Search

El mes d’octubre de 1421 un aiguat molt fort i sobtat va provocar que el cabal dels rius augmentés de forma considerable, i va fer que moltes poblacions empordaneses quedessin inundades. Aquesta tràgica circumstància va afectar de manera molt notable la població de Cabanes. La documentació que es conserva fa referència a la destrucció de moltes cases i edificis, i a nombroses pèrdues humanes, així com de bestiar i conreus. L’article recull no només allò que succeí a Cabanes i al voltant del riu la Muga, sinó que també a fets similars que esdevingueren a les conques del Fluvià i el Ter, tant el mateix any com en altres posteriors, casos que s’han repetit al llarg de la història. Al final, s’avalua la possibilitat que avui es produeixin situacions extremes com aquestes a conseqüència del canvi climàtic que ens afecta, tal com veiem en diverses parts del món., Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 53 (2022)

Le présent ouvrage est donc le résultat du colloque d’Amiens des 21 et 22 juin 2018, intitulé : Administrer la ville dans et hors les murs, continuité(s) ou rupture(s) ? Ladite rencontre a donné lieu à quatorze communications s’organisant en cinq thématiques majeurs qui permettent d’appréhender la société urbaine médiévale dans une grande partie de sa globalité, à savoir : le commerce et l’économie, la défense militaire et sécuritaire, la défense et son impact urbain, la perception et occupation des espaces, et la justice. Douze de ces interventions ont été retenues pour ces actes qui sont ici réorganisés en quatre parties : la défense militaire et la sécurité, la défense et son impact urbain, la perception et occupation des espaces, et la justice.

Cette étude analyse les répercussions, sur les rapports entre les centres urbains et leurs alentours, du renforcement et de l’extension des périmètres de murailles des villes et bourgs de Catalogne dans la seconde moitié du XIVe siècle. En cette période marquée par les incursions de troupes mercenaires qui caractérisent la guerre de Cent Ans, l’administration des rois d’Aragon engage en effet la fortification des faubourgs jusqu’alors sans défense. Mais ce processus génère difficultés et conflits. Un autre foyer de tensions naît dans les communautés plus petites concernant leur contribution aux systèmes de défense des noyaux principaux et les nouvelles démarcations qui voient le jour. Nous prendrons, pour illustrer l’ensemble, différents exemples de la zone nord-orientale de la Catalogne. This essay aims to analyze the effects on the relationship between urban centers and their surrounding areas of the reinforcement and enlargement of town walls in Catalonia during the second half of the 14th century. In a period shaped by the incursions of mercenary companies within the context of the Hundred Years War, royal administration promoted the building of walls around suburbs until then unprotected, a process full of difficulties and conflicts. Another source of tension emerged with regard to the contribution by smaller communities to the defensive systems of the main localities and the districts formed linked to it. With this purpose several examples from north-eastern Catalonia will be examined

This essay deals with the promotion of identity elements by municipal governments in Catalonia from the mid-fourteenth to the end of the following century, traditionally considered a period of recession in scholarly literature. A combination of hitherto unpublished data and bibliographical information from different sources enable a focus on initiatives aimed at reinforcing the external image of local corporations at this time: the building and progressive embellishment of town halls in major municipalities, the purchasing of furniture and a growing concern for the appearance and clothing of the municipal magistrates. This process is connected with the degree of institutional maturity reached by local entities as of the end of the fourteenth century and can be compared to other European territories. Finally, the article suggests new perspectives on the traditional idea of crisis in Catalan municipalities throughout the fourteenth and fifteenth centuries. El presente artículo analiza la promoción de elementos identitarios por parte de los gobiernos municipales catalanes desde mediados del siglo XIV hasta finales de la centuria siguiente, periodo que la historiografía había tendido a considerar de recesión. A partir de la combinación de datos inéditos e información bibliográfica de procedencia diversa, se presta atención a iniciativas orientadas a fortalecer la imagen externa de las corporaciones locales durante la cronología apuntada: la construcción y progresiva decoración de las casas consistoriales de las principales poblaciones, la adquisición de mobiliario y la creciente preocupación por la apariencia y la indumentaria de los magistrados municipales. Todo este proceso se vincula con el grado de madurez institucional alcanzado por los entes locales desde finales del trescientos y se pone en relación con otros territorios europeos. Nos obliga, en última instancia, a plantear nuevas perspectivas de interpretación de la idea tradicional de crisis de las corporaciones municipales en la Cataluña de los siglos XIV y XV.

