Search

Es documenta la disminució de l'àrea de distribució i del nombre d'individus i s'avalua l'extensió actual d'Stachys maritima a la península Ibèrica, restringida a menys de 200 individus amb una àrea d'ocupació de només 8 km2. L'espècie és requalificada com a CR (en perill crític) en aquest territori, incrementant l'anterior valoració com a VU (vulnerable). Se suggereixen les mesures de conservació adequades que permetin garantir simultàniament activitats de turisme sostenibles. The decline of distribution area and number of individuals of Stachys maritima in the Iberian Peninsula is documented and its current extension is evaluated as restricted to less than 200 individuals, with an occupancy area of only 8 km2. This species is requalified as CR (critically endangered) in this territory, upgrading the previous evaluations as VU (vulnerable). Adequate conservation measures which allow simultaneous activities of sustainable tourism are suggested.

Els efectes de l’abundància local, en termes de mida de parcel·la (nombre d’individus) i puresa (abundància relativa), en les interaccions de pol·linització s’han estudiat mitjançant l’avaluació de la quantitat i la qualitat dels serveis de pol·linització i la consegüent producció de llavors en l’espècie endèmica de distribució restringida, amenaçada i autocompatible Delphinium bolosii. Els visitants més freqüents van ser lepidòpters (especialment Macroglossum stellatarum i dues espècies de Gonopteryx) i himenòpters (abelles petites). Les diferències en la freqüència relativa de visites a les plantes que es van observar entre poblacions són possiblement degudes a l’abundància local intrínseca de fauna d’insectes. Les parcel·les amb un nombre elevat d’individus van atreure més pol·linitzadors, de manera que les seves plantes van ser visitades més sovint. A escala individual, no es va detectar efecte de la mida; però la proporció de visites va ser significativament diferent entre les dues poblacions estudiades. El mateix patró es va trobar per a les càrregues pol·líniques estigmàtiques i la producció de llavors. Els efectes de la puresa es van analitzar comparant les parcel·les pures que només contenien D. bolosii amb una parcel·la mixta, que contenia altres plantes com l’espècie veïna Rubus ulmifolius, un arbust invasor. Malgrat que es va observar competència interespecífica per les visites dels pol·linitzadors, el pol·len conespecífic dipositat no variava entre parcel·les pures i mixtes. No obstant això, es van detectar efectes negatius en alguns paràmetres reproductius com una major proporció d’avortament de les llavors (50%) i una davallada de l’índex S/O (llavors viables/primordis seminals) dels individus en les parcel·les mixtes. Aquests resultats poden ser útils en el desenvolupament de mesures de conservació, especialment en una de les poblacions, en què R. ulmifolius és abundant degut a l’abandonament dels terrenys de conreu propers., Effects of local abundance, in terms of plot size (number of individuals) and purity (relative abundance), on pollination interactions were studied by examining the quantity and quality of pollinator services and subsequent seed set in the narrow endemic, endangered and self-compatible species Delphinium bolosii. The most frequent visitors were Lepidoptera (mainly Macroglossum stellatarum and two species of Gonopteryx) and Hymenoptera (small bees). Differences in relative frequency of visits to plants were observed between populations, possibly due to the intrinsic local insect fauna. Plots with high numbers of individuals attracted more pollinators, so plants from these plots were visited more often. At the individual level, no effect of size was detected but visitation rates were significantly different between the two studied populations. The same pattern was observed for stigmatic pollen loads and seed set. The effects of purity were assessed by comparing pure plots of D. bolosii with a mixed plot that also included the neighbor species Rubus ulmifolius, an invasive shrub. Although interspecific competition for pollinator visits was observed, conspecific pollen deposition did not vary between pure and mixed plots. However, negative effects on reproductive traits such as higher rates of seed abortion (50%) and a lower S/O index (viable seeds/ovules) were detected in individuals from the mixed plot. These results may be helpful for developing conservation measures, especially in one of the populations, where R. ulmifolius is abundant due to nearby abandoned agricultural land.

