Search

Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya com a part del Projecte de Biblioteques Populars dissenyat per Eugeni d’Ors, l’Escola Superior de Bibliotecàries va ser una de les institucions més representatives de l’obra cultural del govern català. D’una banda, i encara que fos a una escala molt reduïda, la posada en marxa de l’Escola va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar; d’una altra, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l’etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envoltar-la d’una aurèola de prestigi que ha quedat impresa en l’imaginari d’una bona part de la professió. Ara que la institució ha complert cent anys és un bon moment per publicar aquesta col·lecció de notes biogràfiques del seu professorat —el de les èpoques glorioses i el de les que no ho van ser tant—, que permetrà conèixer millor l’Escola i les seves vicissituds històriques, i també reflexionar sobre el paper cabdal que ha tingut i té aquesta professió en la custòdia del saber i la seva transmissió.

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d'"especial" que va tenir en els anys trenta., Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s., En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de "especial" que tuvo en los años treinta.

En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

Objetivos: analizar cómo han evolucionado las actividades culturales de las bibliotecas populares de la provincia de Barcelona al iniciarse el período que va de 1959 a 1975, el llamadoObjectives: to analyse how the cultural activities of the popular libraries in the province of Barcelona evolved in the second period of Francoist Spain, that is between the years 1957 to 1975. This paper examines the type and nature of these activities; the interest they generated among the respective communities and the way in which the activities were adapted to a society that was undergoing profound changes; the importance of various social and cultural movements that emerged with particular strength in those years; the role played in them by Catalan language and culture; local alliances, and the extent to which these activities were guided by the authorities or responded to the initiative of the librarians. -- Methodology: an exhaustive report and analysis were undertaken of the activities organised in each of the popular libraries of the Provincial Council of Barcelona between 1957 and 1975, as reported in the Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. The study examines all the popular libraries and the stable branch libraries that had a person responsible for their running. -- Results: it was during the sixties that the popular libraries were most active in promoting cultural activities. In general, they were well integrated within their respective communities and, thanks to the efforts of those responsible for their organisation, readers were able to follow closely the cultural movements that emerged in the capital: plays staged in the independent theatres, play readings, film forums, recitals of Nova Cançó promoting Catalan music etc. The libraries recovered their role as disseminators of culture, which they had had on being founded, and dedicated themselves once more to the task of promoting Catalan language and culture. Likewise, as in that earlier period, they once again became politically neutral spaces, but a neutrality that was characterised by its exclusive, non-integrative nature, which explains why they remained on the sidelines of certain social and political worries of the civil society of the day.

Objetivos. Dar una visión histórica de la evolución de la catalogación desde finales del siglo xix, cuando aparecen los primeros códigos personales e institucionales, antecedentes directos de los actuales, hasta el día de hoy. Prestar atención sobre todo a los acuerdos internacionales que han facilitado el intercambio de datos bibliográficos y también al desarrollo de servicios bibliográficos, de catálogos colectivos y de consorcios. Presentar la situación actual en la que el entorno angloamericano está a punto de implementar una nueva normativa catalográfica que, probablemente, se convertirá en internacional, y en la que la Library of Congress está trabajando en la puesta en marcha de una nueva estructura bibliográfica que se adapte mejor a las necesidades del presente y del futuro. -- Metodología. Análisis de las situaciones, los acuerdos y las acciones que han promovido la evolución de las normas, el desarrollo de formatos, y el reforzamiento de la teoría en la que se apoyan normas y formatos. -- Resultados. A lo largo de las diversas etapas analizadas, los cambios catalográficos han sido consecuencia de nuevos marcos teóricos, de cambios tecnológicos y también de presiones económicas y de la necesidad de racionalizar los procesos. Ahora se dan todas estas circunstancias: unos principios teóricos que se han desarrollado en los últimos años y unos modelos conceptuales que ayudan a perfilar el universo bibliográfico, una tecnología que ha avanzado mucho desde los años sesenta cuando se concibió el formato MARC, la necesidad de capturar datos bibliográficos de procedencia diversa y con más agilidad, etc. Todo ello ha impulsado los cambios que se están forjando desde los años noventa del siglo pasado. Sin embargo, el momento presente es una etapa de transición y no será hasta dentro de unos años que se podrá evaluar si la generación actual ha sabido hacer tan buen trabajo y tan perdurable como la que lideró los cambios de los años sesenta y setenta.Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies.

