Search

Aquesta recerca analitza la cobertura mediàtica de les enquestes electorals durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 a través d’una mostra de 134 peces informatives de mitjans de comunicació estatals i autonòmics. La metodologia és híbrida. D’una banda, quantitativament es detecten els sondejos utilitzats, l’enquesta més mencionada i el pronòstic amb un grau d’encert més elevat. De l’altra, amb una anàlisi d’enquadrament (framing), s’estudia el tractament mediàtic dels resultats demoscòpics. S’evidencia que l’ús i la reproducció de les enquestes és de caràcter heterogeni, amb una forta preeminència d’organismes públics com el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’enquadrament de pugna/joc impregna tota la cobertura informativa i situa el discurs mediàtic en escenaris resultistes que prioritzen l’expectació i l’interès pel guanyador com a valor noticiable, en una lògica de competició que presenta les enquestes com un element més de la pugna partidista i no pas com un instrument d’informació constructiva per al debat públic., This research analyses the media coverage of electoral polls during the 2021 Catalan parliamentary election campaign on the basis of a sample of 134 news articles published by national and regional media. Through a quantitative analysis, it is presented which polls were used by the media, the most often mentioned poll, and which poll achieved the highest degree of accuracy. A framing analysis is also used to study the media’s coverage of the results of the polls. We show that the use and replicability of electoral polls is heterogeneous, and that there is a great pre-eminence of the polls of public institutions such as CIS. The results also confirm that the fight/game framing permeates all the news coverage and situates the media discourse in result-oriented scenarios that prioritise expectation and interest in the winner as a news value. This competition logic presents the polls as just one more element in the partisan fight and not as an instrument providing valuable information for public debate.

Aquesta recerca analitza la cobertura mediàtica de les enquestes electorals durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 a través d’una mostra de 134 peces informatives de mitjans de comunicació estatals i autonòmics. La metodologia és híbrida. D’una banda, quantitativament es detecten els sondejos utilitzats, l’enquesta més mencionada i el pronòstic amb un grau d’encert més elevat. De l’altra, amb una anàlisi d’enquadrament (framing), s’estudia el tractament mediàtic dels resultats demoscòpics. S’evidencia que l’ús i la reproducció de les enquestes és de caràcter heterogeni, amb una forta preeminència d’organismes públics com el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’enquadrament de pugna/joc impregna tota la cobertura informativa i situa el discurs mediàtic en escenaris resultistes que prioritzen l’expectació i l’interès pel guanyador com a valor noticiable, en una lògica de competició que presenta les enquestes com un element més de la pugna partidista i no pas com un instrument d’informació constructiva per al debat públic., This research analyses the media coverage of electoral polls during the 2021 Catalan parliamentary election campaign on the basis of a sample of 134 news articles published by national and regional media. Through a quantitative analysis, it is presented which polls were used by the media, the most often mentioned poll, and which poll achieved the highest degree of accuracy. A framing analysis is also used to study the media’s coverage of the results of the polls. We show that the use and replicability of electoral polls is heterogeneous, and that there is a great pre-eminence of the polls of public institutions such as CIS. The results also confirm that the fight/game framing permeates all the news coverage and situates the media discourse in result-oriented scenarios that prioritise expectation and interest in the winner as a news value. This competition logic presents the polls as just one more element in the partisan fight and not as an instrument providing valuable information for public debate.

