14 results on '"Desigualtat econòmica"'
Search Results
2. Inclusive growth : the great metropolitan strategic challenge
- Subjects
Política urbana ,Desigualtat econòmica - Published
- 2021
3. Desindustrialización y crisis en la Barcelona postolímpica : ¿hacia una ciudad dual?
- Subjects
Urbanisme Segregació ,Desigualtat econòmica ,Sociologia urbana Barcelona (Catalunya) - Published
- 2021
4. Guerra, desigualtats i vacances
- Subjects
Immigrants il·legals ,Vacances laborals ,Riquesa Aspectes ètics i morals ,Desigualtat econòmica ,Emigració i immigració Aspectes socials ,Igualtat Aspectes socials - Published
- 2021
5. Inclusive growth from an urban perspective : a challenge for the metropolis of the 21st century
- Author
-
Trullén, Joan and Galletto, Vittorio
- Subjects
Política urbana ,Desigualtat econòmica ,33 - Economia - Abstract
Between 1985 and 2008 the metropolis of Barcelona experienced a strong growth in economic activity and employment, which was accompanied by improvements in income distribution. The nomination of Barcelona as the host city of the 1992 Olympic Games and the entrance to the European Communities in January 1986 were crucial to activate from the city of Barcelona a powerful and original economic and urban policy aimed at promoting a new model inclusive of urban growth.The recent long period of economic growth and employment growth made it possible to advance in a model of metropolitan inclusive growth, with significant improvements in the distribution of personal income. Nevertheless, the economic crisis that began in 2008 resulted in an intense job loss and a decline in general economic activity. The Gini index of disposable income in the metropolitan area of Barcelona during the period 2008-2013 worsened returning to levels close to those of 1995. The present work explores the adjustment mechanisms of the labor market in Barcelona in response to the fall in economic activity during the recession, with a special emphasis on unemployment by geographical origin (foreign non-EU nationals) and age (young people). It also identifies the central role in ending the crisis that have had external demand and, therefore, highlights manufacturing as key in the economic recovery. The transition towards a model of inclusive urban growth must be articulated with this central idea: the recovery from the crisis will be based in manufacturing and external demand. And, therefore, it should be stressed the central role of productivity growth policies designed with territorial criteria. Instead of guiding external competitiveness based on reduced labor costs, it is necessary an alternative strategy: to return to a growth model based on inclusive urban growth based in manufacturing exports, strengthening the knowledge economy by promoting advanced services and strengthening the metropolitan infrastructure. This is the new metropolitan strategy of inclusive growth. Metropolises are an appropriate level to face the major challenges of the XXI century: economic growth, employment growth and productivity growth based on export growth. Territorial factors are critical to growing productivity. The metropolitan policies will be decisive for an inclusive growth model as the one proposed for Barcelona.
- Published
- 2021
6. Guerra, desigualtats i vacances
- Author
-
Moreno, Sara
- Subjects
Immigrants il·legals ,Vacances laborals ,Riquesa Aspectes ètics i morals ,Desigualtat econòmica ,Emigració i immigració Aspectes socials ,Igualtat Aspectes socials - Published
- 2021
7. Anàlisi comparada de la mobilitat social intergeneracional a Europa
- Author
-
Palomares Llevot, Laia, Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, and Lopez Roldan, Pedro
- Subjects
Clase social ,Gender ,Desigualtat econòmica ,Gènere ,Social class ,Europe ,Movilidad social ,Classe social ,Economic inequality ,Social mobility ,Desigualdad económica ,Género ,Europa ,Mobilitat social - Abstract
La mobilitat social és un fenomen que es dona en totes les societats de forma més o menys intensa, tot mostrant processos de canvi i transformació. Aquest treball consisteix en una anàlisi comparada de la mobilitat social intergeneracional que es dona en 21 països europeus. L'objectiu principal és descriure la seva mobilitat social de manera comparativa, específicament pel que fa a l'evolució de la mobilitat en diferents generacions, les diferències de gènere i les diferències segons el grau de desigualtat econòmica. La movilidad social es un fenómeno que se da en todas las sociedades de forma más o menos intensa, mostrando procesos de cambio y transformación. Este trabajo consiste en un análisis comparado de la movilidad social intergeneracional que se da en 21 países europeos. El objetivo principal es describir su movilidad social de forma comparativa, específicamente en cuanto a la evolución de la movilidad en diferentes generaciones, las diferencias de género y las diferencias según el grado de desigualdad económica. Social mobility is a phenomenon that occurs in all societies more or less intensely, showing processes of change and transformation. This paper consists of a comparative analysis of intergenerational social mobility in 21 European countries. The main purpose is to describe their social mobility in a comparative way, specifically with regard to the evolution of mobility in different generations, gender differences and differences according to the degree of economic inequality.