Objectius. Donar una visió històrica de l'evolució de la catalogació des de final del segle xix, quan apareixen els primers codis personals i institucionals, antecedents directes dels actuals, fins al dia d'avui. Prestar atenció sobretot als acords internacionals que han facilitat l'intercanvi de dades bibliogràfiques i també el desenvolupament de serveis bibliogràfics, de catàlegs col·lectius i de consorcis. Presentar la situació actual en què l'entorn angloamericà està a punt d'implementar una nova normativa catalogràfica que, probablement, esdevindrà internacional, i en què la Library of Congress està treballant en la posada en marxa d'una nova estructura bibliogràfica que s'acomodi millor a les necessitats del present i del futur. -- Metodologia. Anàlisi de les situacions, els acords i les accions que han portat a l'evolució de les normes, al desenvolupament de formats, i al reforçament de la teoria que els dóna suport. -- Resultats. Al llarg de les diverses etapes analitzades, els canvis catalogràfics han estat conseqüència de nous marcs teòrics, de canvis tecnològics i també de pressions econòmiques i de la necessitat de racionalitzar els processos. Ara es donen totes aquestes circumstàncies: uns principis teòrics que s'han desenvolupat en els darrers anys i uns models conceptuals que ajuden a perfilar l'univers bibliogràfic, una tecnologia que ha avançat molt des dels anys seixanta quan es va concebre el format MARC, la necessitat de capturar dades bibliogràfiques de procedència diversa i amb més agilitat, etc. Tot això ha impulsat els canvis que s'estan forjant des dels anys noranta del segle passat. Tanmateix, el moment present és una etapa de transició i no serà fins d'aquí a uns anys que es podrà avaluar si la generació actual ha sabut fer tan bona feina i tan perdurable com la que va liderar els canvis dels anys seixanta i setanta.Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies.

The main features of the resource description and access (RDA) standard, published in 2010, are analyzed. Designed to facilitate the capture, storage, retrieval and visualization of data with the most advanced data base technologies, RDA remains compatible with older technology still in use. Its advantages and disadvantages, relationship to other bibliographic standards and some consequences of its implementation are discussed.

Se analizan las interfaces de consulta de 31 repositorios patrimoniales españoles con el objetivo de identificar sus puntos fuertes y sus puntos débiles. Los elementos analizados (ayudas, consulta multilingüe, modalidades de búsqueda, lenguajes de interrogación, etc.) han sido establecidos a partir de la bibliografía especializada, tanto la que hace referencia de manera específica a las interfaces de consulta de todo tipo de repositorios, como la que trata el tema desde una perspectiva distinta o más amplia (por ejemplo, interfaces de catálogos de bibliotecas, usabilidad). Se propone una serie de recomendaciones con el fin de mejorar los puntos débiles detectados. ABSTRACT: Analysis of the user interfaces of 31 Spanish heritage repositories in order to identify their strengths and shortcomings. The elements analyzed (help screens, multilingual search, search methods, query languages, etc.) have been established from the literature referred specifically to the user interfaces of all kind of repositories, as well as that from a different or broader perspective (for example, library catalog interfaces, usability). Several recommendations are made to improve the weaknesses identified.

Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. -- Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Objetivos. Analizar la existencia y el contenido de documentos de políticas de colección y criterios de selección de las colecciones digitales patrimoniales españolas. Examinar si la descripción de las colecciones incluidas en los portales respectivos comunica adecuadamente a los usuarios la historia y los objetivos de la colección, los destinatarios, el alcance temático o geográfico, cronológico y lingüístico, los tipos de documentos digitalizados, la relación con la colección analógica, los usos permitidos y otras cuestiones de tipo organizativo y técnico. -- Metodología. Para el primer objetivo, se ha hecho el análisis del contenido de los portales de las colecciones objeto de estudio y se ha enviado un cuestionario a las entidades responsables. Para el segundo objetivo, se ha desarrollado un listado de los elementos descriptivos —que se tendrían que incluir en la descripción de las colecciones— basado en directrices internacionales y se han evaluado las colecciones con relación a este listado. Se han seleccionado para el estudio las colecciones digitales exclusivamente patrimoniales que aportan metadatos al recolector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultados. Destaca la ausencia de documentos formales de políticas de colección, pero los criterios de selección —que en la mayoría de los casos no son públicos— son claros y están bien formulados. Con respecto a la descripción de las colecciones, y en concreto a la información que presentan sobre ellas mismas al usuario, hay diferencias muy marcadas entre los fondos analizados y se observan algunos modelos de buenas prácticas. Sin embargo, en general, la información es muy escasa: no es habitual incluir datos sobre el proyecto, los destinatarios quedan muy difusos, las cuestiones organizativas están del todo ausentes, y las tipologías documentales incluidas o las lenguas y los periodos cubiertos a menudo se tienen que deducir de la interfaz de búsqueda o de las estadísticas de las plataformas correspondientes. En los apartados de objetivos de la colección y del alcance temático o geográfico, la información suele ser más completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

The paper analyzes the kinds of information provided to users of the digital collections contained in the Memòria digital de Catalunya. Criteria to evaluate this information were developed according to ALA and IFLA guidelines for collection policy statements, the bibliography about this topic and from consolidated digital collection projects. The web pages of each collection were analyzed to determine which elements of the collection policies were used to inform users and participating organizations about the history of the digital collection, its subject area and coverage, the materials included, the intended audience, et cetera.