15-17 DICIEMBRE DE 2021 UNIVERSIDAD DE MÁLAGA FACULTAD DE FILOSOFÍA Y LETRAS SALA DE GRADOS “MARÍA ZAMBRANO” IX CONGRESO DE LA RED ARCA COMUNIS XXXIV ASAMBLEA GENERAL DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ESTUDIOS MEDIEVALES

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d’ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s’analitza una mostra d’un centenar d’exemples de l’àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s’insisteix en el fet que el disseny i la implantació d’aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d’activitats i fonts d’ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals., This paper deals with the taxes on a wide range of incomes, developed in Catalonia from the mid-14th century onwards as an alternative to traditional direct taxes on patrimony and indirect taxes on the consumption and trade of different products. After reviewing our current knowledge of this fiscal resource, we analyse a sample of one hundred examples from the diocese of Girona from approximately 1350 to 1500, documented mainly through notary records. The paper describes common features and differences among diverse cases, as well as the way they were levied. Additionally, it underlines how the design and implementation of these taxes provides a glimpse of the range of activities and incomes registered in small towns and eminently rural parishes.

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d’ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s’analitza una mostra d’un centenar d’exemples de l’àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s’insisteix en el fet que el disseny i la implantació d’aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d’activitats i fonts d’ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals. This paper deals with the taxes on a wide range of incomes, developed in Catalonia from the mid-14th century onwards as an alternative to traditional direct taxes on patrimony and indirect taxes on the consumption and trade of different products. After reviewing our current knowledge of this fiscal resource, we analyse a sample of one hundred examples from the diocese of Girona from approximately 1350 to 1500, documented mainly through notary records. The paper describes common features and differences among diverse cases, as well as the way they were levied. Additionally, it underlines how the design and implementation of these taxes provides a glimpse of the range of activities and incomes registered in small towns and eminently rural parishes. Aquest breu treball s’ha elaborat en el marc del grup de recerca "Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval" (2017 SGR 1068), dirigit per Pere Orti Gost, i del projecte "La desigualdad económica en las ciudades catalanas y mallorquinas durante la baja Edad Media a través de las fuentes del impuesto sobre la riqueza" (PGC-2018-100979-B-C22) encapçalat per Pere Verdés Pijuan. Una part important de la recerca per preparar-lo s’ha beneficiat de la beca Francesc Eiximenis en Ciències Socials i Humanes 2017, concedida per la Diputació de Girona, i, més recentment, de la Beca de Recerca Albert Tomàs i Bassols 2018, atorgada per la fundació homònima.

Aquesta monografia observa l'impacte del gran desenvolupament de les estructures fiscals i financeres, en especial de les corporacions locals, en el teixit social de la Catalunya del període comprès entre mitjan segle XIV i mitjan segle XV. Fent atenció al cas concret de la ciutat de Girona dotat de nombroses fonts documentals- i a partir de l'ús del mètode prospogràfic, analitza els protagonistes dels principals negocis que es formaren entorn de la tresoreria municipal, això és: la concertació de crèdit, l'arrendament d'impostos indirectes, l'oferta de serveis financers i, finalment, la provisió de béns. Alhora, té en compte d'altres ens a banda del municipi de Girona que també es trobaven dins l'òrbita dels col·lectius que invertiren o participaren de l'activitat econòmica generada per l'erari local gironí. Un primer objectiu és, doncs, descriure la composició social d'aquests grups i els seus possibles vincles amb els òrgans de govern reconstruïts en el marc d'una recerca de més abast que la que es recull en el llibre. Així mateix, pretén veure fins a quin punt les noves oportunitats d'inversió i negoci sorgides entorn de les administracions durant les dècades centrals del tres-cents afavoriren la mobilitat ascendent en determinats sectors.

