'Espanya i Itàlia (Galícia i el Vèneto), s’analitzen els antecedents, les característiques, les motivacions i l’evolució de les polítiques regionals per a la diàspora i se n’exploren algunes conseqüències. L’article adopta la perspectiva de l’antropologia de les polítiques per analitzar les polítiques per a la diàspora, i explora les seves conseqüències a partir d’un treball etnogràfic que incorpora les narracions de dues generacions de migrants que poden categoritzar-se com a diàspora. Es revela un increment del llenguatge economicista en les polítiques i un escàs interès cap a aquestes per part dels migrants entrevistats., At a time when diaspora policies are on the rise globally and most research is focusing attention on initiatives developed by nation-states, this paper examines diaspora mechanisms generated on a smaller scale. Taking the diaspora policies implemented by two regions of Spain and Italy (Galicia and Veneto) as case studies, this paper analyzes the premises, characteristics, motivations, and evolution of these initiatives and explores some of their consequences. The paper employs an anthropology of policy lens to analyze diaspora policies. An ethnographic approach is used to explore some of the consequences of diaspora policies by examining the narratives of two generations of migrants who can be categorized as diaspora. An increase in the economic language of policies and little interest towards diaspora policies among migrants are revealed., En un momento en que las políticas para la diáspora están en auge a escala global y la mayor parte de las investigaciones estudia iniciativas generadas desde los estados nación, este artículo examina las políticas para la diáspora desplegadas desde una escala más pequeña. Tomando como estudios de casos las medidas de dos regiones de España e Italia (Galicia y el Véneto), se analizan los antecedentes, las características, las motivaciones y la evolución de las políticas regionales para la diáspora y se exploran algunas de sus consecuencias. El artículo adopta la perspectiva de la antropología de las políticas para analizar las políticas para la diáspora, y explora sus consecuencias a partir de un trabajo etnográfico que incorpora las narraciones de dos generaciones de migrantes que pueden categorizarse como diáspora. Se revela un incremento del lenguaje economicista en las políticas y un escaso interés hacia las mismas por parte de los migrantes entrevistados.

La restauració és una part fonamental del turisme. No obstant això, n’existeixen pocs treballs quantitatius, ja que és un sector difícil d’estudiar. L’objectiu d’aquest article és estudiar les possibilitats d’anàlisi del sector de la restauració a Espanya amb el suport de les principals fonts estadístiques. A aquest efecte, es descriuen i comparen les bases de dades disponibles per analitzar el sector tant des de la perspectiva de la demanda com de l’oferta. L’article conclou amb alguns suggeriments per determinar quines estadístiques convé utilitzar i quines mesures seria desitjable que fossin adoptades per millorar la informació estadística., Food and beverage service activities are a key part of tourism. However, there are few quantitative works as it is a difficult sector to study. This paper aims to explore the possibilities of analysing the food service sector in Spain using the main statistical sources. For this purpose, the available databases have been described and compared. Databases with information on both the demand and the supply side have been the object of study. The article concludes with some suggestions regarding the prioritization of statistics in order to study the sector and which measures would be desirable to improve the available statistical information., La restauración es una parte fundamental del turismo. Sin embargo, existen pocos trabajos cuantitativos ya que es un sector difícil de estudiar. El objetivo de este artículo es estudiar las posibilidades de análisis del sector de la restauración en España apoyándose en las principales fuentes estadísticas. Con este fin, se describen y comparan las bases de datos disponibles para analizar el sector tanto desde la perspectiva de la demanda como de la oferta. El artículo concluye con algunas sugerencias para determinar qué estadísticas conviene utilizar y qué medidas sería deseable que fuesen adoptadas para mejorar la información estadística.

La ciberviolència exercida en contra de la dona està emergint com un problema global. Els creixents casos de youtuberes feministes assetjades en línia demostren que aquesta agressió augmenta quan afecta una dona que a més és feminista. En aquest treball es pretén explorar l’abast i les estratègies de la ciberviolència antifeminista present en la secció de comentaris de YouTube. Per respondre a aquest objectiu principal es parteix d’un estudi de cas: els comentaris que acompanyen el vídeo Why I’m… a feminist, publicat per la youtubera nord-americana Laci Green (2014). Sobre aquests, es fa una anàlisi de contingut qualitatiu la interpretació de la qual pren com a referència la teoria defensada per Cole (2015) i basada en el model de retòrica disciplinària de Foucault (1975). D’acord amb els resultats, l’«insult», el «sarcasme», la «imposició», el «desig de fer mal», l’«objectivació sexual», la «criminalització/difamació» i l’«amenaça» (tant general com explícitament sexual) constitueixen mecanismes de coacció aplicats sistemàticament per silenciar la dona feminista. Paral·lelament, la incomprensió del feminisme, és a dir, la defensa d’una versió errònia i estereotipada d’aquest, representa un patró comú amb un elevat potencial per promoure situacions de ciberviolència futures. La progressiva normalització de la ciberviolència contra la dona i antifeminista requereix una resposta urgent. A més de mesures de conscienciació social, una regulació més rigorosa de la xarxa serà imprescindible perquè en el món virtual predominin el respecte i l’apoderament, i no pas la violència o la discriminació., Cyber violence against women and girls is emerging as a global problem. The increasing cases of feminist YouTubers suffering online harassment prove that this kind of aggression intensifies when the victim is a woman and a feminist. This paper aims to explore the scope and strategies of antifeminist cyber violence embedded within the YouTube comment section. In order to achieve the research goal, this work draws from a case study: the comments on the video Why I’m… a feminist, posted by the American YouTuber Laci Green (2014). A qualitative content analysis is undertaken of these comments, whose interpretation takes as a reference Cole’s theory (2015) based on Foucault’s model of disciplinary rhetoric (1975). According to the results, “insult”, “sarcasm”, “imposition”, “wish to hurt”, “sexual objectification”, “criminalization/ defamation” and “threat” (both general and sexually explicit) constitute coercion mechanisms that are systematically applied to silence feminist women. Likewise, the misconception of feminism, that is, the advocacy of a mistaken and stereotyped version of this concept, represents a common pattern with high potential to promote future situations of cyber violence. The progressive normalization of cyber violence against women and girls requires an urgent response. In addition to measures of social awareness, a more rigorous online regulation would be essential for ensuring the predominance of respect and empowerment instead of violence and discrimination in the virtual world., La ciberviolencia ejercida en contra de la mujer está emergiendo como un problema global. Los crecientes casos de youtuberas feministas acosadas en línea demuestran que esta agresión aumenta cuando afecta a una mujer que además es feminista. En este trabajo se pretende explorar el alcance y las estrategias de la ciberviolencia antifeminista presente en la sección de comentarios de YouTube. Para responder a este objetivo principal se parte de un estudio de caso: los comentarios que acompañan el vídeo Why I’m… a feminist, publicado por la youtubera estadounidense Laci Green (2014). Sobre estos, se realiza un análisis de contenido cualitativo cuya interpretación toma como referencia la teoría defendida por Cole (2015) y basada en el modelo de retórica disciplinaria de Foucault (1975). De acuerdo con los resultados, el «insulto», el «sarcasmo», la «imposición», el «deseo de dañar», la «objetivación sexual», la «criminalización/difamación» y la «amenaza» (tanto general como explícitamente sexual) constituyen mecanismos de coacción aplicados sistemáticamente para silenciar a la mujer feminista. Paralelamente, la incomprensión del feminismo, es decir, la defensa de una versión errónea y estereotipada del mismo, representa un patrón común con elevado potencial para promover situaciones de ciberviolencia futuras. La progresiva normalización de la ciberviolencia contra la mujer y antifeminista requiere una respuesta urgente. Además de medidas de concienciación social, una regulación más rigurosa de la red será imprescindible para que en el mundo virtual predominen el respeto y el empoderamiento, y no la violencia o la discriminación.

Aquest treball presenta algunes reflexions sobre la possibilitat que les diferents consideracions ètiques que cal tenir en compte quan es fa recerca amb infants no es percebin com a simples recomanacions, sinó que puguin conformar-se com un dret que exigeix el compliment d’algunes obligacions al científic social que investiga en aquest context. Per fer-ho, s’analitzen algunes especialitats que s’han de considerar en aquest tipus de recerca, com la dissimetria i les relacions de poder entre l’investigador i l’investigat; la revisió de qüestions clàssiques, com el consentiment informat o la confidencialitat, o els condicionaments que marquen la participació igualitària i significativa del menor en la recerca., This paper presents some reflections on the possibility that the different ethical considerations when carrying out a research with children can be shaped as a right and not just simple recommendations. In order to do so, we analyze some specialties to be considered in this type of research, such as dissymmetry and the power relations between the researcher and the subject researched, the revision of classical issues such as informed consent or confidentiality, or the conditions that mark the equal and meaningful participation of the child in the research., Este trabajo presenta algunas reflexiones sobre la posibilidad de que las distintas consideraciones éticas que deben tenerse en cuenta cuando se realiza investigación con niños y niñas no se perciban como simples recomendaciones, sino que puedan conformarse como un derecho que exige el cumplimiento de algunas obligaciones al científico social que investiga en ese contexto. Para ello se analizan algunas especialidades que deben considerarse en este tipo de investigación, como la disimetría y las relaciones de poder entre el investigador y el investigado; la revisión de cuestiones clásicas, como el consentimiento informado o la confidencialidad, o los condicionamientos que marcan la participación igualitaria y significativa del menor en la investigación.