Objectiu: Analitzar la situació actual de la normativa internacional de catalogació en els darrers anys per tal de determinar els motius que han provocat els canvis, els models i principis en què es fonamenten i les repercussions que poden tenir a curt o mitjà terminis en les eines de catalogació i també en els catàlegs. Metodologia: Anàlisi de contingut dels models FRBR, FRAD i FRSAR, dels Principis internacionals de catalogació, i de la reestructuració i actualització de la normativa ISBD. Resultats: Els motius que van iniciar la revisió i renovació de la normativa van ser bàsicament l'evolució de les tecnologies, el desenvolupament de noves formes de publicació i distribució electrònica i, també la necessitat d'abaratir els costos dels processos. Pel que fa a les tecnologies, s'anticipa que l'aplicació dels models FRBR, FRAD i FRSAR aportarà una flexibilitat als registres bibliogràfics i d'autoritats que els farà més adaptables a les tecnologies web. Respecte al desenvolupament de nous formats i de noves formes de publicació relacionades amb l'entorn digital i Internet, els documents de l’IFLA no el tracten explícitament. Finalment, i pel que fa a la qüestió econòmica, la possibilitat d'abaratir costos amb l'aplicació de la normativa que es derivarà dels models i principis és més aviat migrada. S'acompanya d'una revisió bibliogràfica a l'entorn dels models i la normativa analitzats., Aim: To analyse the state of the art of international cataloguing rules in recent years to determine the reasons for change, the models and principles on which these changes are based, and their impact in the long or medium term on catalogue tools and catalogues themselves. Methodology: Content analysis of the FRBR, FRAD and FRSAR models, of the international cataloguing principles, and of the restructuring and updating of ISBD rules. Results: The reasons for the revision and renewal of the cataloguing rules were basically the evolution of technology, the development of novel publication and electronic distribution systems and the need to reduce process costs. As regards technologies, we expect that the application of the FRBR, FRAD and FRSAR models will make bibliographic and authority records more flexible and adaptable to web technologies. As for the development of new digital- and Internet-related formats and publication systems, this is not mentioned explicitly in IFLA documents. Finally, with regard to economic aspects, the application of the rules deriving from the models and principles will not significantly reduce costs. The paper includes a review of literature on the models and rules analysed., Objetivo: Analizar la situación actual de la normativa internacional de catalogación en los últimos años para determinar los motivos que han provocado los cambios, los modelos y principios en que se fundamentan y las repercusiones que pueden tener a corto o medio plazo en las herramientas de catalogación y también en los catálogos. Metodología: Análisis de contenido de los modelos FRBR, FRAD y FRSAR, de los Principios internacionales de catalogación, y de la reestructuración y actualización de la normativa ISBD. Resultados: Los motivos que iniciaron la revisión y renovación de la normativa fueron básicamente la evolución de las tecnologías, el desarrollo de nuevas formas de publicación y distribución electrónica y, también, la necesidad de abaratar los costes de los procesos. En cuanto a las tecnologías, se anticipa que la aplicación de los modelos FRBR, FRAD y FRSAR aportará una flexibilidad a los registros bibliográficos y de autoridades que los hará más adaptables a las tecnologías web. Respecto al desarrollo de nuevos formatos y de nuevas formas de publicación relacionadas con el entorno digital e Internet, los documentos de la IFLA no lo tratan explícitamente. Finalmente, y en relación a la cuestión económica, la posibilidad de abaratar costes con la aplicación de la normativa que se derivará de los modelos y principios es más bien poca. Se acompaña de una revisión bibliográfica en el ámbito de los modelos y la normativa analizados.

Podeu consultar la versió en castellà a http://www.ub.edu/bid/22/estivill2.htm, Objectiu: Analitzar la situació actual de la normativa internacional de catalogació en els darrers anys per tal de determinar els motius que han provocat els canvis, els models i principis en què es fonamenten i les repercussions que poden tenir a curt o mitjà terminis en les eines de catalogació i també en els catàlegs. Metodologia: Anàlisi de contingut dels models FRBR, FRAD i FRSAR, dels Principis internacionals de catalogació, i de la reestructuració i actualització de la normativa ISBD. Resultats: Els motius que van iniciar la revisió i renovació de la normativa van ser bàsicament l'evolució de les tecnologies, el desenvolupament de noves formes de publicació i distribució electrònica i, també la necessitat d'abaratir els costos dels processos. Pel que fa a les tecnologies, s'anticipa que l'aplicació dels models FRBR, FRAD i FRSAR aportarà una flexibilitat als registres bibliogràfics i d'autoritats que els farà més adaptables a les tecnologies web. Respecte al desenvolupament de nous formats i de noves formes de publicació relacionades amb l'entorn digital i Internet, els documents de l¿IFLA no el tracten explícitament. Finalment, i pel que fa a la qüestió econòmica, la possibilitat d'abaratir costos amb l'aplicació de la normativa que es derivarà dels models i principis és més aviat migrada. S'acompanya d'una revisió bibliogràfica a l'entorn dels models i la normativa analitzats.