Las alertas noticiosas en los móviles no solo representan vehículos para distribuir contenido o aumentar el tráfico en las aplicaciones y en las páginas web, sino también micronarrativas periodísticas o una forma única de storytelling (contar historias). Este estudio explora cómo las notificaciones contribuyen al relato noticioso mediante el periodismo móvil. En particular, examina el lenguaje escrito-visual y las rutinas de producción de las alertas noticiosas en Puerto Rico. Mediante un análisis de contenido y entrevistas a los productores de las notificaciones, la investigación identificó que la mayoría de las alertas comunicaron, en tercera persona gramatical, datos de interés periodístico siguiendo el estilo informativo. Privilegiaron el texto con fotos sobre otros elementos mediáticos. Aunque la mayor parte exhibió vocabulario sencillo y conciso, estas carecieron de claridad y precisión. Los periodistas reconocieron que no cuentan con guías estandarizadas para la producción de las notificaciones. La investigación apunta a que las alertas contribuyen al relato periodístico, pero que los medios no han potenciado sus posibilidades escritas ni multimedia., Les alertes de notícies als mòbils no sols representen vehicles per distribuir contingut o augmentar el trànsit a les aplicacions i a les pàgines web, sinó també micronarratives periodístiques o una forma única de storytelling. Aquest estudi explora com les notificacions contribueixen a realitzar el relat noticiable mitjançant el periodisme mòbil. En particular, examina el llenguatge escrit-visual i les rutines de producció de les alertes de notícies a Puerto Rico. Mitjançant una anàlisi de contingut i entrevistes als productors de les notificacions, la recerca va identificar que la majoria de les alertes van comunicar, en tercera persona gramatical, dades d'interès periodístic seguint l'estil informatiu. Van privilegiar el text amb fotos sobre altres elements mediàtics. Encara que la major part va exhibir un vocabulari senzill i concís, aquestes alertes van estar mancades de claredat i precisió. Els periodistes van reconèixer que no disposen de guies estandarditzades per a la producció de les notificacions. La recerca apunta al fet que les alertes contribueixen al relat periodístic, però que els mitjans no n'han potenciat les possibilitats escrites ni multimèdia., Push-notifications are not just vehicles to distribute content or increase traffic to applications and web pages; they can also be seen as journalistic micro-narratives, or a unique form of storytelling. This study explores how alerts contribute to the journalistic story through mobile journalism. It examines the written-visual language and the production routines of news push-notifications in Puerto Rico. Through content analysis and interviews with producers of alerts, the study found that the majority of notifications communicated newsworthy information, in the third person, in the style of the news. They prioritized text with photographs over other media elements. Although most were concise and adopted a simple vocabulary, they lacked clarity and accuracy. The journalists acknowledged that they do not have standardized guidelines to produce notifications. The study indicates that push-alerts contribute to the news narrative, but the media have not fully explored its written or multimedia possibilities., Anàlisi is a science journal published by the Journalism and Communication Sciences Department of the Autonomous University of Barcelona (UAB). The journal has been published by the UAB Journalism Department since 1980. Anàlisi publishes science articles in the fields of the communication sciences: journalism, advertising and public relations, audiovisual communication, internet, multimedia and similar areas, always from the social and cultural viewpoint and following the theoretical and methodological approaches of the media studies disciplines. Anàlisi will especially value articles from competitive research projects, with a clear articulation of theory and methodology, a well-defined and up-to-date theoretical framework, and proposed as a significant contribution to their subject area and field.

Diversos mitjans de comunicació han començat a introduir tècniques de ludificació a les seves plataformes digitals com a nou format narratiu per al consum de notícies. Partint que l’hàbit és el predictor més rellevant de consum de notícies, l’objectiu és no només atraure els consumidors de notícies, sino també proveir una experiència de notícies personalitzades i crear un hàbit de consum regular de notícies. No obstant això, hi ha una gran manca de investigació sobre la intersecció del periodisme i la ludificació. Aquest article té com a objectiu investigar com les mecàniques de joc s’han introduït als mitjans de comunicació i a quina lògica responen. Aquesta avaluació es porta a terme principalment a través de quatre casos de notícies ludificades: The Guardian, The Times of India, Bleacher Report i Al-Jazeera. Els resultats apunten a aplicacions ambivalents, on les forces impulsores del procés d’implementació són una barreja d’un intent d’atraure els usuaris i una motivació comercial.PARAULES CLAU: periodisme; ludificació; comercialització; periodisme digital; storytelling; notícies., Several news media have started to introduce gamification techniques into their digital platforms as a new storytelling format for news consumption. Since habit strength is the most powerful predictor of news consumption, the goal is to not only engage news consumers, but also to provide a personalized news experience and to persuade users to foster the habit of consuming news regularly. However, there is a large research gap in the intersection of journalism and gamification. This article aims to discern how digital news media have introduced game mechanics into their online platforms, and the logic which it serves. This assessment is primarily based on four case studies of gamified news: The Guardian, The Times of India, Bleacher Report, and Al Jazeera. The results are ambivalent since the driving forces of the implementation process combine an attempt to engage users and a set of commercial motivations.KEYWORDS: journalism practice; gamification; commercialization; digital journalism; storytelling; news.