- Published
- 2021
8. Social reproduction and inequality in the Barcelona area, 15th-20th centuries
- Author
-
Brea-Martínez, Gabriel, Cabré, Anna, 1943, Pujadas Mora, Joana Maria, and Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia
- Subjects
History ,Movilidad social ,Economic inequality ,Ciències Experimentals ,Social mobility ,Desigualdad económica ,Desigualtat econòmica ,Historia ,Mobilitat social - Abstract
Esta tesis es una compilación de cuatro publicaciones en las que se abarca con una perspectiva a largo plazo los mecanismos familiares de reproducción social y las tendencias generales de desigualdad socioeconómica en el área de Barcelona entre los siglos XV y XX. Los mecanismos familiares de reproducción social se entienden como los elementos económicos, institucionales, legales, políticos y/o culturales que las familias utilizan para mantener, mejorar y/o transmitir el status social heredado y/o adquirido. Estos se canalizan a través de la influencia familiar de dos medios principales, la transmisión o movilidad social intergeneracional (de ascendientes a descendientes) y la movilidad social intrageneracional (de un individuo a lo largo de su ciclo vital). En este sentido, la reproducción social está interrelacionada con los niveles de desigualdad socioeconómica existentes en diferentes contextos históricos. Se han utilizado datos de la Barcelona Historical Marriage Database (1481-1880) así como la Sant Feliu de Llobregat Longituinal Demographic Database (1828-1940), todo ello en el seno de dos proyectos de investigación, el ‘Five Centuries of Marriages’ y ‘Tecnología e innovación ciudadana en la construcción de redes sociales históricas para la comprensión del legado demográfico’ (XARXES) respectivamente. Entre los hallazgos más importantes de esta tesis se puede concluir que la transmisión intergeneracional preindustrial era alta, sobre todo en el grupo de los campesinos y de los artesanos y principalmente para los primeros hijos como cabría esperar para una sociedad de Antiguo Régimen donde el sistema hereditario se basaba en el heredero único. Sin embargo, pese a que el sistema hereditario por definición se basaba en la desigualdad entre hermanos/as, no se ha observado desclasamiento de los hermanos y hermanas no herederos. De hecho, se aprecia como las hermanas serán las que se casarán más fuera de su grupo social de origen, un hecho refuerza la importancia de la unidad familiar de “casa” en las sociedades agrícolas catalanas como la historiografía apunta. No obstante, durante la industrialización. se encuentran evidencias empíricas del declive del sistema de heredero único, ya que la progresión social de hermanos no herederos enseñó mejor trayectoria laboral que hermanos herederos, debido a las nuevas oportunidades en una estructura ocupacional cambiante. En este sentido, se demuestra como la influencia familiar en el destino social de sus descendientes disminuyó, aunque no desapareció, contrariamente a lo que apuntan teorías como la de la modernización, ayudando a entender la evolución histórica del sistema familiarista de las sociedades actuales de países del sur de Europa. Por lo que atañe a la desigualdad económica, una estimación continua a largo plazo para cuatro siglos en un área extensa y de importancia económica y política como ha sido el área de Barcelona ha podido constatar que la disparidad económica fue más alta en épocas preindustriales debido a la sociedad estamental de antiguo régimen, al contrario de lo que se había defendido tradicionalmente. Sin embargo, a través de la reconstrucción de la estructura ocupacional se encuentran evidencias de que el importante crecimiento de la desigualdad económica en la industrialización se debe mayoritariamente por un importante efecto de proletarización. Finalmente, la ulterior conclusión referente a la interrelación entre el papel de la familia y la desigualdad económica en esta tesis ha enseñado que pese a la importante presencia de la familia, las barreras entre clases sociales no se han roto en casi cinco siglos, un elemento que se conecta con la actual preocupación en relación a las disminución de la movilidad en nuestras sociedades. This thesis includes a compilation of four publications with a long-term perspective on the mechanisms of social reproduction and the general trends of socioeconomic inequality in the Barcelona area between the fifteenth and the nineteenth centuries. The familial mechanisms of social reproduction encompass economic, institutional, legal, political, and/or cultural mechanisms for maintaining, improving, and / or transmitting the acquired or inherited social positions or tangible and intangible assets. Such mechanisms are channeled through family influence by two main means, the intergenerational transmission or social mobility (from ancestors to descendants) and the intragenerational social mobility (of an individual throughout his / her life cycle). In this sense, social reproduction is interrelated with the levels of socioeconomic inequality existing in different historical contexts. The data used in this thesis was provided by the Barcelona Historical Database of Marriage (1481-1880) and the Sant Feliu de Llobregat Longituinal Demographic Database (1828-1940), both developed within the