En aquest treball s’analitza el nivell de mobilitat social intrageneracional i intergeneracional d’un dels grups migrants més antics de Catalunya, el valencià, comparant-ho amb la resta dels grups migrants de la resta d’Espanya. Aquest col·lectiu, malgrat compartir alguns trets socioculturals i històrics amb la població de Catalunya i de ser el més important en aquest territori fins a la dècada de 1930, no ha estat objecte d’atenció per part dels acadèmics. La font principal utilitzada ha estat l’Enquesta Sociodemogràfica de 1991. Per a l’anàlisi de la mobilitat intrageneracional, s’analitzen les trajectòries laborals i econòmiques abans i després de migrar i, per a l’anàlisi de la mobilitat intergeneracional, s’utilitzen taules d’entrada i de sortida, així com una regressió multinomial i binomial. Els resultats apunten a un major ascens social dels valencians en comparació amb la resta de grups migrants, tot i que alguns, com els castellanolleonesos o els aragonesos, se situen en nivells semblant en algunes dimensions de la mobilitat., In this paper, we analyse the level of intra- and intergenerational social mobility of one of the oldest migrant groups in Catalonia, the Valencians, and compare them to other migrant groups from the rest of Spain. Despite sharing some socio-cultural and historical features with the population of Catalonia and becoming the largest immigrant group until the 1930s, migrants from Valencia have not been the subject of attention for scholars. Using data from the Sociodemographic Survey of 1991, the labour and economic trajectories of this group are analysed before and after migration. For the analysis of intergenerational mobility, outflow and inflow tables as well as multinomial and binomial regression are used. The results point to a greater social ascent of the Valencians in comparison to other migrant groups, although some, such as those from Aragon or Castile-León show similar levels in some dimensions of mobility., En el presente trabajo se analiza el nivel de movilidad social intrageneracional e intergeneracional de uno de los grupos migrantes más antiguos de Cataluña, el valenciano, comparándolo con el resto de los grupos migrantes del resto de España. Dicho colectivo, a pesar de compartir algunos rasgos socioculturales e históricos con la población de Cataluña y de ser el más importante en dicho territorio hasta la década de 1930, no ha sido objeto de atención por parte de los académicos. La fuente principal utilizada ha sido la Encuesta Sociodemográfica de 1991. Para el análisis de la movilidad intrageneracional, se analizan las trayectorias laborales y económicas antes y después de migrar y, para el análisis de la movilidad intergeneracional, se utilizan tablas de entrada y de salida, así como una regresión multinomial y binomial. Los resultados apuntan a un mayor ascenso social de los valencianos en comparación con el resto de grupos migrantes, aunque algunos, como los castellanoleoneses o los aragoneses, se sitúan en niveles parecidos en algunas dimensiones de la movilidad.

Introducció a la taula rodona que ofereix una discussió amb James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society, un text clàssic de la sociologia de presons sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest text presenta el llibre objecte de debat i explica les raons per les quals continua sent avui dia una obra rellevant. En els comentaris que segueixen a aquesta presentació es reflexiona, a partir del debat amb l'autor, sobre diversos temes relacionats amb la seva obra i la situació actual de les presons a Espanya i en l'àmbit internacional. Concretament, els temes abordats inclouen el paper dels funcionaris en la reforma penitenciària, el perfil racial d'aquests, les influències polítiques i socials en l'autoritat a les presons, la privatització del càstig, la imposició de l'ordre a les presons de dones i l'educació a la presó., Introduction to the round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, on the validity of his work 40 years later. In this introductory text we present the book and discuss why it remains relevant today. The commentaries that follow reflect on various topics examined in Jacobs’ book and the current situation of Spanish prisons. More specifically, the issues debated in the round table included the role of prison staff in prison reform and their racial profiles, political and social influences on the transformation of prison authority, the privatization of punishment, the imposition of order in women’s prisons and education in prison., Introducción a la mesa redonda que ofrece una discusión con James B. Jacobs, autor de Stateville: The penitentiary in mass society, un texto clásico de la sociología de prisiones sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este texto presenta el libro objeto de debate y explica las razones por las cuales sigue siendo hoy en día una obra relevante. En los comentarios que siguen a esta presentación se reflexiona, a partir del debate con el autor, acerca de diversos temas relacionados con su obra y la situación actual de las prisiones en España y en el ámbito internacional. Concretamente, los temas abordados incluyen el papel de los funcionarios en la reforma penitenciaria, el perfil racial de estos, las influencias políticas y sociales en la autoridad en las cárceles, la privatización del castigo, la imposición del orden en las cárceles de mujeres y la educación en prisión.

En aquest article s’analitzen les relacions de gènere en les associacions de migrants a Galícia com a principals formes organitzatives de la participació social i política d’aquesta població. Partint d’una tipologia de les associacions que considera en primer terme el seu caràcter mixt o no, així com el lideratge femení o la seva absència, s’estudiaran tant les relacions generalitzades de poder que sustenten aquesta tipologia com altres elements que expliquen la participació política de les dones migrants: la divisió sexual del treball entre les persones migrants, els sistemes de sexe i gènere, l’experiència associativa en origen i les polítiques públiques en matèria d’integració, especialment les de l’àmbit local. Els resultats d’aquesta anàlisi apunten al fet que el paper preeminent de les dones en les associacions mixtes no obeeix a una conscienciació emancipadora, sinó més aviat a factors circumstancials, mentre que el sorgiment d’unes altres exclusivament femenines respon a una fugida del masclisme en les seves comunitats. La metodologia d’aquesta recerca combina, de manera seqüencial, material empíric de tall quantitatiu (cens d’associacions de migrants i qüestionaris telefònics) i qualitatiu (entrevistes semidirigides a líders associatius —homes i dones), així com un estudi de cas etnogràfic., This article analyzes gender relations in migrant associations of Galicia as the main organizational forms of social and political participation of this population. Starting from a typology of associations that considers, first and foremost, their mixed nature or not, as well as the presence or absence of female leadership, we study both the gendered power relations that underpin this typology and other elements that explain the political participation of migrant women: the sexual division of labor among migrants, sex-gender systems, previous associative experience at origin and public policies on integration, especially at the local level. The results of the analysis suggest that the preeminent role of women in mixed associations is not due to emancipatory awareness but rather to circumstantial factors, while the emergence of other exclusively female ones responds to an escape from the machismo in their communities. The research methodology sequentially combines quantitative (census of migrant associations and telephone surveys) and qualitative (semi-directed interviews with male and female associative leaders) empirical material, as well as an ethnographic case study., En este artículo se analizan las relaciones de género en las asociaciones de migrantes en Galicia en tanto que principales formas organizativas de la participación social y política de esta población. Partiendo de una tipología de las asociaciones que considera en primer término su carácter mixto o no, así como el liderazgo femenino o su ausencia, se estudiarán tanto las relaciones generalizadas de poder que sustentan esta tipología como otros elementos que explican la participación política de las mujeres migrantes: la división sexual del trabajo entre las personas migrantes, los sistemas de sexo y género, la experiencia asociativa en origen y las políticas públicas en materia de integración, especialmente las del ámbito local. Los resultados de este análisis apuntan a que el papel preeminente de las mujeres en las asociaciones mixtas no obedece a una concienciación emancipadora, sino más bien a factores circunstanciales, mientras que el surgimiento de otras exclusivamente femeninas responde a una fuga del machismo en sus comunidades. La metodología de esta investigación combina, de manera secuencial, material empírico de corte cuantitativo (censo de asociaciones de migrantes y cuestionarios telefónicos) y cualitativo (entrevistas semidirigidas a líderes asociativos —hombres y mujeres), así como un estudio de caso etnográfico.

L’article presenta una anàlisi de la permanència en l’ocupació dels treballadors espanyols entre 2007 i 2010. S’hi estudia la probabilitat de mantenir-se en el mateix episodi d’ocupació i les variables que expliquen que no s’hi continuï.Per aconseguir els objectius s’ha utilitzat el mètode Kaplan–Meier, que mostra la taxa de risc i la funció de supervivència, així com l’estimació d’un model de Cox, que es fixa en la dimensió temporal i en l’heterogeneïtat individual per determinar riscos. Les tècniques d’anàlisis utilitzades semblen demostrar que el mercat de treball espanyol es troba més proper a la noció de «seguretat en el treball» que a la de «seguretat en l’ocupació». Existeixen dificultats per adaptar-se a les pertorbacions externes imposades i per afrontar canvis en les trajectòries professionals dels treballadors sense una pèrdua significativa de la seva seguretat., This paper presents an analysis of the permanence in employment of Spanish workers from 2007 to 2010. This period covers the end of the expansion of the Spanish economy and the beginning of the employment crisis. The probability of staying in the same spell of employment and the variables that explain this duration are studied. To achieve our objectives, we use the Kaplan-Meier method, which provides both the risk rate and survival function. Additionally, we estimate a Cox model, which considers the time dimension and individual heterogeneity to determine risks. The results based on these analysis techniques show that the Spanish labor market is characterized more by the notion of “job security” than “employment security.” We conclude that there are difficulties in adjusting to the external shocks imposed, as well as in addressing changes in the careers of workers without a significant loss of security., El artículo presenta un análisis de la permanencia en el empleo de los trabajadores españoles entre 2007 y 2010, un periodo que abarca el final de la expansión de la economía española y el comienzo de la crisis de empleo. En ese lapso de tiempo, se estudia la probabilidad de mantenerse en el mismo episodio de empleo y las variables que explican la no continuación en el mismo.Para lograr los objetivos se ha utilizado el método Kaplan-Meier, que muestra la tasa de riesgo y la función de supervivencia, así como la estimación de un modelo de Cox, que se fija en la dimensión temporal y en la heterogeneidad individual para determinar riesgos. Las técnicas de análisis utilizadas parecen demostrar que el mercado de trabajo español se encuentra más próximo a la noción de «seguridad en el puesto de trabajo» que a la de «seguridad de empleo». Existen dificultades para adaptarse a las perturbaciones externas impuestas y para afrontar cambios en las trayectorias profesionales de los trabajadores sin una pérdida significativa de su seguridad.

