Search

Índex de qualitat de la prescripció farmacèutica; Centres de salut mental adults; IQF-MHDA; Argumentari Índice de calidad de la prescripción farmacéutica; Centros de salud mental adultos; IQF-MHDA; Argumentario Pharmaceutical prescription quality index; Adult mental health centers; IQF-MHDA; Argumentative L’objectiu d’aquest document és descriure els arguments considerats, així com les fonts bibliogràfiques utilitzades (cerca bibliogràfica fins a finals de març de 2023), per a l’elaboració dels indicadors de selecció i de seguretat de l’IQF-SM 2023.

Vitamina D; Colecalciferol; Calcifediol; Suplementació; Dèficit Vitamina D; Colecalciferol; Calcifediol; Suplementación; Déficit Vitamin D; Cholecalciferol; Calcifediol; Supplementation; Deficit La vitamina D és un nutrient amb múltiples funcions que té un paper imprescindible en la regulació de l’homeòstasi del calci i del fòsfor. S’obté principalment a través de la síntesi cutània mitjançant la radiació solar. El dèficit mantingut de vitamina D pot provocar defectes de la mineralització esquelètica, que pot conduir en els casos més greus a un raquitisme en infants o a una osteomalàcia en adults. Existeixen diversos factors de risc associats al dèficit de vitamina D, entre els quals destaquen una exposició solar baixa o l’envelliment. El metabòlit més estable que reflecteix l’estatus de vitamina D d’una persona és la 25-hidroxivitamina D, la qual pot determinar-se en sèrum. Existeix, però, una variabilitat analítica elevada, més acusada en alguns mètodes que en altres, i que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar els resultats. Els nivells considerats òptims de 25-hidroxivitamina D són encara motiu de controvèrsia i no hi ha un consens clar sobre a partir de quin valor cal suplementar. Es recomana que la determinació sèrica d’aquests nivells es faci en pacients amb símptomes o signes de deficiència, o en aquells que pertanyin a grups amb risc de dèficit. Per a la suplementació de vitamina D, el més habitual és emprar colecalciferol o calcifediol d’administració oral. L’elecció del fàrmac, la forma farmacèutica i la pauta depenen de la causa i la magnitud del dèficit, de les comorbiditats i de les preferències dels pacients. Diferents publicacions han suggerit l’associació entre el dèficit de 25-hidroxivitamina D i patologies com la diabetis, algunes malalties autoimmunes, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i la COVID-19, entre d’altres. No obstant això, no hi ha evidència per recomanar la suplementació amb vitamina D en aquests pacients atès que els assaigs clínics que analitzen l’efecte d’aquesta suplementació no són positius de forma concloent. La vitamina D es un nutriente con múltiples funciones que tiene un papel imprescindible en la regulación de la homeostasis del calcio y del fósforo. Se obtiene principalmente a través de la síntesis cutánea mediante la radiación solar. El déficit mantenido de vitamina D puede provocar defectos de la mineralización esquelética, que puede conducir, en los casos más graves, a un raquitismo en niños o a una osteomalacia en adultos. Existen diversos factores de riesgo asociados al déficit de vitamina D, entre los cuales destacan una exposición solar baja o el envejecimiento. El metabolito más estable que refleja el estatus de vitamina D de una persona es la 25-hidroxivitamina D, la cual puede determinarse en suero. Existe, de hecho, una variabilidad analítica elevada, más acusada en algunos métodos que en otros, y que hay que tener en cuenta a la hora de interpretar los resultados. Los niveles considerados óptimos de 25-hidroxivitamina D son todavía motivo de controversia y no hay un consenso claro sobre a partir de qué valor se ha de suplementar. Se recomienda que la determinación sérica de estos niveles se haga en pacientes con síntomas o signos de deficiencia, o en aquellos que pertenezcan a grupos con riesgo de déficit. Para la suplementación de vitamina D, lo más habitual es emplear colecalciferol o calcifediol de administración oral. La elección del fármaco, la forma farmacéutica y la pauta dependen de la causa y la magnitud del déficit, de las comorbilidades y de las preferencias de los pacientes. Diferentes publicaciones han sugerido la asociación entre el déficit de 25-hidroxivitamina D y patologías como la diabetes, algunas enfermedades autoinmunes, las enfermedades cardiovasculares, algunos tipos de cáncer y la COVID-19, entre otros. Sin embargo, no hay evidencia para recomendar la suplementación con vitamina D en estos pacientes dado que los ensayos clínicos que analizan el efecto de esta suplementación no son positivos de forma concluyente.

