Search

[ca] L’article proposa un replantejament del paper de les terres gironines en la cultura trobadoresca, centrat sobretot en les circumstàncies de la possible etapa inicial de l’activitat de Cerverí (el moment en què es va convertir en Cerverí de Girona), la interpretació del sentit de la ruta de la seva Recepta de xarob i, finalment, la reconstrucció d’un cercle poètic entorn de la catedral de Girona. Per a tots aquests aspectes, combina l’anàlisi literària amb les dades històriques, tot recollint informació dispersa i inèdita sobre els personatges rellevants. En resulten exemples evidents de la implicació de la noblesa amb la cultura trobadoresca i de la manera com la lírica dels trobadors reflecteix les xarxes familiars i polítiques, i així complementa la visió que tradicionalment s’ha tingut de les relacions entre la noblesa i la reialesa en moments de conflicte.

[ca] L'artesanat fou un col??lectiu destacat en l'àmbit del conjunt de viles que formaven el País Valencià en la baixa Edat Mitjana, també en el cas d'Alzira. En el següent article tractem d'oferir una anàlisi d'aquest heterogeni grup social mitjançant un dels principals espais on desenvolupava la seua activitat, l'obrador o la casa. I això a partir de la localització de bona part de la menestralia en el centre urbà, també de les tasques que portava a terme en l'àmbit domèstic, passant per la transmissió del patrimoni o en quines condicions accedia al mercat immobiliari. En definitiva, pretenem interrogar-nos sobre com s'inseria l'habitatge en les estratègies familiars i quin paper jugava en les lògiques que permetien la reproducció social de l'artesanat.