El moment de transició de l’educació postobligatòria a l’educació superior és un procés de decisió que acumula les desigualtats que s’han anat produint en cruïlles anteriors del sistema, com també els efectes que el rendiment acadèmic exerceix al llarg dels estudis. Davant d’aquestes evidències, l’abast de l’expansió educativa en termes de l’educació superior, paral·lelament al disseny de diferents itineraris que permeten un accés sense quotes a la universitat, concretament per als estudiants procedents de cicles formatius de grau superior, planteja noves preguntes sobre la persistència o no d’aquesta desigualtat d’oportunitats educatives.Per intentar respondre a aquesta qüestió, l’article analitza el fet de transitar a la universitat diferenciant entre els estudiants que tenen el títol de batxillerat i els que obtenen el de cicle formatiu de grau superior (CFGS). Mitjançant l’Enquesta a la Joventut de Catalunya s’elaboren taules de contingència i una regressió logística binària per comprovar la probabilitat d’èxit (anar a la universitat) en tots dos col·lectius, d’acord amb diferents variables proposades per al model.Els resultats mostren una incidència rellevant de les notes per als estudiants d’orígens socials més baixos. En canvi, més que una opció, per als joves pertanyents a famílies amb més recursos socioeconòmics anar a la universitat és la seva trajectòria natural, independentment de les notes (efecte compensació). També es detecten clares diferències entre els alumnes de batxillerat, que transiten a la universitat en proporcions elevades, i els de CFGS, que ho fan en proporcions menors., The transition from upper secondary education to tertiary education accumulates the inequalities produced in previous crossings of the educational system and is also influenced by academic performance. Moreover, educational expansion, in addition to widening possible schooling tracks for accessing university, poses new questions about the persistence of this inequality of educational opportunities.To try to answer this question, this article analyses the demand for higher education, differentiating between students with an upper secondary school diploma (academic track) and those with a second-cycle vocational training certificate. Using data from the Joventut de Catalunya Survey, contingency tables are constructed and binary logistic regression is performed to test the probability of success (going to university) according to different model variables.The results show that grades have an important influence on students with a lower socioeconomic status. For students with more socioeconomic resources, going to university is a natural path rather than an option, regardless of grades (compensation effect). There are also clear differences between upper secondary school graduates, who enrol in university in high proportions, and those from second-level vocational training programmes, who do so in smaller proportions., El momento de transición de la educación postobligatoria a la educación superior es un proceso de decisión que acumula las desigualdades que se han ido produciendo en cruces anteriores del sistema, como también los efectos que el rendimiento académico ejerce a lo largo de los estudios. Ante estas evidencias, el alcance de la expansión educativa en términos de la educación superior, en paralelo al diseño de diferentes itinerarios que permiten un acceso sin cuotas a la universidad, concretamente para los estudiantes procedentes de ciclos formativos de grado superior, plantea nuevas preguntas acerca de la persistencia o no de esta desigualdad de oportunidades educativas.Para intentar responder a esta cuestión, el artículo analiza el hecho de transitar a la universidad diferenciando entre aquellos estudiantes que poseen el título de bachillerato y los que obtienen el de ciclo formativo de grado superior (CFGS). Mediante la Enquesta a la Joventut de Catalunya se realizan tablas de contingencia y una regresión logística binaria para comprobar la probabilidad de éxito (ir a la universidad) en los dos colectivos, de acuerdo con diferentes variables propuestas para el modelo.Los resultados muestran una incidencia relevante de las notas para los estudiantes de orígenes sociales más bajos. En cambio, más que una opción, para los jóvenes pertenecientes a familias con más recursos socioeconómicos ir a la universidad es su trayectoria natural, independientemente de las notas (efecto compensación). Se detectan también claras diferencias entre los alumnos de bachillerato, que transitan a la universidad en proporciones elevadas, y los de CFGS, que lo hacen en proporciones menores.

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari presenta una reflexió sobre les raons que han pogut portar al sorgiment de les presons privades, confrontant arguments que en defensen el sorgiment per raons pragmàtiques amb uns altres que les situen com a producte de l'expansió cap al càstig de la ideologia neoliberal. Finalment, es fa una breu reflexió sobre la possibilitat que en el futur aquest tipus d'institucions arribin al context espanyol., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The commentary presents some thoughts on the reasons that have led to the emergence of private prisons. Arguments that defend privately operated penal facilities for pragmatic reasons are contrasted against those that view them as a product of an expanding neoliberal ideology towards punishment. Finally, a brief reflection is made about the possibility of introducing this kind of institutions in Spanish in the near future., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario presenta una reflexión acerca de las razones que han podido llevar al surgimiento de las prisiones privadas, confrontando argumentos que defienden su surgimiento por razones pragmáticas con otros que las sitúan como producto de la expansión hacia el castigo de la ideología neoliberal. Por último, se realiza una breve reflexión acerca de la posibilidad de que en el futuro este tipo de instituciones lleguen al contexto español.

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té per objecte reflexionar entorn de les implicacions de l'educació a la presó a partir de la lectura de Stateville i del seminari que es va impartir a la Universitat Pompeu Fabra per actualitzar el debat sobre la monografia. En primer lloc, s'exposarà l'anàlisi de Jacobs sobre l'educació a la presó, subratllant la problemàtica de gestió que aquesta pot suposar. En segon lloc, s'apuntarà la situació de l'educació a les presons espanyoles. Per a això s'assenyalaran els punts en comú amb Stateville, es demostraran els possibles beneficis que comporta l'educació per als interns i, finalment, s'advertirà de les particularitats i precaucions que s'han de considerar per poder garantir el dret a l'educació a la població reclusa., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. Specifically, the purpose of this commentary is to reflect on formal education in prison following the reading of Stateville and the seminar given at the University Pompeu Fabra aimed at revisiting the debate on Jacobs’ work. The authors’ analysis of education in prison is first presented, highlighting the management problems involved. The state of education in Spanish prisons, the points it shares with Stateville and the possible benefits of education for inmates are then discussed. Finally, particular aspects and precautions that must be considered in order to guarantee inmates’ right to education are explored., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society (1977), sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario tiene por objeto reflexionar en torno a las implicaciones de la educación en prisión a partir de la lectura de Stateville y del seminario que se impartió en la Universidad Pompeu Fabra para actualizar el debate sobre la monografía. En primer lugar, se expondrá el análisis de Jacobs acerca de la educación en prisión, subrayando la problemática de gestión que esta puede suponer. En segundo lugar, se apuntará la situación de la educación en las prisiones españolas. Para ello se señalarán los puntos en común con Stateville, se demostrarán los posibles beneficios que comporta la educación para los internos y, finalmente, se advertirá de las particularidades y precauciones que se deben considerar para poder garantizar el derecho a la educación a la población reclusa.