La tecnología digital incorpora mejoras en el proceso de enseñanza y aprendizaje en la Educación Superior. Con la voluntad de difundir una realidad que puede convertirse en inspiradora e impulsora de nuevas prácticas futuras, se ponen al alcance experiencias de éxito de la Universidad de Barcelona. Los 11 casos seleccionados se consideran prácticas emergentes porque utilizan la tecnología con fines pedagógicos adecuados al contexto. El valor de la tecnología digital se vincula a la capacidad de potenciar el aprendizaje activo y generar prácticas educativas centradas en el alumnado. ESP

78 pages, 10 figures, 20 tables, Fem aquí un balanç dels darrers quaranta anys d'ús, en molts casos abús, dels recursos naturals a Catalunya, un país representatiu dels països europeus, en especial dels mediterranis. [...]

Trabajo presentado en la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada en Castellar del Vallès el 21 y 22 de noviembre de 2017., [CA] Des del retrobament de l’esperó de Bolòs al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se li ha fet un seguiment anual (2014-2017) per valorar-ne la dinàmica demogràfica i la possible evolució, comptant individus juvenils i reproductors emergits cada any, l’alçada de les tiges floríferes i la producció de flors i fruits. Aquesta informació s’incorporarà a la base de dades SEFA (Programa de seguiment de flora amenaçada). A més, s’ha ampliat l’estudi de germinació amb més individus per obtenir material per confirmar el nombre cromosòmic, atès que en l’únic individu estudiat va ser diferent (2n = 16) de les altres poblacions reportades (2n = 18), aquest darrer nombre força rar en la tribu Delphinieae. Es confirma 2n = 16 en tots els individus analitzats., [ES] Desde el reencuentro de la espuela de Bolòs en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se le ha realizado un seguimiento anual (2014-2017) para valorar su dinámica demográfica y su posible evolución, contabilizando individuos juveniles y reproductores emergidos cada año, la altura de los tallos floríferos y la producción de flores y frutos. Esta información se incorporará a la base de datos SEFA (Programa de seguimiento de flora amenazada). Además, se ha ampliado el estudio de germinación con más individuos para obtener material para confirmar el número cromosómico, dado que en el único individuo estudiado fue distinto (2n = 16) de las otras poblaciones reportadas (2n = 18), número este último bastante raro en la tribu Delphinieae. Se confirma 2n = 16 en todos los individuos analizados., [EN] After the Bolòs larkspur was rediscovered in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Nature Park, annual monitoring (2014-2017) was conducted to assess its demographic dynamics and possible evolution, including counting young and reproductive individuals emerging every year, the height of the flower stems and flower and fruit production. This information will be added to the Standardised Programme for Monitoring Endangered Flora (SEFA) database. In addition, the germination study has been extended with more individuals to obtain material to confirm the chromosome number, since in the only individual studied it was different (2n = 16) from the other reported populations (2n = 18); this latter number is rare in the Delphinieae tribe. 2n = 16 is confirmed in all the individuals analysed., Aquest estudi forma part d’un conveni entre la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB (FBG 307801).

Trabajo presentado en el XVI Optima Meeting (Organization for the Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area), celebrado en Atenas (Grecia), del 2 al 5 de octubre de 2019, New data on demography, niche modeling, genetic diversity (including allozymes, cpDNA, and chromosome numbers) and phylogeography of closely related taxa of Delphinium ser. Fissa (Delphinium fissum subsp. fissum and subsp. sordidum, D. bolosii and D. mansanetianum) in the W. Mediterranean are given. New scientific information suggests that in certain cases, conservation plans at supraspecific level better addresses appropriate threat evaluation and effective protection measures when taxa are closely related and subject to unconnected multiple local, regional and national administrations, beyond territorial borders.

