Search

Altres ajuts: UPV/EHU/IT769-13 Although contemporary linguistic studies routinely use unacceptable sentences to determine the boundary of what falls outside the scope of grammar, investigations far more rarely take into consideration the possible interpretations of such sentences, perhaps because these interpretations are commonly prejudged as irrelevant or unreliable across speakers. In this paper we provide the results of two experimentsin which participants had to make parallel acceptability and interpretation judgments of sentences presenting various types of negative dependencies in Basque and in two varieties of Spanish (Castilian Spanish and Basque Country Spanish). Our results show that acceptable sentences are uniformly assigned a single negation reading in the two languages. However, while unacceptable sentences consistently convey single negation in Basque, they are interpreted at chance in both varieties of Spanish. These results confirm that judgment data that distinguish between acceptable and unacceptable negative utterances can inform us not only about an adult's grammar of his/her particular language but also about interesting cross-linguistic differences. We conclude that the acceptability and interpretation of (un)grammatical negative sentences can serve linguistic theory construction by helping to disentangle basic assumptions about the nature of various negative dependencies.

International audience

En aquest article els autors comparen el rendiment acadèmic de dos grups d'alumnes del Grau d'Educació Primària (GEP) de la UAB, en dues edicions (2012-13 i 2013-14). D'una banda, el GEP-DUA, amb docència majoritàriament en anglès, i, de l'altra, el GEP-cat, amb docència quasi exclusivament en català. Així, es pretén detectar si hi ha diferències en els resultats de les avaluacions de les assignatures en funció de si aquestes es cursen en català o en anglès. Els resultats permeten evidenciar que no hi ha diferències estadísticament significatives entre el rendiment del GEP-DUA i el del GEP-cat en les assignatures cursades en català i en anglès.

L'article analitza l'efecte del dispositiu didàctic Guideway en el «Grau d'Educació Primària-Docència en Anglès» (GEP-DUA). El dispositiu, dissenyat segons els principis pedagògics ICLES, té com a finalitat el desenvolupament del discurs acadèmic escrit en anglès dels estudiants. En aquest treball s'examinen les millores observades en coherència i cohesió en el redactat de textos argumentatius per part d'alumnes de primer i segon cursos del GEP-DUA, classificats també depe- nent de si rebien o no classes extracurriculars d'anglès. Els resultats constaten (1) que els informants obtenen millors resultats en el post-test que en el pre-test, (2) que els alumnes de segon obtenen millors resultats que els de primer, (3) que la millora és superior en la coherència que en la cohesió, i (4) que els informants que no reben classes extracurriculars d'anglès obtenen millors resultats que els que sí que en reben. En definitiva, l'estudi indica que la competència discursiva en l'argumentació acadèmica escrita pot millorar en un context ICLES mitjançant l'ús d'un dispositiu pedagògic amb tasques guiades per a l'escriptura. El artículo analiza el efecto del dispositivo didáctico Guideway en el «Grado de Educación Primaria- Docencia en Inglés» (GEP-DUI). El dispositivo, diseñado según los principios pedagógicos ICLES, tiene como meta el desarrollo del discurso académico escrito en inglés de los estudiantes. En este trabajo se examinan las mejoras observadas en coherencia y cohesión en el redactado de textos argumentativos por parte de alumnos de primer y segundo cursos del GEP-DUI, clasificados también dependiendo de si recibían o no clases extracurriculares de inglés. Los resultados constatan (1) que los informantes obtienen mejores resultados en el post-test que en el pre-test, (2) que los alumnos de segundo curso obtienen mejores resultados que los de primero, (3) que la mejora es superior en la coherencia que en la cohesión, y (4) que los informantes que no reciben instrucción extracurricular de inglés obtienen mejores resultados que los que sí la reciben. En definitiva, el estudio indica que la competencia discursiva en la argumentación académica escrita puede mejorar en un contexto ICLES mediante el uso de un dispositivo pedagógico con tareas guiadas para la escritura. L'article analyse l'effet du dispositif didactique Guideway dans le "Grade d'Enseignement primaire -Cours universitaires en anglais" (GEP-DUA). Le dispositif, conçu selon les principes pédagogiques EMILE, vise à développer le discours académique écrit en anglais des étudiants. Cette étude examine les progrès observés, en matière de cohérence et de cohésion, dans les textes argumentatifs rédigés par des élèves de première et deuxième années de GEP-DUA, ces derniers étant classés en outre selon qu'ils suivaient ou pas des cours particuliers d'anglais. Les résultats montrent (1) que les élèves concernés obtiennent de meilleurs résultats dans l'épreuve finale que dans l'épreuve préliminaire, (2) que les élèves de deuxième année obtiennent de meilleurs résultats que ceux de première année, (3) que les progrès sont supérieurs en matière de cohérence que de cohésion, et (4) que les élèves qui ne suivent pas de cours particuliers d'anglais obtiennent de meilleurs résultats que ceux qui en suivent. En définitive, l'étude indique que la compétence discursive dans l'argumentation académique écrite peut être améliorée dans un contexte EMILE grâce à la mise en place d'un dispositif pédagogique prévoyant une assistance dans les tâches d'écriture. This paper analyses the effect of the Guideway guidance mechanism in the Bachelor's Degree in Primary Education - University Teaching in English (GEP-DUA). The aim of the guidance mechanism, which was designed in accordance with ICLHE teaching principles, is to develop the students' written academic discourse in English. The paper examines the improvements in coherence and cohesion observed in texts presenting arguments by first- and second-year students in the GEP-DUA. The students are also grouped according to whether they were receiving extracurricular classes in English. The results show that (1) the informants obtained better results in the post-test than in the pre-test, (2) second-year students obtained better results than first-year students, (3) the improvement was greater in coherence than in cohesion, and (4) the informants who were not receiving extra-curricular classes in English obtained better results than those who were. In short, the study indicates that discourse competence in written academic argumentation can improve in an ICLHE context through the use of a guidance mechanism with scaffolded writing tasks.

