Search

En el presente proyecto de grado se presenta una propuesta de manual construido a partir de la investigación y clasificación de factores de legibilidad, que permitan evaluar tipográficas e identificar si pueden llegar a mejorar la calidad de lectura de una persona diagnosticada con dislexia. El fin de este trabajo es expandir el área de la tipografía en diseño gráfico hacia otros campos, en este caso se habla de la tipografía como una herramienta con gran influencia en personas con dificultades visuales al momento de realizar lecturas ya sea en textos impresos, digitales, con párrafos muy extensos o densos. En este trabajo, se presenta un fragmento investigativo en donde se indagaron las diferentes definiciones de dislexia según múltiples campos y de esta forma llegar a una definición propia de la dislexia visualizando desde la perspectiva de un diseñador. Para posteriormente consolidar unos parámetros de legibilidad a partir de las investigaciones y artículos consultados. Se realiza un análisis evaluativo de las tipografías elegidas y se construye el manual en donde se pueden ver de forma resumida la evaluación de las tipografías desde los factores de legibilidad. Proyecto de Grado (Diseñador de la Comunicación Gráfica)-- Universidad Autónoma de Occidente, 2022 Pregrado Diseñador(a) de la Comunicación Gráfica

Estat de l'art i objectiu. El principal objectiu del present treball és estudiar la freqüència de l'aparició de les lletres en un text segons la seva llegibilitat. Aquesta aparició es durà a terme des de dos punts de vista. En primer lloc, mitjançant l'estadística bàsica: freqüència relativa, desviació estàndard, el coeficient de variància i la variància. En segon lloc, mitjançant els anominats índexs de poder de la teoria de jocs. Segons el nostre coneixement, per primera vegada s’associarà un joc a un text i s’analitzarà la influència o potència de cada lletra mitjançant aquests índexs de poder de la teoria de jocs. Donant lloc així, a una nova aplicació de la teoria de jocs. Metodologia. En aquest treball es realitza l’estudi de 5 textos per a cadascun dels tres nivells de dificultat (o llegibilitat), nivell fàcil, normal o difícil, segons els denominats índexs de INFLESZ i de Flesch-Szigriszt. Per a cadascun d’aquests textos es fa una anàlisi estadística bàsica (freqüència relativa, desviació estàndard, etc…) de l'aparició de les lletres. Posteriorment, s’utilitzaran els anomenats índexs de poder de la teoria de jocs per a estudiar i classificar la potència o influència de cada lletra en els textos esmentats. En el nostre cas usarem un dels índexs més coneguts, l'índex de Shapley-Shubik. Segons el nostre coneixement, és la primera vegada que s’aplicarà aquest índex de poder en l’àmbit de la llegibilitat donant lloc, d’aquesta manera, a una nova aplicació de la teoria de jocs. Resultats. Els resultats indiquen que, en general, tant en les freqüències relatives com en els nous jocs certes lletres tenen major influència per a tot tipus de text independentment del seu nivell de dificultat. Encara que els resultats són similars, aquest estudi obre la porta a noves aplicacions de la teoria de jocs, mitjançant els índexs de poder, per a estudiar textos, tipografies, etc. Estado del arte y objetivo. El principal objetivo del presente trabajo es estudiar la frecuencia de la aparición de las letras en un texto según su legibilidad. Esta aparición se abordará desde dos puntos de vista. En primer lugar, mediante la estadística básica: frecuencia relativa, desviación estándar, el coeficiente de varianza y la varianza. En segundo lugar, mediante los denominados índices de poder de la teoría de juegos. Según nuestro conocimiento, por primera vez se asociará un juego a un texto y se analizará la influencia o potencia de cada letra mediante los denominados índices de poder de la teoría de juegos. Dando lugar así, a una nueva aplicación de la teoría de juegos. Metodología. En este trabajo se realiza el estudio de 5 textos para cada uno de los tres niveles de dificultad (o legibilidad), nivel fácil, normal o difícil, según los denominados índices de INFLESZ y de Flesch-Szigriszt. Para cada uno de estos textos se hace un análisis estadístico básico (frecuencia relativa, desviación estándar, etc..) de la aparición de las letras. Posteriormente, se utilizarán los denominados índices de poder de la teoría de juegos para estudiar y clasificar la potencia o influencia de cada letra en los textos mencionados. En nuestro caso usaremos uno de los índices más conocidos, el índice de Shapley-Shubik. Según nuestro conocimiento, es la primera vez que se aplican este índice de poder en el ámbito de la legibilidad dando lugar, por consiguiente, a una nueva aplicación de la teoría de juegos. Resultados. Los resultados indican que, en general, tanto en las frecuencias relativas como en los nuevos juegos ciertas letras tienen mayor influencia para todo tipo de texto independientemente de su nivel de dificultad. Aunque los resultados son similares, este estudio abre la puerta a nuevas aplicaciones de la teoría de juegos, mediante los índices de poder, para estudiar textos, tipografías, etc. State of the art and objective. The main objective of the present work is to study the frequency of occurrence of letters in a text according to its legibility. This occurrence will be approached from two points of view. Firstly, by means of basic statistics: relative frequency, standard deviation, coefficient of variance and variance. Secondly, through the so-called power indices of game theory. To the best of our knowledge, for the first time a game will be associated with a text and the influence or power of each letter will be analyzed by means of the so-called power indices of the game theory. Thus giving rise to a new application of game theory. Methodology. In this work, 5 texts are studied for each of the three levels of difficulty (or readability), easy, normal or difficult level, according to the so-called INFLESZ and Flesch-Szigriszt indices. For each of these texts a basic statistical analysis (relative frequency, standard deviation, etc.) of the occurrence of the letters is made. Later, the so-called power indices of game theory will be used to study and classify the power or influence of each letter in the considered texts. In our case, we will use one of the best-known indices, the Shapley-Shubik index. To the best of our knowledge, this is the first time that these power indices have been applied in the field of readability, thus giving rise to a new application of game theory. Results. The results show that, in general, both the relative frequencies and the new games, certain letters are more influential for all texts regardless of their level of difficulty. Although the results are similar, this study opens up new applications of game theory, by means of power indices, to study texts, typographies, etc.

