Search

Hi ha moments en què tot trontolla, en què una petita escletxa pot provocar una esquerda. O, fins i tot, pot fer que caigui un mur. Aquesta és la sensació viscuda per l'Anna, una jove periodista que havia publicat uns reportatges sobre l'aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i ara s'assabenta que una de les fonts entrevistades era un impostor. Per això, el seu diari ha rebut una demanda. En un moment emocionalment complicat, l'Anna haurà de revisar la seva pròpia feina i investigar les persones que va entrevistar, moltes d'elles marcades encara per haver viscut sota el règim opressiu de l'RDA. Anirà descobrint múltiples falsedats (per què la van enganyar?, quin paper hi fa un espia de la Stasi?), en una història teixida amb enganys i desenganys que fins i tot sacsejarà les seves relacions personals.

L'Àlex Oscà arriba a l'edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s'han explicat mai des d'on hauria tocat explicar- les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de «pringats» més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se'n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica. Carregada de música, èpica, amor i, és clar, misèries. La primera novel·la de Jordi Cussà va causar un impacte formidable que encara ressona. L'autor es va mostrar incansable en la relectura de la seva obra més emblemàtica, i, tot i haver-la regirat ja de cap a peus una vegada, encara hi va fixar una altra revisió important durant els últims anys de la seva vida; és la que recollim en aquesta nova edició. «I tot l'incomptable conglomerat de la nostra galàxia no era sinó una molècula regular dins el cos desmesurat de l'univers.» Aquest és el vintè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura. Amb Comanegra també ha publicat El primer emperador i la reina Lluna (2020) i Les muses (2022).

L'apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d'Agramunt, la seva vila nadiua. Sense família. Llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l'apotecari està casat. A partir d'aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre es quals hi ha en Pau, l'aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau s'ha d'escapar i arriba a ca l'apotecari, que s'hi reconeix estranyament. «Els dos rails brillen davant la màquina com dues antenes de televisió que s'han de trobar a l'estació puntual de l'infinit.»

Aquesta és una història d'amor entre dues vaques. També és la història d'uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s'havia imaginat. I és també la història d'en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d'una ovella babaua que té ganes de jugar i d'un gat que sap com absentar-se. I d'un vedell, també, i d'un gos pastor i d'un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.

Narrada amb una successió de pinzellades breus,Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l món.

La mar rodona com una peixera. A dins hi viu gent, damunt d'una illa, i per més que passi el Temps saben que viuran sempre plegats. D'aquí no hi ha manera de sortir-ne. La qüestió, llavors, és des d'on t'ho mires. El 1936 és el fill d'una barberia de poble que observa els adults quan s'afaiten. Els 70's consecutius a la mort del Dictador, és una síndria que rodola pel carrer i congrega tot el veïnat a mirar una morta. Els 2000 és un jove erudit que oficia des del hall d'un antihotel, creat a partir de les seves teories sobre el turisme com a condició humana. Això és i no és Mallorca: una novel·la de Sebastià Perelló que mira desaforadament, amb els ulls a flor de closca, tota una societat a tres moments de la seva història. On cada narrador, presoner, ho vol capturar tot amb les seves paraules, especialment el que s'esquitlla, que és la totalitat en una illa d'on no fugiràs mai i on s'interpreta cada dia una nova variació sobre el tema de la mentida.

S'acaba el segle XIX i en Joan Ramon, el fill esguerrat de can Cabanyes, juntament amb la gran fortuna que ha heretat acumula un gran ressentiment. Amb els somnis de plenitud sentimental deixats enrere, aboca tota l'energia a amargar la vida de la Remei i la seva família, amb l'excusa d'una disputa per la propietat de la terra, condicionada pels drets adquirits pel contracte de la rabassa morta. La terra, però, té les seves lleis pròpies i no tot acaba anant com era previsible.'Venien temps difícils, especialment per als rabassaires, que veien impotents com desapareixia el seu mitjà de vida. Per contra, els terratinents gaudien d'un moment de bonança econòmica'. Rabassa morta és una novel·la deliciosament escrita, que significa el debut literari d'Elena Olesa. En un context marcat per l'arribada al Penedès de la temible fil·loxera i la introducció de les tècniques franceses en l'elaboració dels vins escumosos, uns personatges condicionats pels seus orígens batallen sense treva per recuperar la dignitat en un espai social que els és advers.