Search

Gamification has gained popularity in the last years, it is used in primary and secondary schools, as well as in companies and universities (Call, 2021). Along with this growth in popularity the number of available computer tools that facilitate the implementation of quizzes, competitions, simulations, WebQuests etc. has also grown. Play engages students and enhances learning, however not all sorts of games are equally fruitful. As in (Dave Eng, 2019), we make a distinction between gamification and game-based learning (GBL). An example of gamification is a contest where students get points for solving the usual exercises of the subject matter. An example of game-based learning is an escape room where students get involved in studying and solving subject matter problems to get the required hints to continue the game. In this sense, game-based learning is an instance of problem-based learning (PBL) [Lima, 2017]. An interesting reflection on GBL can be found in [Valero, 2018]. The main objective of GBL is to provide an active learning environment, where students need to learn and apply the subject matter in order to participate and eventually solve the game. Compared with frontal lectures, active learning has been shown to provide higher motivation and deeper learning [Call, 2021] [Lopez-Fernandez, 2021]. From a general point of view, we can say that learning takes place in five stages [Bofill, 2007]. Namely: motivation, information retrieval, understanding, application (or practice) and reflection or feed-back. GBL, then, reinforces the autonomous realization of each of these stages. An escape room is a game where players must solve different puzzles and riddles in order to finish the game (in order to escape from the room). Escape rooms have been used extensively in education, since they allow for the organization of subject matter exercises in a pleasant way [Veldamp, 2020]., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Education on sustainable education (ESD) is gaining momentum to ensure that SDGs are met by 2030. The educational institutions have significant role in fostering ESD. However, there is lack of educational resources to be used for ESD. Particularly, teaching the concept of SDGs needs an attention grabbing and engaging approach and Design Based Learning (DBL) holds much potential. The main objective of this investigation was to describe the development of SDGs education resources i.e., SDGs educational games using DBL approach. Besides, the generic skills of the students during DBL were assessed during game development phase. The outputs of DBL were Bingo Mat game, Carrom board game and Sugoroku game. These games were validated for their effectiveness as resource for teaching and learning SDGs. The results revealed the positive impact on the generic skills of students through DBL during game development phase. Moreover, the response results of the players highlighted that carrom board game offered them the gaming experience while Bingo and Sugoroku offered them learning experience. Another important finding of this study is the need to teach SDGs from the younger age as the level of education had significantly impacted on their knowledge about SDGs. The results of this study will contribute to the domain of ESD by articulating an alternative pedagogy of integrating DBL with SDGs as invigorating educational resources and faculty development method, Peer Reviewed

An example of gamification is a contest where students get points for solving the usual exercises of the subject matter. An example of game-based learning is an escape room where students get involved in studying and solving subject matter problems to get the required hints to continue the game. In this sense, game-based learning is an instance of problem based learning. We propose a hand-on sesion where participants will get engaged into: first, a gamification activity; and later a game-based learning (GBL) activity. They will be encouraged to notice the differences and make a distinction between them. Afterwards, participants will be required to design a simple escape room situation involving problems for their own courses., Postprint (author's final draft)

La gamificació (ludificació en català) en el sector de l'educació és una metodologia activa de la que se n'ha anat debatent molt en els darrers anys; a nivell teòric es parla dels seus interessants beneficis però no disposem encara de masses estudis pràctics amb resultats concrets publicats, i encara menys amb aplicació a la FP. En aquest TFM he volgut desenvolupar un Escape Room Edu digital, un tipus concret de joc educatiu o activitat de gamificació, emmarcada en una determinada UF d'un determinat mòdul d'un primer curs d'un CFGM, Electromecànica de vehicles, per poder aportar resultats sobre aquest tipus d'activitats i contribuir amb més material per al sector educatiu. La idea és facilitar aquest treball a col·legues de professió per a que puguin dur a terme l'activitat en els propers anys i recollir comparatives i estadístiques, amb dades verídiques i contrastades. Alhora, es podran utilitzar les bases i estructura d'aquesta creació per a desenvolupar altres Escape Rooms amb diferents temàtiques i proves per a altres mòduls i cicles. L'objectiu de l'activitat és motivar i engrescar als alumnes en l'estudi i ajudar a millorar l'assoliment dels aprenentatges de la UF, tot treballant en equip, millorant la implicació i la participació. Així mateix, d'aquest treball també se'n pot extreure el nivell de dedicació i coneixements digitals que implica als docents en l'elaboració d'aquest tipus d'activitats més innovadores. Des del meu punt de vista, considero convenient que tots els mestres i professors ens esforcem, en la mesura en que puguem, per tal de millor el sistema d’aprenentatge de les noves generacions., Gamification (ludificació in Catalan) in the education sector is an active methodology that has been much debated in recent years; at a theoretical level there is talk of its interesting benefits but we do not yet have too many practical studies with published specific results, and even less with application to Vocational Training (VT). In this Final Project I wanted to develop a digital Escape Room Edu, a specific type of educational game or gamification activity, framed in a certain module of a certain module in a first year of intermediate level training cycle (VET), Motor Vehicles Electro mechanics, to be able to provide results on this type of activity and contribute with more material for the education sector. The idea is to facilitate this work to colleagues so that they can carry out the activity in the coming years and collect comparisons and statistics, with truthful and contrasted data. At the same time, the bases and structure of this creation can be used to develop other Escape Rooms with different themes and tests for other modules and cycles. The aim of the activity is to motivate and encourage students in the study and help improve the achievement of the learning modules, working as a team, improving involvement and participation. The level of dedication and digital knowledge that involves teachers in the development of this type of more innovative activities can also be extracted from this work. From my point of view, I consider it appropriate that all teachers and professors strive, as much as we can, to improve the learning system of the new generations.

En el centro donde se ha realizado el prácticum se constató que el profesorado deseaba hacer un proyecto multidisciplinar en el que interviniesen varias asignaturas, pero no veían la forma de abordarlo; el objetivo final de este trabajo final de máster será establecer un protocolo genérico de intervención por el que se pueda llegar a tener preparado un proyecto multidisciplinar, estudiando las necesidades de cada materia y docente. Para ello, se tomará un objeto como ejemplo de diseño de actividades a realizar desde cada materia para servir al proyecto multidisciplinar común. Se evaluará el resultado del aprendizaje de cada estudiante en cada materia a fin de analizar, en la medida de lo posible, si existe una orientación mayor hacia un ámbito u otro de estudio y, finalmente, se dejará un proyecto multidisciplinar completamente programado para poderse llevar a cabo en cualquier momento. La propuesta de intervención se basará en metodologías activas (aprendizaje basado en problemas y proyectos, trabajo cooperativo, etc.) con el fin de aumentar la participación, la práctica de habilidades sociales, el interés y la creatividad del alumnado en los contenidos de las asignaturas del ámbito científico tecnológico (tecnología, física y química...) y del matemático. Se diseñará, pues, un protocolo de intervención para trabajar en proyectos multidisciplinares que tratan un tema común en las asignaturas involucradas que se toma la asignatura de Tecnología como eje vertebrador.