Diversos mitjans de comunicació han començat a introduir tècniques de ludificació a les seves plataformes digitals com a nou format narratiu per al consum de notícies. Partint que l’hàbit és el predictor més rellevant de consum de notícies, l’objectiu és no només atraure els consumidors de notícies, sino també proveir una experiència de notícies personalitzades i crear un hàbit de consum regular de notícies. No obstant això, hi ha una gran manca de investigació sobre la intersecció del periodisme i la ludificació. Aquest article té com a objectiu investigar com les mecàniques de joc s’han introduït als mitjans de comunicació i a quina lògica responen. Aquesta avaluació es porta a terme principalment a través de quatre casos de notícies ludificades: The Guardian, The Times of India, Bleacher Report i Al-Jazeera. Els resultats apunten a aplicacions ambivalents, on les forces impulsores del procés d’implementació són una barreja d’un intent d’atraure els usuaris i una motivació comercial.PARAULES CLAU: periodisme; ludificació; comercialització; periodisme digital; storytelling; notícies., Several news media have started to introduce gamification techniques into their digital platforms as a new storytelling format for news consumption. Since habit strength is the most powerful predictor of news consumption, the goal is to not only engage news consumers, but also to provide a personalized news experience and to persuade users to foster the habit of consuming news regularly. However, there is a large research gap in the intersection of journalism and gamification. This article aims to discern how digital news media have introduced game mechanics into their online platforms, and the logic which it serves. This assessment is primarily based on four case studies of gamified news: The Guardian, The Times of India, Bleacher Report, and Al Jazeera. The results are ambivalent since the driving forces of the implementation process combine an attempt to engage users and a set of commercial motivations.KEYWORDS: journalism practice; gamification; commercialization; digital journalism; storytelling; news.

Diversos mitjans de comunicació han començat a introduir tècniques de ludificació a les seves plataformes digitals com a nou format narratiu per al consum de notícies. Partint que l’hàbit és el predictor més rellevant de consum de notícies, l’objectiu és no només atraure els consumidors de notícies, sino també proveir una experiència de notícies personalitzades i crear un hàbit de consum regular de notícies. No obstant això, hi ha una gran manca de investigació sobre la intersecció del periodisme i la ludificació. Aquest article té com a objectiu investigar com les mecàniques de joc s’han introduït als mitjans de comunicació i a quina lògica responen. Aquesta avaluació es porta a terme principalment a través de quatre casos de notícies ludificades: The Guardian, The Times of India, Bleacher Report i Al-Jazeera. Els resultats apunten a aplicacions ambivalents, on les forces impulsores del procés d’implementació són una barreja d’un intent d’atraure els usuaris i una motivació comercial.PARAULES CLAU: periodisme; ludificació; comercialització; periodisme digital; storytelling; notícies., Several news media have started to introduce gamification techniques into their digital platforms as a new storytelling format for news consumption. Since habit strength is the most powerful predictor of news consumption, the goal is to not only engage news consumers, but also to provide a personalized news experience and to persuade users to foster the habit of consuming news regularly. However, there is a large research gap in the intersection of journalism and gamification. This article aims to discern how digital news media have introduced game mechanics into their online platforms, and the logic which it serves. This assessment is primarily based on four case studies of gamified news: The Guardian, The Times of India, Bleacher Report, and Al Jazeera. The results are ambivalent since the driving forces of the implementation process combine an attempt to engage users and a set of commercial motivations.KEYWORDS: journalism practice; gamification; commercialization; digital journalism; storytelling; news.