Incontinència urinària; Tractament; Algorisme Incontinencia urinaria; Tratamiento; Algoritmo Urinary incontinence; Treatment; Algorithm Aquesta pauta té l’objectiu d’harmonitzar el tractament farmacològic dels pacients amb incontinència urinària i es dirigeix, principalment, als professionals de l’àmbit de l’atenció primària, comunitària i especialitzada. Es prioritzen les guies de pràctica clínica de referència vigents i s’identifiquen les revisions sistemàtiques i els assaigs clínics de rellevància que plantegen preguntes clíniques concretes. La pauta també incorpora la revisió de l’evidència científica generada després de la publicació de les esmentades guies i la utilització de criteris d’eficiència per a la realització de recomanacions de selecció i priorització de medicaments i/o grups terapèutics, d’acord amb la política farmacèutica del CatSalut. Esta pauta tiene el objetivo de armonizar el tratamiento farmacológico de los pacientes con incontinencia urinaria y se dirige, principalmente, a los profesionales del ámbito de la atención primaria, comunitaria y especializada. Se priorizan las guías de práctica clínica de referencia vigentes y se identifican las revisiones sistemáticas y los ensayos clínicos de relevancia que plantean preguntas clínicas concretas. La pauta también incorpora la revisión de la evidencia científica generada tras la publicación de dichas guías y la utilización de criterios de eficiencia para la realización de recomendaciones de selección y priorización de medicamentos y / o grupos terapéuticos, de acuerdo con la política farmacéutica del CatSalut. This guideline aims to harmonize the pharmacological treatment of patients with urinary incontinence and is aimed primarily at professionals in the field of primary, community and specialized care. Current clinical practice guidelines are prioritized and systematic reviews and relevant clinical trials that raise specific clinical questions are identified. The guideline also includes the review of the scientific evidence generated after the publication of the aforementioned guidelines and the use of efficiency criteria for making recommendations for the selection and prioritization of drugs and / or therapeutic groups, in accordance with the pharmaceutical policy of CatSalut.

Incontinència urinària; Tractament no farmacològic; Medicaments Incontinencia urinaria; Tratamiento no farmacológico; Medicamentos Urinary incontinence; Non-pharmacological treatment; Medications Les Pautes d’harmonització farmacoterapèutica del CatSalut són una eina adreçada a tots els professionals assistencials per establir unes bones pràctiques en el maneig farmacològic de diferents patologies prioritzades. Les pautes de la incontinència urinària incorporen les darreres novetats terapèutiques i científiques, i consideren, en termes poblacionals, els criteris d’eficiència i sostenibilitat de la prestació farmacèutica per garantir l’accessibilitat universal i l’equitat. Tot i que l’evidència d’aquest estudi és molt limitada, el fet que sigui un estudi amb un bon disseny i realitzat en el nostre entorn ha fet que s’inclogui una recomanació basada en els seus resultats i que es recomani vigilar el consum d’algunes infusions. Las Pautas de armonización farmacoterapéutica del CatSalut son una herramienta dirigida a todos los profesionales asistenciales para establecer unas buenas prácticas en el manejo farmacológico de diferentes patologías priorizadas. Las pautas de la incontinencia urinaria incorporan las últimas novedades terapéuticas y científicas, y consideran, en términos poblacionales, los criterios de eficiencia y sostenibilidad de la prestación farmacéutica para garantizar la accesibilidad universal y la equidad. Aunque la evidencia de este estudio es muy limitada, el hecho de que sea un estudio con un buen diseño y realizado en nuestro entorno ha hecho que se incluya una recomendación basada en sus resultados y que se recomiende vigilar el consumo de algunas infusiones. The CatSalut Pharmacotherapeutic Harmonization Guidelines are a tool aimed at all healthcare professionals to establish good practices in the pharmacological management of different priority pathologies. Urinary incontinence guidelines incorporate the latest therapeutic and scientific developments, and consider, in population terms, the criteria for efficiency and sustainability of pharmaceutical delivery to ensure universal accessibility and equity. Although the evidence in this study is very limited, the fact that it is a study with a good design and carried out in our environment has led to the inclusion of a recommendation based on its results and that it is recommended to monitor consumption of some infusions.

Apòsits adhesius de lidocaïna; Alternatives farmacològiques; Sistema Nacional de Salut Apósitos adhesivos de lidocaína; Alternativas farmacológicas; Sistema Nacional de Salud Adhesive lidocaine dressings; Pharmacological alternatives; National Health System L’objectiu d’aquest document és resumir quines són les recomanacions terapèutiques de les guies de pràctica clínica més rellevants per al tractament de les indicacions en les quals Versatis® s’utilitza amb més freqüència fora de les seves condicions autoritzades, per tal de servir de suport en el maneig d’aquests pacients. No s’inclou en aquest document una revisió de l’evidència de cadascun dels tractaments.

Pacient crònic; Medicaments; Incidències de prescripció Paciente crónico; Medicamentos; Incidencias de prescripción Chronic patient; Medications; Prescription incidents Un dels objectius que es prioritza des del Programa d’atenció i prevenció a la cronicitat (PPAC) és assegurar que els proveïdors duguin a terme la revisió clínica de la medicació dels pacients. L'objectiu és reduir la taxa d’incidències de prescripció per pacient PCC/MACA/POLIMEDICAT* identificat i assignat en el territori. Una adequada revisió clínica hauria de comportar una baixa taxa d’incidències de prescripció per pacient.

Opioides; Consum; Catalunya Opioides; Consumo; Cataluña Opioids; Consumption; Catalonia Aquest informe analitza el consum d’opioides a Catalunya, especialment pel que fa al patró d’opioides més dispensats, l’evolució del seu consum en els anys 2012-2016 i la despesa associada a aquest tipus de medicaments. Este informe analiza el consumo de opioides en Cataluña, especialmente en cuanto al patrón de opioides más dispensados, la evolución de su consumo en los años 2012-2016 y el gasto asociado a este tipo de medicamentos. This report analyzes the consumption of opioids in Catalonia, especially with regard to the pattern of opioids more dispensed, the evolution of their consumption in the years 2012-2016 and the cost associated with this type of medication.