Search

Els 13 rellotges és una faula per a adults i un conte fantàstic per a infants. Escrita amb un estil poètic i cadenciós, farcit de delicioses rimes internes, ens explica la història del duc del Castell del Taüt, que viu amb la seva neboda, la bella Saralinda. Els tretze rellotges del castell s'han aturat a tres quarts i cinc de cinc perquè el duc ha matat el Temps. Tot canvia quan un trobador misteriós anomenat Xingu arriba al castell, i amb l'ajuda del voluble i oblidadís Gòlux intentarà superar la prova titànica que li imposa el duc: aconseguir mil pedres precioses en noranta-nou hores i retornar quan els rellotges que no toquen mai les cinc marquin aquesta hora. Escrit el 1950, aquest preciós relat destil·la tendresa i ironia a parts iguals. Amb un magistral domini del llenguatge, James Thurber crea un món màgic poblat de personatges inoblidables, les peripècies dels quals es troben a mig camí entre els contes dels germans Grimm, les faules de Jean de La Fontaine i la saga d'El senyor dels anells de J. R. R. Tolkien. Per a aquesta edició s'han recuperat les il·lustracions originals de Marc Simont. "Ningú és capaç descriure una faula, un conte de fades, una història o una llegenda com el senyor Thurber." The New York Times "Un dels grans llibres infantils del segle XX." Neil Gaiman

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina. En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke. "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí." Rainer Maria Rilke "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina." Philippe Sollers "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals." Stendhal

Els 13 rellotges és una faula per a adults i un conte fantàstic per a infants. Escrita amb un estil poètic i cadenciós, farcit de delicioses rimes internes, ens explica la història del duc del Castell del Taüt, que viu amb la seva neboda, la bella Saralinda. Els tretze rellotges del castell s'han aturat a tres quarts i cinc de cinc perquè el duc ha matat el Temps. Tot canvia quan un trobador misteriós anomenat Xingu arriba al castell, i amb l'ajuda del voluble i oblidadís Gòlux intentarà superar la prova titànica que li imposa el duc: aconseguir mil pedres precioses en noranta-nou hores i retornar quan els rellotges que no toquen mai les cinc marquin aquesta hora. Escrit el 1950, aquest preciós relat destil·la tendresa i ironia a parts iguals. Amb un magistral domini del llenguatge, James Thurber crea un món màgic poblat de personatges inoblidables, les peripècies dels quals es troben a mig camí entre els contes dels germans Grimm, les faules de Jean de La Fontaine i la saga d'El senyor dels anells de J. R. R. Tolkien. Per a aquesta edició s'han recuperat les il·lustracions originals de Marc Simont. "Ningú és capaç descriure una faula, un conte de fades, una història o una llegenda com el senyor Thurber." The New York Times "Un dels grans llibres infantils del segle XX." Neil Gaiman

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina. En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke. "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí." Rainer Maria Rilke "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina." Philippe Sollers "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals." Stendhal

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina. En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke. "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí." Rainer Maria Rilke "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina." Philippe Sollers "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals." Stendhal

Els 13 rellotges és una faula per a adults i un conte fantàstic per a infants. Escrita amb un estil poètic i cadenciós, farcit de delicioses rimes internes, ens explica la història del duc del Castell del Taüt, que viu amb la seva neboda, la bella Saralinda. Els tretze rellotges del castell s'han aturat a tres quarts i cinc de cinc perquè el duc ha matat el Temps. Tot canvia quan un trobador misteriós anomenat Xingu arriba al castell, i amb l'ajuda del voluble i oblidadís Gòlux intentarà superar la prova titànica que li imposa el duc: aconseguir mil pedres precioses en noranta-nou hores i retornar quan els rellotges que no toquen mai les cinc marquin aquesta hora. Escrit el 1950, aquest preciós relat destil·la tendresa i ironia a parts iguals. Amb un magistral domini del llenguatge, James Thurber crea un món màgic poblat de personatges inoblidables, les peripècies dels quals es troben a mig camí entre els contes dels germans Grimm, les faules de Jean de La Fontaine i la saga d'El senyor dels anells de J. R. R. Tolkien. Per a aquesta edició s'han recuperat les il·lustracions originals de Marc Simont. "Ningú és capaç descriure una faula, un conte de fades, una història o una llegenda com el senyor Thurber." The New York Times "Un dels grans llibres infantils del segle XX." Neil Gaiman

Els 13 rellotges és una faula per a adults i un conte fantàstic per a infants. Escrita amb un estil poètic i cadenciós, farcit de delicioses rimes internes, ens explica la història del duc del Castell del Taüt, que viu amb la seva neboda, la bella Saralinda. Els tretze rellotges del castell s'han aturat a tres quarts i cinc de cinc perquè el duc ha matat el Temps. Tot canvia quan un trobador misteriós anomenat Xingu arriba al castell, i amb l'ajuda del voluble i oblidadís Gòlux intentarà superar la prova titànica que li imposa el duc: aconseguir mil pedres precioses en noranta-nou hores i retornar quan els rellotges que no toquen mai les cinc marquin aquesta hora. Escrit el 1950, aquest preciós relat destil·la tendresa i ironia a parts iguals. Amb un magistral domini del llenguatge, James Thurber crea un món màgic poblat de personatges inoblidables, les peripècies dels quals es troben a mig camí entre els contes dels germans Grimm, les faules de Jean de La Fontaine i la saga d'El senyor dels anells de J. R. R. Tolkien. Per a aquesta edició s'han recuperat les il·lustracions originals de Marc Simont. "Ningú és capaç descriure una faula, un conte de fades, una història o una llegenda com el senyor Thurber." The New York Times "Un dels grans llibres infantils del segle XX." Neil Gaiman

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina. En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke. "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí." Rainer Maria Rilke "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina." Philippe Sollers "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals." Stendhal