L’objectiu del treball és experimentar si la tipografia Optotipica, creada amb l’afany de crear cartes de lectures d’agudesa visual i de lectura alhora, és equivalent a la C de Landolt. L’estudi s’ha dut a terme seguint les directrius de la norma ISO 8596:2017 per a la correlació d’optotips. S’ha analitzat una mostra de26 pacients (52 ulls) amb AV decimal igual o superior a 1.0,amb neutralització o sense,en condicions fotòpiques d’alt contrasta 5 metres de distància d’observació.Per a cada pacient, ull i optotip s’ha representat la freqüència d’encert enfront del logaritme decimal del detall crític del test o gruix del traç. La corba de freqüències d’encert acumulada obtinguda s’ha ajustat per una funció logística, fet que ha permès extreure’n el llindar(freqüència d’encert del 50%)i calcular-ne l’equivalent logMAR.Finalment, s’ha calculat la mitjana del llindar per a l’optotip estàndard i per a l’optotip d’estudi. La diferència entre ambdues mitjanes és de 0.012 unitats logarítmiques, molt per sota del 0.05 que dicta la norma.També s’ha calculat la desviació estàndard global dels valors logMAR obtinguts per a cadascuna de les dues classes d’optotips. Així doncs, s’observa que la desviació estàndard que presenten els resultats obtinguts amb la tipografia Optotipica no és major que 1.5 vegades la desviació estàndard dels resultats obtinguts amb l’anell de Landolt.Com que les condicions imposades per la norma pel que fa a la diferència entre el valors logMARi la relació entre desviacions estàndard estan per sota dels nivells admesos per la norma, podem afirmar que la caixa alta de la tipografia Optotipica és equivalent a l’anell de Landolt pel que fa a la mesura de l’agudesa visual

Clínicament, l’agudesa visual es defineix com la capacitat de reconèixer formes o objectes o la seva orientació. Matemàticament, es defineix com l’inversa de l’angle de resolució del detall més petit de l’objecte que pot ser percebut. L’anell de Landolt és l’optotip estàndard per a la mesura de l’agudesa visual en la majoria de països d’Europa. Sigui quin sigui l’optotip que es vol desenvolupar per aquesta mesura, ha de ser calibrat enfront a l’anell de Landolt. L’objectiu de l’estudi és averiguar l’equivalència entre la tipografia Optotipica_2 i l’estàndard, seguint les recomanacions per a la mesura estàndard de l’agudesa visual del Comitè Internacional d’Oftalmologia (ICO 1984), així com les de la norma UNE-EN ISO 8596:2009. S’ha avaluat l’agudesa visual monocular a 13 subjectes d’edats compreses entre 18 i 35 anys, en condicions fotòpiques i amb optotips d’alt contrast. Ambdós grups (anell de Landolt i Optotipica_2) de dimensions 5s x 5s, han estat presentats a una distància de 5 metres. El punt d’igualació subjectiva (PIS) per a l’anell de Landolt és de 0,6724± 0,116 unitats logarítmiques, mentre que el de la nova tipografia, 0,6127±0,1616. Entre aquests valors hi ha una diferència de 0,0598±0,116 unitats logarítmiques. Amb aquests resultats s’ha determinat que no es pot afirmar que a mides iguals, l’anell de Landolt i l’Optotipica_2 siguin equivalents, per a la mostra. No obstant, no hi ha motius per descartar l’equivalència a nivell de població, per a una mesura estandarditzada de l’agudesa visual.