Trabajo presentado en la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada en Castellar del Vallès el 21 y 22 de noviembre de 2017. [CA] Des del retrobament de l’esperó de Bolòs al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se li ha fet un seguiment anual (2014-2017) per valorar-ne la dinàmica demogràfica i la possible evolució, comptant individus juvenils i reproductors emergits cada any, l’alçada de les tiges floríferes i la producció de flors i fruits. Aquesta informació s’incorporarà a la base de dades SEFA (Programa de seguiment de flora amenaçada). A més, s’ha ampliat l’estudi de germinació amb més individus per obtenir material per confirmar el nombre cromosòmic, atès que en l’únic individu estudiat va ser diferent (2n = 16) de les altres poblacions reportades (2n = 18), aquest darrer nombre força rar en la tribu Delphinieae. Es confirma 2n = 16 en tots els individus analitzats. [ES] Desde el reencuentro de la espuela de Bolòs en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se le ha realizado un seguimiento anual (2014-2017) para valorar su dinámica demográfica y su posible evolución, contabilizando individuos juveniles y reproductores emergidos cada año, la altura de los tallos floríferos y la producción de flores y frutos. Esta información se incorporará a la base de datos SEFA (Programa de seguimiento de flora amenazada). Además, se ha ampliado el estudio de germinación con más individuos para obtener material para confirmar el número cromosómico, dado que en el único individuo estudiado fue distinto (2n = 16) de las otras poblaciones reportadas (2n = 18), número este último bastante raro en la tribu Delphinieae. Se confirma 2n = 16 en todos los individuos analizados. [EN] After the Bolòs larkspur was rediscovered in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Nature Park, annual monitoring (2014-2017) was conducted to assess its demographic dynamics and possible evolution, including counting young and reproductive individuals emerging every year, the height of the flower stems and flower and fruit production. This information will be added to the Standardised Programme for Monitoring Endangered Flora (SEFA) database. In addition, the germination study has been extended with more individuals to obtain material to confirm the chromosome number, since in the only individual studied it was different (2n = 16) from the other reported populations (2n = 18); this latter number is rare in the Delphinieae tribe. 2n = 16 is confirmed in all the individuals analysed. Aquest estudi forma part d’un conveni entre la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB (FBG 307801).

Trabajo presentado en la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada en Castellar del Vallès el 21 y 22 de noviembre de 2017., [CA] S’ha fet un estudi reproductiu de la població retrobada de Delphinium bolosii (Ranunculaceae) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. S’ha examinat la morfologia floral i la producció de flors, les recompenses florals (pol·len i nèctar), la relació P/O, el grau de dependència dels pol·linitzadors per a la producció de granes, la freqüència de pol·linitzadors i la seva eficàcia mitjançant les càrregues pol·líniques estigmàtiques, l’èxit reproductiu i altres interaccions biològiques. Les dades obtingudes s’han comparat amb les d’altres poblacions de l’espècie o d’espècies molt properes per valorar-ne el comportament reproductor sexual. Els resultats indiquen que no es detecta cap limitació reproductiva d’aquesta població al Parc., [ES] Se ha realizado un estudio reproductivo de la población reencontrada de Delphinium bolosii (Ranunculaceae) en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Se ha examinado la morfología floral y la producción de flores, las recompensas florales (polen y néctar), la relación P/O, el grado de dependencia de los polinizadores para la producción de semillas, la frecuencia de polinizadores y su eficacia mediante las cargas polínicas estigmáticas, el éxito reproductivo y otras interacciones biológicas. Los datos obtenidos se han comparado con los de otras poblaciones de la especie o de especies muy próximas para valorar su comportamiento reproductivo sexual. Los resultados indican que no se detecta ninguna limitación reproductiva de esta población en el Parque., [EN] A reproductive study of the rediscovered population of Delphinium bolosii (Ranunculaceae) has been conducted in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Nature Park. We have examined floral morphology and flower production, floral rewards (pollen and nectar), the P/O ratio, the degree of dependence on pollinators for seed production, the frequency of pollinators and their effectiveness through stigmatic pollen loads, reproductive success and other biological interactions. The data obtained have been compared with those of other populations of the species or of closely related species to assess their sexual reproductive behaviour. The results indicate that no reproductive limitation of this population is detected in the Park., Aquest estudi forma part d’un conveni entre la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB (FBG 307801).

