Search

Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana Són motors de l'evolució, creadors de nous gens i generadors de diversitat. Ens han permès parir i ens han dotat de memòria. Ens ajuden a curar el càncer i potser podran combatre les infeccions quan els antibiòtics no ho facin. Els virus formen part de la nostra biologia. I la curiositat que ens va fer abandonar les cavernes, navegar pels oceans i per l'espai és la que ens ha ensenyat a convertir aquests microorganismes en aliats. Les ganes de saber van portar Lynn Margulis a descobrir l'endosimbiosi, Barbara McClintock a somiar els gens que saltaven pel genoma, Rosalind Franklin a explorar l'ADN amb raigs X, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna a desenvolupar un mètode per editar el genoma. Albert Altés embarca els lectors en un viatge de milions d'anys, des dels orígens de la vida al nostre planeta fins als reptes de la recerca mèdica actual, i fa valer el llegat de les dones i els homes que han cregut en el coneixement i en l'emoció de compartir-lo.

Lliçó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2017-2018. Santiago Mes-Coma, director de la Unitat de Parasitologia Sanitària (Centre Col·laborador de l'OMS) i catedràtic del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, ha estat l'encarregat de la lliçó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2017-2018 sota el títol «Malalties infeccioses, la història de la humanitat i els actuals canvis climàtic i global», que ara es recull en aquest volum. L'objectiu d'aquesta exposició és recordar les principals malalties infeccioses i centrar-se en les emergents:'Les malalties infeccioses emergents han causat pèrdues de molts bilions de dòlars en els últims 20 anys i els costos no paren de créixer'.

Esyllt T. Lawrence: una gal·lesa entre dracs es un estudio que pretende recuperar la trayectoria intelectual de la única persona que durante los años de la posguerra española hizo de puente entre el mundo catalán y el galés. Desde sus años de educación universitaria en Cambridge, la estancia en la Universidad de México, sus vínculos con el grupo de exiliados catalanes en este país y el matrimonio con el escritor Lluís Ferran de Pol, hasta los más de cuarenta años entre Arenys de Munt y Arenys de Mar, Esyllt T. Lawrence siempre mostró un interés constante por las letras y por dos lenguas minoritarias, la galesa -la propia- y la catalana -la de adopción. Esta dedicación en cuerpo y alma se limitó a dar unos frutos que raramente traspasaron las fronteras del ensayo breve, de la traducción o del artículo periodístico y, por muchas razones que se explican en este volumen, Lawrence nunca vio publicada ninguna investigación más extensa de las que había emprendido con illusión y esfuerzo. El reconocimiento de las instituciones catalanas con la Cruz de Sant Jordi a su trayectoria intelectual sólo es un testimonio de la admiración que esta mujer, que nunca olvidó sus raíces galesas, despertaba en todos aquellos que osaban acercarse a ella, tanto en Catalunya como en el País de Gales. Josep-Vicent Garcia Raffi es profesor de Lengua y Literatura de enseñanza media en la ciudad de Valencia. Es autor de diferentes estudios sobre literatura, sociolingüística y didáctica de la lengua, entre los cuales destacan los publicados sobre el escritor Lluís Ferran de Pol, como Lluís Ferran de Pol i Mèxic: literatura i periodisme (1998), y la recuperación de textos inéditos de este autor, Campo de concentración, 1939 (2002). Carme Manuel Cuenca es profesora de Literatura Norteamericana de la Universitat de València. Además de ser autora de numerosos artículos, libros y ediciones sobre varias obras de la literatura de los Estados Unidos, es directora de la colección Biblioteca Javier Coy de Estudios Norteamericanos (PUV) y codirectora de Biblioteca de Autoras Norteamericanas de Ediciones Ellago (Castellón). Ambos autores empezaron el estudio de las relaciones lingüísticas, culturales y literarias entre el galés y el catalán hace veinte años. Fruto de este interés son los diversos artículos y conferencias que han publicado e impartido, y la primera antología de poesía galesa traducida al catalán, Poesia galesa actual (Valencia, 1992).