Aquesta contribució s'apropa als negocis que generava el sistema fiscal del General de Catalunya centrant-se en l'exemple de l'àrea de Girona durant el període comprès, a grans trets, entre els anys 1380 i 1440. Després d'una breu presentació de les figures impositives objecte d'estudi, es traça una prosopografia dels inversors en l'arrendament de generalitats dels draps al districte fiscal de la ciutat de l'Onyar i dels que, originaris d'aquest territori, s'adjudicaren els d'altres demarcacions. Tot plegat, amb l'objectiu d'identificar perfils habituals entre els que participaren en la col·lecta dels drets del General i d'entreveure les connexions que mantenien amb els sectors econòmics més vinculats als productes gravats., Aquest article s'inscriu dins del projecte d'investigació "La coyuntura económica y demográfica en Cataluña a fines de la época medieval: análisis crítico de los indicadores fiscales y financieros" (ref. HAR2014-54205-C2-1-P), i s'ha realitzat en el marc del Grup de Recerca Consolidat "Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval" (2017 SGR 1068).

L’article s’ocupa de la figura de Jaume Beuda, un mercader natural de l’Alt Empordà que s’assentà a Girona a la dècada de 1370 i, en part, atesa la falta de descendents directes, promogué una important obra benèfica. Se n’analitza la trajectòria, així com l’evolució del seu patrimoni una vegada mort l’any 1409. A part de la creació d’un conegut col·legi d’escolars vinculat a l’Hospital Nou de Girona, es presenta el conjunt del seu llegat, posant l’èmfasi en un hospital que promogué al poble d’Ordis, la seva terra d’origen., This essay deals with the figure of Jaume Beuda, a merchant native of l’Alt Empordà who installed in Girona in the 1370s and, partly due to the absence of offspring, funded an important charity. It analyses its career, as well as the evolution of his estates once he died in 1409. A part from the foundation of a wellknown school linked to the Hospital Nou of Girona, it describes all his legacy, focusing on a hospital he promoted in the village of Ordis, his birthplace.

Reseña crítica de: Juan A. BONACHÍA HERNANDO, David CARVAJAL DE LA VEGA (eds.), Los negocios del hombre: comercio y rentas en Castilla. Siglos XV y XVI, Valladolid, Castilla Ediciones, 2012, 321 pp. ISBN 978-84-96186-79-8., Con el sugerente título Los negocios del hombre: comercio y rentas en Castilla. Siglos XV y XVI, se publicó recientemente una obra colectiva dirigida por J.A. Bonachía y D. Carvajal de la Universidad de Valladolid que incluye aportaciones del proyecto coordinado de I+D “Poder, sociedad y fi scalidad en la Corona de Castilla: un estudio comparado de las Merindades castellanas en la época Trastámara” integrado por sendos grupos de la mencionada universidad y de la del País Vasco. Tal como anuncian los editores en la introducción, el objetivo general del libro pasa "por aportar otra pieza más a la reconstrucción de la Historia de la realidad económica y social de Castilla entre fi nes de la Edad Media y comienzos de la Modernidad", un tema al que, según reconocen, ya se han dedicado numerosos estudios.

Comentario bibliográfico de: Sandra BERNATO, L’artesania a Girona al segle XV, Lleida, Pagès editors, 2012, 223 pp. ISBN 978-84-9975-279-2., Amb el títol L’artesania a Girona al segle XV, S. Bernato presenta, dins de la col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum de Pagès editors, dos corpus de regestos d’entorn a un miler d’actes notarials a propòsit de menestrals de la capital gironina durant les dècades centrals del quatre-cents. Els elencs documentals s’acompanyen de sengles estudis, d’un apèndix a propòsit de la presència d’artesans d’orí- gens gironins a la ciutat de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i d’un índex onomàstic.