10 p., gráf., tablas -- Extended and enriched version of the poster presentation given at the XV Optima meeting in Montpellier, 6-11 June 2016., A new version of the earlier chromosome database of tribe Delphinieae is presented (v. 2.0, updated 23/4/2016 and available online at http://hdl.handle.net/2445/98702), after an accurate extensive literature and Internet survey, by adding the chromosome counts for the genera Aconitum L. [including Gymnaconitum (Stapf) Wei Wang & Z. D. Chen], Delphinium L. (including Staphisagria Spach), Consolida (DC.) S. F. Gray and Aconitella Spach, accumulated in the last 17 years. A total number of 2598 reports are presented, belonging to 389 species and to a total of 467 taxa, and representing 44.5% of the total species number of the tribe (an increase of c. 137% compared with the 1097 reports gathered in the 1999 version). This increase is due both to chromosome research progress (analysed as counts/year) and an improved information capture system (including checking of populations location through Cyrillic alphabet, and Japanese and Chinese writing systems). Additionally, recent taxonomic advances, synonimization and new phylogenetic criteria have also been taken into account. The main basic number x = 8 is found at 2x, 3x, 4x, 5x, 6x, and 8x ploidy levels, whereas x = 9 is much rarer. Polyploidy is more frequent in perennial taxa (Aconitum and Delphinium s. str.) whereas in annuals, disploidy (both increasing and decreasing) takes more importance and should be considered as a source of new evolutionary opportunities. The most frequent counts are 2n = 16 and 32, but counts of 2n = 12, 14, 17, 18, 20, 24, 26, 28, 30, 34, 40, 46, 48, 52, and 64 have also been recorded. In 20 species more than one different chromosome number has been reported and 81 species showed different ploidy levels. The Delphinieae Chromosome Database (DCDB) provides the most complete current available information on chromosome numbers of Delphinieae, yearly updated, and aimed to be useful for general building of cytotaxonomical databases and for specific research ongoing projects of systematics of Ranunculaceae. It is based in MsAccess/MsExcel soft- ware, and includes three levels of taxonomic resolution (published name, database accept- ed name, and Plant List standard name), and the geographic origin of each count (country, and population when provided in the original source).

Póster presentado en la XV Optima Meeting celebrada en Montpellier del día 6 al 11 de junio de 2016 -- http://www.optima2016.org/en/welcome-to-montpellier/

8p., mapas, fotog.color., [EN] (Spain). Only a very limited number of populations of this species are known, located in the north coast of the Creus Cape (Alt Empordà). This species has been catalogued as “Endangered” (EN) according to the IUCN criteria, based on a series of studies performed in the late 1990s, which included censuses and detailed cartography. New censuses performed by the same researchers a decade later revealed a decline of 90% of the total number of individuals, as well as the loss of the species in its type locality. These data justify the classification of S. farrenyi as “Critically Endangered” (CR). The development of demographic studies in order to determine the causes of the population loss in this species should be a priority for its recovery plan, which is mandatory under the current legislation, [ES] Seseli farrenyi: ¿un endemismo ampurdanés en vías de extinción?- Seseli farrenyi es un endemismo estrictamente catalán, que cuenta con un número muy reducido de poblaciones en la franja litoral norte del cabo de Creus (Alt Empordà). La especie ha sido catalogada como “En Peligro” (EN) según los criterios de la UICN basándose en una serie de estudios realizados a finales de los años noventa, incluyendo censos y cartografía detallada. Tras poco más de una década, la realización de un nuevo censo por parte del mismo equipo de investigadores revela una pérdida de más del 90% del total de individuos, así como la desaparición de la localidad clásica de la especie, justificando elevar su categoría de amenaza a “En Peligro Crítico” (CR). Una de las prioridades del plan de recuperación para esta especie (la redacción y aplicación del cual se deriva de la inclusión de S. farrenyi en el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya) debería ser la realización de estudios demográficos que permitieran conocer las causas de este declive poblacional., [CAT] Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d’extinció?- Seseli farrenyi és un endemisme estrictament català, que compta amb un nombre molt reduït de poblacions a la franja litoral nord del cap de Creus (Alt Empordà). L’espècie ha estat catalogada com a “En Perill” (EN) segons els criteris de la UICN en base a una sèrie d’estudis realitzats a finals dels anys noranta, que van incloure un cens i una cartografia detallada. Després de poc més d’una dècada, un nou cens realitzat pel mateix equip d’investigadors revela una pèrdua de més de 90% del nombre total d’individus, junt amb la desaparició de la localitat clàssica de l’espècie, justificant elevar la seva categoria d’amenaça a “En Perill Crític” (CR). Una de les prioritats del pla de recuperació per a l’espècie (la redacció i aplicació del qual es deriva de la inclusió de S. farrenyi al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya) hauria d’ésser la realització d’estudis demogràfics que permetin conèixer la causa del seu declivi poblacional.