Hi ha éssers humans en un altre lloc, diferent de la nostra gal·làxia? És la pregunta que es fan els passatgers d'una nau espacial que sobrevola un planeta proper a Betelgeuse: s'hi albiren ciutats, carreteres curiosament semblants a les de la nostra Terra. Després d'haver-s'hi posat, els tres homes descobreixen que el planeta està habitat per simis. Aquests els capturaran i es dedicaran a experimentar amb ells. Davant els simis, els caldrà donar proves de la seua humanitat. Amb milions d'exemplars venuts en tot el món, reeditat ininterrompudament des de la seua primera aparició i adaptat al cinema, El planeta dels simis, l'obra mundialment coneguda de Pierre Boulle, és un dels grans clàssics de la ciència-ficció i de la novel·la d'aventures. Aquesta versió, traduïda per Juli Avinent, inclou un text introductori d'Alberto Giráldez sobre l'experimentació amb animals.

En la dècada de 1920, i de manera independent, dos autors elaboraren propostes anàlogues, i en gran manera convergents, basant-se en l'acumulació incipient de dades que provenien de branques científiques ben diverses, com ara la bioquímica, la geologia, la química i l'astronomia. El bioquímic soviètic Alexandr I. Oparin i el biòleg britànic John B. S. Haldane, publicaren sengles textos breus que es consideren sovint com el punt d'arrencada de la visió científica contemporània de l'origen de la vida i que ara presentem per primera vegada traduïts al català.. Aquests dos textos, ens permeten reflexionar sobre l'origen i els camins d'influència de les idees científiques, sobre la relació d'aquestes amb l'entorn social i ideològic, i sobre la gènesi d'aportacions que el desenvolupament posterior de la recerca empírica s'encarrega de validar o de descartar.

La presente obra es verdaderamente singular por una doble razón: surge dentro del Proyecto de Innovación Educativa del título de biológicas y, por tanto, asociada al logro de unas determinadas competencias. Además plantea en los 22 capítulos que integran la parte primera, una serie de cuestiones asociadas a referencias bibliográficas concretas y, a la vez, a una presentación teórica. La segunda parte, se aportan las respuestas a las cuestiones. La singularidad del documento obliga a su consideración para el desarrollo de las nuevas titulaciones (EEES).

El avance de las ciencias de la vida y la divulgación de sus aportaciones han hecho que el gran público se familiarice con las perspectivas biológicas en muchos ámbitos del conocimiento. El deporte, como fenómeno de masas de gran alcance mediático, no es ajeno a este hecho, y los conceptos biológicos han acontecido habituales en los medios de comunicación. Los análisis y los enfoques de aspecto biológico son necesarios para entender, y modificar cuándo hace falta, el comportamiento de las personas que practican deporte o, más genéricamente, las que realizan actividad física. En este volumen se presentan las contribuciones de varios estudiosos vinculados a las universidades de nuestra área lingüística, que han hecho un esfuerzo por aproximar a los estudiantes de Psicología o de Ciencias del Deporte, algunos de los temas más relevantes de este campo de estudio.

Els investigadors i els estudiosos de botànica general han de conèixer i aprendre una quantitat aclaparadora de termes científics. Ben sovint, aquests conceptes presenten nombrosos problemes terminològics de difícil solució per a un usuari que no és especialista en matèria lingüística. Aquest diccionari aplega, ordena, formalitza i defineix el cos del vocabulari que resulta imprescindible per a respondre a les necessitats que planteja l'estudi de la botànica, i està especialment adreçat al públic universitari, tot i que no n'exclou un de més ampli i general. A més de les definicions habituals. Cada entrada recull les sigles de substàncies, normes, institucions.; els prefixos i sufixos és comuns que intervenen en la formació de bona part del lexic botànic; les relacions de sinonímia; els equivalents corresponents en espanyol, anglès i francés i tot d'informacions relacionades amb cada terme. Consta de gairebè 6.000 entrades, a més de 170 il·lustracions amb finalitat descriptiva i complementària. El volum es completa amb els índexs alfabètics en aquestes tres llengües i una relació exhaustiva de les fonts i de la bibliografia.

Thriller tecnocientífico en el que Jaume Fàbregues, un geólogo viajero reconvertido en consultor científico, con problemas financieros y sentimentales, recibe el encargo de buscar a Alícia Freixa, una investigadora en biología molecular que ha desaparecido sin dar ninguna explicación. Alícia ha descubierto en el genoma unos nuevos elementos móviles, que ha llamado andreadòria.