Search

Altres ajuts: programa "Ayudas para el fomento de la investigación clínica independiente del Ministerio de Salud, Política Social e Igualdad - Orden SPI/2885/2011, de 20 de octubre" (project ID: EC11-229), The objective was to determine if dose reduction is non-inferior to full-dose TNFi to maintain low disease activity (LDA) in patients already in remission with TNFi, in axial spondyloarthritis. Randomized, parallel, non-inferiority, open-label multicentre clinical trial. Patients were eligible if they had axial spondyloarthritis and had been in clinical remission for ≥ 6 months with any available TNFi (adalimumab, etanercept, infliximab, golimumab) at the dose recommended by product labelling. Patients were randomized by automated central allocation to continue the same TNFi dose schedule, or to reduce the dose by roughly half according to the protocol. The main outcome was the proportion of subjects with LDA after 1 year. Serious adverse reactions or infections were recorded. The trial stopped due to end of the funding period, after 126 patients were randomized; 113 patients (84.1% male, mean age (SD) 45.6 (13.0) years) were included in the main per-protocol subset. Non-inferiority was concluded for LDA at 1 year (47/55 (83.8%) patients in the full-dose and 48/58 (81.3%) patients in the reduced-dose arm, adjusted difference (95% CI) − 2.5% (− 16.6% to 11.7%)). Serious adverse reactions or infections were reported in 7/62 patients (11.3%) assigned to full dose and 2/61 patients (3.3%) assigned to reduced dose (p value = 0.164). In patients with ankylosing spondylitis in clinical remission for at least 6 months, dose reduction is non-inferior to full TNF inhibitor doses to maintain LDA after 1 year. Serious adverse events may be less frequent with reduced doses. EU Clinical Trials Registry, EudraCT and ClinicalTrials.gov, . The online version of this article (10.1186/s13075-018-1772-z) contains supplementary material, which is available to authorized users.

To assess uncertainty in regulatory decision-making for orphan medicinal products (OMP), a summary of the current basis for approval is required; a systematic grouping of medical conditions may be useful in summarizing information and issuing recommendations for practice. A grouping of medical conditions with similar characteristics regarding the potential applicability of methods and designs was created using a consensus approach. The 125 dossiers for authorised OMP published between 1999 and 2014 on the EMA webpage were grouped accordingly and data was extracted from European Public Assessment Reports (EPARs) to assess the extent and robustness of the pivotal evidence supporting regulatory decisions. 88% (110/125) of OMP authorizations were based on clinical trials, with 35% (38/110) including replicated pivotal trials. The mean (SD) number of pivotal trials per indication was 1.4 (0.7), and the EPARs included a median of three additional non-pivotal supportive studies. 10% of OMPs (13/125) were authorised despite only negative pivotal trials. One-third of trials (53/159) did not include a control arm, one-third (50/159) did not use randomisation, half the trials (75/159) were open-label and 75% (119/159) used intermediate or surrogate variables as the main outcome. Chronic progressive conditions led by multiple system/organs, conditions with single acute episodes and progressive conditions led by one organ/system were the groups where the evidence deviated most from conventional standards. Conditions with recurrent acute episodes had the most robust datasets. The overall size of the exposed population at the time of authorisation of OMP − mean(SD) 190.5 (202.5) − was lower than that required for the qualification of clinically-relevant adverse reactions. The regulatory evidence supporting OMP authorization showed substantial uncertainties, including weak protection against errors, substantial use of designs unsuited for conclusions on causality, use of intermedia

Introducció: La recerca i el desenvolupament de nous medicaments orfes ha estat limitada per la manca de coneixement sobre les malalties, la previsible manca de retorn de la inversió realitzada en absència d'incentius, i la manca de metodologies específiques per utilitzar en poblacions petites. Deu anys després de l'aprovació de la Regulació Europea sobre Medicaments Orfes (ER 141/2000), el nombre de medicaments destinats al tractament de malalties minoritàries ha augmentat significativament. L'anàlisi del tipus d'evidència científica i els assajos clínics duts a terme per recolzar l'autorització de comercialització de medicaments orfes a Europa permetrà analitzar el grau d'utilització de metodologies alternatives destinades a incrementar l'eficiència dels assajos clínics en poblacions petites, disposar d'una referència per explorar l'aplicabilitat d'aquestes metodologies alternatives, i comparar els mètodes actualment utilitzats per dur a terme assajos