The application of gamification to encourage energy conservation behaviour in house occupants is an emerging field of research. However, empirical evidence of its effectiveness is lacking. This paper presents lessons learnt from the EU-funded EnerGAware research project, in which an innovative serious game (a game designed for purposes other than purely entertainment) was developed to promote reduced energy consumption and carbon emissions by changing social housing tenants’ energy efficiency behaviour. The game was validated in a sample of European social housing using a longitudinal, two-stage experimental design, employing both pre-post and control group approaches. While some aspects of the game did not work as intended, there were nevertheless some positive impacts. The intervention increased social housing tenants’ awareness and engagement in certain energy saving behaviour and provided an average electricity saving of 3.46% and an average gas saving of 7.48%. Although savings were found not to be statistically significant, an effect size was detected (0.2). Therefore, future steps should exploit all available opportunities to replicate the pilot and increase the sample size so as to gain stronger evidence of the game’s impact. Preliminary results support the utility of gaming investment in the household energy efficiency field, and provide useful insights and pathways that could be incorporated into the development of future serious game interventions to foster their effectiveness., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Presentació de l'Escape Room d'Accés Obert realitzat per les biblioteques universitàries de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) durant els mesos d'octubre i novembre de 2019 amb l'objectiu comú de difondre l'accés obert entre els diferents col·lectius de la comunitat universitària a través d'una activitat lúdica. Es descriu l'experiència, els seus inicis, com es va preparar i portar a terme i finalment quins van ser els indicadors considerats per valorar-la com una acció d'èxit i amb moltes possibilitats de futur. L'activitat es va exposar al Seminari d'Experiències'20 organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya el 16 de desembre de 2020. Aquest seminari va substituir les 16es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, cancel·lades per la pandèmia de COVID-19., Postprint (published version)

Concerns about climate change associated with the combustion of fossil fuels urge a call for widespread reductions in household energy use. Determining means of achieving this is a key challenge faced by environmental scientists. The current research presents insights gained from a 12-month empirical trial of new serious game for energy, ‘EnergyCat’; which was designed to encourage household energy reductions in the UK social housing sector. Effects of gameplay on consumption behaviours and energy awareness were explored using 82 UK social housing households (versus a no-game control). Results indicated the intervention did not lead to any substantive changes in awareness or consumption practices. However, post-intervention feedback highlighted several issues in terms of game design and usability that may explain why the game failed to change behaviour in this instance. We provide a framework of suggestions as to how the game design process could be improved in order to engage residents in future, including use of adaptive fonts for older residents, and provision of clearer instructions on gameplay objectives at the outset. In addition, researchers should ensure close collaboration is maintained with residents throughout the design process in future efforts, in order to maximise likelihood of ongoing engagement from this population., This research was funded by Horizon 2020 Framework Programme 649673.We also acknowledge and thank Fremen Corp for their role in the game design process, Postprint (published version)

ICT-based solutions are seen to be almost totally environmentally friendly, but game-based solutions for energy saving have not been explored yet. This paper describes a comprehensive analysis and an in-depth interpretation of the life cycle environmental impact of a game-based solution for domestic energy saving, developed and validated within the EU-funded Horizon 2020 project EnerGAware—Energy Game for Awareness of energy efficiency in social housing communities. Life cycle impacts were calculated with SimaPRO 8.5.2.0 using the ReCiPe 2016 v1.02 midpoint and endpoint methods and information contained within the Ecoinvent v3.4 database. Although the pre-competitive solution, directly arising from the research project, was found to have a relatively high environmental impact, its future exploitation, which mostly relies on existing infrastructure, was found to be highly competitive from an environmental perspective. The game will help reduce the life cycle impact of domestic energy consumption on damage to human health (3.68%), ecosystem quality (3.87%), and resource availability (4.81%). Most of the environmental impact of the market solution was found in the manufacturing phase (77.96–80.12%). Transport (8.86–7.57%), use (3.86–5.82%), and maintenance (7.24–7.54%) phases were found to contribute little to environmental impact. This research provides a useful reference for decision-making as it contributes to the environmental benchmarking of competing energy-saving strategies., This research was funded by the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme,grant number 649673., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Artículo publicado originalmente en "The conversation"., David Hunter, un profesor de Geografía de Seattle, ha creado un nuevo método de aprendizaje: el ZBL (Zombie-Based Learning o Aprendizaje Basado en Zombis). Su proyecto cuenta (de momento) con 354 patrocinadores que han aportado más de 11.000 dólares. El resultado del proyecto es un videojuego sobre el que diseñó e implementó un plan de estudios de geografía en el contexto de un apocalipsis zombi. Este videojuego es una estrategia innovadora, creativa y atractiva con la que los maestros y los estudiantes aprenden conceptos geográficos de todo el mundo al aplicar sus conocimientos para sobrevivir en un mundo invadido por zombis. El objetivo del videojuego es convertirse en geógrafo aprendiendo las habilidades necesarias para sobrevivir a un apocalipsis zombi. Los estudiantes trabajan en un aula donde no hay mapas con nombres de ciudades, países ni ríos que memorizar. Los mapas están diseñados para mostrar cómo se propaga un brote epidémico que convierte en zombis a los seres humanos. Los estudiantes no consultan un libro de texto para analizar la distribución de recursos en la Tierra: en su lugar, investigan qué recursos tienen disponibles para sobrevivir después de un ataque zombi., Preprint

Es presenten les motivacions pedagògiques per incloure l'algorísmica com a part del currículum i la importància perquè aquesta presència tingui més pes en un futur pròxim, l'evolució d'aquests estudis en l'educació secundària a Catalunya, i breu referència de la situació referent a altres països de l'entorn.

A la docència, el professorat s'enfronta diàriament al repte de motivar als seus alumnes/as. I cada vegada amb més freqüència, es busquen diferents metodologies actives perquè l'alumnat aprengui de manera autodidàctica amb el/la professor/a com a guia i no com a font d'informació. Per a això, aquest treball presenta, d'una banda, la quantificació de la motivació de l'alumnat en el Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes (CFGM SMX) de diferents centres educatius. I, d'altra banda, el desenvolupament d'una nova metodologia d'ensenyament-aprenentatge basada en el joc, en concret, un Escape Room. Finalment, una vegada posada en pràctica l'activitat ensenyament-aprenentatge s'ha valorat els seus efectes sobre l'alumnat del CFGM SMX mitjançant diferents recursos com, per exemple, una enquesta de satisfacció.

Aquest TFM dissenya un projecte transversal relacionat amb la sostenibilitat per dur-lo a terme a l'escola on s'ha fet el pràcticum, com a itinerari d'aprenentatge dins d'un Projecte de Treball Cooperatiu i Interdisciplinari, i dins del Projecte Escola Verda, que promou una escola sostenible i transmet els valors de la sostenibilitat als alumnes mitjançant projectes. El desenvolupament de les accions descrites al TFM ha estat tutelat per l'equip d'experts d'ambdós projectes existents al centre. El TFM planteja un disseny per a 3r d'ESO i involucra les assignatures de Tecnologia, Biologia i Geologia, Física i Química, Ciències Socials i Educació Visual i Plàstica. L'Escola ha manifestat interès a implementar-lo, encara que l'aplicació hagi estat parcial, ja que el curs estava començat i ja s'havien programat els continguts per a aquests projectes. En el TFM es proposa la reorganització d'un espai existent al centre per situar jocs interactius, així com el mobiliari, dissenyats perquè els alumnes i professors juguin, aprenent sostenibilitat des de les diferents assignatures atès que els jocs estaran estretament relacionats amb els continguts dels blocs curriculars d'aquestes assignatures. Els alumnes donaran resposta amb les seves creacions i intervencions a la pregunta de fons de l'eix vertebrador del projecte: Com puc reduir la meva petjada ecològica?

