Search

Avui en dia tothom està acostumat a arribar en cotxe a tot arreu, malauradament molts els excursionistes també: quan més amunt millor. Al Montseny el travessen dues grans carreteres que fan els seus cims molt més accessibles, que no pas quan aquests vials no existien. La que puja de Palautordera i arriba a Seva (BV-5301), passa per coll Formic, facilitant l’accés a la Calma i el Matagalls. I la carretera que arranca de Sant Celoni fins a Santa Fe i Viladrau, que passant pel coll de Sant Marçal i Bordoriol posa fàcil l’ascensió al Turó de l’Home, les Agudes i també al Matagalls. Però no va ser sempre així. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

La ruta presentada en aquest article correspon a un tram d’una ruta de 6 dies (un total de 90 km travessant la Selva i la Garrotxa) que varem realitzar el nostre equip de monitors el nostre darrer any com a tal. Volem agrair i dedicar aquest article a la Mireia Subirana, la Meritxell Calafell, la Júlia Canals, la Vanessa Gómez, la Ione Oller, la Raquel Padilla, en Jordi Rabasseda, en Lluís Subirana i en Martí Utset, els nostres companys i companyes, aquesta experiència de 8 anys treballant plegats i l’aventura que vàrem viure tot preparant i realitzant aquesta ruta.

La primera expedició científica al Montseny va arrancar al setembre de 1879. Artur Osona havia publicat poc abans la primigènia guia “Excursió a la montanya del Monseny per un propietari de la vila de Breda”. L’excursió era comandada per Antoni Massó, secretari de la secció topogràfica pintoresca de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i també hi participaven Artur Osona, Cèsar August Torras i Carles Garcia Vilamalla. L’expedició pretenia establir les altituds dels principals indrets i cims, carregada d’estris topogràfics i fotogràfics per fer les primeres mesures altimètriques i fotografies del Montseny. Antoni Massó va escriure un article de l’excursió que es va publicar al volum IX, número 8, de la revista “La Renaixensa” amb data 31 d’octubre de 1879. En aquest escrit Massó explica que el treball havia estat llegit a l’Associació per ell en nom dels expedicionaris “per la predilecció que sento envers las bellesas y accidents naturals de la nostra terra”. La pionera expedició científica al Montseny va permetre tenir les primeres fotografies i altituds del massís, lluny de les visions romàntiques d’inici de segle XIX. El positivisme impregnà les novedoses associacions excursionistes científiques arreu d’Europa. L’excursionisme científic es va anar consolidant amb el temps, amb el naixement del Centre Excursionista de Catalunya al 1890, per la fusió de les dues associacions excursionistes catalanes, i amb la conferència que Norbert Font i Sagué va impartir al CEC l’any 1902.

Durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya es va desenvolupar l’excursionisme científic, un terme que Norbert Font i Sagué va definir al 1902 en una conferència al Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta cultura científica a peu de camí, arrelada al territori s’inscriu aquest article, en que es visita l’església romànica mil·lenària de Sant Martí del Brull; les sòlides edificacions tradicionals montsenyenques de la Castanyera i la Morera, exemples d’arquitectura de muntanya; les construccions populars com la Capella de Maria Mitjancera, les fonts naturals de Faig, de Bosch i Jover, de Sant Jordi, i Pomereta; i s’ascendeix fins el Turó d’en Besa. Tot amb apunts històrics, com la Creu Carlina de coll Formic, poètics i geològics.