Aquest article estudia l'ús que fan del vídeo els principals mitjans de comunicació digitals catalans. Mitjançant diferents variables d'anàlisi, s'hi avalua la rellevància que adquireix el periodisme audiovisual a la xarxa, quines són les característiques i les funcions del vídeo dins dels discursos comunicatius multimèdia i quines diferències presenta respecte del periodisme audiovisual tradicional. Tot plegat, en un context ple d'incerteses, pròpies de la ràpida evolució de les noves tecnologies, dels canvis de paradigma comunicacionals, de les noves rutines de producció i de les diferents fórmules de consum informatiu., Este artículo estudia el uso que hacen del vídeo los principales medios de comunicación digitales catalanes. Mediante diferentes variables de análisis, se evalúa la relevancia que adquiere el periodismo audiovisual en la red, cuáles son las características y las funciones del vídeo en los discursos comunicativos multimedia y qué diferencias presenta respecto al periodismo audiovisual tradicional. Todo ello, en un contexto repleto de incertidumbres, propias de la rápida evolución de las nuevas tecnologías, de los cambios de paradigma comunicacionales, de las nuevas rutinas de producción y de las diferentes fórmulas de consumo informativo.

Aquest article estudia l'ús que fan del vídeo els principals mitjans de comunicació digitals catalans. Mitjançant diferents variables d'anàlisi, s'hi avalua la rellevància que adquireix el periodisme audiovisual a la xarxa, quines són les característiques i les funcions del vídeo dins dels discursos comunicatius multimèdia i quines diferències presenta respecte del periodisme audiovisual tradicional. Tot plegat, en un context ple d'incerteses, pròpies de la ràpida evolució de les noves tecnologies, dels canvis de paradigma comunicacionals, de les noves rutines de producció i de les diferents fórmules de consum informatiu., Este artículo estudia el uso que hacen del vídeo los principales medios de comunicación digitales catalanes. Mediante diferentes variables de análisis, se evalúa la relevancia que adquiere el periodismo audiovisual en la red, cuáles son las características y las funciones del vídeo en los discursos comunicativos multimedia y qué diferencias presenta respecto al periodismo audiovisual tradicional. Todo ello, en un contexto repleto de incertidumbres, propias de la rápida evolución de las nuevas tecnologías, de los cambios de paradigma comunicacionales, de las nuevas rutinas de producción y de las diferentes fórmulas de consumo informativo.

Aquesta investigació –finançada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)– presenta un mapa dels nous perfils professionals en el panorama periodístic català actual com a conseqüència de la digitalització de les eines i els processos de treball en els mitjans de comunicació. L’article analitza també l’extinció i la transformació de figures professionals en els mitjans audiovisuals i multimèdia. A banda d’això, la recerca presenta un panorama de les competències professionals que ha de tenir un o una periodista en la nova realitat creada pels processos de digitalització de la producció informativa., This research, funded by the Audiovisual Council of Catalonia (CAC), presents a map of the new professional profiles on the present-day Catalan journalistic scene as a consequence of digitalisation of the media production process and tools. The article also analyses the disappearance and transformation of professionals in the broadcasting media and multimedia field. The research also presents a panorama of the professional skills required by journalists, particularly from the perspective of digitalisation processes in producing information., Esta investigación –financiada por el Consejo del Audiovisual de Cataluña (CAC)– presenta un mapa de los nuevos perfiles profesionales en el panorama periodístico catalán actual como consecuencia de la digitalización de las herramientas y los procesos de trabajo en los medios de comunicación. El artículo analiza también la extinción y transformación de figuras profesionales en los medios audiovisuales y multimedia. Además, la investigación presenta un panorama de las competencias profesionales que debe tener un o una periodista en la nueva realidad creada por los procesos de digitalización de la producción informativa.

Aquesta investigació –finançada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)– presenta un mapa dels nous perfils professionals en el panorama periodístic català actual com a conseqüència de la digitalització de les eines i els processos de treball en els mitjans de comunicació. L’article analitza també l’extinció i la transformació de figures professionals en els mitjans audiovisuals i multimèdia. A banda d’això, la recerca presenta un panorama de les competències professionals que ha de tenir un o una periodista en la nova realitat creada pels processos de digitalització de la producció informativa., This research, funded by the Audiovisual Council of Catalonia (CAC), presents a map of the new professional profiles on the present-day Catalan journalistic scene as a consequence of digitalisation of the media production process and tools. The article also analyses the disappearance and transformation of professionals in the broadcasting media and multimedia field. The research also presents a panorama of the professional skills required by journalists, particularly from the perspective of digitalisation processes in producing information., Esta investigación –financiada por el Consejo del Audiovisual de Cataluña (CAC)– presenta un mapa de los nuevos perfiles profesionales en el panorama periodístico catalán actual como consecuencia de la digitalización de las herramientas y los procesos de trabajo en los medios de comunicación. El artículo analiza también la extinción y transformación de figuras profesionales en los medios audiovisuales y multimedia. Además, la investigación presenta un panorama de las competencias profesionales que debe tener un o una periodista en la nueva realidad creada por los procesos de digitalización de la producción informativa.