Se presenta una estrategia basada en la ludificación para motivar a estudiantes de un plan de estudios no-STEM en la asignatura de Estadística. Los objetivos planteados fueron: mantener la atención en clase, fomentar hábitos de estudio autónomos y mejorar las calificaciones. Las evidencias y análisis realizados demuestran que la actividad desarrollada ayuda al estudiantado a alcanzar los objetivos planteados. Además, su diseño permite la transferencia a otras asignaturas y planes de estudio., Postprint (published version)

Jutge.org is an open educational online programming judge designed for students and instructors, featuring a repository of problems that is well organized by courses, topics and difficulty. Internally, Jutge.org uses a secure and efficient architecture and integrates modern verification techniques, formal methods, static code analysis and data mining. Jutge.org has exhaustively been used during the last decade at the Universitat Politecnica de Catalunya to strengthen the learn-by-doing approach in several courses. This paper presents the main characteristics of Jutge.org and shows its use and impact in a wide range of courses covering basic programming, data structures, algorithms, artificial intelligence, functional programming and circuit design., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Purpose: This study seeks to analyse students’ perception of the effectiveness of business games as an e-learning method in management training. This analysis of games’ effectiveness is centred in the generic and managerial skills acquired, through the comparison of students’ opinions in different cultural contexts within Europe. Design/methodology: The analysis focuses on 120 management students at postgraduate level who use the same business game at different universities in five European countries: Spain, Ireland, Portugal, Italy and Germany. Findings: The results indicate that students positively assessed the generic and specific managerial skills fostered by the business game. The generic skills most valued were information and decision-making, and leadership. Regarding the specific skills, the most valued were management skills and the least valued, skills related to planning and the acquisition of theoretical knowledge. However, significant differences were found between students in different cultural contexts and education systems in the case of certain specific managerial skills. Practical implications: This finding suggests that the students’ perception of how a business game helps them acquire specific managerial skills is influenced by cultural aspects and previous exposure to experiential learning, which determine that the teachers’ role and the teaching process should be adapted to the students’ learning model. Originality/value: With this study, a better knowledge about the students’ perception of this e-learning method is obtained, not just considering a specific educational environment, but comparing opinions of students from different cultural contexts, which adds value to the analyses developed., Peer Reviewed

El objetivo del proyecto es implementar agentes inteligentes con técnicas de aprendizaje por refuerzo y entender su funcionamiento. Crear entornos o juegos sencillos para simular la interacción agente-entorno. Se simularán los agentes en los entornos para comparar las técnicas y ver sus diferencias., The objective of the project is to implement intelligent agents with reinforcement learning techniques and to understandhow they works. Create simple environments to simulate agent-environment interaction. Agents will be simulated in environments to compare techniques and see their differences.

The energy consumption of the current building stock represents about 40% of the total final energy consumption in Europe. New gamification techniques may play a significant role in helping users adopt new and more energy efficient behaviours. This paper presents the advances achieved within the context of the EU-funded project EnerGAware - Energy Game for Awareness of energy efficiency in social housing communities. The main objective of the project, funded by the European Union under the Horizon2020 programme, is to reduce the energy consumption and carbon emissions in a sample of European social housing by changing the energy efficiency behaviour of the social tenants through the implementation of a serious game linked to the real energy use of the participants’ homes., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Objective: To investigate if 3D gamified simulations can be valid vocational training tools for persons with intellectual disability. Methods: A 3D gamified simulation composed by a set of training tasks for cleaning in hostelry was developed in collaboration with professionals of a real hostel and pedagogues of a special needs school. The learning objectives focus on the acquisition of vocabulary skills, work procedures, social abilities and risk prevention. Several accessibility features were developed to make the tasks easy to do from a technological point-of-view. A pilot experiment was conducted to test the pedagogical efficacy of this tool on intellectually disabled workers and students. Results: User scores in the gamified simulation follow a curve of increasing progression. When confronted with reality, they recognized the scenario and tried to reproduce what they had learned in the simulation. Finally, they were interested in the tool, they showed a strong feeling of immersion and engagement, and they reported having fun. Conclusions: On the basis of this experiment we believe that 3D gamified simulations can be efficient tools to train social and professional skills of persons with intellectual disabilities contributing thus to foster their social inclusion through work., Postprint (author's final draft)

Proyecto de implementación de un videojuego, donde el objetivo de este es que el usuario aprenda los conceptos de programación y lógica, creando programas a base de arrastrar y soltar bloques de código, que moverán a un robot para superar un nivel. Realizado con C++ y la librería múltimedia SFML., Project of implementation of a video game, where the objective of this is that the user learns the concepts of programming and logic, creating programs based on drag and drop blocks of code, which will move a robot to overcome a level. Made with C ++ and the SFML multimedia library.

This paper introduces a Serious Game that will be used as a tool for training fire fighting students at the Public Security Institute of Catalonia. The game is played in a virtual environment free of real hazards and/or dangers with the consequent savings in material costs and supplies. The system exposes the student to different emergency situations that the he/she must solve using the professional firefighters tools and following the protocol of actual action provided in each case. It is also possible to interact with different virtual agents to delegate functions and to obtain information about the emergency to be solved. All actions carried out by the user are monitored by the system and are scored at the end of each game taking into account the order and time invested in performing them. In addition, feed-back is offered to improve the player’s decision making in future matches., Peer Reviewed, Postprint (published version)

L'objectiu d'aquest TFM és analitzar si l'aprenentatge basat en jocs, com a innovació pedagògica, millora el rendiment acadèmic de l'alumnat i, en base als resultats, concloure si és recomanable (o no) utilitzar aquesta metodologia a l'aula. Per dur a terme aquest anàlisi, s'han dissenyat i executat dues programacions diferents de la UD de "Mecanismes" als tres grups de tercer d'ESO del centre de pràctiques: una amb activitats basades en jocs (programació J) i l'altra amb les mateixes activitats seguint un format més "tradicional" de classe magistral (programació T). Totes dues programacions (J i T) han compartit la impartició dels mateixos continguts teòrics i pràctics i, en el marc dels criteris d'avaluació, una prova individual idèntica. Els resultats d'aquesta prova individual, conjuntament amb l'observació directa, una enquesta a l'alumnat i un estudi al voltant de les activitats de repàs, han sigut la base de les conclusions d'aquest treball.

The realization of this project has been based on expanding an already existing project that focuses its goal on using gamification in teaching environments. So it has been developed on the technologies that were already implemented in that previous project. This document describes how the "Collections" module was made to be used in a school gamification environment through the use of a mobile application. We will be able to see the design of each of the models that are part of this module and the functionalities that it offers and allows to realize to the different users. The document does not focus on explaining in detail how we have implemented the code but rather details and explains from the user's point of view each of the functionalities that it has and how it interacts with the application and with the other users. I have dedicated a part of the document to perform a set of tests that every new user or developer should do before starting to work on the application, to be able to perform each of its functions and also recognize when the application is running correctly. The project uses open source technologies and all the existing work done and the added one in this project, is in public repositories so it is open to future developments by new developers. The software components that have been used are part of the latest technologies currently in the developer community as JavaScript in its ECMAScript 6 standard or HTML5 technology. The work methodology followed has allowed to complete most of the objectives established at the beginning of the project and the final result is currently functional and can be tested for correctness of errors in real cases of use.

Es dissenyarà un joc de taula educatiu dirigit a grups de adolescents entre 12 i 16 anys, que pugui ser utilitat en l'àmbit de l'educació formal (secundària) i no formal (esplais, biblioteques, caus, etc.) amb l'objectiu de sensibilitzar sobre el problema de la pobresa energètica, els actors implicats, les seves causes i possibles alternatives per a la seva gestió i solució.