projects el ‘Five Centuries of Marriages’ y ‘Tecnología e innovación ciudadana en la construcción de redes sociales históricas para la comprensión del legado demográfico’ (XARXES) respectively. Among the most important findings in this thesis it can be concluded that the peindustrial intergenerational transmission of social status was indeed high, especially among peasants and artisans and mainly for the first children as would be expected in an Old Regime society based on an inheritance with the principle of impartibility. However, despite the fact that the hereditary system by definition was based on the inequality between siblings, there was not downward social mobility of non-heir brothers and sisters. In fact, non-heir females used to marry out the social group as a strategy, a fact that reinforces the importance of the family unit of the “casa” (house) in the Catalan agricultural societies as historiography pointed out. Nevertheless, during the industrialisation era, there are evidences pointing out that the single-heir inheritance system declined, due to a major social progression of non-heir siblings than heirs within the new occupational opportunities emerged. Accordingly, the influence of family in the social fate of descendants decreased over time but did not vanish, in contrast to what was argued by classical theories as the Modernization one, which also can be interpreted by the importance of the family strong ties in Southern European countries. Regarding the economic inequality, the long term estimation conducted across four centuries in an extensive geographic zone as the Barcelona area showed that inequality was indeed higher on preindustrial societies than in the industrial period. The reason for this would seem to be the preindustrial ordered social structure contributing to a more unequal society than the industrial one based on skilled and unskilled occupations. However, industrialisation brought about a new situation, where likely processes of proletarianization induced a new kind of inequality. Finally, the last conclusion refers to the interrelation between the role played by families and the economic inequality, which has been seen in this thesis that although the family importance in social reproduction, the social barriers between social classes were never broken throughout five centuries, an element that may be linked to the present concern about the decrease in social mobility in our societies.
- Published
- 2019
9. L’evolució de l’estructura socioresidencial de l’àrea metropolitana de Barcelona: dinàmiques de diferenciació residencial i desigualtat urbana en la ciutat postindustrial
- Author
-
Porcel López, Sergio, Navarro-Varas, Lara, and Thiers, Jenniffer
- Subjects
316 - Sociologia. Comunicació ,Desigualtat econòmica ,Estructura urbana - Abstract
L’espai urbà es configura com una projecció de l’estructura social, reflectint a través de la diferenciació residencial les desigualtats socials presents entre la població resident. En aquesta estructuració socioespacial de les ciutats incideixen aspectes de caràcter global com les grans transformacions socioeconòmiques i demogràfiques, així com aspectes de naturalesa més local que es troben directament relacionats amb la desigualtat social i els mecanismes que intervenen en l’ordenació dels processos de localització residencial. En el cas de la metròpoli de Barcelona, l’anàlisi de l’evolució de la seva estructura socioresidencial durant les dues darreres dècades deixa al descobert una ciutat que tendeix a la fragmentació, guanyant complexitat. En aquesta transformació són perceptibles els efectes de la desindustrialització i de la globalització, així com les dinàmiques residencials desencadenades durant el boom immobiliari. A més, en aquesta Barcelona postindustrial la qüestió de l’habitatge s’erigeix com el principal element de desigualtat urbana.
- Published
- 2015
10. L'evolució de l'estructura socioresidencial de l'àrea metropolitana de Barcelona : dinàmiques de diferenciació residencial i desigualtat urbana en la ciutat postindustrial
- Author
-
Porcel López, Sergio, Navarro-Varas, Lara, and Thiers, Jenniffer
- Subjects
Desigualtat econòmica ,Estructura urbana - Abstract
L'espai urbà es configura com una projecció de l'estructura social, reflectint a través de la diferenciació residencial les desigualtats socials presents entre la població resident. En aquesta estructuració socioespacial de les ciutats incideixen aspectes de caràcter global com les grans transformacions socioeconòmiques i demogràfiques, així com aspectes de naturalesa més local que es troben directament relacionats amb la desigualtat social i els mecanismes que intervenen en l'ordenació dels processos de localització residencial. En el cas de la metròpoli de Barcelona, l'anàlisi de l'evolució de la seva estructura socioresidencial durant les dues darreres dècades deixa al descobert una ciutat que tendeix a la fragmentació, guanyant complexitat. En aquesta transformació són perceptibles els efectes de la desindustrialització i de la globalització, així com les dinàmiques residencials desencadenades durant el boom immobiliari. A més, en aquesta Barcelona postindustrial la qüestió de l'habitatge s'erigeix com el principal element de desigualtat urbana.