El artículo plantea dos cuestiones principales desde un ejercicio analítico comparativo entre España y Argentina. Por un lado, nos preguntamos hasta qué punto los procesos de segmentación del mercado de trabajo generan dinámicas de estructuración de las desigualdades laborales semejantes en ambos países y qué aspectos son específicos de una realidad laboral que se sitúa en diferentes contextos culturales, sociales, económicos e históricos. En este sentido, se corrobora la hipótesis general que establece que no existe un único mercado de trabajo que ajusta oferta y demanda, que, por el contrario, se diferencian diversos segmentos que estructuran posiciones jerárquicas en el mercado laboral en correspondencia con ciertos perfiles específicos de la oferta de trabajo, y se constata la alta correspondencia en la configuración de los segmentos de empleo entre España y Argentina. Por otro lado, dada la estructura de segmentación del empleo, nos planteamos en qué medida se da en ambos países la mal denominada sobreeducación de la ocupación de la fuerza de trabajo y la supuesta devaluación de las credenciales educativas. Entendiendo que el fenómeno debe mirarse desde el lado de la demanda y dadas las estructuras productivas ancladas e internamente diferenciadas de ambos países, el fenómeno, que preferimos identificar como «subocupación», es de mayor importancia en España que en Argentina, dada la expansión educativa experimentada y la consecuente mayor dificultad de absorber la fuerza de trabajo cualificada en los sectores más productivos por la incapacidad del modelo productivo de generar puestos de trabajo acordes., This article addresses two main issues through a comparative analytical exercise of Spain and Argentina. Firstly, we examine to what extent labour market segmentation processes produce similar dynamics of structuring labour inequalities in both countries and what aspects are specific to a labour reality situated in different cultural, social, economic and historical contexts. In this regard, the general hypothesis establishes that there is no single labour market that adjusts supply and demand but rather diverse segments that structure hierarchical positions in the labour market according to specific labour supply profiles, and that the configuration of the employment segments in Spain and Argentina show a high correspondence. Secondly, given the structure of employment segmentation, we consider to what extent the misnamed ‘occupational overeducation’ of the labour force and the supposed devaluation of educational credentials occur in both countries. Understanding that the phenomenon should be viewed from the demand side and given the anchored and internally differentiated production systems of both countries, this phenomenon, which we prefer to call ‘underoccupation’, is of greater importance in Spain than in Argentina given the country’s educational expansion and hence the greater difficulty to absorb the qualified workforce in the most productive sectors due to the inability of the productive model to create commensurate jobs., L’article planteja dues qüestions principals des d’un exercici analític comparatiu entre Espanya i l’Argentina. D’una banda, ens preguntem fins a quin punt els processos de segmentació del mercat de treball generen dinàmiques d’estructuració de les desigualtats laborals semblants en tots dos països i quins aspectes són específics d’una realitat laboral que se situa en diferents contextos culturals, socials, econòmics i històrics. En aquest sentit, es corrobora la hipòtesi general que estableix que no existeix un únic mercat de treball que ajusta oferta i demanda, que, per contra, es diferencien diversos segments que estructuren posicions jeràrquiques en el mercat laboral en correspondència amb certs perfils específics de l’oferta de treball, i es constata l’alta correspondència en la configuració dels segments d’ocupació entre Espanya i l’Argentina. D’altra banda, atesa l’estructura de segmentació de l’ocupació, ens plantegem en quina mesura es dona en tots dos països la mal denominada sobreeducació de l’ocupació de la força de treball i la suposada devaluació de les credencials educatives. Entenent que el fenomen ha de mirar-se des del costat de la demanda i ateses les estructures productives ancorades i internament diferenciades dels dos països, el fenomen, que preferim identificar com a «subocupació», és de major importància a Espanya que a l’Argentina, donada l’expansió educativa experimentada i la conseqüent major dificultat d’absorbir la força de treball qualificada en els sectors més productius per la incapacitat del model productiu de generar llocs de treball concordes.

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari té com a objectiu conèixer si pertànyer a una minoria ètnica sent personal de vigilància penitenciària afecta l'acompliment laboral i les actituds punitives d'aquest envers els reclusos i si pot estar relacionat amb l'estrès laboral. Primer es fa una introducció exposant algun tipus de discriminació soferta per aquest col·lectiu a la presó de Stateville i com va ser la seva incorporació a la institució. Seguidament es determina que aquest grup mostra actituds més favorables cap a la rehabilitació dels presos. I finalment s'indica que els resultats respecte a la relació entre el grup ètnic i l'estrès laboral no són concloents, entenent que els factors institucionals són més importants que els individuals., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The aim of this commentary is to explore if belonging to an ethnic minority affects the job performance and punitive attitudes of these correctional staff toward inmates and if it is related to job stress. The discrimination experienced by minority correctional staff in Stateville and their incorporation into this penal institution are discussed. Then it is determined that this group shows more favorable attitudes towards the rehabilitation of the prisoners. The results regarding the relationship between ethnicity and job stress are inconclusive, with institutional factors found to be more important than individual ones., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario tiene como objetivo conocer si pertenecer a una minoría étnica siendo personal de vigilancia penitenciaria afecta al desempeño laboral y a las actitudes punitivas de este hacia los reclusos y si puede estar relacionado con el estrés laboral. Primero se hace una introducción exponiendo algún tipo de discriminación sufrida por este colectivo en la prisión de Stateville y cómo fue su incorporación a la institución. Seguidamente se determina que este grupo muestra actitudes más favorables hacia la rehabilitación de los presos. Y finalmente se indica que los resultados respecto a la relación entre el grupo étnico y el estrés laboral no son concluyentes, entendiendo que los factores institucionales son más importantes que los individuales.

L'objectiu d'aquest article és aprofundir en les explicacions sobre l'emergència de nous partits. En concret, s'estudia quines qüestions han estat centrals en els discursos de les noves formacions i fins a quin punt aquests temes 1) són demandes de la societat (demand syde) i 2) ja havien estat abordats pels partits establerts (supply syde). Per fer-ho, utilitzant els casos d'Espanya i els Països Baixos, analitzem els programes electorals de les noves formacions polítiques, identifiquem els temes principals del seu discurs, amb enquestes d'opinió veiem les principals preocupacions d'espanyols i holandesos i, gràcies al Comparative Manifestos Project, comprovem fins a quin punt aquests temes no havien estat abordats prèviament per les forces tradicionals. Els nostres resultats mostren que, mentre que als Països Baixos els temes dels nous partits a penes són nomenats per les formacions tradicionals, a Espanya els assumptes centrals són compartits per totes les formacions, i els partits emergents sorgeixen a causa dels sentiments de desconfiança envers els que ja estaven establerts., The objective of this article is to shed light on explanations for the emergence of new parties. In particular, it examines which issues have been central to the discourses of these new formations and to what extent 1) these issues are relevant for the electors (demand side) and 2) have been addressed by already established parties (supply side). Using the cases of Spain and the Netherlands, we analyse the electoral programmes of the new parties, identify the main themes of their discourse and assess the main concerns for electors from Spain and the Netherlands based on opinion polls. Moreover, thanks to the Comparative Manifestos Project, we check to what extent these issues were not previously included in the manifestos of the established parties. Our results show that while the themes of new parties are scarcely named by traditional parties in the Netherlands, central issues are shared by all political formations in Spain, and new parties emerge due to feelings of distrust towards established ones., El objetivo de este artículo es profundizar en las explicaciones sobre la emergencia de nuevos partidos. En concreto, se estudia qué cuestiones han sido centrales en los discursos de las nuevas formaciones y hasta qué punto dichos temas 1) son demandas de la sociedad (demand syde) y 2) ya habían sido abordados por los partidos establecidos (supply syde). Para ello, utilizando los casos de España y los Países Bajos, analizamos los programas electorales de las nuevas formaciones políticas, identificamos los temas principales de su discurso, con encuestas de opinión vemos las principales preocupaciones de españoles y holandeses y, gracias al Comparative Manifestos Project, comprobamos hasta qué punto estos temas no habían sido abordados previamente por las fuerzas tradicionales. Nuestros resultados muestran que, mientras que en los Países Bajos los temas de los nuevos partidos apenas son nombrados por las formaciones tradicionales, en España los asuntos centrales son compartidos por todas las formaciones, y los partidos emergentes surgen debido a los sentimientos de desconfianza hacia los que ya estaban establecidos.

La immersió en la societat del coneixement va comportar el perill de restringir el tractament de les temàtiques tecnocientífiques a un procés d’obtenció de consens entre persones expertes i d’allunyar la ciutadania de la participació política. La necessitat d’un major diàleg entre ciutadania llega i experts va ser assenyalada per la Comissió de la Unió Europea el 2002 en un dels seus programes per a la recerca i la innovació, el Science and Society Action Plan. Aquest article constitueix una anàlisi dels processos que es van dur a terme a l’Estat espanyol en resposta a aquesta exigència democràtica. En coherència amb algunes tesis esgrimides des dels estudis de la ciència i la tecnologia, discutim la conveniència de reformular la nomenclatura que s’utilitza per descriure i organitzar conceptualment les diferents experiències que s’han dut a terme a Espanya en els últims anys. Per fer-ho, hem explicitat els interrogants que s’han obert en relació amb el tractament participatiu de temàtiques tecnocientífiques, així com les formes en què aquests han estat atesos. D’aquesta manera, superem les nominacions en ús i ens centrem en l’aprehensió de les especificitats que es donen en la relació entre ciència i societat, especificitats que s’expressen en el que proposem anomenar modes d’hibridació., Immersion in the knowledge society brought with it the danger of restricting the treatment of scientific and technical issues to a process of obtaining consensus among experts, while keeping citizens away from political participation. The need for increased dialogue between experts and lay citizens was pointed out by the EU Commission in 2002 in one of its research and innovation programs, the Science and Society Action Plan. This article analyzes the processes that took place in Spain in response to this democratic requirement. Consistent with some premises of Science and Technology Studies, we discuss the convenience of rewording the nomenclature used to describe and organize the different experiences carried out in Spain in recent years. To this end, we have made explicit the questions raised regarding the participatory treatment of technoscientific issues, as well as how they have been addressed. In that vein, we go beyond the common nomenclature to focus on the understanding of the specificities characterizing science and technology relations, which are expressed in what we propose calling “hybridization modes”., La inmersión en la sociedad del conocimiento trajo consigo el peligro de restringir el tratamiento de las temáticas tecnocientíficas a un proceso de obtención de consenso entre personas expertas y de alejar a la ciudadanía de la participación política. La necesidad de un mayor diálogo entre ciudadanía lega y expertos fue señalada por la Comisión de la Unión Europea en 2002 en uno de sus programas para la investigación y la innovación, el Science and Society Action Plan. Este artículo constituye un análisis de los procesos que se llevaron a cabo en el Estado español en respuesta a esta exigencia democrática. En coherencia con algunas tesis esgrimidas desde los estudios de la ciencia y la tecnología, discutimos la conveniencia de reformular la nomenclatura que se utiliza para describir y organizar conceptualmente las diferentes experiencias que se han llevado a cabo en España en los últimos años. Para ello, hemos explicitado los interrogantes que se han abierto con relación al tratamiento participativo de temáticas tecnocientíficas, así como las formas en que los mismos han sido atendidos. De este modo, superamos las nominaciones al uso y nos centramos en la aprehensión de las especificidades que se dan en la relación entre ciencia y sociedad, especificidades que se expresan en lo que proponemos llamar modos de hibridación.