[ES] El objetivo principal del presente trabajo es el desarrollo de cuatro juegos educativos y divertidos en Scratch. Los juegos intentarán enseñar relaciones simples del tipo inventor-invento. En concreto: Albert Einstein y su famosa fórmula E=MC2 , Martha Coston y las bengalas marítimas, Thomas Edison y la bombilla junto con Nikola Tesla y la esfera de Tesla y, por último Hélène Dutrieu y su rampa y loop. Para conseguir el objetivo principal, primero se ha hecho un análisis de cada juego, en el cual se han decidido las ventanas, objetos y las funcionalidades básicas. Después se ha hecho un diseño acorde con las necesidades intrínsecas del juego utilizando Adobe Ilustrator y Adobe Photoshop. Se ha elegido la tipografía y el contexto visual más acordes a la temática de los juegos. Y finalmente se han implementado los juegos de acuerdo al análisis y diseño previos. A fin de validar los juegos, se ha hecho una encuesta con la herramienta Forms, desarrollada por Google, para comprobar si los niños y niñas, de entre cinco y diez años, aprendían y se divertían con estos juegos. Se han elegido las preguntas con el propósito de hacer una encuesta corta y así hacerla más amena a los niños. Para difundir la encuesta, se han utilizado las redes sociales Facebook, Telegram y Whatsapp. Se han recogido todas las respuestas (veinticinco) y se han analizado los resultados mediante una hoja de cálculo de Microsoft Excel. En ella se han estudiado los resultados de cada juego y de la encuesta en general. Como resultado, se ha obtenido que casi un ochenta por cien de los niños ha aprendido y ninguno de ellos ha contestado que no se ha divertido con los juegos. Por lo tanto, se ha demostrado que se pueden hacer juegos educativos divertidos en Scratch, [CA] L'objectiu principal del present treball és el desenvolupament de quatre jocs educatius i divertits en Scratch. Els jocs intentaran ensenyar relacions simples del tipus inventorinvent. En concret: Albert Einstein i la seua famosa fórmula E=MC2 , Martha Coston i les bengales marítimes, Thomas Edison i la bombeta juntament amb Nikola Tesla i l'esfera de Tesla i, finalment Hélène Dutrieu i la seua rampa i loop. Per a aconseguir l'objectiu principal, primer s'ha fet una anàlisi de cada joc, en el qual s'han decidit les finestres, objectes i les funcionalitats bàsiques. Després s'ha fet un disseny d'acord amb les necessitats intrínseques del joc utilitzant Adobe Ilustrator i Adobe Photoshop. S'ha triat la tipografia i el context visual més correctes amb la temàtica dels jocs. I finalment s'han implementat els jocs tenint en compte l'anàlisi i disseny previs. Amb l’objectiu de validar els jocs, s'ha fet una enquesta amb l'eina Forms, desenvolupada per Google, per a comprovar si els xiquets i xiquetes, d'entre cinc i deu anys, aprenien i es divertien amb aquests jocs. S'han triat les preguntes amb el propòsit de fer una enquesta curta i així fer-la més amena als xiquets. Per a difondre l'enquesta, s'han utilitzat les xarxes socials Facebook, Telegram i Whatsapp. S'han arreplegat totes les respostes (vint-i-cinc) i s'han analitzat els resultats mitjançant un full de càlcul de Microsoft Excel. En ell s'han estudiat els resultats de cada joc i de l'enquesta en general. Com a resultat, s'ha obtingut que, quasi un vuitanta per cent dels xiquets ha après i cap d'ells ha contestat que no s'ha divertit amb els jocs. Per tant, s'ha demostrat que es poden fer jocs educatius divertits en Scratch., [EN] The main goal of the present work is the development of four educational and funny games in Scratch. The games will try to teach simple relations of the type inventorinvention. Specifically: Albert Einstein and his famous formula E=MC2 , Martha Coston and the maritime flares, Thomas Edison and the light bulb together with Nikola Tesla and the sphere of Tesla and, finally Hélène Dutrieu and her ramp and loop. To achieve the main goal, first, an analysis of each game was done, in which the windows, objects and the basic functionalities were decided. Afterwards, a design was done in accordance with the intrinsic needs of the game using Adobe Ilustrator and Adobe Photoshop. The typography and the visual context were chosen in accordance with the thematic of the games. And finally, the games were implemented according to the analysis and the previous design. With the objective of validate the games, a survey was designed with the tool Forms, developed by Google, to check if the boys and girls, from among five and ten years, learnt and had a good time with these games. The questions were chosen with the purpose of doing a short and pleasant survey for the children. To spread the survey, the social networks Facebook, Telegram and Whatsapp were used. All the answers (twenty-five) were collected and the data were analyzed with a Microsoft Excel spreadsheet. Then, we have studied the results of each game and the survey in general. As a result, it has obtained that almost an eighty percent of the children learnt and any of them answered that the games were not funny. Therefore, it has been demonstrated that educational and funny games can be done using Scratch.