- Published
- 2015
11. Inclusive growth: the great metropolitan strategic challenge
- Author
-
Trullén, Joan
- Subjects
Política urbana ,Desigualtat econòmica ,33 - Economia - Abstract
The objective of the paper is to present the economic and territorial aspects that should be considered in the design of a new metropolitan strategy seeking to promote a new economic and territorial model where economic growth is compatible with a reduction in unemployment and an improvement in income distribution. The basic thesis are: i) the economic and territorial strategy is based on a model that seeks to accelerate economic growth and boost employment, which is the ultimate goal of the strategy; ii) the territorial factors are key to the new model of economic growth and account for a significant part of productivity growth; iii) this growth must be based on a continued search for competitive positions in international trade; iv) within this model of growth it is necessary to increase the weight of industrial activities in general and of advanced tertiary; v) the increase in the weight of these activities should translate into a greater share of wages in the functional distribution of income, improving personal income distribution, and vi) consequently, a process of inclusive growth would be achieved.
- Published
- 2015
12. Desindustrialización y crisis en la Barcelona postolímpica : ¿hacia una ciudad dual?
- Author
-
Sarasa Urdiola, Sebastià, Porcel López, Sergio, Navarro-Varas, Lara, and Thiers, Jenniffer
- Subjects
Urbanisme -- Segregació ,Urbanisme Segregació ,316 - Sociologia. Comunicació ,Desigualtat econòmica ,Sociologia urbana -- Barcelona (Catalunya) ,Sociologia urbana Barcelona (Catalunya) - Abstract
El tránsito de la sociedad industrial a la postindustrial ha ido acompañado de un conjunto de transformaciones económicas y demográficas que han desencadenado efectos relevantes en la estructura social de los países desarrollados. El aumento de la desigualdad social es uno de estos efectos, manifestándose con más intensidad en el ámbito urbano, donde también se ha visto afectada la estructura socioresidencial. Este artículo analiza la evolución de la desigualdad social y de la estructura socioresidencial en el área metropolitana de Barcelona durante las dos últimas décadas. La hipótesis de partida es que Barcelona, como otras ciudades europeas, no ha tendido en los últimos años hacia un esquema de ciudad dual -caracterizado por la polarización de la estructura social y urbana-, siendo éste un modelo más propio de las ciudades norteamericanas. Los resultados confirman esta hipótesis y sitúan a la capital catalana como una ciudad desigual, pero poco segregada.
- Published
- 2015
13. Economic growth and inequality: the role of fiscal policies
- Author
-
Muinelo Gallo, Walter Leonel, Roca i Sagalés, Oriol, and Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia Aplicada
- Subjects
Desenvolupament econòmic ,Política fiscal ,Anàlisi de dades de panel ,Desigualtat econòmica - Abstract
This paper analyses the impact of different instruments of fiscal policy on economic growth as well as on income inequality, using an unbalanced panel of 43 upper-middle and high income countries for the period 1972-2006. We consider and estimate two individual equations explaining growth and inequality in order to assess the incidence of different fiscal policies. Firstly, our approach considers imposing orthogonal assumptions between growth and inequality in both equations, and secondly, it allows growth to be included in the inequality equation, and inequality to be included in the growth equation. The empirical results suggest that an increase in the size of government measured through current expenditures and direct taxes diminishes economic growth while reducing inequality, being public investment the only fiscal policy that may break this trade-off between efficiency and equity, since increases in this item reduces inequality without harming output. Therefore, the results reflect that the trade-off between efficiency and equity that governments often confront when designing their fiscal policies may be avoided.
- Published
- 2011
14. Economic growth and inequality : the role of fiscal policies
- Author
-
Muinelo Gallo, Walter Leonel, Roca i Sagalés, Oriol, and Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia Aplicada
- Subjects
Desenvolupament econòmic ,Política fiscal ,Anàlisi de dades de panel ,Desigualtat econòmica - Abstract
This paper analyses the impact of different instruments of fiscal policy on economic growth as well as on income inequality, using an unbalanced panel of 43 upper-middle and high income countries for the period 1972-2006. We consider and estimate two individual equations explaining growth and inequality in order to assess the incidence of different fiscal policies. Firstly, our approach considers imposing orthogonal assumptions between growth and inequality in both equations, and secondly, it allows growth to be included in the inequality equation, and inequality to be included in the growth equation. The empirical results suggest that an increase in the size of government measured through current expenditures and direct taxes diminishes economic growth while reducing inequality, being public investment the only fiscal policy that may break this trade-off between efficiency and equity, since increases in this item reduces inequality without harming output. Therefore, the results reflect that the trade-off between efficiency and equity that governments often confront when designing their fiscal policies may be avoided.
- Published
- 2011
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.