En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés., First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access., En primer lugar, se explica el contexto en el que se han formado las unidades de colecciones especiales de algunas bibliotecas, y las razones por las cuales acogen fondos y colecciones de archivo. En segundo lugar, el trabajo se centra en las técnicas utilizadas en el entorno bibliotecario para describir los fondos de archivo y las colecciones que tienen un tratamiento archivístico, y en como se les proporciona acceso. En este contexto, se examinan los modelos usados en los Estados Unidos y en el Reino Unido para describir y dar acceso a estos materiales, y los proyectos cooperativos puestos en marcha en estos dos países en los últimos años. Finalmente, se hace un primer análisis de cómo se tratan actualmente este tipo de fondos en las bibliotecas catalanas y se apuntan algunas recomendaciones para mejorar el tratamiento de que son objeto y su acceso.

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8970, First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access., En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.

Podeu consultar la versió en català a http://hdl.handle.net/2445/8969, First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access., En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.

Aquest informe ha estat elaborat per encàrrec de la Biblioteca de Catalunya (BC) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). El seu objectiu és analitzar el document "El CÀNTIC: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (Barcelona, maig de 2007)", i fer recomanacions sobre la posada en marxa del projecte.

El novembre de 2005 va fer noranta anys de la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona és continuadora. El treball recull els textos i les imatges d’una exposició organitzada per la Facultat per commemorar aquell aniversari. S’hi fa un recorregut històric per les distintes etapes que pauten l’evolució del centre., November 2005 marked the 90th anniversary of the founding of the Escola Superior de Bibliotecàries [Superior School of Librarians] of the Mancomunitat de Catalunya, which was the predecessor of the current Facultat de Biblioteconomia i Documentació of the Universitat de Barcelona. This article offers text and images from an exhibit organised by the Facultat in order to commemorate this anniversary. A historic review is provided of different stages marking the evolution of the centre., En noviembre de 2005 se cumplieron noventa años de la creación de la Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, de la que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona es continuadora. El trabajo recoge los textos y las imágenes de la exposición organizada por la Facultat para conmemorar dicho aniversario. En ella se hace un recorrido histórico por las distintas etapas por las que ha pasado el centro.

Els dies 11 i 12 d'agost va tenir lloc a Copenhaguen, Dinamarca, el seminari de treball Library and Information Science Education in Europe: ¿Issues in joint curriculum development and Bologna perspectives¿. Aquest seminari, que va estar coordinat per la Royal School of Library and Information Science de Dinamarca, amb la col·laboració de l'European Association for Library and Information Education and Research (EUCLID), es va organitzar en el marc d'un projecte europeu subvencionat pel programa Sòcrates. La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, present entre 2001 i 2005 en la Junta de Govern de l'EUCLID, va participar-hi com a soci del projecte. L'objectiu del seminari era aplegar una cinquantena d'experts europeus de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació ¿tots ells professors d'escoles i de facultats d'universitats europees¿ per discutir qüestions relacionades amb els plans d'estudis dels ensenyaments des de la perspectiva del procés de Bolonya. El seminari consistí en dues conferències i en les reunions de treball de dotze grups formats per experts que examinaren dotze grans temes ¿prèviament acordats pels organitzadors de l'esdeveniment¿ relacionats amb els plans d'estudis d'aquells ensenyaments.

Es presenten els resultats d'un estudi sobre la inserció laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona de les cinc darreres promocions i dels llicenciats en Documentació de la mateixa Universitat des de l'any 2000 fins al juny de 2003. A dotze anys del primer estudi sobre aquest tema es demostra que el mercat laboral continua en expansió i absorbeix els graduats de manera fluida., The article presents the results of a study regarding job placement of University of Barcelona LIS alumni --of the 3-year (diplomatura) degree measured over the past 5 graduating classes and of the Bachelor degree (llicenciatura) between 2000-June 2003. Twelve years after the first study on this topic, this study demonstrates that the labour market continues to expand and steadily absorb the LIS graduates., Se presentan los resultados de un estudio sobre la inserción laboral de los diplomados en Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona de las últimas cinco promociones y de los licenciados en Documentación de la misma Universidad desde el año 2000 hasta junio de 2003. Doce años después de que se realizara la primera aproximación al tema, se demuestra que el mercado laboral continúa en expansión y que absorbe sin dificultad a los nuevos graduados.