[ES] El objetivo principal del presente trabajo es el desarrollo de cuatro juegos educativos y divertidos en Scratch. Los juegos intentarán enseñar relaciones simples del tipo inventor-invento. En concreto: Albert Einstein y su famosa fórmula E=MC2 , Martha Coston y las bengalas marítimas, Thomas Edison y la bombilla junto con Nikola Tesla y la esfera de Tesla y, por último Hélène Dutrieu y su rampa y loop. Para conseguir el objetivo principal, primero se ha hecho un análisis de cada juego, en el cual se han decidido las ventanas, objetos y las funcionalidades básicas. Después se ha hecho un diseño acorde con las necesidades intrínsecas del juego utilizando Adobe Ilustrator y Adobe Photoshop. Se ha elegido la tipografía y el contexto visual más acordes a la temática de los juegos. Y finalmente se han implementado los juegos de acuerdo al análisis y diseño previos. A fin de validar los juegos, se ha hecho una encuesta con la herramienta Forms, desarrollada por Google, para comprobar si los niños y niñas, de entre cinco y diez años, aprendían y se divertían con estos juegos. Se han elegido las preguntas con el propósito de hacer una encuesta corta y así hacerla más amena a los niños. Para difundir la encuesta, se han utilizado las redes sociales Facebook, Telegram y Whatsapp. Se han recogido todas las respuestas (veinticinco) y se han analizado los resultados mediante una hoja de cálculo de Microsoft Excel. En ella se han estudiado los resultados de cada juego y de la encuesta en general. Como resultado, se ha obtenido que casi un ochenta por cien de los niños ha aprendido y ninguno de ellos ha contestado que no se ha divertido con los juegos. Por lo tanto, se ha demostrado que se pueden hacer juegos educativos divertidos en Scratch, [CA] L'objectiu principal del present treball és el desenvolupament de quatre jocs educatius i divertits en Scratch. Els jocs intentaran ensenyar relacions simples del tipus inventorinvent. En concret: Albert Einstein i la seua famosa fórmula E=MC2 , Martha Coston i les bengales marítimes, Thomas Edison i la bombeta juntament amb Nikola Tesla i l'esfera de Tesla i, finalment Hélène Dutrieu i la seua rampa i loop. Per a aconseguir l'objectiu principal, primer s'ha fet una anàlisi de cada joc, en el qual s'han decidit les finestres, objectes i les funcionalitats bàsiques. Després s'ha fet un disseny d'acord amb les necessitats intrínseques del joc utilitzant Adobe Ilustrator i Adobe Photoshop. S'ha triat la tipografia i el context visual més correctes amb la temàtica dels jocs. I finalment s'han implementat els jocs tenint en compte l'anàlisi i disseny previs. Amb l’objectiu de validar els jocs, s'ha fet una enquesta amb l'eina Forms, desenvolupada per Google, per a comprovar si els xiquets i xiquetes, d'entre cinc i deu anys, aprenien i es divertien amb aquests jocs. S'han triat les preguntes amb el propòsit de fer una enquesta curta i així fer-la més amena als xiquets. Per a difondre l'enquesta, s'han utilitzat les xarxes socials Facebook, Telegram i Whatsapp. S'han arreplegat totes les respostes (vint-i-cinc) i s'han analitzat els resultats mitjançant un full de càlcul de Microsoft Excel. En ell s'han estudiat els resultats de cada joc i de l'enquesta en general. Com a resultat, s'ha obtingut que, quasi un vuitanta per cent dels xiquets ha après i cap d'ells ha contestat que no s'ha divertit amb els jocs. Per tant, s'ha demostrat que es poden fer jocs educatius divertits en Scratch., [EN] The main goal of the present work is the development of four educational and funny games in Scratch. The games will try to teach simple relations of the type inventorinvention. Specifically: Albert Einstein and his famous formula E=MC2 , Martha Coston and the maritime flares, Thomas Edison and the light bulb together with Nikola Tesla and the sphere of Tesla and, finally Hélène Dutrieu and her ramp and loop. To achieve the main goal, first, an analysis of each game was done, in which the windows, objects and the basic functionalities were decided. Afterwards, a design was done in accordance with the intrinsic needs of the game using Adobe Ilustrator and Adobe Photoshop. The typography and the visual context were chosen in accordance with the thematic of the games. And finally, the games were implemented according to the analysis and the previous design. With the objective of validate the games, a survey was designed with the tool Forms, developed by Google, to check if the boys and girls, from among five and ten years, learnt and had a good time with these games. The questions were chosen with the purpose of doing a short and pleasant survey for the children. To spread the survey, the social networks Facebook, Telegram and Whatsapp were used. All the answers (twenty-five) were collected and the data were analyzed with a Microsoft Excel spreadsheet. Then, we have studied the results of each game and the survey in general. As a result, it has obtained that almost an eighty percent of the children learnt and any of them answered that the games were not funny. Therefore, it has been demonstrated that educational and funny games can be done using Scratch.

Un dels principals objectius de les escoles és que, en acabar el primer cicle d’educació primària, els nens i nenes hagin assolit el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, que és una condició necessària per tal de superar els reptes dels següents cicles d’aquesta etapa educativa. La literatura sobre el tema no és concloent, però en la pràctica clínica sembla ser que un nombre considerable de nens i nenes etiquetats com a alumnes amb dificultats d’aprenentatge, presenten alteracions en els mecanismes d’acomodació, convergència i/o motilitat ocular, i que en la consolidació de la lectoescriptura també hi tenen un paper les habilitats de percepció, atenció i memòria visuals. Tot i que podem trobar molt material de “llapis i paper” pensat per millorar aquestes habilitats, realitzar aquest tipus de tasques pot representar un esforç poc motivador per als infants. Captar la seva motivació i interès i que alhora s’ho passin bé és un gran repte. Per aquest motiu s’ha considerat adient recórrer a la gamificació com a plantejament alternatiu als formats més tradicionals. L’objectiu principal d’aquest projecte, ha estat crear un programari seqüenciat i organitzat emprant l’Scratch com a llenguatge de programació, amb exercicis destinats a nens i nenes d’entre tres i vuit anys, amb la intenció explícita d’entrenar les habilitats de percepció, atenció i memòria visuals per afavorir, en últim terme, l’aprenentatge de la lectoescriptura en aquells infants el progrés dels quals és més lent del que seria esperable.

Se ha producido un importante desarrollo en la investigación relacionada con los juegos educativos y, en especial, con los serious games y el aprendizaje basado en juegos digitales durante la última década. De particular interés son las posibilidades que proporcionan este tipo de juegos para involucrar a los estudiantes en la experiencia de aprendizaje. Los avances recientes incluyen desde desarrollos teóricos hasta la creación de juegos digitales para una amplia gama de planes de estudios o la aparición de entornos de aprendizaje basados en juegos tanto para la educación formal como para la formación de personas. Pero todavía hacen falta principios y propuestas para la investigación y el diseño de serious games, experimentos y metodologías basadas en el diseño de juegos. En este artículo presentamos una experiencia llevada a cabo por un grupo multidisciplinario de investigadores en colaboración con profesores de primaria de la ciudad de Barcelona, España, para desarrollar un juego digital que permite trabajar competencias de educación orientadas a estudiantes de primaria. Hemos diseñado un juego digital utilizando un proceso de cocreación con base en la metodología investigación-acción. El juego llamado Ferran Alsina se creó como un facilitador de una nueva metodología de enseñanza y se centra en trabajar con competencias básicas, metodológicas y específicas para niños de primaria, con edades entre los 8 y 11 años de edad., Postprint (published version)

Tots els adolescents, si més no la gran majoria, disposen d’un dispositiu mòbil que porten a sobre en tot moment i fan servir en el seu dia a dia. Partint d’aquesta premissa, es busca treure’n profit i fer un ús responsable i didàctic més enllà de la comunicació i l’oci. Es pretén donar un nou enfocament al seu ús i aprofitar les grans possibilitats que ens ofereix per aplicar-lo com a recurs pedagògic. Es tracta de l’aprenentatge mòbil o mobile learning. En el context anterior, es presenta una activitat que resulta de la confluència de les noves tecnologies a través de la utilització del mòbil, amb una metodologia en alça en el món de l’educació: la ludificació o gamificació, és a dir, aprendre jugant. Es planteja d’aquesta manera la preparació, l’execució i l’anàlisi de resultats d’una proposta didàctica de ludificació aplicada a l’àrea de tecnologia de segon curs de educació secundària obligatòria. L’activitat en qüestió consisteix en un gimcana composta d’una sèrie de proves relacionades amb els continguts didàctics treballats al llarg dels dos primers cursos de la secundària. Aquestes proves que hauran de superar els alumnes serviran de síntesi temes tan diversos com ara el les eines, l’electricitat, el dibuix tècnic i la programació computacional.

El projecte tracta d'analitzar un joc fet en flash per obtenir els requeriments d'implementació i els costos que son necessaris per refer-lo amb el motor gràfic Unity. Tambè es farà una implementació parcial del joc a partir de l'anàlisis fet previament.