L’article analitza l’efecte del dispositiu didàctic Guideway en el «Grau d’Educació Primària–Docència en Anglès» (GEP-DUA). El dispositiu, dissenyat segons els principis pedagògics ICLES, té com a finalitat el desenvolupament del discurs acadèmic escrit en anglès dels estudiants. En aquest treball s’examinen les millores observades en coherència i cohesió en el redactat de textos argumentatius per part d’alumnes de primer i segon cursos del GEP-DUA, classificats també depenent de si rebien o no classes extracurriculars d’anglès. Els resultats constaten (1) que els informants obtenen millors resultats en el post-test que en el pre-test, (2) que els alumnes de segon obtenen millors resultats que els de primer, (3) que la millora és superior en la coherència que en la cohesió, i (4) que els informants que no reben classes extracurriculars d’anglès obtenen millors resultats que els que sí que en reben. En definitiva, l’estudi indica que la competència discursiva en l’argumentació acadèmica escrita pot millorar en un context ICLES mitjançant l’ús d’un dispositiu pedagògic amb tasques guiades per a l’escriptura.____________________________________________________________________L’article analyse l’effet du dispositif didactique Guideway dans le « Grade d’Enseignement primaire – Cours universitaires en anglais » (GEP-DUA). Le dispositif, conçu selon les principes pédagogiques EMILE, vise à développer le discours académique écrit en anglais des étudiants. Cette étude examine les progrès observés, en matière de cohérence et de cohésion, dans les textes argumentatifs rédigés par des élèves de première et deuxième années de GEP-DUA, ces derniers étant classés en outre selon qu’ils suivaient ou pas des cours particuliers d’anglais. Les résultats montrent (1) que les élèves concernés obtiennent de meilleurs résultats dans l’épreuve finale que dans l’épreuve préliminaire, (2) que les élèves de deuxième année obtiennent de meilleurs résultats que ceux de première année, (3) que les progrès sont supérieurs en matière de cohérence que de cohésion, et (4) que les élèves qui ne suivent pas de cours particuliers d’anglais obtiennent de meilleurs résultats que ceux qui en suivent. En définitive, l’étude indique que la compétence discursive dans l’argumentation académique écrite peut être améliorée dans un contexte EMILE grâce à la mise en place d’un dispositif pédagogique prévoyant une assistance dans les tâches d’écriture., This paper analyses the effect of the Guideway guidance mechanism in the Bachelor’s Degree in Primary Education – University Teaching in English (GEP-DUA). The aim of the guidance mechanism, which was designed in accordance with ICLHE teaching principles, is to develop the students’ written academic discourse in English. The paper examines the improvements in coherence and cohesion observed in texts presenting arguments by first- and second-year students in the GEP-DUA. The students are also grouped according to whether they were receiving extracurricular classes in English. The results show that (1) the informants obtained better results in the post-test than in the pre-test, (2) second-year students obtained better results than first-year students, (3) the improvement was greater in coherence than in cohesion, and (4) the informants who were not receiving extracurricular classes in English obtained better results than those who were. In short, the study indicates that discourse competence in written academic argumentation can improve in an ICLHE context through the use of a guidance mechanism with scaffolded writing tasks., El artículo analiza el efecto del dispositivo didáctico Guideway en el «Grado de Educación Primaria–Docencia en Inglés» (GEP-DUI). El dispositivo, diseñado según los principios pedagógicos ICLES, tiene como meta el desarrollo del discurso académico escrito en inglés de los estudiantes. En este trabajo se examinan las mejoras observadas en coherencia y cohesión en el redactado de textos argumentativos por parte de alumnos de primer y segundo cursos del GEP-DUI, clasificados también dependiendo de si recibían o no clases extracurriculares de inglés. Los resultados constatan (1) que los informantes obtienen mejores resultados en el post-test que en el pre-test, (2) que los alumnos de segundo curso obtienen mejores resultados que los de primero, (3) que la mejora es superior en la coherencia que en la cohesión, y (4) que los informantes que no reciben instrucción extracurricular de inglés obtienen mejores resultados que los que sí la reciben. En definitiva, el estudio indica que la competencia discursiva en la argumentación académica escrita puede mejorar en un contexto ICLES mediante el uso de un dispositivo pedagógico con tareas guiadas para la escritura.