Aquesta nova edició del congrés de l'IFLA va tenir lloc a Buenos Aires, l'Argentina, del 22 al 27 d'agost de 2005. Sota el lema general “Libraries: tools for education and development”, s'hi van aplegar 3.835 participants de 121 països diferents —446 participants procedents de països en vies de desenvolupament van poder gaudir d'una beca per assistir al congrés. En total, hi van haver 222 sessions oficials i s'hi van presentar centenars de treballs —les xifres oficials compten fins a 446 conferències i presentacions. La majoria de les ponències i alguns dels informes presentats es poden llegir a les pàgines web del congrés. L'exposició de productes i serveis va ser també important, ja que va reunir 96 expositors. I, com ha anat passant en els darrers anys, les presentacions en format de pòster han anat prenent una certa volada —a Buenos Aires, se n'hi van presentar uns 80. Aquesta era la primera vegada que un congrés de l'IFLA tenia lloc a un país de l'Amèrica del Sud, i com es desprèn de les xifres anteriors, la convocatòria va tenir molt d'èxit.

Recull de semblances biogràfiques de dotze bibliotecàries catalanes que destacaren en la seva activitat professional., A collection of biographical impressions of twelve Catalan librarians that gained prominence through their professional activities., Semblanza biográfica de doce bibliotecarias catalanas que destacaron en el ejercicio de su actividad profesional.

Just abans del congrés de l’IFLA –del qual s’informa en aquest mateix número de BiD, van tenir lloc a Potsdam unes jornades organitzades conjuntament per l’European Association for Library & Information Education and Research (EUCLID) i l’Association for Library and Information Science Education (ALISE). L’objectiu de la reunió era examinar i discutir una sèrie de temes relatius als canvis que s’estan produint en l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació i la seva repercussió en la formació de professionals tant des de la perspectiva europea com des de la nord-americana. Els hostes de l’esdeveniment van ser la Konferenz der Informatorischen und Bibliothekarischen Ausbildungseinrichtungen (KIBA) i la Fachhochschule Potsdam (FHP)...

En catalogar el congrés de l’IFLA d’enguany, els catalogadors hauran d’establir un nou encapçalament per a l’esdeveniment i crear la fitxa d’autoritats corresponent, ja que el congrés ha canviat de nom. La raó del canvi ha estat apropar el congrés al públic general fent-ne més reconeixedora la temàtica. Certament, World Library and Information Congress (Congrés Mundial sobre Biblioteques i Informació) acompleix aquest objectiu molt més que el nom anterior (IFLA General Conference and Council).

En els dos darrers anys la Universitat de Barcelona ha estat atenta als desenvolupaments que tenen lloc en l'àmbit europeu en el tema de la convergència europea dels ensenyaments universitaris, que té com a punt de partida la Declaració de Bolonya. Des del primer moment, la UB ha estat molt sensible a aquesta convergència i ha liderat una sèrie de reunions i treballs en el si de la universitat espanyola per debatre aquesta qüestió i preparar un futur europeu. El rectorat de la UB també ha tingut informada la seva comunitat de tots aquests desenvolupaments i ha organitzat una sèrie de seminaris i reunions de treball per informar els càrrecs acadèmics i el professorat i sensibilitzar-los de cara a iniciar el treball cap a aquesta convergència europea dels ensenyaments universitaris. D'acord, doncs, amb aquesta línia prioritària de la Universitat de Barcelona, aquest curs 2001-2002 la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha posat en marxa, amb l'ajuda de la Divisió de Ciències de l'Educació, un pla de millora docent on s'emmarquen una sèrie d'actuacions de cara a estudiar la implantació del sistema europeu de crèdits en algunes matèries troncals dels ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació. Recentment, la Universitat de Barcelona també ha aprovat que l'ensenyament de Documentació que s'imparteix a la facultat sigui un dels ensenyaments pilot a fer la transició cap al sistema de crèdits europeu.

Entre els dies 16 i 18 d'octubre de 2002 va tenir lloc a Tessalònica (Grècia) el congrés de l'European Association for Library & Information Education and Research (EUCLID) que es va convocar amb el títol “Restructuring and adapting LIS education to European standards: overcoming regional variations in needs and interests in education for LIS”. L'objectiu de la reunió era presentar l'estat de la qüestió de la convergència europea en els ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació i debatre els diferents aspectes del tema. S'hi van presentar un total de 21 treballs i hi hagué representants dels països següents: Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Grècia, Itàlia, Iugoslàvia, Malta, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Ucraïna i Xipre. Si bé tots els assistents van participar en els debats, cal fer notar que alguns països, com ara Portugal o Bèlgica, no hi van fer cap comunicació i que Itàlia només va presentar un màster de formació continuada que no s'insereix dins els ensenyaments formals de Biblioteconomia i Documentació, que ha estat organitzat conjuntament per la Università di Parma i la University of Northumbria. En el congrés també va ser notòria l'absència de representants francesos...