Aquest projecte de fi de grau consisteix en la creació d’un joc educatiu per a la formació d’infants amb diabetis, amb la fi d’ajudar aquests nens a comprendre millor les necessitats diàries del seu cos d’una forma amena. A més, el joc transmet informació al metge, el qual podrà monitoritzar l’estat del pacient en tot moment per saber en quins aspectes li cal més reforç. Si bé ja hi ha aproximacions semblants, hem trobat que hi ha poques o cap que estiguin en català o castellà, a més de ser poc exhaustives o no adaptar-se a les nostres especificacions, fet que ha motivat el projecte. El joc consisteix en un joc de preguntes i respostes, ordenats per nivells. Per cada pregunta, l’usuari té quatre respostes diferents d’entre les quals haurà de triar la correcte. El temps per nivell i les “vides” per nivell són limitades (en tant que si falles una pregunta, perds una “vida”), per tant l’usuari s’haurà d’esforçar a ser eficaç i ràpid en les seves respostes. A més, l’aplicació permet veure estadístiques de l’usuari i també quina puntuació tenen els demés usuaris mitjançant una classificació per punts, els quals s’aconsegueixen responent preguntes correctament i passant nivells. Quan un usuari respon una pregunta, la informació es guarda en una base de dades online, la qual pot ser consultada pels metges que faran el seguiment del pacient de manera que s’aconsegueix tancar el cercle: els usuaris responen preguntes, les respostes van a la base de dades que serà consultada pel metge, i de la informació extraurà les conclusions oportunes. Si s’escau, serà el metge qui faci veure al pacient quins són els seus punts forts i sobretot, on falla més en relació amb la seva malaltia. Aquest projecte ha estat desenvolupat per a dispositius Android, mitjançant l’entorn de desenvolupament Android Studio i fent ús del llenguatge de programació Java. Per la base de dades online es fa servir Parse i el seu kit de desenvolupament de software per Android. Per a la gestió de la base de dade

This paper aims to introduce a conceptual framework that has been constructed as a guide towards the development digital games for learning. The framework introduces Heuristic Evaluation based on the literature on productivity and playtesting heuristics to evaluate games and offers a new framework for design a game., Postprint (author's final draft)

El objetivo de este PFC/TFG es desarrollar un juego que sirvan como soporte a conceptos matemáticos, computacionales (paralelismo, concurrencia, distribución, definición de objetos...), basándose en un entorno creativo y atractivo para la asignatura de SOAD., The objective of this PFC / TFG is to develop a game that serves as support for mathematical, computational concepts (parallelism, concurrency, distribution, object definition ...) based on a creative and attractive environment for the SOAD subject.

Els jocs s’han fet servir al llarg de la història per reforçar l’aprenentatge. És quelcom que no ve de nou, però l’ús de jocs per aprendre és una àrea en ple desenvolupament avui dia, amb una indústria i recerca creixent que poc a poc està expandint la seva influència a nous àmbits de l’educació. L’ensenyament de la Gestió de Projectes, una metodologia d’aplicació potencialment universal i bàsica en el desenvolupament professional dels futurs enginyers, es limita en molts casos a l’explicació del coneixement teòric i l’estudi de casos tipus. Com a complement en el desenvolupament, les associacions internacionals com el PMI®[23] proposen l’experimentació en casos reals, però això no és sempre factible, i, encara que ho sigui, és un procés llarg i que en la majoria dels casos no permet veure més que una petita àrea d’aplicació. Recentment però, la Gestió de Projectes està començant a beneficiar-se d’aquest moviment de l’aprenentatge a través del joc i poc a poc van apareixent noves propostes que cal seguir de ben a prop. Però moltes d’elles són cares o d’accés restringit. A través de l’anàlisi d’aquests antecedents i d’un procés de disseny iteratiu, s’han definit uns criteris de disseny per un joc didàctic per donar suport a l’assignatura de Projectes d’Enginyeria en Organització a l’ETSEIB. Com a resultat, s’ha creat un joc de baix cost d’aplicació generalitzada en el que es simulen les diferents fases d’un projecte i es practica la metodologia del Earned Value Management. Amb l’experimentació, s’ha demostrat que el joc acompleix els objectius establerts, però es recomana no donar-lo per tancat, sinó continuar aplicant-lo i avaluant-ne el funcionament per seguir perfeccionant-lo.

Question: When the tools supplied by tradition are no longer useful to respond to new needs and new possibilities, is there a methodology to enables us to expand the imagination of architecture? Framework or theoretical perspective assumed: There has been an industrial revolution that has brought: new ways of living, new habits (needs); and new materials and systems (possibilities). We are now in an equivalent situation. Energy and environmental management to population growth, with new needs. Methodology: Analysis of the internal formal structure of the actions of inhabiting, inventing and playing. Thesis: I argue that playing is a self generative and autonomous system of creating and destroying habits. And also that habits are the architecture’s raw material., Pregunta : Cuando las herramientas que suministra la tradición dejan de ser útiles para dar respuesta a las nuevas necesidades y a las nuevas posibilidades, ¿hay alguna metodología que permita ampliar el imaginario de la arquitectura? Marco o perspectiva teórica asumida : Ha habido una revolución industrial que ha aportado nuevas formas de vivir, nuevos hábitos (necesidades) y nuevos materiales y sistemas (posibilidades). Ahora estamos en una situación equivalente: la gestión energética y del medio ambiente ante un crecimiento demográfico con nuevas necesidades y posibilidades. Metodología empleada : Análisis de la estructura formal interna de las acciones del habitar, del inventar y del jugar. Tesis :Defiendo que jugar es un sistema autogenerativo y autónomo que permite crear y destruir hábitos. Y que los hábitos son la materia prima de la arquitectura.

En aquest projecte s’ha dissenyat, implementat i validat un prototipus de joc per a PC amb l’objectiu d’aprendre a comptar la quantitat de racions d’hidrats de carboni que contenen els aliments. Aquest prototipus s’ha creat perquè pugui servir com una eina d’ajuda als pacients més joves de diabetis tipus I i així, a través del joc, puguin aprendre a comptar els hidrats de carboni dels aliments i utilitzar aquests coneixements adquirits en el seu dia a dia. L’escenari principal del joc és una recreació 3D d’un menjador en el qual van apareixent diferents aliments i l’usuari ha d’estimar les racions d’hidrats de carboni que contenen. A través de missatges que indiquen quan s’ha encertat la resposta o quan s’ha fallat, l’usuari va aprenent a comptar racions. A més a més el joc té un sistema de puntuacions segons la qualitat de la resposta donada que fan que l’usuari es vulgui superar cada cop a si mateix i també a la resta d’usuaris que han jugat al joc, ja que es poden comprovar les puntuacions més altres registrades. Totes les respostes i informacions necessàries pel professional mèdic encarregat del seguiment del pacient, es guarden en una base de dades per poder ser consultades i analitzades en tot moment.

We present SKETCH'NDO, a framework for the interactive design and creation of single-user task-based serious games in 3D virtual environments. The games are dimensionally congruent: inherently 2D tasks such as reading and writing are done in 2D, while manipulation tasks are 3D. The architecture of the system allows educators to design the tasks with a graphical editor that creates the game automatically. This editor does not require gaming expertise. It only needs educators to specify the correct ways of doing the task, without having to consider all possible erroneous learner's decisions. SKETCH'NDO provides a complete mechanism of monitoring and evaluation of the learner's performance that allows a precise assessment of the learning process. It offers a gradation of levels of assistance that can be fixed by educators or automatically adjusted to the trainee's skills. This way, the same task can be trained from a strictly conductist strategy to a fully constructivist one., Postprint (author's final draft)

Aquest treball estudia la tècnica coneguda com game-based learning, és a dir, l’ús dels jocs com a eina didàctica. Primer que res, es fa recerca sobre els treballs ja existents i es veu que, tot i haver-hi articles sobre game-based learning, és difícil trobar-ne de relacionats amb la tecnologia, més enllà d’ensenyar a programar. A continuació, es revisen els continguts curriculars i les competències de secundària i es relacionen amb alguns jocs de taula ja existents, dels quals es detallen breument les regles de joc. Es veu que hi ha continguts curriculars, pels quals es difícil trobar un joc que hi encaixi. A més a més, es desenvolupa la idea d’un nou joc de taula, basat en el ja existent Party & Co., per treballar alguns dels continguts curriculars pels quals no s’ha trobat cap joc existent que s’hi escaigui. Finalment, s’explica una experiència duta a terme durant el període de pràctiques en el centre escolar al curs de 3r d’ESO. Es disposava de tres grups i en tots tres es va seguir la mateixa programació: classe introductòria expositiva, una sessió de muntatge de robots LEGO, 4 sessions de programació i un petit test. En un dels tres grups, però, es va fer una classe prèvia extra on es va jugar a un joc de taula anomenat RoboRally. Els objectius eren dobles: que aprenguessin la importància de l’algorísmica i que s’ho passessin bé. Els resultats mostren que aquest grup va treballar més i millor. En el treball s’analitzen els resultats obtinguts.