This thesis investigates the role that different aspects of audiovisual prosody play in the production and perception of interrogativity. To this end, two types of statements and two types of questions are analyzed: information and contrastive focus statements (IFS, CFS), and information-seeking and counterexpectational questions (ISQ, CEQ). A multimodal approach is thus followed for the study of interrogativity, by means of a variety of production and perception experiments, from games specifically designed to elicit spontaneous productions of specific discourse categories to the analysis of event-related potentials. The first study reveals that pitch range differences are the main intonational cue used by Central Catalan speakers in order to distinguish between IFS and CEQ. The second study shows that such intonational contrasts are encoded automatically in the auditory cortex. Both studies strengthen the argument that pitch range features need to be represented descriptively at the phonological level. The third study shows that facial gestures are the most influential elements that Catalan listeners rely on to decide between CFS and CEQ interpretations, though bimodal integration with acoustic cues is necessary in order for perceptual processing to be accurate and fast. The fourth study reveals that Catalan and Dutch speakers mainly rely on language-specific auditory differences in order to detect IFS and ISQ, but also that the presence of gaze increases the identification of an utterance as a question. Finally, this study demonstrates that a concentration of several response-mobilizing cues in a sentence is positively correlated with the perceivers’ ratings of these utterances as interrogatives., Aquesta tesi investiga el rol que exercixen diversos aspectes de la prosòdia audiovisual en la producció i la percepció de la interrogativitat. A tal efecte, s’analitzen dos tipus d’oracions declaratives (de focus informatiu i de focus contrastiu; IFS i CFS) i dos tipus d’oracions interrogatives (de cerca d’informació i d’antiexpectació; ISQ i CEQ). Així, la tesi estudia la interrogativitat des d’una perspectiva multimodal, amb diferents experiments de producció i de percepció que van des de jocs especialment dissenyats per elicitar produccions espontànies de determinades categories discursives fins a l’anàlisi de potencials evocats cerebrals. El primer estudi revela que els parlants de català central empren principalment el camp tonal per distingir entre IFS i CEQ. El segon, que el còrtex auditiu codifica automàticament tal contrast entonatiu. Ambdós estudis conclouen que cal explicitar les propietats del camp tonal quan es descriu fonològicament l’entonació de la llengua. El tercer estudi mostra la major influència dels gestos facials a l’hora de distingir CFS i CEQ en català, així com la necessitat d’integrar perceptivament les variables visuals i les acústiques perquè la idenficació siga acurada i ràpida. El quart estudi revela com els parlants de català i de neerlandès es basen principalment en les diferències auditives de les seues respectives llengües a l’hora de distingir IFS i ISQ, però també com el fet que el parlant mire el seu interlocutor incrementa la interpretació interrogativa d’una oració. Finalment, l’estudi demostra que la presència de diversos indicis mobilitzadors de resposta en una oració està positivament correlacionada amb les interpretacions interrogatives que els oients en fan.

Llengua

Se sap que la freqüència d?exposició a les codes sil·làbiques en una determinada llengua n?afavoreix l?adquisició. Català i castellà difereixen substancialment en la distribució de les codes a través del lexicó (el català en té moltes més en posició final accentuada: veg. esp. caballo, cat. cavall). Aquest article investiga aquest procés d?adquisició posant en relació aquesta diferència freqüencial amb factors de prominència acústica com la presència de l?accent i la posició de la síl?laba en el mot. Vam dur a terme un experiment de producció de mots amb 16 nens de dos anys d?edat. Els materials contenien monosíl?labs i quatre tipus de bisíl?labs (troqueus o iambes, amb coda final o medial). Els resultats de l?experiment avalen la idea que els xiquets són ben sensibles a la freqüència específica de les codes en la seua llengua ambiental., The acquisition of codas in Catalan and Castilian. It is known that frequent exposure to syllable codas in a language encourages acquisition of them. Catalan and Castilian differ substantially in the distribution of codas in their lexical hoards (Catalan has many more in final stressed position (cf. Cast. caballo, Cat. cavall). This article studies the acquisition process by relating this difference of frequency to factors of acoustic prominence and the position of the word stress. We carried out a word production experiment with sixteen two-year olds. The materials used were composed of monosyllables and four types of bisyllabic form (trochees and iambs with word-medial or word-final codas). The results corroborate the idea that children are very sensitive to the specific frequency of codas in their language environment.