Search

Aquest treball pretén elaborar un projecte de museologia per a l'espai del Castell d'en Plaja de Lloret de Mar amb un relat basat en els inicis del turisme a la vila, la seva evolució i el seu impacte durant la primera meitat del segle XX

Trabajo presentado en la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada en Castellar del Vallès el 21 y 22 de noviembre de 2017., [CA] Des del retrobament de l’esperó de Bolòs al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se li ha fet un seguiment anual (2014-2017) per valorar-ne la dinàmica demogràfica i la possible evolució, comptant individus juvenils i reproductors emergits cada any, l’alçada de les tiges floríferes i la producció de flors i fruits. Aquesta informació s’incorporarà a la base de dades SEFA (Programa de seguiment de flora amenaçada). A més, s’ha ampliat l’estudi de germinació amb més individus per obtenir material per confirmar el nombre cromosòmic, atès que en l’únic individu estudiat va ser diferent (2n = 16) de les altres poblacions reportades (2n = 18), aquest darrer nombre força rar en la tribu Delphinieae. Es confirma 2n = 16 en tots els individus analitzats., [ES] Desde el reencuentro de la espuela de Bolòs en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se le ha realizado un seguimiento anual (2014-2017) para valorar su dinámica demográfica y su posible evolución, contabilizando individuos juveniles y reproductores emergidos cada año, la altura de los tallos floríferos y la producción de flores y frutos. Esta información se incorporará a la base de datos SEFA (Programa de seguimiento de flora amenazada). Además, se ha ampliado el estudio de germinación con más individuos para obtener material para confirmar el número cromosómico, dado que en el único individuo estudiado fue distinto (2n = 16) de las otras poblaciones reportadas (2n = 18), número este último bastante raro en la tribu Delphinieae. Se confirma 2n = 16 en todos los individuos analizados., [EN] After the Bolòs larkspur was rediscovered in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Nature Park, annual monitoring (2014-2017) was conducted to assess its demographic dynamics and possible evolution, including counting young and reproductive individuals emerging every year, the height of the flower stems and flower and fruit production. This information will be added to the Standardised Programme for Monitoring Endangered Flora (SEFA) database. In addition, the germination study has been extended with more individuals to obtain material to confirm the chromosome number, since in the only individual studied it was different (2n = 16) from the other reported populations (2n = 18); this latter number is rare in the Delphinieae tribe. 2n = 16 is confirmed in all the individuals analysed., Aquest estudi forma part d’un conveni entre la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB (FBG 307801).

Trabajo presentado en la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada en Castellar del Vallès el 21 y 22 de noviembre de 2017. [CA] Des del retrobament de l’esperó de Bolòs al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se li ha fet un seguiment anual (2014-2017) per valorar-ne la dinàmica demogràfica i la possible evolució, comptant individus juvenils i reproductors emergits cada any, l’alçada de les tiges floríferes i la producció de flors i fruits. Aquesta informació s’incorporarà a la base de dades SEFA (Programa de seguiment de flora amenaçada). A més, s’ha ampliat l’estudi de germinació amb més individus per obtenir material per confirmar el nombre cromosòmic, atès que en l’únic individu estudiat va ser diferent (2n = 16) de les altres poblacions reportades (2n = 18), aquest darrer nombre força rar en la tribu Delphinieae. Es confirma 2n = 16 en tots els individus analitzats. [ES] Desde el reencuentro de la espuela de Bolòs en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se le ha realizado un seguimiento anual (2014-2017) para valorar su dinámica demográfica y su posible evolución, contabilizando individuos juveniles y reproductores emergidos cada año, la altura de los tallos floríferos y la producción de flores y frutos. Esta información se incorporará a la base de datos SEFA (Programa de seguimiento de flora amenazada). Además, se ha ampliado el estudio de germinación con más individuos para obtener material para confirmar el número cromosómico, dado que en el único individuo estudiado fue distinto (2n = 16) de las otras poblaciones reportadas (2n = 18), número este último bastante raro en la tribu Delphinieae. Se confirma 2n = 16 en todos los individuos analizados. [EN] After the Bolòs larkspur was rediscovered in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Nature Park, annual monitoring (2014-2017) was conducted to assess its demographic dynamics and possible evolution, including counting young and reproductive individuals emerging every year, the height of the flower stems and flower and fruit production. This information will be added to the Standardised Programme for Monitoring Endangered Flora (SEFA) database. In addition, the germination study has been extended with more individuals to obtain material to confirm the chromosome number, since in the only individual studied it was different (2n = 16) from the other reported populations (2n = 18); this latter number is rare in the Delphinieae tribe. 2n = 16 is confirmed in all the individuals analysed. Aquest estudi forma part d’un conveni entre la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB (FBG 307801).