El proposit del present treball passa per intentar escatir el paper dels violaris o censals en les estrategies matrimonials dels grups urbans del principat en els segles XIV i XV, és a dir, quin ús se'n féu en les transaccions inherents als pactes lligats a l'enllaç entre dues famílies, sense entrar en consideracions de més abast entorn de les aliances matrimonials. L'cscenari escollit és una de les cinc grans ciutats de la Catalunya de l'epoca, Girona, i el periode, l'etapa que s'estén aproximadament entre 1340 i 1440.

Reseña crítica de: Alejandro Martínez Giralt, El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423), Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, 2012, 124 pp. ISBN 978-84-937790-3-0., Al llarg de l’obra s’exposa com s’articulà la senyoria dels vescomtes de Cabrera sobre un territori i els seus habitants en els darrers segles medievals. En un primer apartat, s’introdueixen les línies mestres del procés pel qual els antics vescomtes de Girona assentaren el seu poder en diversos enclavaments, fi ns que quallà una demarcació senyorial mínimament compacta i, sobretot, percebuda així i identifi cada pels contemporanis com a vescomtat de Cabrera.

El autor analiza el recurso de las administraciones municipales a las taules de cambistas o establecimientos bancarios privados en la Gerona medieval. El presente trabajo se propone observar el concurso de los cambistas o banqueros en el proceso de articulación del sistema fiscal y financiero del municipio de Gerona en las décadas centrales del Trescientos., Este trabajo se ha realizado en el marco del proyecto «Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV-XV): Métodos, agentes, redes (ref. HAR2011-24839» financiado por el Ministerio de Innovación y Ciencia, y en el seno del grupo de investigación consolidado «Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval» (2009 SGR 1367) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Cataluña.

Comentario bibliográfico de: García Edo, Vicent (ed.). El Llibre Verd Major de Perpinyà (s. XII-1395), Barcelona, Fundació Noguera, 2010. 816 p., El Llibre Verd Major de la capital rossellonesa, que ara edita Garcia Edo i s'incorpora a la col·lecció de llibres de privilegis de la Fundació Noguera, fou redactat a la dècada de 1390 (segons prova l’editor, fou compilat, en concret, per encàrrec dels cònsols de l’any 1394-95). Inclou tres-cents tretze documents datats entre mitjan segle XII i 1395, a més d’afegits posteriors del període entre 1510 i 1785. En els primers folis s’hi recullen els anomenats Costums de Perpinyà i a continuació quaranta-cinc grups de documents emanats successivament de les cancelleries dels comtes del Rosselló, dels reis de Mallorca i, és clar, del casal d’Aragó.

[EN] In the light of recent studies on the communal identity in Late Medieval Catalan towns, this paper wants to examine the complex ties between the individuals and their communities. It focuses on the way the dwellers of a certain town experienced these ties with its local council, not only through an active office‐holding or financial management, but also those arisen from the collective debt. In a case study of the city of Girona between 1350 and 1440, are documented and described speeches and representations that might generate these relationships. In addition, there is an attempt to understand how they could contribute to the formation of a political identity during a period when many Catalan municipal treasuries suffered financial difficulties, [CA] A la llum dels estudis recents sobre la identitat col∙lectiva a les ciutats catalanes de la baixa edat mitjana, aquest article pretén continuar examinant els complexos lligams entre els individus i la seva comunitat. Se centra en la manera com els habitants d’una població experimentaren vincles amb l’administració municipal, no només a través d’una participació activa per mitjà de l’exercici de càrrecs o la gestió de les finances, sinó també la lligada a l’endeutament col∙lectiu. En un estudi del cas de la ciutat de Girona entre 1350 i 1440, es documenten i descriuen els discursos i representacions que pogueren generar aquestes relacions. Així mateix, s’intenta veure com contribuïren a la construcció d’una identitat política local en el context de les estretors financeres que visqueren moltes hisendes catalanes del període, Aquest treball s’ha elaborat en el marc del projecte de recerca “Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV‐XV): Métodos, agentes, redes” (ref. HAR2011‐24839) finançat pel Ministerio de Innovación y Ciencia i, així mateix, en el si del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval” (2009 SGR 1367) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya

