Search

Al'Romanç d'Evast e Blaquerna', enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller, llavors pertanyent al Regne de Mallorca, vers el 1283, Ramon Llull hi construeix un relat extens i sostingut, el més proper que va compondre al que avui considerem una novel·la. Hi narra la biografia exemplar del seu protagonista, Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva digna i contemplativa senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l'edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s'allunyi de l'error, i arribarà a ser escollit papa.Des d'aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L'èxit de les seves reformes li permet retirar-se ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el'Llibre d'amic i amat'. Llull va dur a terme la novel·la més ambiciosa que mai s'hagués escrit fins aleshores. Ho era pel seu plantejament argumental i ho va ser per la seva realització narrativa. El que volia fer era una novel·la total: una ficció que donés raó d'allò que és primordial en la vida individual i col·lectiva, amb la voluntat de construir una obra que pogués interessar a tota mena de públics.

Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les'intencions', que és una troballa metodològica típicament lul·liana.