Bogotá ha presentado un incremento en la densidad de su población durante los últimos años, generado un aumento en la construcción, lo cual ha demandado la construcción de edificaciones con grandes alturas que a su vez necesitan áreas de parqueaderos y zonas técnicas para su funcionamiento. Una solución a esta demanda de áreas es la construcción de sótanos, en donde la definición del proceso constructivo será una medida que impactará en la economía y el desarrollo del proyecto. Por lo tanto, si se efectúa una definición por etapas del proceso constructivo con ayuda de los especialistas estructurales y geotécnicos, y se realiza un análisis variando la rigidez y la resistencia del concreto en un modelo de elementos finitos, se pueden plantear escenarios en los que se logren ahorros en los tiempos en la construcción de sótanos. Magíster en Ingeniería Civil Maestría

Trastuzumab became the therapy of choice for patients with HER2-positive breast cancer in 1998, and it has provided clinical benefit ever since. However, a significant percentage of patients show primary resistance to trastuzumab at diagnosis, and most patients with metastatic disease that initially respond to trastuzumab eventually progress (acquired resistance). Consequently, there is an urgent need to improve our knowledge of the mechanisms governing resistance, so that specific therapeutic strategies can be developed to provide improved efficacy. We generated new cell lines derived from BCCL through extended exposure to trastuzumab. Drug-conditioned populations were authenticated for their molecular profile and their resistance rate was determined. Heterogeneous HER2 amplification was observed across most of the BCCLs, ranging from cells without HER2 amplification to elevated HER2 gene copy numbers in others. Using a phospho-antibody array we analyzed the status of kinase receptors and effectors from different cellular pathways. This revealed that HER2, AKT, and S6RP presented high phosphorylation levels with specific variations between sensitive and resistant populations. In addition, differences in phosphorylation levels for several of those pathways targets were found between sensitive and resistant lines. Furthermore, a biochemical study characterized patterns of molecular alterations similar to those commonly described in breast cancer. Finally, a subcutaneous xenograft murine model confirmed the resistance to trastuzumab of the established cell line. We conclude that these resistant BCCLs can be a valuable tool to gain insight into the mechanisms of acquisition of trastuzumab resistance.

12 p., gráf., fot. -- Comunicación presentada al IX Col·loqui International de Botànica Pirenaico-cantàbrica celebrado en Ordino (Andorra) en 2010., [EN]Dichoropetalum schottii is a taxon of S. European mountains reaching its western distribution limit at the Pyrenees. A single Iberian location is known, hosting c. 250 individuals (CR according to IUCN 2001 categories). It is also known in France from some ten localities in the Eastern Pyrenees and protected by law in Catalonia and Languedoc-Roussillon. Allozyme variation of Pyrenean populations has been studied. Parameters of genetic variation (P99, A, He) for eight loci show lower values for the Catalan population (25.0; 1.37; 0.100, respectively) than for the remaining Pyrenean populations (37.5-50; 1.50; 0.112-0.134), in congruence with small population size and marginal excentric situation in relation with the total distribution area. By comparing the obtained data with those of populations of the whole distribution area, we conclude that the Pyrenean populations set can be distinguished as a significant portion of genetic variation, characterized by private alleles and by a relatively recent origin, coming from an E. Mediterranean mountain stock. The set of Pyrenean populations can be identified as a functional conservation unit for which conservation measures are proposed., [CAT]Dichoropetalum schottii és un tàxon de les muntanyes del S. d’Europa que ateny el seu extrem occidental de distribució als Pirineus. Se’n coneix una única localitat ibèrica amb vora 250 individus (CR segons categories UICN 2001). A l’estat francès és conegut d’una desena de localitats dels Pirineus Orientals. Aquest tàxon és protegit legalment tant a la Catalunya autònoma com a la regió del Llenguadoc-Rosselló. S’ha estudiat la variació al·loenzimàtica de les poblacions pirinenques. Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a vuit loci indiquen valors més baixos a la població catalana (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50;0,112-0,134), congruents amb la petita mida poblacional i amb la situació marginal excèntrica respecte a l’àrea de distribució total. Comparant les dades obtingudes amb les de poblacions de tota l’àrea de distribució es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica caracteritzada per la presència d’al·lels privats i per un origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals. El conjunt de poblacions pirinenques és identificable com a unitat funcional de conservació, per a la qual es proposen mesures de conservació., Aquest treball ha estat finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia [CGL2007-60475/BOS], i mitjançant la concessió d’una beca BRD (Universitat de Barcelona) a M.C. Martinell i d’un contracte postdoctoral Jae-Doc (CSIC) a J. López-Pujol.

