Search

El gran desenvolupament normatiu i material que ha experimentat l'Administració tributària espanyola amb relació a la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no solament l'ha portat a ser un exemple a seguir per a les altres administracions públiques, sinó que també l'ha convertit en tot un referent internacional. En concret, aquelles primeres previsions genèriques previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic del procediment administratiu comú i, essencialment, en la Llei 28/2003, de 17 de desembre, general tributària, s'han convertit avui en una llei de caràcter bàsic en matèria d'Administració electrònica i en una seu electrònica completa, la qual cosa ha derivat en la informatització de tots els procediments i en una nova forma de funcionament. No obstant això, i malgrat els lloables esforços invertits sobre aquest tema, l'assentament ple de la denominada Administració electrònica és un repte encara llunyà. Justament l'objecte d'aquest treball és posar de manifest les qüestions i els aspectes que encara resten pendents per a fer-la realitat.

Ante la imposibilidad de practicar caso por caso los millones de liquidaciones anuales relativas a las más importantes figuras impositivas, los ciudadanos se encontraron con la responsabilidad de conocer, interpretar y aplicar el complejo, cambiante y, a veces, incluso deficiente ordenamiento tributario, por lo que debía compensarse la reducción de la actividad administrativa con una fuerte prestación de los deberes de información y asistencia a los obligados tributarios. Por ello, y teniendo en cuenta que la información y la comunicación son la base de los deberes, parece evidente que constituyen uno de los ámbitos administrativos más susceptible de ser transformado por la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación, de la misma forma que es posible pensar que las consecuencias que ha tenido la incorporación de los nuevos medios en su prestación han comportado un antes y un después.

Davant la impossibilitat de practicar cas per cas els milions de liquidacions anuals relatives a les figures impositives més importants, els ciutadans es van trobar amb la responsabilitat de conèixer, interpretar i aplicar l'ordenament tributari complex, canviant i, de vegades, fins i tot deficient, per la qual cosa s'havia de compensar la reducció de l'activitat administrativa amb una forta prestació dels deures d'informació i assistència als tributaris obligats. Per això, i tenint en compte que la informació i la comunicació són la base de deures, sembla evident que constitueixen un dels àmbits administratius més susceptible de ser transformat per la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de la mateixa manera que es pot pensar que les conseqüències que ha tingut la incorporació dels nous mitjans en la seva prestació han comportat un abans i un després.