12 p., gráf., fot. -- Comunicación presentada al IX Col·loqui International de Botànica Pirenaico-cantàbrica celebrado en Ordino (Andorra) en 2010., [EN]Dichoropetalum schottii is a taxon of S. European mountains reaching its western distribution limit at the Pyrenees. A single Iberian location is known, hosting c. 250 individuals (CR according to IUCN 2001 categories). It is also known in France from some ten localities in the Eastern Pyrenees and protected by law in Catalonia and Languedoc-Roussillon. Allozyme variation of Pyrenean populations has been studied. Parameters of genetic variation (P99, A, He) for eight loci show lower values for the Catalan population (25.0; 1.37; 0.100, respectively) than for the remaining Pyrenean populations (37.5-50; 1.50; 0.112-0.134), in congruence with small population size and marginal excentric situation in relation with the total distribution area. By comparing the obtained data with those of populations of the whole distribution area, we conclude that the Pyrenean populations set can be distinguished as a significant portion of genetic variation, characterized by private alleles and by a relatively recent origin, coming from an E. Mediterranean mountain stock. The set of Pyrenean populations can be identified as a functional conservation unit for which conservation measures are proposed., [CAT]Dichoropetalum schottii és un tàxon de les muntanyes del S. d’Europa que ateny el seu extrem occidental de distribució als Pirineus. Se’n coneix una única localitat ibèrica amb vora 250 individus (CR segons categories UICN 2001). A l’estat francès és conegut d’una desena de localitats dels Pirineus Orientals. Aquest tàxon és protegit legalment tant a la Catalunya autònoma com a la regió del Llenguadoc-Rosselló. S’ha estudiat la variació al·loenzimàtica de les poblacions pirinenques. Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a vuit loci indiquen valors més baixos a la població catalana (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50;0,112-0,134), congruents amb la petita mida poblacional i amb la situació marginal excèntrica respecte a l’àrea de distribució total. Comparant les dades obtingudes amb les de poblacions de tota l’àrea de distribució es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica caracteritzada per la presència d’al·lels privats i per un origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals. El conjunt de poblacions pirinenques és identificable com a unitat funcional de conservació, per a la qual es proposen mesures de conservació., Aquest treball ha estat finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia [CGL2007-60475/BOS], i mitjançant la concessió d’una beca BRD (Universitat de Barcelona) a M.C. Martinell i d’un contracte postdoctoral Jae-Doc (CSIC) a J. López-Pujol.

12 p., [EN]The Empordà endemism Silene sennenii is a singular species, now in danger of extinction caused mainly by the progressive disappearance of its habitat. In recent years, interest for its conservation has grown, resulting in several scientific studies which aim to improve the knowledge of this plant and propose measures and mechanisms to improve its state of conservation and to guarantee its survival. This study summarises the principal results of scientific research on Silene sennenii. Among others, its genetic diversity has been studied, showing the effects of population fragmentation as well as its reproductive biology. The latter reveals that Silene sennenii has an interesting method of nocturnal pollination. Decisive protective measures of its habitat are necessary for the conservation of this endemism, in order to maintain existing populations and, ideally, to enhance its expansion, [CAT]L’endemisme empordanès Silene sennenii és una espècie singular que es troba en perill d’extinció a causa, principalment, de la desaparició progressiva del seu hàbitat. En els últims anys, l’interès en la seva conservació ha anat en augment, donant lloc a diversos estudis científics adreçats a conèixer-la millor i a proposar mesures i mecanismes permillorar el seu estat de conservació i garantir-ne la supervivència. En aquest treball es resumeixen els principals resultants de la recerca científica duta a terme en Silene sennenii. Entre d’altres, se n’ha estudiat la diversitat genètica, que ha evidenciat els efectes de la fragmentació poblacional, així comla biologia reproductiva, que ha revelat que Silene sennenii posseeix un interessant model de pol·linització nocturna. La conservació d’aquest endemisme passa necessàriament per la presa decidida de mesures de protecció del seu hàbitat, per tal de mantenir les poblacions actualment existents i, idealment, afavorir el seu creixement