Many mutations of the housekeeping gene encoding glucose 6-phosphate dehydrogenase (hG6PD) cause G6PD deficiency in humans. Some underlie severe forms of chronic non-spherocytic hemolytic anemia (CNSHA) for which there is no definitive treatment. By using retroviral vectors pseudotyped with the vesicular stomatitis virus G glycoprotein that harbor the hG6PD cDNA, we have obtained stable and life-long expression of hG6PD in all the hematopoietic tissues of 16 primary bone marrow transplant (BMT) recipient mice and of 14 secondary BMT recipients. These findings demonstrate the integration of a functional gene in totipotent stem cells. The average total G6PD in peripheral blood cells of these transplanted mice, measured as enzyme activity, was twice that of untransplanted control mice. We infer that the amount of G6PD produced by the transduced gene must be therapeutically effective. With the same vectors we were able to restore both the cloning efficiency and the ability to form embryoid bodies of embryonic stem cells, in which the G6PD gene had been inactivated by targeted homologous recombination, thus effectively rescuing their defective phenotype. Finally, we have obtained expression of normal human G6PD in human G6PD deficient primary hematopoietic cells, and in human hematopoietic cells engrafted in the immunodeficient NOD-SCID mice. This approach could cure severe CNSHA caused by G6PD deficiency.

12 páginas, 2 figuras., Trabajos financiados con cargo a los fondos del proyecto "Flora iberica", nº PB91-OO70-CO3-0O, aprobado y subvencionado por la Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT).

Supplementary methods, use cases description, Table S2. and Figures S1â S3. (PDF 6267 kb)

Supplementary methods, use cases description, Table S2. and Figures S1â S3. (PDF 6267 kb)

Importance Acquired resistance to anti-EGFR therapy (epidermal growth factor receptor) is frequently due toRASandEGFRextracellular domain (ECD) mutations in metastatic colorectal cancer (mCRC). Some anti-EGFR–refractory patients retain tumor EGFR dependency potentially targetable by agents such as Sym004, which is a mixture of 2 nonoverlapping monoclonal antibodies targeting EGFR. Objective To determine if continuous blockade of EGFR by Sym004 has survival benefit. Design, Setting, and Participants Multicenter, phase 2, randomized, clinical trial comparing 2 regimens of Sym004 with investigator’s choice from March 6, 2014, through October 15, 2015. Circulating tumor DNA (ctDNA) was analyzed for biomarker and tracking clonal dynamics during treatment. Participants had wild-typeKRASexon 2 mCRC refractory to standard chemotherapy and acquired resistance to anti-EGFR monoclonal antibodies. Interventions Participants were randomly assigned in a 1:1:1 ratio to Sym004, 12 mg/kg/wk (arm A), Sym004, 9 mg/kg loading dose followed by 6 mg/kg/wk (arm B), or investigator’s choice of treatment (arm C). Main Outcomes and Measures Overall survival (OS). Secondary end points included preplanned exploratory biomarker analysis in ctDNA. Results A total of 254 patients were randomized (intent-to-treat [ITT] population) (median age, 63 [range, 34-91] years; 63% male; n = 160). Median OS in the ITT population was 7.9 months (95% CI, 6.5-9.9 months), 10.3 months (95% CI, 9.0-12.9 months), and 9.6 months (95% CI, 8.3-12.2 months) for arms A, B, and C, respectively (hazard ratio [HR], 1.31; 95% CI, 0.92-1.87 for A vs C; and HR, 0.97; 95% CI, 0.68-1.40 for B vs C). The ctDNA revealed high intrapatient genomic heterogeneity following anti-EGFR therapy. Sym004 effectively targetedEGFRECD-mutated cancer cells, and a decrease inEGFRECD ctDNA occurred in Sym004-treated patients. However, this did not translate into clinical benefit in patients withEGFRECD mutations, likely owing to co-occurring resistance mechanisms. A subgroup of patients was defined by ctDNA (RAS/BRAF/EGFRECD-mutation negative) associated with improved OS in Sym004-treated patients in arm B compared with arm C (median OS, 12.8 and 7.3 months, respectively). Conclusions and Relevance Sym004 did not improve OS in an unselected population of patients with mCRC and acquired anti-EGFR resistance. A prospective clinical validation of Sym004 efficacy in a ctDNA molecularly defined subgroup of patients with refractory mCRC is warranted. Trial Registration clinicaltrialsregister.eu Identifier:2013-003829-29