En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educació secundària i progressar cap a l’educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S’avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’odds ratio. Els països del sud d’Europa i de l’Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educació secundària, i els països d’industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l’educació secundària a l’educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d’expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d’estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d’industrialització més tardans i heterogenis., This article analyzes inequality in educational opportunity (IEO) in the probability of finishing secondary education and accessing tertiary education across birth cohorts of 22 countries, including two Southern European (Spain and Portugal) and three Latin American countries (Argentina, Chile and Mexico). Two of the most influential hypotheses of comparative multinational research are evaluated: Mare’s selectivity hypothesis and Raftery and Hout’s Maximally Maintained Inequality hypothesis. The results show that both hypotheses are not supported by empirical trends, particularly when measures of IEO are based on relative risks rather than odds ratios. Southern European and Latin American countries show the highest inequality levels, particularly in the conclusion of secondary education, and early industrialized countries experience a displacement of inequality from secondary to tertiary education. In addition, IEO is greatly reduced in the early stages of the educational expansion process. This suggests that it is necessary to revise some of the most influential hypotheses on educational stratification research in light of the experiences of countries with late and more heterogeneous experiences of industrialization., En este artículo se analiza la desigualdad de oportunidades educativas (DOE) en las probabilidades de finalizar la educación secundaria y progresar a la educación terciaria en las cohortes de nacimiento de 22 países, incluidos dos del sur de Europa (España y Portugal) y tres de América Latina (Argentina, Chile y México). Se evalúan dos de las tesis más influyentes en la investigación comparativa multinacional: la hipótesis de selección de Mare y la hipótesis de desigualdad mantenida al máximo de Raftery y Hout. Los resultados muestran que estas hipótesis encuentran poco sustento en los datos, particularmente cuando se utilizan medidas de DOE basadas en riesgos relativos en lugar de odds ratio. Los países del sur de Europa y América Latina presentan altos niveles de desigualdad, particularmente en la finalización de la educación secundaria, y los países de industrialización temprana experimentan un desplazamiento de la desigualdad de la educación secundaria a la educación terciaria. A su vez, la DOE se reduce sustancialmente en fases tempranas del proceso de expansión educativa. Esto sugiere que es necesario revisar algunas de las hipótesis centrales de los estudios de estratificación educativa, a la luz de las experiencias de países con procesos de industrialización más tardíos y heterogéneos.

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari s'ocupa de la qüestió de l'equilibri entre ordre i seguretat a les presons. Centrant-nos en la realitat de les presons de dones, es reflexiona sobre la importància de l'ordre en les presons, quina relació té amb la seguretat i com afecta els objectius rehabilitadors de la presó. Concretament es parla de la presència que adquireixen l'ordre i el control a les presons de dones, tot i que l'amenaça a la seguretat no hi és especialment elevada o imminent., This text belongs to a round table which offers a discussion with James B. Jacobs, author of the classic in sociology of prisons Stateville: The penitentiary in mass society, on the importance of his work 40 years later. This commentary considers the issue of balance between order and security in prisons. Focusing on women’s prisons, we think about the importance of order in prison, which is the relationship between order and security and it affects the rehabilitation purposes of the prison. We reflect how order and control are developed in women’s, which role order takes, even when there is not a big threat to security., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario se ocupa de la cuestión del equilibrio entre orden y seguridad en las prisiones. Centrándonos en la realidad de las prisiones de mujeres, se reflexiona sobre la importancia del orden en las cárceles, cuál es su relación con la seguridad y cómo afecta a los objetivos rehabilitadores de la prisión. Concretamente, se habla de la presencia que adquieren el orden y el control en las prisiones de mujeres, aun cuando la amenaza a la seguridad no es especialmente elevada o inminente.

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari se centra en la importància de la moral laboral del personal penitenciari per al bon funcionament de la presó i l'èxit de les reformes que s’hi desitgin implementar. En primer lloc, es reprodueix la tesi de Jacobs a Stateville respecte d’aquesta qüestió. A continuació, s'argumenta que aquest plantejament és també aplicable a la realitat penitenciària espanyola. Finalment, s'assenyalen les implicacions de tot això per al desenvolupament i la implementació de noves polítiques penitenciàries., This text forms part of a round table discussion with James B. Jacobs, author of the classic study on the sociology of prisons Stateville: The Penitentiary in Mass Society, and examines the validity of his work 40 years later. The commentary addresses the importance of prison officer morale in the functioning of penitentiary institutions. Firstly, the thesis Jacob presents in Stateville on this issue is reproduced. It is then argued that his reasoning is also relevant to the Spanish penitentiary context. To conclude, the implications for the design and implementation of new penitentiary policies are discussed., Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario se centra en la importancia de la moral laboral del personal penitenciario para el buen funcionamiento de la prisión y el éxito de las reformas que se deseen implementar. En primer lugar, se reproduce la tesis de Jacobs en Stateville respecto a esta cuestión. A continuación, se argumenta que dicho planteamiento es también aplicable a la realidad penitenciaria española. Finalmente, se señalan las implicaciones de todo ello para el desarrollo y la implementación de nuevas políticas penitenciarias.

El present article té com objectiu presentar els resultats sobre una subescala suministrada a treballadors socials, a Portugal, que intervenen amb personas grans i que avalua les seves competències el que fa a «Valors, ètiques i perspectives teòriques». L'estudi, a més d'analitzar l'estructura factorial i les propietats psicomètriques de la subescala, compara les puntuacions mitjanes amb les d'altres països. La investigació es va fer amb les/els traballadores/ors socials que assumeixen funcions de lideratge en les respostes socials dirigides a personas grans (n = 387). Els resultats indiquen una estructura bifactorial (competències transversals versus competències especialitzades sobre la pràctica professional), i que explica aproximadament el 64,72% de la variança. La consistència interna va ser de 0,90 (α de Cronbach). Les diferències de les medies trobades, que són superiors a Portugal, especialment en les competències transversals que porten a la integració dels valors i les ètiques a la pràctica professional, ens porten a considerar que, malgrat l'absència d'un codi d'ètica portuguès, el projecte educatiu i professional està basat en la centralitat dels valors i de l'ètica., This article presents the results of the administration, in Portugal, of a subscale that evaluates the competencies of social workers working with elderly users regarding “Values, Ethics and Theoretical Perspectives.” In addition to examining the factor structure and the psychometric properties of the subscale, the study compares the mean scores with those of samples collected in other countries. The research was carried out with social workers who assume leadership roles in social institutions targeted at the elderly population (n = 387). The results indicate a two-factor structure (transversal competences vs. specialized skills related to professional practice), which explains about 64.72% of the variance. The internal consistency was 0.90 (Cronbach’s α). The average differences found in Portugal, especially in transversal competencies that refer to the integration of values and ethics in professional practice, reveal that despite the absence of a Portuguese code of ethics, the educational and professional project of social workers is based on the centrality of values and ethics., El presente artículo tiene como objetivo presentar los resultados sobre una subescala suministrada a trabajadores sociales, en Portugal, que intervienen con personas mayores y que evalúa las competencias de estos acerca de los «Valores, éticas y perspectivas teóricas». El estudio, además de analizar la estructura factorial y las propiedades psicométricas de la subescala, compara las puntuaciones medias con las de otros países. La investigación se hizo con las/los trabajadoras/es sociales que asumen funciones de liderazgo en las respuestas sociales dirigidas a personas mayores (n = 387). Los resultados indican una estructura bifactorial (competencias transversales versus competencias especializadas sobre la práctica profesional), y que explica aproximadamente el 64,72% de la varianza. La consistencia interna fue de 0,90 (α de Cronbach). Las diferencias de las medias encontradas, que son superiores en Portugal, especialmente en las competencias transversales que conducen a la integración de los valores y las éticas en la práctica profesional, nos llevan a considerar que, a pesar de la ausencia de un código de ética portugués, el proyecto educativo y profesional está basado en la centralidad de los valores y de la ética.