Se presenta el diseño, implementación y validación de un juego serio (o videojuego educativo) en 3D para el entrenamiento de la técnica de perfusión o Bypass Cardiopulmonar que consiste en el manejo de una bomba de circulación extracorpórea durante una intervención quirúrgica a corazón parado. Se pretende que sea un videojuego para complementar la formación práctica de los encargados de manejar esta máquina de quirófano, los perfusionistas, además de una herramienta de entrenamiento para mejorar las habilidades de los profesionales. En este artículo se describen los modelos gráficos implementados; los modelos funcionales que simulan el comportamiento de la bomba de circulación extracorpórea virtual en respuesta a los cambios fisiológicos del paciente y las interacciones del jugador; y el sistema de evaluación diseñado. Por último, se presenta también el proceso de la primera fase de validación, con los resultados de estas pruebas., Postprint (published version)

This paper explains the work that we have been doing since 2012 and related with what primary school teachers think about digital games in Catalan classrooms. The main objective is to discover and understand why teachers in general are not using it. While there is increasing research documenting the progress and outcomes of game- based learning and serious games, relatively little attention is paid to the real use of digital games in classrooms and the teachers perceptions. Depth interviews has been done with primary school teachers in order to have attitudes and teachers point of view. As a results of our work we present several teacher barriers to digital game use, for example, an absence of tecnics and generic tools for assessment “in” and “around” digital games., Postprint (published version)

El presente documento pretende dar solución a un problema concreto que sufre el sector sanitario y hospitalario en nuestro país. Este problema es el alto índice de lesiones osteomusculares que tiene el personal auxiliar de enfermería a la hora de movilizar pacientes de forma manual en el hospital o en el centro sanitario. La forma en la que se busca dar solución a dicho problema es a través de una técnica novedosa y puntera que, a pesar de existir desde hace años, se está poniendo de moda en múltiples sectores tan disparares como el marketing, la educación o el sector empresarial. Esta nueva estrategia se denomina “gamificación” y nos centraremos en ella para proponer posibles soluciones al problema planteado. La gamificación busca conseguir unos objetivos concretos y fijados previamente a través de la diversión de las personas que participan en el proceso.

Este artículo presenta una experiencia didáctica centrada en la aplicación de un juego digital en las aulas catalanas de quinto y sexto grado de educación primaria. En él se explica y analizan los efectos de su aplicación en la práctica docente, tomando el punto de vista de los docentes que participaron de la experiencia. El documento se basa en el juego digital llamado Miquel Crusafont, un juego que cuenta con el apoyo de la Generalitat de Catalunya. El estudio obtiene las opiniones de un grupo seleccionado de once profesores –con edades entre 24 y 52– en relación a dicha innovación metodológica. Se llevaron acabo entrevistas con el fin de obtener el punto de vista del profesorado. Los resultados muestran que los educadores aprecian la potencialidad del juego digital para desarrollar diversas habilidades a través de áreas como las matemáticas y consideran la forma en como pueden alentar a los estudiantes a realizar algunas actividades de aprendizaje colaborativo. Señalaron, además, algunas dificultades para utilizar un juego digital de estas características en las aulas: falta un tiempo destinado específicamente a ello en el plan de estudios, algunos juegos en el mercado no son apropiados para la enseñanza o no cuentan con un manual de uso que muestre la potencialidad del juego., Postprint (published version)

Se presenta el diseño, implementación y validación de un juego serio (o videojuego educativo) en 3D para el entrenamiento de la técnica de perfusión o Bypass Cardiopulmonar que consiste en el manejo de una bomba de circulación extracorpórea durante una intervención quirúrgica a corazón parado. Se pretende que sea un videojuego para complementar la formación práctica de los encargados de manejar esta máquina de quirófano, los perfusionistas, además de una herramienta de entrenamiento para mejorar las habilidades de los profesionales. En este artículo se describen los modelos gráficos implementados; los modelos funcionales que simulan el comportamiento de la bomba de circulación extracorpórea virtual en respuesta a los cambios fisiológicos del paciente y las interacciones del jugador; y el sistema de evaluación diseñado. Por último, se presenta también el proceso de la primera fase de validación, con los resultados de estas pruebas., Postprint (published version)

Working Paper del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya., En este estudio se propone el uso del ajedrez como herramienta para la adquisición de competencias en la definición de la estrategia empresarial. La unión de las teorías de dirección de empresas con aquellos factores estratégicos y tácticos del juego de ajedrez ha permitido encontrar una analogía entre ambos contextos para ser usado de forma pedagógica. El uso de la metodología basada en juegos permite adquirir las competencias para la formulación e implantación de la estrategia en un entorno seguro, a través de un sistema motivador para el estudiante, basado en la experiencia, la intuición y el fomento del talento y la creatividad, Preprint