clínics en el camp de les malalties minoritàries en relació amb els mètodes alternatius proposats. Objectius: Analitzar les característiques dels assajos clínics principals duts a terme amb els medicaments orfes autoritzats a Europa des de l'entrada en vigor de la Regulació Europea sobre Medicaments Orfes a l'any 2000, amb l'objectiu d'explorar si hi ha oportunitats per a l'aplicació de metodologies alternatives en el disseny d'assajos clínics. Mètodes: Es va dur a terme una revisió de les característiques administratives, farmacològiques, reguladores i clíniques pels primers 100 medicaments orfes aprovats a Europa des de l'entrada en vigor de la Regulació europea específica (ER 141/2000) a l'any 2000 i fins a Desembre de 2014. La informació recollida va ser posteriorment sistematitzada i analitzada. Resultats: Des de l'entrada en vigor de la Regulació Europea sobre Medicaments Orfes a l'any 2000 i fins a Desembre de 2014, 100 medicaments orfes diferents han estat autoritzats a Europa per a 125 indicacions terapèutiq, Introducción: La investigación y el desarrollo de nuevos medicamentos huérfanos han estado limitados por la falta de conocimiento sobre las enfermedades, la previsible falta de retorno de la inversión realizada en ausencia de incentivos, y la ausencia de metodologías específicas para aplicar en poblaciones pequeñas. Diez años después de la aprobación de la Regulación Europea sobre Medicamentos Huérfanos (ER 141/2000), el número de medicamentos destinados al tratamiento de enfermedades raras ha aumentado significativamente. El análisis del tipo de evidencia científica y los ensayos clínicos llevados a cabo para apoyar la autorización de comercialización de medicamentos huérfanos en Europa permitirá analizar el grado de utilización de metodologías alternativas destinadas a incrementar la eficiencia de los ensayos clínicos en poblaciones pequeñas, disponer de una referencia para explorar la aplicabilidad de estas metodologías alternativas, y comparar los métodos actualmente utilizados para llevar a cabo ensayos clínicos en el campo de las enfermedades raras en relación con los métodos alternativos propuestos. Objetivos: Analizar las características de los ensayos clínicos principales llevados a cabo con los medicamentos huérfanos autorizados en Europa desde la entrada en vigor de la Regulación Europea sobre Medicamentos Huérfanos en el año 2000, con el objetivo de explorar si hay espacio para la aplicación de metodologías alternativas en el diseño de ensayos clínicos. Métodos: Se llevó a cabo una revisión de las características administrativas, farmacológicas, reguladoras y clínicas para los primeros 100 medicamentos huérfanos aprobados en Europa desde la entrada en vigor de la Regulación europea específica (ER 141/2000) en el año 2000 y hasta Diciembre de 2014. La información recogida fue posteriormente sistematizada y analizada. Resultados: Desde la entrada en vigor de la Regulación Europea sobre Medicamentos Huérfanos en el año 2000 y hasta Diciembre de 2014, 100 me, Background: Research and development of new orphan medicinal products has been limited because of lack of knowledge on the diseases, anticipated lack of return of investment in absence of incentives, and lack of methodologies to deal with small populations. Ten years after the European Orphan Drug Regulation (141/2000) the number of medicines for orphan diseases has increased significantly. The analysis of the type of scientific evidence and clinical trials conducted to support the marketing authorisation of orphan medicines in Europe will allow to analyse if alternative methodologies aimed to increase efficiency of clinical studies in small populations are applied, to have a reference to explore the applicability of such methodologies, and to compare the current methods used to conduct clinical trials in the rare diseases field versus the alternative methods proposed. Objective: To analyse the characteristics of the main clinical trials conducted with the orphan drugs authorised in Europe since the European regulation on orphan medicinal products entered in force in year 2000, in order to explore if there is room for application of alternative methodologies in the conduction of clinical trials. Methods: A review of administrative, pharmacological, regulatory and clinical data for the first 100 orphan medicinal products approved in Europe since the entry into force of the specific European regulation (ER 141/2000) to December 2014 has been conducted and systematized. Results: Since the European regulation on orphan medicinal products entered in force in year 2000 and up to December 2014, 100 orphan medicinal products have been approved for 125 indications in Europe covering 84 different diseases. Oncology is the area with higher number of orphan medicines authorised. Alternative methodological designs are seldom used. Overall, data suggest that the current methodological robustness of the evidence supporting approval of indications for orphan medicinal products is g