20p., Fotog. color, mapas, graficas, tablas., [EN] Ten years of demographic and genetic monitoring of Stachys maritima in Catalonia (2001-2010). Implications for a recovery plan.- Stachys maritima is a species typical of the coastal dunes, with a wide distribution within the Mediterranean Basin. In spite of this, the species shows a clear regression. In Catalonia, it has been observed an important reduction of its populations since early 20th century, where it has disappeared from several localities in which it was relatively common (Tarragonès, Barcelonès). Herein we present the results of the demographic monitoring of the species during the last 10 years (2001-2010) in the known localities in Catalonia. Besides corroborating the disappearance (northern Sant Martí d’Empúries), the re-discovering (Llobregat Delta beach) and the detection of new populations (inner dunes of the Montgrí), a large year-to-year fluctuation of the monitored populations is stated; the possible reasons are discussed. In addition, the present work also includes the results of the allozyme diversity analysis of the new detected populations as well as the rediscoveries of the period 2004-2008, which were not included in a former study of genetic diversity carried out in 2002-2003. It is necessary to emphasize that the contribution of the new populations to the genetic diversity of Stachys maritima is very small, which can be attributed to their limited population size and /or to founder effects. Despite that the species is included in the Annex 2 (“En Perill d’Extinció”) within the Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Catalogue of Endangered Flora of Catalonia), and some “soft” conservation measures have been applied at local level (signposting of the beach accesses, environmental education, etc.) coupled with other more significant measures (e.g. translocation of individuals discovered in an artificial sandbank), it would be necessary the coordinated action and the scientific support of any initiative of conservation that could be carried out. The general frame to initiate actions of conservation should be the recovery plan of Stachys maritima, whose draft and application is mandatory in accordance to the Catàleg., [ES] Diez años de seguimiento demográfico y genético de Stachys maritima en Catalunya (2001-2010). Implicaciones para un plan de recuperación.- Stachys maritima es una especie característica de dunas litorales, con una amplia área de distribución en el Mediterráneo. A pesar de ello, la especie muestra una clara regresión. En Catalunya se ha observado una importante reducción de sus poblaciones desde principios del siglo XX, donde ha desaparecido de diversas localidades en las que era relativamente abundante (Tarragonès, Barcelonès). Se presentan los resultados del seguimiento demográfico de la especie durante los últimos 10 años (2001-2010) en las localidades conocidas en Catalunya. Al margen de corroborar la desaparición de algunos núcleos (núcleo norte de Sant Martí d’Empúries), el redescubrimiento de otros (playa del Delta del Llobregat) o la detección de nuevas poblaciones (dunas interiores del Montgrí), se constata una gran fluctuación interanual de los núcleos monitorizados, las posibles causas de la cual se discuten detenidamente. Por otro lado, el presente trabajo incluye también los resultados del análisis de la diversidad isoenzimática de las nuevas poblaciones detectadas así como los redescubrimientos del periodo 2004-2008, que no se habían incluido en los estudios de diversidad genética de los años 2002-2003. Cabe destacar que la contribución de los nuevos núcleos a la diversidad genética de Stachys maritima es muy pequeña y se puede atribuir a su reducido tamaño poblacional y/o a efectos fundadores. A pesar que la especie se ha incluido en el Anexo 2 (“En Perill d’Extinció”) del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, y que a escala local se han realizado algunas medidas de conservación “blandas” (señalización de los accesos a la playa, educación ambiental, etc.), junto a otras medidas más significativas pero realizadas con carácter de urgencia (p. ej. la translocación de individuos descubiertos en un arenal), sería necesario la acción coordinada y el apoyo científico de cualquier iniciativa de conservación que se lleve a cabo. El marco general para iniciar acciones de conservación debería ser el plan de recuperación de Stachys maritima, la redacción y aplicación del cual es preceptiva, tal y como consta en el Catàleg., [CAT] Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació.- Stachys maritima és una espècie característica de dunes litorals, amb una àmplia àrea de distribució a la Mediterrània. Malgrat això, la planta sembla estar en clara regressió. A Catalunya, s’ha observat un declivi significatiu des de principis del s. XX, i ha desaparegut de moltes localitats on era relativament abundant (Tarragonès, Barcelonès). Es presenten els resultats del seguiment demogràfic de l’espècie durant els darrers deu anys (2001-2010) a totes les localitats conegudes a Catalunya. A banda de constatar la desaparició d’algun dels nuclis (nucli nord de Sant Martí d’Empúries), el redescobriment d’altres (platja del Prat de Llobregat) o la troballa de noves poblacions (dunes interiors del Montgrí), es constata una gran fluctuació interanual dels diferents nuclis poblacionals monitoritzats, les possibles causes de la qual es discuteixen detingudament. D’altra banda, aquest treball també inclou els resultats de l’anàlisi de la diversitat isoenzimàtica de les noves troballes i/o redescobriments durant el període 2004-2008, i que no havien estat per tant inclosos en l'estudi de diversitat genètica dut a terme durant els anys 2002-2003. La contribució dels nous nuclis a la diversitat genètica d’Stachys maritima és molt petita, que pot atribuir-se a la reduïda mida poblacional i/o a efectes fundadors. Tot i que l’espècie ha estat inclosa dins l’Annex 2 (“En Perill d’Extinció”) del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, i a nivell local s’han dut a terme algunes mesures de conservació “toves” (senyalització d’accessos a les platges, educació ambiental, etc.) juntament amb d’altres mesures amb més significació però amb un caràcter d’urgència (p. ex. la translocació d’individus descoberts en una sorrera), seria necessari l’acció coordinada i el suport científic de qualsevol iniciativa de conservació que es dugui a terme. El marc genèric per a endegar qualsevol acció de conservació hauria d’ésser el pla de recuperació d’Stachys maritima, la redacció i aplicació del qual és preceptiva d’acord amb el que estableix el Catàleg., Els estudis genètics de la resta de poblacions estudiades l’any 2008 i alguns dels censos durant el període 2008-2010 s’han finançat mitjançant el projecte CGL2007-60475/BOS del MEC.