El proyecto consistirá en el desarrollo de un juego via web en el que los participantes serán los gestores de los hospitales de ambito regional de una zona geografica establecida cubriendo entre todos ellos la demanda ofrecida. Los gestores buscarán obtener la mayor rentabilidad para su hospital compitiendo por los pacientes. Para ello deberán administrar el catálogo de servicios ofrecidos así como los recursos necesarios para su prestación. La simulación basada en un motor de eventos discretos se realizará por periodos y los resultados condicionarán la situación financier, HospSim is a multiplayer web game in which the different participants play the role of managers of a regional hospital. The goal is educative, the players are actually students testing their knowledge in hospital management in an environment that simulates reality. The game is based on a discrete event simulator (DES) and a series of proprietary algorithms that connect the simulation periods so that the decisions and the consequences they have on the simulation of a certain period have continuity and influence simulations of the following periods. Given a certain territory and known geolocation of municipalities and population thereof; players must choose the location of their hospital taking into account the potential demand associated with the surrounding population and proximity to other hospitals in order to to compete to absorb this demand. Depending on the optimality in the management of resources and the organization and the results in terms of economic efficiency and service quality for each hospital will go calculating indicators that will be used to assess the quality of management and in the case quality of service, will also be taken into account to calculate demand absorbed by a given hospital, tending patients to go to hospitals where the care is better (less queuing, most recognized professionals, better infrastructure and equipment, plus additional services ... ) The game is designed so that the participants will have a period of decision, where they can improve their infrastructure, acquire new equipment, modifying its staff and organization of all these elements. After this period the simulation runs, composed of several sub-periods so that you can see the variation and trend indicators that have caused them decisions. The results will then be analyzed by students with the help of a teacher, both individually and in terms of the global environment of the game, being able to see the successes and failures at both the management of each hospital and, HospSim es un juego multijugador via web en el que los diferentes participantes desempeñan el papel de gestores de un hospital de ámbito regional. El objetivo del juego es docente, los jugadores son en realidad estudiantes que ponen a prueba sus conocimientos de gestión hospitalaria en un entorno que simula la realidad. El juego esta basado en un simulador de eventos discretos (DES) y una serie de algoritmos propios que conectan los periodos de simulación de manera que las decisiones y las consecuencias que tengan en la simulación de un determinado periodo tengan continuidad e influyan en la simulación de los siguientes periodos. Dado un determinado territorio y conocida la geolocalización de sus municipios y la población de los mismos; los jugadores deben elegir la ubicación de su hospital teniendo en cuenta la posible demanda asociada a la población circundante y la cercanía de otros hospitales con los tendrán que competir por absorber esa demanda. En función de lo óptima que sea la gestión de los recursos y su organización y los resultados en términos de eficiencia económica y calidad del servicio prestado, para cada hospital se irán calculando unos indicadores que servirán para evaluar la calidad de la gestión y en el caso de la calidad del servicio, también serán tenidos en cuenta para calcular la demanda absorbida por un determinado hospital, tendiendo los pacientes a acudir a hospitales donde la atención sea mejor (menos colas, profesionales más reconocidos, mejor infraestructura y equipamiento, más servicios complementarios…) El juego esta pensado para que los participantes dispongan de un periodo de decisión, en el que podrán mejorar su infraestructura, adquirir nuevos equipamientos, modificar su plantilla y la organización de todos estos elementos. Tras dicho periodo se ejecuta la simulación, compuesta de varios subperiodos de manera que se pueda observar la variación de los indicadores y la tendencia en ellos que hayan provocado las decisiones tomadas. Lo, HospSim és un joc multijugador via web en el qual els diferents participants fan el paper de gestors d'un hospital d'àmbit regional. L'objectiu del joc és docent, els jugadors són en realitat estudiants que posen a prova els seus coneixements de gestió hospitalària en un entorn que simula la realitat. El joc està basat en un simulador d'esdeveniments discrets (DES) i una sèrie d'algoritmes propis que connecten els períodes de simulació de manera que les decisions i les conseqüències que tinguin en la simulació d'un determinat període tinguin continuïtat i influeixin en la simulació de els següents períodes. Donat un determinat territori i coneguda la geolocalització dels seus municipis i la població dels mateixos; els jugadors han de triar la ubicació del seu hospital tenint en compte la possible demanda associada a la població circumdant i la proximitat d'altres hospitals amb els que hauran de competir per absorbir aquesta demanda. En funció de l'optima que sigui la gestió dels recursos i la seva organització i els resultats en termes d'eficiència econòmica i qualitat del servei prestat, per a cada hospital s'aniran calculant uns indicadors que serviran per avaluar la qualitat de la gestió i en el cas de la qualitat del servei, també seran tinguts en compte per calcular la demanda absorbida per un determinat hospital, tendint els pacients a acudir a hospitals on l'atenció sigui millor (menys cues, professionals més reconeguts, millor infraestructura i equipament, més serveis complementaris ... ) El joc està pensat perquè els participants disposin d'un període de decisió, en el qual podran millorar la seva infraestructura, nous equipaments, modificar la seva plantilla i l'organització de tots aquests elements. Després d'aquest període s'executa la simulació, composta de diversos subperíodes de manera que es pugui observar la variació dels indicadors i la tendència en ells que hagin provocat les decisions preses. Els resultats seran analitzats llavors pels alumnes am

Resumen: Gamificación es un anglicismo ampliamente utilizado que proviene de la palabra gamification, y define el uso de elementos de diseño de juegos y técnicas de diseño de juegos en contextos ajenos a los juegos. La gamificación es considerada una de las tecnologías emergentes más importantes y se estima que será ampliamente adoptada en la educación en un plazo de 2 a 3 años [8]. El objetivo principal de este trabajo es investigar la evidencia existente sobre la influencia del uso de aplicaciones gamificadas en la mejora del rendimiento de los estudiantes en la enseñanza de la Informática. Los resultados muestran que el uso de la gamificación ejerce una influencia significativa en la mejora del rendimiento de los estudiantes. Así mismo encontramos resultados significativos en la satisfacción y la actitud de los estudiantes con respecto al uso de aplicaciones gamificadas. Sin embargo, estos resultados deben ser considerados como preliminares, ya que la evidencia empírica es aun escasa., Gamification is defined as the use of game design elements in non-game contexts. Gamification is considered one of the most important emerging technologies and is expected to be widely adopted in education within 2 to 3 years [8]. The main objective of this work is to investigate evidence of the influence of the use of gamified applications on the improvement of student performance in computer science teaching. The results show that the use of gamification has a significant influence on improving student performance in this area. We also found significant results as regards satisfaction and student attitude when gamified applications are used. These results however should be considered as preliminary since empirical evidence is still scarce.

Vista la problemàtica de la manca de motivació que existeix a les aules, especialment en els darrers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), i els alts índex de fracàs escolar que tenim a les nostres escoles (Juan Escudero Muñoz, 2005) i les seves causes (Marina Magana Hernández, 2002 ) ens veiem en la necessitat de fer una cerca de noves metodologies per tal de poder augmentar aquesta motivació i millorar els resultats actuals d’educació a Catalunya. El secret de l’educació, especialment a nivells d’educació obligatòria, està més en motivar que no en transmetre coneixements. Si els hi encomanem aquestes ganes poden buscar el coneixement; però si només els transmetem coneixements no poden buscar les ganes (Joan Vaello, 2007). Existeix un gran consens que les TIC tenen la capacitat de motivar i facilitar l'aprenentatge als alumnes (Robles, 2010) i (Papastergiou, 2009), llavors, per què no aprofitar en aquest sentit i fer ús per ensenyar Tecnologia a aquests cursos de l’ESO? El videojoc és un dels passatemps preferits per la major part dels alumnes de 3er i 4art ESO (Juan Alberto Estallo Martí, 2007). Si volem captar la seva atenció i el seu interès no podem donar l'esquena als seus gustos. No és cert que només dediquen temps als videojocs els nois. Els dos generes tenen motivació pels videojocs tot i ser diferents (Papastergiou, 2009). El TFM és un joc d’aprenentatge realitzat amb una plataforma digital per tal que els alumnes de 4art ESO puguin aprendre la unitat didàctica de l’Habitatge d’una forma innovadora. En la decisió de quin joc seria el més adient a realitzar es van prendre dues prioritats. La primera, era saber en quin nivell hi havia menys motivació per anar el centre educatiu, Gustavo Rodríguez Fuentes el 2009 va realitzar uns estudis analitzat els cursos de més dificultat de motivació i resultats de l’estudi concloïen que era a 3er-4art ESO. La segona de les prioritats era realitzar un joc el qual no n’hi hagués cap en el mercat. Realitzant u

Ullada a les capacitats que el propi Sergi Páez destaca: Design Management, Team leading, Design thinking, Cocreació, Negociació amb proveïdors, Gestió de projectes, Timings-Schedules, Benchmarking, Art director, Especialista en programació, 3D design, Sketch. Sergi Páez treballa el disseny i la creació de jocs a Educa Borras, empresa innovadora i capdavantera en el seu sector., Ullada a les capacitats que el propi Sergi Páez destaca: Design Management, Team leading, Design thinking, Cocreació, Negociació amb proveïdors, Gestió de projectes, Timings-Schedules, Benchmarking, Art director, Especialista en programació, 3D design, Sketch. Sergi Páez treballa el disseny i la creació de jocs a Educa Borras, empresa innovadora i capdavantera en el seu sector.