Search

En aquest treball s’analitza els orígens de la Farmàcia Homs de Gironella, l’únic establiment comercial de la vila que manté la seva decoració original gairebé 140 anys després de la seva obertura. Fou fundada l’any 1877 per Miquel Homs, farmacèutic de Cardona (Bages), iniciant una nissaga de d’apotecaris que l’han regentat fins els nostres dies. Es fa esment de les diverses generacions de professionals que hi van exercir i s’analitzen els primers llibres copiadors de receptes que es conserven a l’establiment., En este estudio se analizan los orígenes de la Farmacia Homs de Gironella, el único establecimiento comercial de la población que mantiene su decoración original casi 140 años después de su apertura. Fue fundada en el año 1877 por Miquel Homs, farmacéutico de Cardona (Bages), iniciando una genealogía de farmacéuticos que la han regentado hasta nuestros días. Se comentan las diversas generaciones de profesionales que ejercieron en el establecimiento y se analizan los primeros libros copiadores de recetas que se conservan en la botica.

S’analitza en aquest treball el dictamen elaborat el 1879 per una comissio formada per cinc membres de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per a respondre en profunditat cinc qüestions sobre la distribució de la pel·lagra a Espanya i de la seva relació amb la ingesta de blat de moro, contingudes en un Memorandum remès pel Rector de la Universitat de Barcelona, a petició del cònsul general d’Itàlia.

Es recorda l’esforç que es va fer a la Casa de Caritat de Barcelona, i a l’Escola Municipal de cecs i sordmuts, pel que fa al cas d’Inocencio Juncar Reyes, sordmut de naixement i cec des dels cinc anys. S’aporten dades sobre la seva vida; la repercussió en diversos diaris i revistes i el coneixement d’aquest cas, recollit en la literatura especialitzada dels Estats Units. Dades sobre els seus mestres: Antoni Rispa i Francesc Valls i Ronquillo., Se recuerda el esfuerzo realizado en la Casa de Caridad de Barcelona, y en la Escuela Municipal de ciegos y sordomudos, en el caso de cas Inocencio Juncar Reyes, sordomudo de nacimiento, y ciego desde los cinco años. Se aportan datos sobre su vida; la repercusión en diversos periódicos y revistas y el conocimiento de este caso, mencionado en la literatura especializada de los Estados Unidos. Datos sobre sus profesores: Antoni Rispa y Francesc Valls i Ronquillo.

S’analitzen i es transcriuen quatre documents manuscrits en relació, a les febres tercianes que afectaven a la població de Sant Martí de Provençals. Un, de l’Arxiu Municipal de Sant Martí Provençals de l’any 1837, on queda constància de la inquietud que hi havia pels estralls que les febres estaven causant; tres, del fons arxivístic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (anys 1838-1839), dos d’ells de la Diputació de Barcelona, demanant informes a l’Acadèmia i per últim el dictamen de l’Acadèmia, de gener de 1839. Es considera que és un dels primers expedients amb documentació sanitària referits al terme de Sant Martí. S’ha afegit un article posterior de “La Voz de las Afueras”, sense data ni autor, però força interessant on s’explica esquemàticament el procés de creixement de la població i els problemes mediambientals del moment., Se analizan y transcriben cuatro documentos manuscritos en relación, a las fiebres tercianas que afectaron a la población de Sant Martí de Provençals. Uno, del Archivo Municipal de Sant Martí de Provençals de 1837, donde queda patente la inquietud que había a causa de los estragos que las fiebres tercianas estaban provocando; tres, del fondo archivístico de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (años 1838-1839), dos de ellos de la Diputación de Barcelona, pidiendo informes a la Academia y por último el dictamen de la Academia, de enero de 1839. Se considera que es uno de los primeros expedientes con documentación sanitaria referidos al municipio de San Martín. Se ha añadido un artículo posterior de “La Voz de las Afueras”, sin fecha ni autor, bastante interesante, donde se explica de forma esquemática el proceso de crecimiento de la población y los problemas medioambientales del momento.

Anàlisi extensa de les referències al paludisme en el segle XIX, en les memòries que es troben a l’arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Entre elles dates sobre les de Torroella de Montgrí (1837, Ramon Congost),Girona (Francesc Gelabert, 1841; 1881, Josep Oliu), Terrassa (1881, Pau Aymerich), L’Escala (1884, Rossend Pi), Masquefa (1885, Domènec Gonzàlez) Tortosa (1901, Felip Vilà) i altres.