Antecedents: Les malalties rares són aquelles que afecten a un petit nombre de persones i tenen una prevalença particularment baixa en comparació amb la població general. Si bé individualment aquestes entitats són poc comuns, com a grup, són una important causa de malaltia crònica, discapacitat i de mort prematura en nens i adults. La Unió Europea considera que una malaltia és rara quan afecten a no més de 5 de cada 10.000 persones. Metodologies destinades a augmentar l'eficiència dels estudis clínics en poblacions petites han estat poc aplicades en el desenvolupament clínic de nous medicaments orfes. La manca de referències i guies pot explicar la reticència a utilitzar metodologies alternatives. Actualment l'existència d'una guia específica que engloba informació general és poc pràctica donat al gran nombre de condicions òrfenes existents. Un enfocament sistemàtic per a l'agrupació de condicions mèdiques en base als seus requeriments metodològics pot ser útil per permetre la generalització de recomanacions per tipus de condicions, en lloc de per condicions individuals. Hipòtesi: Les condicions òrfeness es poden agrupar a través d'un enfocament sistemàtic en funció dels seus requeriments metodològics, i l'agrupació resultant pot esdevenir una eina eficaç per a establir recomanacions específiques per a l'estudi dels grups de condicions en lloc de per condicions individuals. Aquesta eina pot facilitar un enfocament més estructurat en el desenvolupament i la presa de decisions regulatòries. Objectiu: Proposar una agrupació de condicions òrfenes en base als seus requeriments metodològics, amb l'objectiu de proporcionar una guia pel desenvolupament de nous tractaments i la presa de decisions regulatòries per a medicaments orfes. Mètodes: S'ha identificat les característiques clíniques que poden ser rellevants en el disseny d'un estudi i en la presa de decisions de regulatòries per a medicaments orfes. S'ha seleccionat un nombre de condicions rares descrites en detall mi, Background: Rare diseases are those that affect a small number of people and have a particularly low prevalence compared to the general population. While individually these entities are uncommon, as a group they are an important cause of chronic illness, disability and premature death in both children and adults. The European Union considers diseases to be rare when they affect not more than 5 in 10000 individuals. Methodologies aimed to increase efficiency of clinical studies in small populations have been only scarcely applied to the clinical development of new orphan medicinal products (OMP). The lack of references and guidance may explain reluctance to alternative methodologies, but specific guidance is impractical due to the huge number of existing orphan conditions. A systematic approach to grouping medical conditions based on their methodological requirements may be useful to allow generalisation of recommendations to type conditions, rather than to single disease models. Hypothesis: Orphan conditions can be grouped through a systematic approach based on their methodological requirements, and the resulting clustering can be an effective tool for establishing specific recommendations for the study of groups of conditions rather than for individual conditions, that would facilitate a more structured approach to regulatory development and decision making. Objective: To propose a clustering of medical conditions based on their methodological requirements, with the aim to provide a framework for guidance on treatment development and regulatory decision making on OMP. Methods: The characteristics of medical conditions which may be relevant to study design and regulatory decision making have been identified, and a number of sample conditions have been described in detail for these characteristics and used to produce a database that has been analysed through Multiple Correspondence Analysis (MCA) to identify clusters of conditions. These have been refined and validat

Introducció: La recerca i el desenvolupament de nous medicaments orfes ha estat limitada per la manca de coneixement sobre les malalties, la previsible manca de retorn de la inversió realitzada en absència d'incentius, i la manca de metodologies específiques per utilitzar en poblacions petites. Deu anys després de l'aprovació de la Regulació Europea sobre Medicaments Orfes (ER 141/2000), el nombre de medicaments destinats al tractament de malalties minoritàries ha augmentat significativament. L'anàlisi del tipus d'evidència científica i els assajos clínics duts a terme per recolzar l'autorització de comercialització de medicaments orfes a Europa permetrà analitzar el grau d'utilització de metodologies alternatives destinades a incrementar l'eficiència dels assajos clínics en poblacions petites, disposar d'una referència per explorar l'aplicabilitat d'aquestes metodologies alternatives, i