Aquest text constitueix una presentació del monogràfic «La participació política de les comunitats migrants a Espanya: nous i vells dilemes». Juntament amb un enquadrament teòric que recull les principals contribucions més recents al debat entorn de la participació política de les comunitats migrants, s’introdueixen els principals aspectes de disseny teòric i metodològic del projecte de recerca sobre associacionisme migrant a Galícia, que és a l’origen d'aquesta publicació, i es presenten breument cadascun dels articles que componen el volum., This text is an introduction to the case study “Political Involvement of Migrant Communities in Spain. New and Old Dilemmas.” In addition to a theoretical framework that gathers the most recent major contributions to the discussion on the political involvement of migrant communities, the main aspects of the theoretical and methodological design for the research project on migrant associationalism in Galicia are introduced, as this project is at the origin of this publication. Each of the articles that comprise the study is briefly introduced., Este texto constituye una presentación del monográfico «La participación política de las comunidades migrantes en España: nuevos y viejos dilemas». Junto con un encuadre teórico que recoge las principales contribuciones más recientes al debate en torno a la participación política de las comunidades migrantes, se introducen los principales aspectos de diseño teórico y metodológico del proyecto de investigación sobre asociacionismo migrante en Galicia, que está en el origen de esta publicación, y se presentan brevemente cada uno de los artículos que componen el volumen.

En els estudis sobre els determinants de la participació política dels migrants és freqüent trobar anàlisis basades en l’enfocament de l’estructura d’oportunitats polítiques (EOP). Aquest enfocament sorgeix a partir dels estudis sobre moviments socials i activisme cívic. Enfront dels abordatges que explicaven l’acció col·lectiva a partir de l’agregació natural d’interessos comuns, fruit dels processos d’interacció estratègica, de la mobilització de recursos o del nivell socioeconòmic dels actors, aquesta perspectiva entén que això té més a veure amb l’existència d’un context polític determinat que afavoreix el desenvolupament de certes accions i iniciatives civicopolítiques. L’enfocament de l’EOP és actualment un dels dominants en l’anàlisi de l’activisme migrant. L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre aquests debats centrant-nos en les principals limitacions de la perspectiva de l’EOP. Per fer-ho, ens basarem en l’anàlisi de l’associacionisme migrant a Espanya i en els vincles civicopolítics dels migrants amb els seus països d’origen. Aquest treball pretén oferir un acostament teoricoanalític a partir dels resultats de les recerques que en els darrers anys s’han desenvolupat a Espanya sobre aquesta temàtica. A partir d’aquesta discussió, l’article presenta una proposta analítica relacional i dinàmica de les principals dimensions que entenem que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar l’associacionisme i la participació civicopolítica dels migrants., In migrant political participation studies it is common to find approaches based on the political opportunity structure (POS); a perspective that emerged from studies on social movements and civic activism. POS confronts other approaches that conceive collective action based on the natural aggregation of common interests. Instead of this, POS highlights the relevance of political context to explain the development of several political practices of migrants. POS is currently one of the dominant approaches in analyzing migrant activism. The aim of this article is to reflect on these debates and highlight the most important constraints of this perspective. To do so, we focus on immigrants’ self-organizations in Spain and the links between them and their countries. The article presents a proposal of a relational and dynamic research framework in order to take into account the main factors that should be considered when dealing with migrants’ civic and political participation., En los estudios sobre los determinantes de la participación política de los migrantes es frecuente encontrar análisis basados en el enfoque de la estructura de oportunidades políticas (EOP). Este enfoque surge a partir de los estudios sobre movimientos sociales y activismo cívico. Frente a los abordajes que explicaban la acción colectiva a partir de la agregación natural de intereses comunes, fruto de los procesos de interacción estratégica, de la movilización de recursos o del nivel socioeconómico de los actores, esta perspectiva entiende que la misma tiene más que ver con la existencia de un contexto político determinado que favorece el desarrollo de ciertas acciones e iniciativas cívico-políticas. El enfoque de la EOP es actualmente uno de los dominantes en el análisis del activismo migrante. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre estos debates centrándonos en las principales limitaciones de la perspectiva de la EOP. Para ello, nos basaremos en el análisis del asociacionismo migrante en España y en los vínculos cívico-políticos de los migrantes con sus países de origen. Este trabajo pretende ofrecer un acercamiento teórico-analítico a partir de los resultados de las investigaciones que en los últimos años se han desarrollado en España sobre dicha temática. A partir de esta discusión, el artículo presenta una propuesta analítica relacional y dinámica de las principales dimensiones que entendemos deben tenerse en cuenta a la hora de abordar el asociacionismo y la participación cívico-política de los migrantes.

L’objectiu principal d’aquest article és fer un estudi longitudinal del teixit associatiu immigrant a Galícia al llarg de l’última dècada. Partint d’un registre previ de 2006, hem actualitzat el cens d’associacions del 2016 amb la finalitat d’analitzar-ne l’evolució. En concret, examinarem la pervivència i la transformació de l’escenari associatiu, així com els factors que han permès el manteniment, el cessament o la creació de certes associacions en un context de canvi.Els resultats indiquen una alta volatilitat en el panorama associatiu, així com una diversificació del seu perfil, composició per país d'origen i orientació. Darrere d’aquesta transformació trobem diversos factors que la propicien. En primer lloc, cal tenir en compte el canvi de cicle migratori a Espanya: reducció de la immigració i augment de la reemigració i del retorn. En segon lloc, la pèrdua de caràcter prioritari de la immigració en l’agenda pública i la reducció de fons econòmics per a la integració. Finalment, han estat clau les diferències en la cultura participativa al país d’origen per a la creació de noves associacions.La metodologia utilitzada és una combinació de tècniques quantitatives (explotació de dades de censos i registres d’associacions aixecats el 2006 i 2016, anàlisi sociodemogràfica de fluxos i estoc migratori i qüestionari telefònic a associacions) i qualitatives (entrevistes semiestructurades a membres d’associacions i informants clau)., The main aim of this article is to conduct a longitudinal analysis of the immigrant associative network in Galicia over the last decade. Starting from a previous record of 2006, we updated the census of associations in 2016 in order to analyze their evolution. Specifically, we examine the continuity and the transformation in the associative scene, as well as the factors that contribute to the maintenance, dissolution and/or creation of certain associations within a context of change. The results point to a high volatility in the associative panorama, as well as a diversification of the profile, composition by country of origin and orientation of the associations. A variety of factors are behind this transformation. Firstly, the change in the migration cycle in Spain – a reduction in its immigration and an increase in re-emigration and return. Secondly, the loss of the primary status of immigration in the public agenda and the reduction in economic funding for integration. Finally, differences in the involvement culture in the country of origin are shown to be key for the creation of new associations. The methodology used combines quantitative (use of data from censuses and association registers in 2006 and 2016, a socio-demographic analysis of migration flows and stocks and a telephone questionnaire for associations) and qualitative techniques (semi-structured interviews of association members and key informants)., El principal objetivo de este artículo es realizar un estudio longitudinal del tejido asociativo inmigrante en Galicia a lo largo de la última década. Partiendo de un registro previo de 2006, hemos actualizado el censo de asociaciones de 2016 con el fin de analizar su evolución. En concreto, examinaremos la pervivencia y la transformación del escenario asociativo, así como los factores que han permitido el mantenimiento, el cese o la creación de ciertas asociaciones en un contexto de cambio.Los resultados indican una alta volatilidad en el panorama asociativo, así como una diversificación de su perfil, composición por país de origen y orientación. Detrás de esta transformación encontramos diversos factores que la propician. En primer lugar, hay que tener en cuenta el cambio de ciclo migratorio en España: reducción de la inmigración y aumento de la reemigración y del retorno. En segundo lugar, la pérdida de carácter prioritario de la inmigración en la agenda pública y la reducción de fondos económicos para la integración. Por último, han sido claves las diferencias en la cultura participativa en el país de origen para la creación de nuevas asociaciones.La metodología utilizada es una combinación de técnicas cuantitativas (explotación de datos de censos y registros de asociaciones levantados en 2006 y 2016, análisis sociodemográfico de flujos y stock migratorio y cuestionario telefónico a asociaciones) y cualitativas (entrevistas semiestructuradas a miembros de asociaciones e informantes clave).