Amb el lema “Biblioteques per a la vida: democràcia, diversitat, servei”, el consell i el congrés anual de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) es van reunir a Glasgow del 18 al 24 d'agost de 2002. Enguany se celebra el 75è aniversari de la creació d'aquest organisme a la mateixa Escòcia, a Edimburg, i aquest fet ha marcat algunes de les activitats del congrés: des del logotip i l'himne que s'han creat per a l'ocasió, fins a alguna sessió dedicada a celebrar l'aniversari i la publicació d'un fullet que en resumeix la història i l'estructura actual i d'un número de l'IFLA journal dedicat al tema (vol. 28, núm. 3, 2002). En cloure el congrés s'hi havien registrat unes 4.700 persones entre delegats, acompanyants i expositors, i el nombre de països representats era de 122 —xifres només superades fins ara pel congrés de Boston de l'any passat. La llista provisional de participants incloïa 32 bibliotecaris d'Espanya i 59 de països d'Iberoamèrica. Una vegada més han estat nombroses les ajudes concedides pel British Council i per altres organismes per facilitar l'assistència al congrés tant de bibliotecaris britànics com de bibliotecaris de països en via de desenvolupament; tanmateix, per primera vegada des de 1997 i com a conseqüència del canvi produït en el Govern de Dinamarca, la Danish State Aid Agency (DANIDA) ha cessat el seu suport a diverses de les activitats centrals de l'IFLA i ha deixat de concedir les beques que havia donat en els darrers anys per a congressistes del Tercer Món. En els congressos de l'IFLA mai no es deixa cap espai per a la improvisació —tots i cada un dels seus aspectes estan ben documentats i reglamentats—, i el de Glasgow ha seguit aquesta mateixa pauta tan ordenada i experimentada a què ens té acostumats la institució. Ara bé, com a conseqüència de la decisió de convertir les taules rodones (round tables) en seccions que s'ha dut a la pràctica recentment, s'han començat a aplicar algunes modificacions en l'estructura del congrés, com ara reduir el temps d'algunes de les sessions obertes de les seccions perquè totes puguin disposar d'un espai per a la presentació de ponències. Això ha provocat que el programa estigui cada vegada més ple i que hi hagi molts encavalcaments d'horaris entre seccions que tenen temes d'interès comú. Per evitar aquest darrer problema, a partir del congrés de Berlín de 2003, el temps destinat a les sessions obertes de les seccions i les divisions es reduirà a dues hores —fins ara disposaven de dues hores i mitja— i es promou l'organització de sessions i tallers conjunts. El congrés s'ha celebrat a l'Scottish Exhibition and Conference Centre (SECC), un complex ben equipat que consta d'un gran espai amb sales de reunions i d'exposicions, un auditori ampli i un hotel que acollia algunes de les sessions. Precisament la magnitud de les instal·lacions ha dificultat la mobilitat dels congressistes i també les trobades ocasionals amb col·legues que solen ser tan profitoses.

Enguany el congrés de l'IFLA s'ha reunit a Boston sota el lema “Biblioteques i bibliotecaris: marcant la diferència en l'era del coneixement” (“Libraries and librarians: making a difference in the knowledge age”). El divendres 18 d'agost, just abans de l'inici del congrés, hi havia registrats un total de 4.489 congressistes que representaven 149 països; la xifra augmentà fins a 5.573 inscrits en acabar el congrés. Aquest ha estat, de molt, el congrés més concorregut de tota la història de l'IFLA, i ha superat amb escreix les inscripcions del congrés de 2000 a Jerusalem, que, per les circumstàncies tan polititzades de la convocatòria, només aplegà uns 1.400 congressistes. A més, al congrés de Boston hi han pogut assistir molts becaris de països en vies de desenvolupament gràcies a les nombroses ajudes econòmiques aconseguides: el ministeri danès d'afers estrangers, DANIDA, ha becat 30 bibliotecaris d'Àsia i Àfrica; la Library Association del Regne Unit ha concedit 4 beques; el Comitè francès de l'IFLA, 12; l'Open Society Institute ha atorgat unes 40 ajudes a bibliotecaris de la Federació Russa, i el Comitè Organitzador del congrés als Estats Units ha aconseguit ajudes per a 93 becaris de 50 països. Si bé els congressos de l'IFLA tenen tots una estructura molt ben definida que deixa poc marge a la improvisació i que segueix un calendari, i fins i tot uns horaris, molt estrictes per a les nombroses activitats que hi tenen lloc —reunions de comitès permanents, taules rodones i grups de treball, sessions obertes de les diverses seccions i divisions, seminaris i tallers de treball, activitats socials, conferències, visites a biblioteques, etc.—, el congrés de Boston s'ha caracteritzat per una organització excel·lent que passava per una informació sempre actualitzada i visible, una bona senyalització, i tot un cos de voluntaris ben disposats a atendre els congressistes. El congrés ha palesat l'experiència dels bibliotecaris americans en l'organització de congressos de grans dimensions —recordem que l'American Library Association aplega uns 61.000 membres—, i també la voluntat de servei a la comunitat tan característica de les biblioteques d'aquell país. És cert que, arran de les visites a biblioteques, alguns dels assistents van quedar una mica decebuts d'unes instal·lacions que no sempre són mostraris de disseny i que, en alguns casos, fins i tot poden tenir l'aparença de certa deixadesa; però és cert també que, en entrar-hi, a part de l'impacte de la riquesa dels fons i d'unes col·leccions molt ben dotades, fa l'efecte que la biblioteca existeix per servir l'usuari i que, sigui de la minoria que sigui —tots pertanyem a alguna minoria—, sempre hi trobarà la informació que necessita. A tall d'anècdota, cal dir que alguns dels congressistes comentaven que havien trobat molta més informació —mapes i tota mena de fullets gratuïts— sobre la ciutat a la Boston Public Library que al centre d'informació turística i que, per descomptat, els havien atès d'una manera molt més personalitzada i atenta...