comparar els mètodes actualment utilitzats per dur a terme assajos clínics en el camp de les malalties minoritàries en relació amb els mètodes alternatius proposats. Objectius: Analitzar les característiques dels assajos clínics principals duts a terme amb els medicaments orfes autoritzats a Europa des de l'entrada en vigor de la Regulació Europea sobre Medicaments Orfes a l'any 2000, amb l'objectiu d'explorar si hi ha oportunitats per a l'aplicació de metodologies alternatives en el disseny d'assajos clínics. Mètodes: Es va dur a terme una revisió de les característiques administratives, farmacològiques, reguladores i clíniques pels primers 100 medicaments orfes aprovats a Europa des de l'entrada en vigor de la Regulació europea específica (ER 141/2000) a l'any 2000 i fins a Desembre de 2014. La informació recollida va ser posteriorment sistematitzada i analitzada. Resultats: Des de l'entrada en vigor de la Regulació Europea sobre Medicaments Orfes a l'any 2000 i fins a Desembre de 2014, 100 medicaments orfes diferents han estat autoritzats a Europa per a 125 indicacions terapèutiq, Introducción: La investigación y el desarrollo de nuevos medicamentos huérfanos han estado limitados por la falta de conocimiento sobre las enfermedades, la previsible falta de retorno de la inversión realizada en ausencia de incentivos, y la ausencia de metodologías específicas para aplicar en poblaciones pequeñas. Diez años después de la aprobación de la Regulación Europea sobre Medicamentos Huérfanos (ER 141/2000), el número de medicamentos destinados al tratamiento de enfermedades raras ha aumentado significativamente. El análisis del tipo de evidencia científica y los ensayos clínicos llevados a cabo para apoyar la autorización de comercialización de medicamentos huérfanos en Europa permitirá analizar el grado de utilización de metodologías alternativas destinadas a incrementar la eficiencia de los ensayos clínicos en poblaciones pequeñas, disponer de una referencia para explorar la aplicabilidad de estas metodologías alternativas, y comparar los métodos actualmente utilizados para llevar a cabo ensayos clínicos en el campo de las enfermedades raras en relación con los métodos alternativos propuestos. Objetivos: Analizar las características de los ensayos clínicos principales llevados a cabo con los medicamentos huérfanos autorizados en Europa desde la entrada en vigor de la Regulación Europea sobre Medicamentos Huérfanos en el año 2000, con el objetivo de explorar si hay espacio para la aplicación de metodologías alternativas en el diseño de ensayos clínicos. Métodos: Se llevó a cabo una revisión de las características administrativas, farmacológicas, reguladoras y clínicas para los primeros 100 medicamentos huérfanos aprobados en Europa desde la entrada en vigor de la Regulación europea específica (ER 141/2000) en el año 2000 y hasta Diciembre de 2014. La información recogida fue posteriormente sistematizada y analizada. Resultados: Desde la entrada en vigor de la Regulación Europea sobre Medicamentos Huérfanos en el año 2000 y hasta Diciembre de 2014, 100 me, Background: Research and development of new orphan medicinal products has been limited because of lack of knowledge on the diseases, anticipated lack of return of investment in absence of incentives, and lack of methodologies to deal with small populations. Ten years after the European Orphan Drug Regulation (141/2000) the number of medicines for orphan diseases has increased significantly. The analysis of the type of scientific evidence and clinical trials conducted to support the marketing authorisation of orphan medicines in Europe will allow to analyse if alternative methodologies aimed to increase efficiency of clinical studies in small populations are applied, to have a reference to explore the applicability of such methodologies, and to compare the current methods used to conduct clinical trials in the rare diseases field versus the alternative methods proposed. Objective: To analyse the characteristics of the main clinical trials conducted with the orphan drugs authorised in Europe since the European regulation on orphan medicinal products entered in force in year 2000, in order to explore if there is room for application of alternative methodologies in the conduction of clinical trials. Methods: A review of administrative, pharmacological, regulatory and clinical data for the first 100 orphan medicinal products approved in Europe since the entry into force of the specific European regulation (ER 141/2000) to December 2014 has been conducted and systematized. Results: Since the European regulation on orphan medicinal products entered in force in year 2000 and up to December 2014, 100 orphan medicinal products have been approved for 125 indications in Europe covering 84 different diseases. Oncology is the area with higher number of orphan medicines authorised. Alternative methodological designs are seldom used. Overall, data suggest that the current methodological robustness of the evidence supporting approval of indications for orphan medicinal products is g