En els últims vint anys, les societats d’Espanya i Itàlia han experimentat un canvi demogràfic molt notable a causa de fluxos migratoris d’alta intensitat. Des de principis de la dècada de 1990, la població estrangera es va multiplicar per cinc en tots dos països i el 2010 va assolir el 12 i el 6 per cent, respectivament, del conjunt poblacional (INE, 2015; ISTAT, 2015). En tots dos casos, aquest fenomen migratori planteja nous desafiaments de representació democràtica, atès que, en un període molt curt de temps, ha generat un gran cabal de nous residents amb expectatives legítimes de fer sentir la seva veu en el procés de presa de decisions. No obstant això, l’augment del nombre d’immigrants residents a Espanya i Itàlia també va coincidir amb un període en el qual l’opinió pública va començar a mostrar major preocupació per la immigració, la qual cosa va provocar actituds negatives cada vegada més visibles cap als col·lectius immigrants en ambdós països. Aquest article analitza en quina mesura la pressió migratòria i el canvi actitudinal cap als immigrants a Espanya i Itàlia poden ajudar-nos a comprendre millor les estratègies dels partits a l’hora de facilitar l’accés d’aquest col·lectiu a càrrecs electes als parlaments nacionals. Fent ús d’una base de dades única que inclou informació sobre el perfil sociodemogràfic i polític de tots els diputats i diputades en tots dos països des de 1990 fins a l’actualitat, el nostre estudi contribueix a avançar en el coneixement sobre les dinàmiques que afavoreixen i que dificulten la representació política dels immigrants en aquests dos països del sud d’Europa., In the 1990s and the 2000s, Spain and Italy experienced a considerable growth in immigration. In just two decades, the foreign population has multiplied more than fivefold in both countries and by 2010 accounted for 12 and 6 per cent of the total population, respectively (INE, 2015; ISTAT, 2015). This demographic change has put pressure on the democratic representative system of both countries, with large numbers of new residents wishing to have a voice in the direction of collective affairs. Yet, at the same time, public opinion has become increasingly concerned about immigration and immigrants’ integration in both countries, with attitudes towards immigrants becoming increasingly negative in both. This article examines how these competing pressures can help us better understand the strategies of political parties in relation to the incorporation of citizens of immigrant origin into elected office in the national parliaments of both countries. Drawing on an original and unique dataset on the socio-demographic characteristics and political profiles of all national MPs elected in Spain and Italy since the beginning of the 1990s, this study aims at examining the dynamics which encourage or hinder the political representation of citizens of immigrant origin in these two Southern European countries., En los últimos veinte años, las sociedades de España e Italia han experimentado un cambio demográfico muy notable debido a flujos migratorios de alta intensidad. Desde principios de la década de 1990, la población extranjera se multiplicó por cinco en ambos países y en 2010 alcanzó el 12 y el 6 por ciento, respectivamente, del conjunto poblacional (INE, 2015; ISTAT, 2015). En ambos casos, dicho fenómeno migratorio plantea nuevos desafíos de representación democrática, dado que, en un periodo muy corto de tiempo, ha generado un gran caudal de nuevos residentes con expectativas legítimas de hacer oír su voz en el proceso de toma de decisiones. Sin embargo, el aumento del número de inmigrantes residentes en España e Italia también coincidió con un período en el que la opinión pública empezó a mostrar mayor preocupación por la inmigración, lo que provocó actitudes negativas cada vez más visibles hacia los colectivos inmigrantes en ambos países. Este artículo analiza en qué medida la presión migratoria y el cambio actitudinal hacia los inmigrantes en España e Italia pueden ayudarnos a comprender mejor las estrategias de los partidos a la hora de facilitar el acceso de este colectivo a cargos electos en los parlamentos nacionales. Haciendo uso de una base de datos única que incluye información sobre el perfil sociodemográfico y político de todos los diputados y diputadas en ambos países desde 1990 hasta la actualidad, nuestro estudio contribuye a avanzar en el conocimiento sobre las dinámicas que favorecen y que dificultan la representación política de los inmigrantes en estos dos países del sur de Europa.

Aquest article se centra a analitzar la participació política dels estrangers establerts a Galícia a través del teixit associatiu immigrant. Es considera que la participació social en entitats creades per immigrants és sinònim d’integració social i afavoreix la participació política. Aquesta participació política es divideix en dos components: el dret d’accés a la presa de decisions i la participació efectiva, entesa com els contactes, les pràctiques associatives i les relacions amb actors socials i polítics.Partim d’una metodologia mixta que combina l’explotació de dades d’un qüestionari amb l’anàlisi d’entrevistes qualitatives. A partir del Qüestionari a Associacions d’Immigrants a Galícia, obtenim dades quantitatives de 32 associacions d’immigrants sobre les activitats i les seves relacions de tipus institucional i polític. Les 43 entrevistes semiestructurades a líders associatius, representants institucionals i entitats del tercer sector ens possibilitaran que aprofundim en els discursos que sostenen la seva actuació i la seva posició ideològica.Els principals resultats ens assenyalen una participació política de les entitats d’estrangers circumscrita a l’àmbit municipal. L’existència de mecanismes formals permet la seva articulació com a actors socials però amb escassa incidència política, la qual cosa es pot traduir en un baix contacte amb entitats polítiques i socials. Quan aquest contacte es produeix, està més dirigit a solucionar necessitats derivades de la vulnerabilitat social que no pas a resoldre demandes típiques d’un procés d’assentament consolidat., This article examines foreigners’ political participation in Galicia through migrant associations. It considers that social participation in organizations promoted by migrants implies social integration and favors political involvement. This political participation is divided into two elements: the right of access to decision making and effective participation, which is understood as contacts, associative practices and relationships with social and political actors. A mixed methodology is used combining data drawn from a questionnaire and the analysis of qualitative interviews. From the questionnaire administered to immigrant organizations in Galicia, we obtained quantitative data on the activities and institutional and political relations of 32 immigrant associations. The 43 semi-structured interviews of association leaders, institutional representatives and third sector entities allows us to look deeper into the discourses that support their actions and their ideological-political position. The main results point to a political participation of foreigners’ organizations circumscribed to the local sphere, as well as to the existence of formal mechanisms that allow their consideration as social actors but with scarce political incidence characterized by little contact with political and social entities. When this occurs, it is more aimed at solving needs derived from social vulnerability rather than the typical demands of a consolidated settlement process., Este artículo se centra en analizar la participación política de los extranjeros asentados en Galicia a través del tejido asociativo inmigrante. Se considera que la participación social en entidades creadas por inmigrantes es sinónimo de integración social y favorece la participación política. Esta participación política se divide en dos componentes: el derecho de acceso a la toma de decisiones y la participación efectiva, entendida como los contactos, las prácticas asociativas y las relaciones con actores sociales y políticos.Partimos de una metodología mixta que combina la explotación de datos de un cuestionario con el análisis de entrevistas cualitativas. A partir del Cuestionario a Asociaciones de Inmigrantes en Galicia, obtenemos datos cuantitativos de 32 asociaciones de inmigrantes sobre las actividades y sus relaciones de tipo institucional y político. Las 43 entrevistas semiestructuradas a líderes asociativos, representantes institucionales y entidades del tercer sector nos posibilitarán que profundicemos en los discursos que sostienen su actuación y su posición ideológica.Los principales resultados nos señalan una participación política de las entidades de extranjeros circunscrita al ámbito municipal. La existencia de mecanismos formales permite su articulación como actores sociales pero con escasa incidencia política, lo que puede traducirse en un bajo contacto con entidades políticas y sociales. Cuando este contacto se produce, está más dirigido a solventar necesidades derivadas de la vulnerabilidad social que a resolver demandas típicas de un proceso de asentamiento consolidado.

L’arribada d’immigració estrangera a Galícia sense vincles amb l’emigració gallega i per causes econòmiques al començament del segle xxi va provocar l’assentament de comunitats migrants de forma estable. Un dels indicadors d’assentament de la immigració estrangera i d’integració en la societat d’acollida és la creació d’associacions ètniques. En la recerca en què es basa aquest article ens centrem en l’estudi de l’associacionisme dels immigrants estrangers no hispanoparlants a Galícia per analitzar les seves demandes i les seves estratègies en relació amb els seus processos d’integració. La realitat del teixit associatiu immigrant a Galícia està marcada per la situació de precarietat, la viscuda pels seus líders i associats arran de la crisi econòmica i la soferta com a entitats per les polítiques d’austeritat marcades per la retallada de la despesa social. En aquest article complementarem la classificació sobre el teixit associatiu ètnic de Schrover i Vermeulen (2005), la qual distingeix entre associacions defensives —les que responen a l’exclusió— i ofensives —les que recalquen les seves diferències pel que fa a la societat receptora—, amb un tercer tipus: les organitzacions amb demandes interculturals que busquen una major interacció i un major intercanvi amb la societat d’acollida., Since the beginning of the 21st century with the arrival of external immigrants who were motivated by economic factors and lacked ties to prior Galician emigration, Galicia has witnessed the consolidation of migrant communities. The formation of ethnic associations is one of the indicators of foreign community settlement and integration in the receiving society. The research project on which this article is based focused on the associations formed by non-Spanish speaking external immigrants in Galicia in order to analyze their claims and strategies related to processes of integration. The realities faced by these Galician immigrant associations have been shaped by economic instability. The economic crisis has directly affected the lives of group leaders and members, and the organizations themselves have suffered as a result of austerity measures that have reduced social spending. In this article we apply Schrover and Vermeulen’s (2005) classification of ethnic association approaches as either defensive (responding to social exclusion) or offensive (emphasizing differences with respect to the receiving society), and extend this scheme to include a third type: organizations which make claims for interculturality (stronger interactions and exchanges with the host society)., La llegada de inmigración extranjera a Galicia sin lazos con la emigración gallega y por causas económicas a comienzos del siglo xxi provocó el asentamiento de comunidades migrantes de forma estable. Uno de los indicadores de asentamiento de la inmigración extranjera y de integración en la sociedad de acogida es la creación de asociaciones étnicas. En la investigación en la que se basa este artículo nos centramos en el estudio del asociacionismo de los inmigrantes extranjeros no hispanoparlantes en Galicia para analizar sus demandas y sus estrategias en relación con sus procesos de integración. La realidad del tejido asociativo inmigrante en Galicia está marcada por la situación de precariedad, la vivida por sus líderes y asociados a raíz de la crisis económica y la sufrida como entidades por las políticas de austeridad marcadas por el recorte del gasto social. En este artículo complementaremos la clasificación sobre el tejido asociativo étnico de Schrover y Vermeulen (2005), la cual distingue entre asociaciones defensivas —las que responden a la exclusión— y ofensivas —las que recalcan sus diferencias con respecto a la sociedad receptora—, con un tercer tipo: las organizaciones con demandas interculturales que buscan una mayor interacción y un mayor intercambio con la sociedad de acogida.