El projecte Recursos web i metadades, que ha comptat amb una ajuda econòmica de la Divisió V per a projectes de recerca, es plantejà amb l'objectiu principal de comprovar les dificultats d'aplicació del sistema de metadades DC a la descripció de les pàgines d'un lloc web universitari i l'efectivitat d'aquestes metadades tant per a la descripció de recursos web com per a la seva ulterior cerca i recuperació. Per al desenvolupament del projecte s'han adaptat i desenvolupat una sèrie d'eines de les quals també es vol comprovar l'eficàcia. En aquest informe s'explica el desenvolupament del projecte, el seu estat el novembre de 2001 i també les eines desenvolupades.

L’objecte central del present informe és descriure l’estat de la qüestió –tant a Catalunya com a altres països– de l’accés als recursos web des de les biblioteques. De fet, l’objectiu últim és presentar i analitzar la situació a l’estranger per tal d’adaptar les estratègies i els models de tractament i organització de recursos web a la realitat i les necessitats de les biblioteques catalanes.

El congrés de l'IFLA d'enguany —el 66è de la seva història— tingué lloc a Jerusalem, fet que originà una certa polèmica ja que aquesta ciutat no era, segurament, el lloc més idoni per fer un congrés organitzat per bibliotecaris israelites. Malgrat que l'IFLA insisteix que en les seves actuacions no vol implicar-se en qüestions polítiques, acceptà aquesta imposició del comitè local organitzador del congrés i, segons l'opinió de part dels assistents i dels bibliotecaris dels països àrabs, aquesta acceptació portava implícita una declaració política. L'elecció de Jerusalem com a seu del congrés ha limitat la representació internacional, ja que els representants dels països àrabs no han pogut, en aquesta ocasió, ser presents en l'esdeveniment anual. En aquest sentit, la National Conference of Palestinian Librarians, emeté un comunicat de protesta que fou publicat —juntament amb una resposta de Ross Shimon, secretari de l'IFLA, i un comunicat de la Junta Executiva de l'organisme— a l'IFLA Express, no. 8 (Aug. 18, 2000). El congrés de Jerusalem s'ha reunit sota el lema «Information for Co-operation: Creating the Global Library of the Future» i ha reunit uns 1.400 bibliotecaris de tot el món —llevat dels països àrabs— que entre el 13 i el 18 d'agost han tractat intensament de temes professionals tant en les sessions obertes de les distintes divisions, seccions i taules rodones com en seminaris i grups de treball —de fet les reunions de l'aparell administratiu i professional de l'IFLA ja s'iniciaren l'11 d'agost i els distints comitès permanents de les seccions tingueren la primera reunió el dissabte 12 d'agost. En el lloc web del congrés hi ha publicats la majoria dels treballs presentats en les sessions obertes...

Como en años anteriores, durante la conferencia Online Information'99 la empresa UMI ¿adquirida hace unos meses por Bell and Howell¿, hizo entrega del premio al mejor trabajo publicado durante 1999, según un jurado designado por la propia empresa.