Antecedents: Les malalties rares són aquelles que afecten a un petit nombre de persones i tenen una prevalença particularment baixa en comparació amb la població general. Si bé individualment aquestes entitats són poc comuns, com a grup, són una important causa de malaltia crònica, discapacitat i de mort prematura en nens i adults. La Unió Europea considera que una malaltia és rara quan afecten a no més de 5 de cada 10.000 persones. Metodologies destinades a augmentar l'eficiència dels estudis clínics en poblacions petites han estat poc aplicades en el desenvolupament clínic de nous medicaments orfes. La manca de referències i guies pot explicar la reticència a utilitzar metodologies alternatives. Actualment l'existència d'una guia específica que engloba informació general és poc pràctica donat al gran nombre de condicions òrfenes existents. Un enfocament sistemàtic per a l'agrupació de condicions mèdiques en base als seus requeriments metodològics pot ser útil per permetre la generalització de recomanacions per tipus de condicions, en lloc de per condicions individuals. Hipòtesi: Les condicions òrfeness es poden agrupar a través d'un enfocament sistemàtic en funció dels seus requeriments metodològics, i l'agrupació resultant pot esdevenir una eina eficaç per a establir recomanacions específiques per a l'estudi dels grups de condicions en lloc de per condicions individuals. Aquesta eina pot facilitar un enfocament més estructurat en el desenvolupament i la presa de decisions regulatòries. Objectiu: Proposar una agrupació de condicions òrfenes en base als seus requeriments metodològics, amb l'objectiu de proporcionar una guia pel desenvolupament de nous tractaments i la presa de decisions regulatòries per a medicaments orfes. Mètodes: S'ha identificat les característiques clíniques que poden ser rellevants en el disseny d'un estudi i en la presa de decisions de regulatòries per a medicaments orfes. S'ha seleccionat un nombre de condicions rares descrites en detall mi, Background: Rare diseases are those that affect a small number of people and have a particularly low prevalence compared to the general population. While individually these entities are uncommon, as a group they are an important cause of chronic illness, disability and premature death in both children and adults. The European Union considers diseases to be rare when they affect not more than 5 in 10000 individuals. Methodologies aimed to increase efficiency of clinical studies in small populations have been only scarcely applied to the clinical development of new orphan medicinal products (OMP). The lack of references and guidance may explain reluctance to alternative methodologies, but specific guidance is impractical due to the huge number of existing orphan conditions. A systematic approach to grouping medical conditions based on their methodological requirements may be useful to allow generalisation of recommendations to type conditions, rather than to single disease models. Hypothesis: Orphan conditions can be grouped through a systematic approach based on their methodological requirements, and the resulting clustering can be an effective tool for establishing specific recommendations for the study of groups of conditions rather than for individual conditions, that would facilitate a more structured approach to regulatory development and decision making. Objective: To propose a clustering of medical conditions based on their methodological requirements, with the aim to provide a framework for guidance on treatment development and regulatory decision making on OMP. Methods: The characteristics of medical conditions which may be relevant to study design and regulatory decision making have been identified, and a number of sample conditions have been described in detail for these characteristics and used to produce a database that has been analysed through Multiple Correspondence Analysis (MCA) to identify clusters of conditions. These have been refined and validat

Antecedents: El procés de desenvolupament d'un fàrmac des del descobriment a la comercialització és una seqüència complexa que es pot perllongar més de deu anys. La duració, taxa de fracassos i les fites varien molt depenent del tipus de fàrmac i la seva indicació. Hipòtesis: Durant el desenvolupament de noves entitat moleculars (NEM) pel tractament tòpic de malalties dermatològiques inflamatòries (MDI), l'establiment d'un pla de desenvolupament clínic utilitzant dissenys d'estudis de Prova de Concepte (PdC) eficients portarà a obtenir dades robustes i concloents en un curt període de temps, amb mínims requeriments de dades no-clíniques i clíniques, minimitzant l'exposició al producte en investigació dels subjectes en assajos clínics, assegurant la seva seguretat. Objectiu: Identificar l'aproximació més eficient per