Search

Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al Lager. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al fons i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i que patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica.

[es+ Actualmente la mayoría de nuestros ríos disponen de una planificación concebida a partir de un discurso factible de conjunción del medio antrópico y del medio ecosistemático, para lo que viene llamándose gestión integral de los ríos. Pese a este objetivo globalizador e integrador, si hay un tipo de gestión territorial que sigue resultando especialmente controvertido, incluso conflictivo, este continúa implicando a los ríos y, en concreto, a la relación entre sus «usos naturales» y sus «usos sociales». Ante esta evidencia, el objetivo de este artículo es el de presentar cuáles son las bases sociales, las científicas y las de gestión que convierten «el río» en un concepto incompleto y desvirtuado desde el momento que existen dos discursos teóricos y pragmáticos esencialmente diferentes: el antropocéntrico y el ecocéntrico. [fr] Aujourd'hui, la plus part de nos fleuves ont des plans d'aménagement qui se fondent sur un discours faisable d'intégration du milieu antropique et du milieu ecosistematique, ou ceux qu'on appelle aménegement intégral des fleuves. Mais malgré cet but, l'aménagement dels neuves continue à être très problématique, surtout en relation à ces «usages naturels» et ces usages sociaux». En relation à cette question, cet article veux présenter les bases sociaux, scientifiques et d'aménagement qui font du «fleuve» un concept incomplet après le moment où coexistent deux discours théoriques et pratiques différents: le discours antropocentrique et le discours ecocentrique.