Se describen y analizan los sistemas que utilizan actualmente las bibliotecas para facilitar a sus usuarios el acceso a los recursos web gratuitos. En primer lugar se acota el ámbito de estudio a este tipo concreto de recursos y se ponen de relieve los principales problemas que tienen los localizadores para su identificación y recuperación. Los modelos que siguen las bibliotecas para organizar los recursos web son básicamente tres: la elaboración de listas, la creación de bases de datos de recursos y la integración de éstos en el catálogo. Este estudio se centra en la descripción, identificación y caracterización de los dos últimos modelos; se destacan las principales experiencias y se comentan los criterios de selección, el tipo de descripción, los sistemas de indización y clasificación, el sistema de recuperación de la información y la política de mantenimiento utilizados en cada uno de ellos. Finalmente, se indican las tendencias actuales en ese ámbito y se presentan unas consideraciones sobre cómo pueden abordar las bibliotecas españolas la organización de estos recursos.

Ressenya del manual 'Automatización de bibliotecas', realitzat per Luis Ángel García Melero i Ernesto García Camarero. El document inicia amb una descripció general de biblioteca, seguit per les seves tasques tècniques, informació bibliogràfica i d'accés al document, sempre tenint en compte el compliment de les normatives i des del punt de vista de l'automatització.

Bangkok fou enguany la seu del 65è congrés de l'IFLA que se celebrà entre els dies 20 i 28 d'agost sota el lema «Libraries as gateways to an enlightened world». Hi estigueren representats 117 països, amb un total de 2.237 participants ¿inclosos els acompanyants¿; hi tingueren lloc un total de 280 reunions i, fins a la cloenda, s'havien rebut 311 treballs ¿que s'han publicat a IFLANET.

El desenvolupament dels recursos electrònics d¿accés remot, amb unes característiques ben diferents dels materials que tradicionalment han omplert els prestatges de les biblioteques, ha accelerat la revisió de les normatives de descripció i de catalogació i dels principis mateixos en què es basen. Es repassa l¿estat actual de la revisió de les normes pel que fa a les publicacions seriades i es comenten alguns problemes del tractament catalogràfic de les revistes en línia.

El desenvolupament dels recursos electrònics d'accés remot, amb unes característiques ben diferents dels materials que tradicionalment han omplert els prestatges de les biblioteques, ha accelerat la revisió de les normatives de descripció i de catalogació i dels principis mateixos en què es basen. Es repassa l'estat actual de la revisió de les normes pel que fa a les publicacions seriades i es comenten alguns problemes del tractament catalogràfic de les revistes en línia., The development of electronic online resources, so different from the materials that used to fill the shelves of libraries, has accelerated the revision of description and cataloguing rules, and the principles on which these rules are based. This paper describes the present state of the revision of the rules regarding serials and comments some problems in the processing of online serials., El desarrollo de los recursos electrónicos de acceso remoto, con unas características diferenciadas respecto los materiales que tradicionalmente han llenado los estantes de las bibliotecas, ha acelerado la revisión de las normativas de descripción y de catalogación y de los mismos principios en que estas se basan. Se repasa el estado actual de la revisión de las normas en lo referente a las publicaciones en serie y se comentan algunos problemas del tratamiento catalográfico de las revistas en línea.

En iniciar el curs 1999-2000, just quan acabem d'adquirir la condició de Facultat, volem recordar que l'Escola sempre ha tingut vocació universitària, com ho demostren algunes de les seves publicacions. L'exposició vol mostrar de primera mà la feina que s'ha fet fins ara i com es pot continuar la tasca encetada fa tants anys.

a conferència anual de l'IFLA del 1998 s'ha celebrat a Amsterdam entre els dies 15 i 22 d'agost. La inauguració oficial tingué lloc el dilluns 17 d'agost, però el dissabte anterior ja hi hagueren les reunions dels comitès permanents dels distints grups de l'IFLA, i el diumenge se celebraren diversos seminaris de treball i s'inaugurà la fira de productes i serveis. Com sempre que l'organitza un país europeu, la conferència d'enguany ha tingut un nombre molt alt de participants. Les darreres xifres apunten un total de 3.328 assistents —inclosos acompanyants, voluntaris, expositors, visitants de l'exposició i els mateixos expositors. Tots els participants han compartit una setmana intensa de treball en la qual s'ha passat revista a la feina feta durant l'any, s'han repassat els projectes engegats, se n'han iniciat de nous i s'han presentat nombrosos treballs tant teòrics com pràctics. El tema general del congrés, «On crossroads of information and culture», ha estat l'eix vertebrador de les distintes sessions. Entre les sessions obertes de les diverses divisions, seccions i taules rodones de l'IFLA, les reunions dels comitès permanents de les distintes seccions, les reunions dels nombrosos grups de treball que funcionen en les seccions, etc., hi ha hagut un total de 213 reunions professionals. És impossible, doncs, donar un panorama general de tots els aspectes del congrés. Pels interessos professionals i la participació en grups de l'IFLA de les persones que signen l'informe, aquest se centra sobretot en les activitats organitzades per les seccions de Catalogació i d'Educació i Formació. Tanmateix, també es resumeixen altres activitats a les quals s'assistí.