Reseña crítica de: Mario LAFUENTE GÓMEZ, Dos Coronas en guerra: Aragón y Castilla (1356-1366), Zaragoza, Grupo de Investigación Consolidado CEMA, 2012, 239 pp. (Colección Mancuso; 6). ISBN 978-84-9252251-4., En "Dos Coronas en guerra: Aragón y Castilla (1356-1366)", Mario Lafuente ofrece una síntesis completa, actualizada y esclarecedora de una contienda decisiva en el devenir de los reinos peninsulares bajomedievales. Como es sabido, la Guerra de los Dos Pedros, también llamada guerra contra Castilla desde la perspectiva catalanoaragonesa, fue destructora y sangrienta en palabras de autores como M.T. Ferrer i Mallol y, al mismo tiempo, tuvo en ambos territorios enfrentados hondas consecuencias en muchos sentidos.

El propòsit de l’article és el d’examinar episodis concrets del procés d’endeutament d’una família de l’aristocràcia mitjana del bisbat de Girona, els Santapau, en relació, fonamentalment, amb ciutadans de la pròpia capital de la demarcació i entre els quals destacà l’esmentat Nicolau Desvern. A banda d’assajar algunes hipòtesis entorn de les causes de les difi cultats econòmiques que experimentaren els senyors de Santa Pau en el període aproximat entre 1330 i 1350, s’analitzaran els mecanismes crediticis o productes fi nancers a què pogueren recórrer per fer-hi front. Finalment, s’avaluaran els efectes d’ordre divers de les mesures adoptades. En tots dos casos es prendran com a referència principal els vincles amb Desvern., Aquest breu treball s’ha elaborat en el marc del projecte “Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV-XV): Métodos, agentes, redes (ref. HAR2011-24839” finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval” (2009 SGR 1367) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.

El presente trabajo pretende arrojar un poco más de luz sobre el tema de la banca privada y el lugar destacado que ocupaba en el panorama económico de la Cataluña de los siglos XIV y XV. Se examinan las estrechas relaciones que mantuvieron los banqueros con las distintas instancias de poder; por orden de importancia, la monarquía, la Diputación del General y las administraciones municipales. Tras un breve estado de la cuestión, el estudio se centra en la figura concreta de un banquero de la ciudad de Gerona, Ramon Medir, que formó parte activa de las redes financieras que, durante la llamada Guerra de los Dos Pedros (1356-1369), se pusieron al servicio de la tesorería real y de los administradores de los donativos otorgados en Cortes. La hipótesis subyacente en este trabajo, pasa por determinar hasta que punto la gran dinamización que experimentaron las finanzas públicas en el tercio central del siglo XIV en la Corona de Aragón, en general, y en el principado de Cataluña en particular, pudo constituir un estimulo importante para el desarrollo de la banca privada en dicha área., Este trabajo se ha realizado en el marco del proyecto "Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s.XIV-XV): Métodos, agentes, redes (HAR2011-24839)" financiado por el Ministerio de Innovación y Ciencia y, asimismo, en el seno del grupo de investigación consolidado "Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval" (2009 SGR 1367) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.

Fabrizio TITONE, Governments of the Universitates: Urban Communities of Sicily in the Fourteenth and Fifteenth Centuries, Turnhout, Brepols, 2009, 320 pp. (Studies in European urban history (1100-1800); 21). ISBN 978-2-503-52757-4, En la presente obra, Fabrizio Titone pone de relieve el papel jugado por las ciudades en la vertebración político-institucional del reino de Sicilia en la Baja Edad Media. En medio de un panorama historiográfi co bastante consolidado y que ya había conseguido sacar el caso siciliano de la insularidad, el autor acomete la tarea de revisar la decisiva relación entre la monarquía y los gobiernos municipales. Como se expone en la introducción, el método principal consiste en un estudio integrado de los diversos centros urbanos, a partir de la combinación de la documentación central (en esencia de la cancillería real) con los fondos locales. Se persigue un enfoque de larga duración, aunque se admite, desde un principio, que el período tratado con mayor profundidad es el de los reinados de Martín I y Alfonso IV el Magnánimo, en especial este último.