The advanced features of Delphinium lo subgen. Delphinium(annual taxa) are compared with those of subgen. Delphinastrum (DC.) Wang and subgen. Oligophyllon Dimitrova (perennial taxa). F1ower morphology shows a functional interchange between lateral petals and upper petals. and inflorescence structure favours geitonogamy-autogamy rates. Karyotype evolution is based on a decrease in the total length of chromosomes and on an increase in the degree of asymmetry: the chromosome number remains constant (2n = 16) in the subgen. Delphinium.The dispersal efficiency of the annual species is higher than that of perennials due to seed set increase and improved floatability. both in water and in air. Other advanced adaptive features are the acquisition or new chemical weapons and the emergence of a new embryonogenic type. The ecological niches or subgen. Delphinium correspond to open and disturbed habitats in contrast to the stable and relatively closed ones or subgenera Delphinastum and Oligophyllon. A final hypothesis is made concerning the evolutionary trends observed in annuals vs. perennials in connexion with biogeographical considerations, and a final taxonomic summary is given.[ca] Les característiques avançades de Delphinium L. subgèn. Delphinium (tàxons anuals) són comparades amb les del subgèn. Delphinastrum (DC.) Wang i del subgèn. Oligophyllon Dimitrova (tàxons perennes). La morfologia norai mostra un intercanvi de funcions entre els pètals laterals i els pètals superiors i l'estructura de la inflorescència de molts tàxons anuals afavoreix un augment de les taxes de geitonogàmia-autogàmia. L'evolució dels cariotips és basada en una disminució de la longitud total dels cromosomes i en un increment del grau d'asimetria; el nombre cromosòmic roman constant per a totes les espècies anuals (2n = 16). l'eficàcia de la dispersió de les espècies anuals és mes gran que no pas la de les espècies perennes, per causa d'un increment en la producció de granes i per l'augment de la flotabilitat. tant a l'aire com a l'aigua. D'altres característiques adaptatives avançades són l'adquisició de noves defenses químiques i l'aparició d'un nou tipus embriogènic. Els nínxols ecològics del subgèn. Delphiniumcorresponen a hàbitats oberts i alterats, en comparació amb els hàbitats estables i relativament tancats dels subgèneres Delphinastrum i Oligophyllon. Es presenta una hipòtesi global de les tendències evolutives observades en anuals vs. perennes en connexió amb consideracions biogeogràfiques, així com un taxonòmic final.