explorar l'activitat clínica d'una NEM pel tractament tòpic de les MDI en quant a fiabilitat dels resultats, requeriments de dades no-clíniques i clíniques i subjectes exposats, temps per obtenir dades d'activitat i inversió requerida. Mètodes: S'ha dut a terme una revisió de guies regulatòries de la ICH, l'EMA i la FDA i dels informes d'avaluació públics de productes tòpics dermatològics per tal d'identificar els objectius d'un pla de desenvolupament exploratori i els estudis no-clínics i clínics requerits per a iniciar els estudis de PdC. Es va dur a terme una revisió d'assajos clínics publicats de productes dermatològics tòpics en dermatitis atòpica (DA) i psoriasis publicats durant el període de gener 2003-desembre 2013, per tal de descriure els estudis utilitzats per obtenir una PdC en termes de disseny, nombre de subjectes, duració i tipus de variables i identificar els dissenys de PdC més rellevants en DA i psoriasis. Per cada tipus de disseny identificat s'ha proposat un pla de desenvolupament amb recomanacions, estimant costos i duració, comparant les diferents aproximacions. Resultats: Hi ha molt poca informació sobre com planificar el desenvol, Background: The process of developing a drug from discovery to the market is a complex sequence of milestones that may take more than ten years. The duration, rate of failures and milestones vary greatly depending on the type of drug and the indication. Hypothesis: During the development of new molecular entities (NME) aimed for the topical treatment of inflammatory dermatological diseases (IDD), setting up an exploratory clinical development plan objective using efficient proof of concept (PoC) study designs, leads to obtaining robust and conclusive data in a short period of time, with minimal requirements of non-clinical and clinical data and minimizing the exposure of subjects participating in clinical trials to the investigational product, thus ensuring their safety. Objective: To identify the most efficient approach to explore the clinical activity of a NME for the topical treatment of IDD in terms of reliability of the results, non-clinical and clinical data requirements and in terms of exposed subjects, time to obtain activity data and investment required. Methods: A systematic review of regulatory guidelines issued by the ICH, EMA and FDA, as well as public assessment reports of topical dermatological products was done to identify the objectives of an exploratory development, and non-clinical and clinical studies required to initiate PoC studies. A systematic review of clinical trials of topical dermatological products in Aropic Eczema (AE) and Psoriasis published in the period January 2003-December 2013, to describe the type of designs used to obtain a PoC in terms of designs, number of patients, duration, type of variables and identify the most relevant clinical trial designs for PoC in AE and/or psoriasis was performed and for each type of design identified, a development plan with recommendations was proposed, estimating costs and duration and comparing the different approaches. Results: There is little information on how to plan the development of a NME

S'han identificat els casos de fractura per fragilitat atesos en el servei d'urgències de la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí de Sabadell. Per a les fractures de fèmur i pelvis s'han comparat les exposicions farmacològiques amb les de controls procedents del mateix entorn geogràfic. L'estudi s'ha desenvolupat en dues fases: una inicial amb controls triats al mateix servei d'urgències, que va concloure una manca de validesa interna de l'estudi per probable biaix de selecció, i una segona fase en la que els controls es van identificar a partir dels registres sanitaris d'atenció primària de la mateixa àrea geogràfica d'influència de l'hospital, emprant les dades de l'història electrònica d'atenció primària. En aquesta segona fase, s'ha conclòs una validesa interna del disseny acceptable mitjançant la reproductibilitat de l'observació dels riscos associats a la utilització de corticoides, que han estat àmpliament descrits prèviament en diversos entorns. Per a les exposicions d'interès que eren l'objectiu del present estudi, s'han observat increments de risc significatius associats a l'exposició crònica a inhibidors de la bomba de protons i a antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Tanmateix, s'hi han observat increments de risc associats a l'exposició a antagonistes de la vitamina K, diürètics de nansa, agonistes beta-2 adrenèrgics selectius inhalats, anticolinèrgics inhalats i antiagregants plaquetaris., Cases of fragility fractures have been identified at the emergency room of the Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí de Sabadel. Cases of femur and pelvis fractures have been selected and compared to controls from the same geographical area in respect to medication exposures. The study was developed in two phases, with