El text analitza com les trajectòries i les característiques de les trames associatives migrants condicionen l’impuls i la posada en pràctica del codesenvolupament a la ciutat de Madrid, a més de la manera en què s’ha impulsat el codesenvolupament ha impactat al seu torn en el discurs, l’orientació i el procés de transnacionalització de les associacions de migrants. L’anàlisi de material de camp (revisió de webs i documents de les associacions, entrevistes a representants associatius i assistència a reunions i a esdeveniments de les organitzacions) mostra que el codesenvolupament s’ha entès com una finestra d’oportunitat per les associacions per incidir políticament de manera transnacional, reforçar el seu lideratge i participar en els projectes polítics dels contextos d’origen. El treball contribueix a estudiar un tema molt poc treballat per al cas espanyol i la població llatinoamericana. La principal innovació d’aquest text consisteix a vincular l’enfocament de les estructures d’oportunitat política amb la perspectiva transnacional per conèixer amb més profunditat l’abast de la participació política transnacional de les associacions de migrants., The article analyzes how the trajectories and characteristics of migrant associations determine the promotion and implementation of co-development in the city of Madrid, Spain, and how the way co-development has been promoted has impacted on the discourse, orientation and transnationalization process of migrant associations. Through the analysis of field material (review of association websites and documents, interviews with associative representatives and attendance at meetings and events of the organizations), the text shows how co-development has been understood by associations as a window of opportunity to influence politics in a transnational way, strengthen their leadership and participate in political projects in the contexts of origin. The work contributes to the study of a scarcely analyzed topic for the Spanish case and the Latin American population. The main innovation of the study is the link between a political opportunity structures focus and a transnational perspective to explore in greater depth the scope of transnational political participation of migrant associations., El texto analiza cómo las trayectorias y las características de las tramas asociativas migrantes condicionan el impulso y la puesta en práctica del codesarrollo en la ciudad de Madrid, además de la manera en que ha sido impulsado el codesarrollo ha impactado a su vez en el discurso, la orientación y el proceso de transnacionalización de las asociaciones de migrantes. El análisis de material de campo (revisión de webs y documentos de las asociaciones, entrevistas a representantes asociativos y asistencia a reuniones y a eventos de las organizaciones) muestra que el codesarrollo ha sido entendido como una ventana de oportunidad por las asociaciones para incidir políticamente de manera transnacional, reforzar su liderazgo y participar en los proyectos políticos de los contextos de origen. El trabajo contribuye a estudiar un tema muy poco trabajado para el caso español y la población latinoamericana. La principal innovación de este texto consiste en vincular el enfoque de las estructuras de oportunidad política con la perspectiva transnacional para conocer con más profundidad el alcance de la participación política transnacional de las asociaciones de migrantes.

El present article es proposa indagar en les tensions del trinomi Estat, cultura i organitzacions comunitàries, a partir de l'anàlisi de les polítiques culturals, la seva gestió i implementació per part de grups de teatre comunitari argentins durant els anys 1983-2015. Els objectius que invoca aquest treball s'orienten a poder identificar els diferents paradigmes que sustenten les polítiques culturals i a rastrejar moments d'obertura o clausura d'espais de participació comunitària en l'àmbit de la cultura. En última instància, això ens parlarà de les formes en què l'Estat es veu involucrat en el desenvolupament de la vida cultural d'aquestes comunitats, i de les estratègies que aquestes comunitats despleguen per potenciar les propuestes estatals, disputar-les i/o modificar-les. Treballarem amb dos casos: el grup Catalinas Sur i el Teatro Comunitario de Rivadavia, fet què també ens permetrà visualitzar diferències en metodologies de construcció de poder en àmbits urbans y rurals., This article aims to investigate the tensions arising in the triad of state, culture and community organizations based on the analysis of cultural policies and their management and implementation by Argentinean community theater groups during the period 1983–2015. The objectives are to identify the different paradigms that sustain cultural policies and to trace moments of opening or closure in community participation in the field of culture. Ultimately, this will tell us about the ways in which the state is involved in the development of the cultural life of these communities, and the strategies that they develop in order to promote or dispute the state proposals. The cases of Catalinas Sur and Teatro Comunitario de Rivadavia are analyzed, which allow us to visualize differences in power-building methods in urban and rural areas., El presente artículo se propone indagar en las tensiones del trinomio Estado, cultura y organizaciones comunitarias, a partir del análisis de las políticas culturales, su gestión e implementación por parte de grupos de teatro comunitario argentino durante los años 1983-2015. Los objetivos que invoca este trabajo se orientan a poder identificar los distintos paradigmas que sustentan las políticas culturales y a rastrear momentos de apertura o clausura de espacios de participación comunitaria en el ámbito de la cultura. En última instancia, ello nos hablará de los modos en que el Estado se ve involucrado en el desarrollo de la vida cultural de estas comunidades, y de las estrategias que estas comunidades despliegan para potenciar las propuestas estatales, disputarlas y/o modificarlas. Trabajaremos con dos casos: el grupo Catalinas Sur y el Teatro Comunitario de Rivadavia, lo que nos permitirá también visualizar diferencias en metodologías de construcción de poder en ámbitos urbanos y rurales.

La participació constitueix el cor de tota teoria i pràctica democràtica. Reflexions clàssiques i contemporànies de la democràcia es fan ressò de l’imperatiu participatiu. No obstant això, existeixen diferents nocions del que significa participar que depenen, entre altres elements, del posicionament teòric en el camp acadèmic de l’agent que enuncia, i de la posició social d’aquest.Considerant aquesta diversitat de significats, en aquest article es defensa la idea que la participació es veu travessada per diferents eixos de dominació (gènere, raça, classe social, edat, etc.); i s’explora, des d’un punt de vista biogràfic, la influència del gènere i la seva relació o encreuament amb altres estructures, com l’edat en les formes de concebre la participació. Per fer-ho, es mobilitzen, d’una banda, les biografies de la participació de 42 dones i 6 homes que formen part d’algun dispositiu d’innovació democràtica de la Comunitat Autònoma del País Basc. De l’altra, s’analitzen les dades de 5 grups de discussió duts a terme amb 21 d’aquestes 42 dones. Es conclou proposant tres imatges orientatives de la participació —concepcions àmplia, mixta i restrictiva de la participació— que ajuden a cartografiar la diversitat conceptual en matèria de participació i a estudiar les implicacions teòriques i pràctiques de l’ús de cadascuna d’aquestes., Participation is the core of all democratic theory and practice. Both classical and contemporary reflections on democracy echo the participatory imperative. However, there exist different notions of what it means to participate, which depend, among other things, on the enunciating agent’s theoretical positioning in the academic field as well as the social position of that agent. Considering this diversity of meanings, this article defends the idea that different domination systems (gender, race, social class, age, etc.) permeate participation and explores, from a biographical point of view, the influence of gender and its relationship with other structures such as age when it comes to ways of understanding participation. To achieve this aim, participatory biographies of 42 women and six men who form part of a democratic innovation apparatus in the Autonomous Region of the Basque Country are used. Furthermore, data from five discussion groups held with 21 of these 42 women are analyzed. The study reveals three images of participation: broad, mixed and restrictive understandings of participation. These images help to map the conceptual diversity on the issue of participation and also to study the theoretical and practical implications of the use of each., La participación constituye el corazón de toda teoría y práctica democrática. Reflexiones clásicas y contemporáneas de la democracia se hacen eco del imperativo participativo. Sin embargo, existen distintas nociones de lo que significa participar que dependen, entre otros elementos, del posicionamiento teórico en el campo académico del agente que enuncia, y de la posición social del mismo.Considerando esa diversidad de significados, en este artículo se defiende la idea de que la participación se ve atravesada por distintos ejes de dominación (género, raza, clase social, edad, etc.); y se explora, desde un punto de vista biográfico, la influencia del género y su relación o su cruce con otras estructuras, como la edad en las formas de concebir la participación. Para ello, se movilizan, de un lado, las biografías de la participación de 42 mujeres y 6 hombres que forman parte de algún dispositivo de innovación democrática de la Comunidad Autónoma del País Vasco. De otro lado, se analizan los datos de 5 grupos de discusión llevados a cabo con 21 de esas 42 mujeres. Se concluye proponiendo tres imágenes orientativas de la participación —concepciones amplia, mixta y restrictiva de la participación— que ayudan a cartografiar la diversidad conceptual en materia de participación y a estudiar las implicaciones teóricas y prácticas del uso de cada una de ellas.