Los diarios de información general disponen en Internet de servicios de información on line actualizados permanentemente, que tienen en las agencias de noticias su fuente informativa fundamental. La urgencia por la publicación y la necesidad de llevar a cabo una actualización acumulativa lleva a una reelaboración mínima de los despachos que sirven las agencias y genera una homogeneización de los contenidos que se publican en los servicios on line de los distintos diarios. La presente investigación aborda mediante datos estadísticos, análisis de casos y entrevistas cómo los matices editoriales de cada publicación se diluyen en la redacción de las noticias y cada medio se ve obligado a buscar nuevos elementos informativos donde imprimir su carácter ideológico y diferenciar su producto de la competencia.

Los medios tradicionales están incorporando a sus ediciones digitales el formato de publicación blog, un instrumento popularizado en la red para editar de forma sencilla contenidos en Internet. El estudio se centra en describir, a partir de un análisis cuantitativo y cualitativo de dos diarios digitales europeos, Elmundo.es y Guardian.co.uk, cómo se usan periodísticamente esos blogs, qué características tienen y cómo desarrollan algunos de los rasgos más notorios del mensaje digital y que, en diferente medida, los weblogs han asumido o profundizado: hipertexto, interacción, instantaneidad y multimedialidad., The mainstream media have introduced into their digital editions a new format of publishing, the blog, a popular tool used in Internet that makes the edition of the content online easier. I focused the study on describing how Elmundo.es and Guardian.co.uk use their blogs for journalistic purposes, which are their main features as blogs and how they utilize some of the characteristics of the digital message (hypertext, interaction, multimedia and instantaneity), features that the blogs have also incorporated to some extent.

Los medios tradicionales están incorporando a sus ediciones digitales el formato de publicación blog, un instrumento popularizado en la red para editar de forma sencilla contenidos en Internet. El estudio se centra en describir, a partir de un análisis cuantitativo y cualitativo de dos diarios digitales europeos, Elmundo. es y Guardian. co. uk, cómo se usan periodísticamente esos blogs, qué características tienen y cómo desarrollan algunos de los rasgos más notorios del mensaje digital y que, en diferente medida, los weblogs han asumido o profundizado: hipertexto, interacción, instantaneidad y multimedialidad., The mainstream media have introduced into their digital editions a new format of publishing, the blog, a popular tool used in Internet that makes the edition of the content online easier. I focused the study on describing how Elmundo. es and Guardian. co. uk use their blogs for journalistic purposes, which are their main features as blogs and how they utilize some of the characteristics of the digital message (hypertext, interaction, multimedia and instantaneity), features that the blogs have also incorporated to some extent.

Los diarios de información general disponen en Internet de servicios de información on line actualizados permanentemente, que tienen en las agencias de noticias su fuente informativa fundamental. La urgencia por la publicación y la necesidad de llevar a cabo una actualización acumulativa lleva a una reelaboración mínima de los despachos que sirven las agencias y genera una homogeneización de los contenidos que se publican en los servicios on line de los distintos diarios. La presente investigación aborda mediante datos estadísticos, análisis de casos y entrevistas cómo los matices editoriales de cada publicación se diluyen en la redacción de las noticias y cada medio se ve obligado a buscar nuevos elementos informativos donde imprimir su carácter ideológico y diferenciar su producto de la competencia.

Los diarios de información general disponen en Internet de servicios de información on line actualizados permanentemente, que tienen en las agencias de noticias su fuente informativa fundamental. La urgencia por la publicación y la necesidad de llevar a cabo una actualización acumulativa lleva a una reelaboración mínima de los despachos que sirven las agencias y genera una homogeneización de los contenidos que se publican en los servicios on line de los distintos diarios. La presente investigación aborda mediante datos estadísticos, análisis de casos y entrevistas cómo los matices editoriales de cada publicación se diluyen en la redacción de las noticias y cada medio se ve obligado a buscar nuevos elementos informativos donde imprimir su carácter ideológico y diferenciar su producto de la competencia.