an initial phase where controls were identified at the same emergency service than cases, which concluded a lack of internal validity of the study likely due to selection bias. A second phase identified the controls from medical records of primary health care in the same geographic area of influence of the hospital, using data from the primary care electronic record. This second phase has concluded an acceptable internal validity through reproducibility of the risks associated with the use of corticosteroids, which have been widely described previously in various environments. Regarding the exposures of interest that were included as objectives of this study, increased risks have been observed associated to chronic exposure to proton pump inhibitors and selective serotonin reuptake inhibitors. Also, increased risks have been observed for exposures to vitamin K antagonists, loop diuretics, inhaled selective beta-2 agonists, inhaled anticholinergics and oral antiplatelet agents.

Pharmacotherapy. 2008 Jul;28(7):875-82

Pharmacotherapy. 2008 Jul;28(7):875-82

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Se realizó un estudio prospectivo de casos y controles de base hospitalaria para estimar el riesgo de padecer cáncer colorrectal en función de diversos factores ambientales, entre los que se realizó un énfasis especial en la exposición a medicamentos, y para explorar la posible interacción de los factores ambientales entre sí y con determinadas alteraciones genéticas. De un total de 436 casos de cáncer colorrectal y 416 controles estudiados, 345 (79.13%) casos y 346 (83.17%) controles refirieron haber utilizado medicamentos con anterioridad a su ingreso y de forma continua durante 6 o más meses. De estos 691 sujetos se recogieron datos sobre el uso de un total de 2547 medicamentos (1376 entre los casos y 1171 entre los controles). Se codificaron los medicamentos para describir la frecuencia de uso de los diversos tipos de fármacos y grupos terapéuticos. A partir de los datos se exploró la asociación entre la presencia de cáncer y el uso de los distintos tipos de fármacos, agrupados según los niveles descritos, considerando la duración y la secuencia temporal de la exposición respecto al cáncer, las características clínicas y genéticas de los tumores y ajustando los riesgos por edad y sexo. Se observaron asociaciones significativas entre el uso crónico de laxantes, antianémicos e hipouricemiantes y un incremento de riesgo de cáncer colorrectal, así como asociaciones entre un menor riesgo de cáncer colorrectal y el uso crónico de antiinflamatorios no esteroides, fármacos para el tratamiento de enfermedades cardiovasculares e insulina. Varias de las observaciones estudiadas sugieren mecanismos carcinogénicos comunes en los que de una forma u otra se implica la desregulación de la insulina y/o la alteración de factores de crecimiento relacionados con la insulina. La confluencia de varias observaciones en un mismo mecanismo probablemente está reflejando que las principales causas de morbimortalidad en la cultura occidental son de origen ambiental y por lo tanto modificab, A prospective case-control hospital-based study was conducted to estimate the risk of colorectal cancer as a function of several enviromental factors, including drug exposure. An special attention was paid to drug use, and also to explore any interaction between drugs and enviromental factors and/or some genetical abnormalities. Overall, 436 colorectal cancer cases and 416 controls were studied, of which 345 cases (79.13%) and 346 controls (83.17%) referred the use of at least one medication continuously for at least 6 months prior to admission. Data on a total of 2547 exposures (1376 from case subjects and 1171 from control subjects) was collected from these 691 subjects. Medications were coded in order to describe frequencies of exposure to different drug types and therapeutic groups. The association between exposures and disease was explored to assess colorectal cancer risk, using drug exposure data, adjusting by age and sex, considering the lenght of the exposure and the temporal sequence with the cancer, as well as some clinical anf genetical features of the disease. Significant associations were observed suggesting an increased risk amongst chronic users of laxatives, of iron supplements and of treatments for hyperuricaemia, as well as reduced risk estimates for patients with chronic exposure to non-steroidal anti-inflammatory drugs, cardiovascular drugs and insulin. Several of the observed associations suggested common carcinogenic mechanisms involving to different degrees features of insulin disregulation and/or affecting insulin-related growth factors. Confluence of several observations into a common mechanism were probably reflecting that the main causes for morbimortality in occidental cultures can be attributed to enviromental factors, and thus could be potentially modifiable to a wide extent.