Los medios tradicionales están incorporando a sus ediciones digitales el formato de publicación blog, un instrumento popularizado en la red para editar de forma sencilla contenidos en Internet. El estudio se centra en describir, a partir de un análisis cuantitativo y cualitativo de dos diarios digitales europeos, Elmundo. es y Guardian. co. uk, cómo se usan periodísticamente esos blogs, qué características tienen y cómo desarrollan algunos de los rasgos más notorios del mensaje digital y que, en diferente medida, los weblogs han asumido o profundizado: hipertexto, interacción, instantaneidad y multimedialidad., The mainstream media have introduced into their digital editions a new format of publishing, the blog, a popular tool used in Internet that makes the edition of the content online easier. I focused the study on describing how Elmundo. es and Guardian. co. uk use their blogs for journalistic purposes, which are their main features as blogs and how they utilize some of the characteristics of the digital message (hypertext, interaction, multimedia and instantaneity), features that the blogs have also incorporated to some extent.

Aquest article planteja el desenvolupament de la Internet mòbil i les seves oportunitats per a l'activitat periodística. S'hi debat l'existència o no d'una particularitat professional dels periodistes «digitals» i proposa un escenari de producció òptim basat en la col·laboració entre periodistes purs i productors. Les tecnologies SMS, WAP i MMS són analitzades com a eina periodística. Els autors defensen que el nou mitjà requereix una adaptació de formats, nous esquemes i productes que hauran de ser dissenyats pels professionals del periodisme en col·laboració amb tecnòlegs i dissenyadors. Finalment, s'exposa el cas concret de la producció del servei «El día en cinco imágenes» ofert per La Vanguardia, amb l'operador de telefonia Amena. Aquest servei envia, via MMS, cinc imatges amb respectius textos sobre les notícies més interessants de la jornada., This article describes the development of Mobile Internet messaging and its opportunities for the journalism activity. It discusses about the existence or not of a professional online journalism particularity, and it is proposed an optimal production scene based on the collaboration of pure journalists and producers. The SMS, WAP and MMS technology are analysed as a journalistic tool. The authors defend the view the new media requires format adaptation, new schemes and new products that should be designed by journalism professionals in collaboration with technical and design staff. Finally, it presents the production case of the service «El día en cinco imágenes» ('Today in five images'), offered by La Vanguardia (Spanish journal) and Amena (Spanish mobile operator). This service sends, via MMS, five images with their texts on most important news of the day.

Aquest article planteja el desenvolupament de la Internet mòbil i les seves oportunitats per a l'activitat periodística. S'hi debat l'existència o no d'una particularitat professional dels periodistes «digitals» i proposa un escenari de producció òptim basat en la col·laboració entre periodistes purs i productors. Les tecnologies SMS, WAP i MMS són analitzades com a eina periodística. Els autors defensen que el nou mitjà requereix una adaptació de formats, nous esquemes i productes que hauran de ser dissenyats pels professionals del periodisme en col·laboració amb tecnòlegs i dissenyadors. Finalment, s'exposa el cas concret de la producció del servei «El día en cinco imágenes» ofert per La Vanguardia, amb l'operador de telefonia Amena. Aquest servei envia, via MMS, cinc imatges amb respectius textos sobre les notícies més interessants de la jornada., This article describes the development of Mobile Internet messaging and its opportunities for the journalism activity. It discusses about the existence or not of a professional online journalism particularity, and it is proposed an optimal production scene based on the collaboration of pure journalists and producers. The SMS, WAP and MMS technology are analysed as a journalistic tool. The authors defend the view the new media requires format adaptation, new schemes and new products that should be designed by journalism professionals in collaboration with technical and design staff. Finally, it presents the production case of the service «El día en cinco imágenes» ('Today in five images'), offered by La Vanguardia (Spanish journal) and Amena (Spanish mobile operator). This service sends, via MMS, five images with their texts on most important news of the day.