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Se realizó un estudio prospectivo de casos y controles de base hospitalaria para estimar el riesgo de padecer cáncer colorrectal en función de diversos factores ambientales, entre los que se realizó un énfasis especial en la exposición a medicamentos, y para explorar la posible interacción de los factores ambientales entre sí y con determinadas alteraciones genéticas. De un total de 436 casos de cáncer colorrectal y 416 controles estudiados, 345 (79.13%) casos y 346 (83.17%) controles refirieron haber utilizado medicamentos con anterioridad a su ingreso y de forma continua durante 6 o más meses. De estos 691 sujetos se recogieron datos sobre el uso de un total de 2547 medicamentos (1376 entre los casos y 1171 entre los controles). Se codificaron los medicamentos para describir la frecuencia de uso de los diversos tipos de fármacos y grupos terapéuticos. A partir de los datos se exploró la asociación entre la presencia de cáncer y el uso de los distintos tipos de fármacos, agrupados según los niveles descritos, considerando la duración y la secuencia temporal de la exposición respecto al cáncer, las características clínicas y genéticas de los tumores y ajustando los riesgos por edad y sexo. Se observaron asociaciones significativas entre el uso crónico de laxantes, antianémicos e hipouricemiantes y un incremento de riesgo de cáncer colorrectal, así como asociaciones entre un menor riesgo de cáncer colorrectal y el uso crónico de antiinflamatorios no esteroides, fármacos para el tratamiento de enfermedades cardiovasculares e insulina. Varias de las observaciones estudiadas sugieren mecanismos carcinogénicos comunes en los que de una forma u otra se implica la desregulación de la insulina y/o la alteración de factores de crecimiento relacionados con la insulina. La confluencia de varias observaciones en un mismo mecanismo probablemente está reflejando que las principales causas de morbimortalidad en la cultura occidental son de origen ambiental y por lo tanto modificab, A prospective case-control hospital-based study was conducted to estimate the risk of colorectal cancer as a function of several enviromental factors, including drug exposure. An special attention was paid to drug use, and also to explore any interaction between drugs and enviromental factors and/or some genetical abnormalities. Overall, 436 colorectal cancer cases and 416 controls were studied, of which 345 cases (79.13%) and 346 controls (83.17%) referred the use of at least one medication continuously for at least 6 months prior to admission. Data on a total of 2547 exposures (1376 from case subjects and 1171 from control subjects) was collected from these 691 subjects. Medications were coded in order to describe frequencies of exposure to different drug types and therapeutic groups. The association between exposures and disease was explored to assess colorectal cancer risk, using drug exposure data, adjusting by age and sex, considering the lenght of the exposure and the temporal sequence with the cancer, as well as some clinical anf genetical features of the disease. Significant associations were observed suggesting an increased risk amongst chronic users of laxatives, of iron supplements and of treatments for hyperuricaemia, as well as reduced risk estimates for patients with chronic exposure to non-steroidal anti-inflammatory drugs, cardiovascular drugs and insulin. Several of the observed associations suggested common carcinogenic mechanisms involving to different degrees features of insulin disregulation and/or affecting insulin-related growth factors. Confluence of several observations into a common mechanism were probably reflecting that the main causes for morbimortality in occidental cultures can be attributed to enviromental factors, and thus could be potentially modifiable to a wide extent.